Marcos 4
Mvù Ŋgɔ̀ŋ Feê (MCU) vs ARC
1 Yeésò yila cu ŋgòr Càŋ ké sòn tub Galilê feèh. Cìlì nùàr ŋgún merré wa cuù, faŋ sie bú beè. Yeé baá yɔgɔ́, à nde ŋa den dé seèn yí dùà te kɔme, bɔ́ le ká cie sòn nòmò.
1 E outra vez começou a ensinar junto ao mar, e ajuntou-se a ele grande multidão; de sorte que ele entrou e assentou-se num barco, sobre o mar; e toda a multidão estava em terra junto ao mar.
2 À lé bɔ́ njèh kókoó mbaá feh keéh giì naâ te kàne te kàne, ye bɔ́ a:
2 E ensinava-lhes muitas coisas por parábolas e lhes dizia na sua doutrina:
3 «Bí ŋgwé! Nuaré déì lé ndeè naâ ké ŋueh bèh gèh vuû.
3 Ouvi: Eis que saiu o semeador a semear.
4 À yeé baá gèh vuú, kèb déì sue le ceér dueè. Bɔ̀ non waà gwaré yieé sɔm.
4 E aconteceu que, semeando ele, uma
5 Kèb déì nde sue yila te kérré taâ, bèh sâ tàbè teèn màgà ŋgwéh. Ba yuoô wágácén ndɔ.
5 E outra caiu sobre pedregais, onde não havia muita terra, e nasceu logo, porque não tinha terra profunda.
6 Lou yeé baá li, ŋema yuo cu. Lòù sam, bèh jɔgɔb yiî lé teèn ná ŋgwêh.
6 Mas, saindo o sol, queimou-se e, porque não tinha raiz, secou-se.
7 Kèb déì nde sue yila lètenè bɔ̀ ŋgobó deduanê, ba yuo ter. Yeé baá kulá, bɔ̀ ŋgobó deduanê hèllè lané wula sɔm bɔ́, bɔ́ tàb wá kwà cú.
7 E outra caiu entre espinhos, e, crescendo os espinhos, a sufocaram, e não deu fruto.
8 Kèb déì nde dé seèn sue yila bèh tàbè bagaà, ba yuo kelà, kula, wa tàb: tab déì mvum teèn yulà tagár, tab déì yulà ténjén, déì yuií.»
8 E outra caiu em boa terra e deu fruto, que vingou e cresceu; e um produziu trinta, outro, sessenta, e outro, cem.
9 Yeésò den cuù, ye bɔ́ a: «Nuaá né mé tie dé ŋgweê, bú a, ŋgwé nyégé ŋgòr hên bagasé.»
9 E disse-lhes: Quem tem ouvidos para ouvir, que ouça.
10 Bɔ̀ nùàr yeé ŋellé gi aá, bɔ̀ɔ́ mé né kwarè seèn bɔ́ bɔ̀ mbɔ̀ŋ yulà cùɔ̀b fà doô bie bú bɔ̀ kàn sâ ndɔ.
10 E, quando se achou só, os que estavam junto dele com os doze interrogaram-no acerca da parábola.
11 À ye bɔ́ a: «Dé biì, ŋgòr felè *Lò Càŋ mé Càŋ lɔ naâ lòù leér kwaá, né tieè biì. Dé bɔ̀ déì, kɔ bɔ́ né bɔ́ lè kàne ménâ si keéh,
11 E ele disse-lhes: A vós vos é dado saber os mistérios do Reino de Deus, mas aos que estão de fora todas
12 te bɔ́ ke den dé keè, bɔ́ ŋéné cú; te bɔ́ felá den dé felâ, bɔ́ ŋgwé kɔ́ cú ndɔ. Mɔ sam, bɔ́ nde né temé kweh seér, Càŋ nde né veên bɔɔ̀n doó kulú njií.»
12 para que, vendo, vejam e não percebam; e, ouvindo, ouçam e não entendam, para que se não convertam, e lhes sejam perdoados os pecados.
13 Yeésò den cuù, ye bɔ́ a: «Bí kàn hên ŋgwé kɔ́ ŋgwéh wa? Sâ bí bɔ̀ déì ŋgweé kɔ nde né naàn wa?
13 E disse-lhes: Não percebeis esta parábola? Como, pois, entendereis todas as parábolas?
14 Nùà vú-gèh né nuaá mé né ŋgòr Càŋ tueé.
14 O que semeia semeia a palavra;
15 Bɔ̀ nuaré déì né mapelîm mbaá faá kpɔŋ ceêr nɔ, gèh naá giì teèn sue. Bɔ́ yeé ŋgweé gi aá, tètèì sam, *Sátàn waà baá kèn, luaga sɔm cu bɔ́ lè.
15 e os que estão junto ao caminho são aqueles em quem a palavra é semeada; mas, tendo eles a ouvido, vem logo Satanás e tira a palavra que foi semeada no coração deles.
16 Bɔ̀ déì kwa né dé bɔɔ̀n gèh faá bèh kérré taâ nɔ. Bɔ́ nde né ŋgòr Càŋ ŋgweé, bɔ́ gwaán nyegé mé vɔ́gɔ́-temé mene.
16 E da mesma sorte os que recebem a semente sobre pedregais, que, ouvindo a palavra, logo com prazer a recebem;
17 Njèh cén, ŋgòr sâ jɔgɔb lè bɔɔ̀n yí ŋgwéh; bɔ́ gwaán lom né cuúr cén mbaá. Gèr sé yeé baá bɔ́ te ŋgòr Càŋe coró, bɔ̀ nùàr né bɔ́ mé njéh bunó, bɔ́ cuaré yuo wúwágá.
17 mas não têm raiz em si mesmos; antes, são temporãos; depois, sobrevindo tribulação ou perseguição por causa da palavra, logo se escandalizam.
18 Bɔ̀ɔ́ mé né lètenè bɔ̀ ŋgobó deduanê sue yilá doô né bɔ̀ɔ́ mé né ŋgòr Càŋ ŋgweé,
18 E os outros são os que recebem a semente entre espinhos, os quais ouvem a palavra;
19 njèh cén, bɔ́ né mé *wɔ́ŋ nyamé le, bɔ́ né te ŋgùlù wɔ́ŋe faá bɔ́ gwaán nê nɔ samé ndeé, bɔ̀ tuaá hihiné né mé bɔ́ bele ndeé ndɔ. Nde nde, bɔ̀ njèh hèllè karé wula sɔm njií ŋgòr Càŋ lè bɔɔ̀n, bɔ́ le cùr.
19 mas os cuidados deste mundo, e os enganos das riquezas, e as ambições de outras coisas, entrando, sufocam a palavra, e fica infrutífera.
20 Bɔ̀ nuaré déì dé bɔɔ̀n né faá bɔ̀ gèh mé bɔ́ vuú né te tàbè bagaà nɔ. Bɔ̀ sâ bɔ̀ né ŋgòr Càŋ ŋgweé, bɔ́ né gwaán nyegé. Yeé baá ménâ, bɔ́ né tàb waá ndɔ; tab déì mvum teèn yulà tagár, tab déì yulà ténjén, déì yuií.»
20 E os que recebem a semente em boa terra são os que ouvem a palavra, e
21 Yeésò den cuù ye bɔ́ a: «Mɔ bɔ́ mɔgɔ yilà baá mé lâm gwò, bɔ́ sulí kwaá seér nde né bú ka sɔɔ̀ wa? Bɔ́ nde né bú ka ndagâ sulí kwaá seér ndɔ wa? Ŋgweéh bɔ́ tuú njií nde né yí te súgo mà.
21 E disse-lhes: Vem,
22 Mè tueé bí, bɔ̀ njií mé né bèh cibì dɔɔ́ŋ nde gi né cie ŋené le; bɔ̀ dé bèh lèrrèb ŋené yuo kela giì bèsɔ́nè ndɔ.
22 Porque nada há encoberto que não haja de ser manifesto; e nada se faz
23 Nuaá né mé tie dé ŋgweê, bú a, ŋgwé nyégé ŋgòr hên bagasé.»
23 Se alguém tem ouvidos para ouvir, que ouça.
24 À den cuù, ye bɔ́ a: «Bí ŋgwé nyégé bɔ̀ njií mé bí né felá dɔɔ́ŋ bagasé. Bí kɔ́ɔ ye, mòù mé bí né bɔ̀ nùàr njèh teèn me haá dɔɔ́ŋ, Càŋ bí me haá cu nde né teèn, à haá sagá cu bí déì felèbɔ̀.
24 E disse-lhes: Atendei ao que ides ouvir. Com a medida com que medirdes vos medirão a vós, e ser-vos-á ainda acrescentada.
25 Nuaré déì nde gi né mé njèh beè, bɔ́ haá sagá cu bú déì teèn. Nuaré déì dé seèn mé njèh beè sam nde ŋgweéh, né mene dé maàn mé à né mé njéh dɔɔ́ŋ, bɔ́ nde né bú beè horó sɔm.»
25 Porque ao que tem, ser-lhe-á dado; e, ao que não tem, até o que tem lhe será tirado.
26 Yeésò den cuù, ye bɔ́ a: «*Lò Càŋ den né faá nùàr né gèh ké ŋueh vuú kwaá nɔ.
26 E dizia: O Reino de Deus é assim como se um homem lançasse semente à terra,
27 À yeé vu kwaá baá, cíbíteèn à né lɔ́m cer, suútenè à né bèh seé seèn ndeé; gèh hèllè né jomo seèn kar, né noóm, nùà hèllè kèkènè dé sâ ŋgwé kɔ́ ŋgwéh.
27 e dormisse, e se levantasse de noite ou de dia, e a semente brotasse e crescesse, não sabendo ele como.
28 Gèh bɔ̂ tàbè né ka bɔɔ̀n jueé den; à ba yuo kelà ndɔ, ŋa jìlì, velé sem, nde nde sie kèh.
28 Porque a terra por si mesma frutifica; primeiro, a erva, depois, a espiga, e, por último, o grão cheio na espiga.
29 Yeé ŋema gi aá, wulu dé kwaâ. Nùà ŋueèh doô kwaá sɔm ndɔ.»
29 E, quando foice, porque está chegada a ceifa.
30 Yeésò den cuù, ye bɔ́ a: «Béh Lò Càŋ me njií nde né mé kei wee? Den né faá kàn dé heè wa?»
30 E dizia: A que assemelharemos o Reino de Deus? Ou com que parábola o representaremos?
31 Ye bɔ́ a: «Lò Càŋ den né faá mvum tàb làm nɔ. Mɔ bɔ́ baá bú dòù dobo yií, támbên lètenè bɔ̀ mvum dɔɔ́ŋ né bú.
31 É como um grão de mostarda, que, quando se semeia na terra, é a menor de todas as sementes que há na terra;
32 Mɔ à kula baá, tàyàm lètenè bɔ̀ toû dɔɔ́ŋ né cu bú. Bɔ̀ béh seèn nde né bèh beè yaám sie; bɔ̀ non tieé beh fulu te yùm seène.»
32 mas, tendo sido semeado, cresce, e faz-se a maior de todas as hortaliças, e cria grandes ramos, de tal maneira que as aves do céu podem aninhar-se debaixo da sua sombra.
33 Yeésò lé bɔ̀ nùàr njèh kókoó feh giì naâ te kàne te kàne, faá bɔ̀ kàn dé hên nɔ. À lé si beéh bɔ́ dé mé bɔ́ nde né ŋgweé komo ndɔ.
33 E com muitas parábolas tais lhes dirigia a palavra, segundo o que podiam compreender.
34 À ŋgòr déì lòù mbaá túé njí ŋgwéh, kɔ né lè kàne. Dé bɔ̀ mbɔ̀ŋ, mɔ bɔ́ baá léláŋ bɔɔ̀n, à né bɔ́ se gií.
34 E sem parábolas nunca lhes falava, porém tudo declarava em particular aos seus discípulos.
35 Cu ka loù sâ liyilì, Yeésò ye bɔ̀ mbɔ̀ŋ seèn a: «Béh nde tub kèb yágà.»
35 E, naquele dia, sendo já tarde, disse-lhes: Passemos para a outra margem.
36 Bɔ́ yuo kwaá lɔ cìlì nùàr ndɔ. Bɔ̀ mbɔ̀ŋ weh yuo mé bú te kɔm mé à né lè doô; sâ bɔ̀ kɔm déì né kwarè mân.
36 E eles, deixando a multidão, o levaram consigo, assim como estava, no barco; e havia também com ele outros barquinhos.
37 Wa beré déì, fu tarê kobo yilà dùà, né nòmò lè kɔme pieém njií den, kɔm baá yuú.
37 E levantou-se grande temporal de vento, e subiam as ondas por cima do barco, de maneira que já se enchia de água.
38 Sâ Yeésò baá ké jomo bɔɔ̀n lɔ́m, à né feh te kékèh cer kwaá den. Bɔ́ nyimé sɔm bú, bɔ́ ye bú a: «Nùà fèh-njèh, béh nde aá kum le, wò yúlá ŋgwéh wa?»
38 E ele estava na popa dormindo sobre uma almofada; e despertaram-no, dizendo-lhe: Mestre, não te importa que pereçamos?
39 À nyimé yuoô, à pam huné sɔm fu, ye nòmò a: «Húné nɔɔ́ŋ.» Fu hèllè nɔɔ́ŋ, pɔ́ŋ die dùà dɔɔ́ŋ.
39 E ele, despertando, repreendeu o vento e disse ao mar: Cala-te, aquieta-te. E o vento se aquietou, e houve grande bonança.
40 À ye bɔ̀ mbɔ̀ŋ a: «Bí veéh né dé keì wa? Bí temé mé mè kwá njí cú wa?»
40 E disse-lhes: Por que sois tão tímidos? Ainda não tendes fé?
41 Veéh bɔɔ́ bɔ́ njèh. Bɔ́ né lètenè bɔɔ̀n bieé kuú ye: «Hên né neì, mé sòn seèn ŋgweé bilí né mé fu bɔ̂ nòmò mene wa?»
41 E sentiram um grande temor e diziam uns aos outros: Mas quem é este que até o vento e o mar lhe obedecem?
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 4, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.