Marcos 12

Mvù Ŋgɔ̀ŋ Feê (MCU) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 Jomo sâ Yeésò duɔɔ́m bɔ́ njèh te kàne si keêh ndɔ, ye bɔ́ a: «Nuaré déì lé kieè naâ ŋueèh seèn. À yeé dobo gi aá yab, à kaga sie ŋueèh sâ beè, à nde ke beré déì, à sio kwaá vua dé tàb dorô teèn, à sie kwaá gbàgà teèn ndɔ. Jomo sâ, à haá kwaá ŋgɔgɔ̂ beè bɔ̀ seé bɔ̀, te bɔ́ ke nyegé den jomo, à nde dé seèn bèh gò.
1 Depois Jesus começou a falar por meio de parábolas . Ele disse:
2 «Cu mé yab yeé baá bɔlé, à tema njií nùà seê seèn cén déì ké yoòr bɔ̀ kè-ŋueèh bɔ̀ doô, ye te nyí kwa yab teèn ndɔ.
2 Quando chegou o tempo da colheita, o dono enviou um empregado para receber a sua parte.
3 Nùà seê doô yeé wa ké teèn, bɔ́ cab sie bú, bɔ́ duún bú núr, bɔ́ kwɔgɔ njií bú lɔ be be.
3 Mas os lavradores agarraram o empregado, bateram nele e o mandaram de volta sem nada.
4 Nùà ŋueèh doô tema njií cu nùà seê déì. Wa ké teèn, bɔ́ gera yií bú dé seèn felè, bɔ́ weh bú séb.
4 O dono mandou mais um empregado, mas eles bateram na cabeça dele e o trataram de um modo vergonhoso.
5 Nùà ŋueèh doô tema njií cu déì ndɔ. Dé sâ, wa ké toò, bɔ́ wula sɔm bú lòù. À né cu mene bɔ̀ déì ké teèn temá njií, bɔ́ né lom bɔ́ seé faá bɔ̀ mbeí bɔɔ̀n nɔ weh. Bɔ́ né bɔ̀ déì lobo, bɔ́ né bɔ̀ déì lòù wulá.
5 E ainda outro foi mandado para lá, mas os lavradores o mataram. E o mesmo aconteceu com muitos mais — uns foram surrados, e outros foram mortos.
6 «Nde le cegé huaán yíé-temê seèn. Yeé baá ménâ, à tema ceré bú ndɔ, ye dé seèn bɔ́ nde né bú veéh.
6 E agora a única pessoa que o dono da plantação tinha para mandar lá era o seu querido filho. Finalmente ele o mandou, pensando assim: “O meu filho eles vão respeitar.”
7 Mé njéh mene, wa ké toò, bɔ̀ kè-ŋueèh bɔ̀ hèllè nyɔgɔ́ sòn lètenè bɔɔ̀n, bɔ́ ye: Hên né nuaá mé nde né nùà ŋueèh ŋaá sâ. Mɔ sam, kɔ béh wula sɔm bú lòù, te ŋueèh hên ŋa dé beèh.
7 Mas os lavradores disseram uns aos outros: “Este é o filho do dono; ele vai herdar a plantação. Vamos matá-lo, e a plantação será nossa.”
8 Bɔ́ cab sie bú, bɔ́ wula sɔm bú, bɔ́ tulu si njií ké luaà ŋueèh.»
8 — Então agarraram o filho, e o mataram, e jogaram o corpo para fora da plantação.
9 Yeésò den cuù, ye bɔ̀ nùàr a: «Faá bèh mân, nùà ŋueèh doô bɔɔ́ nde né naàn wee? Mè tueé bí, à nde cu né bɔ̀ kè-ŋueèh bɔ̀ doô wulá sɔm gií ndɔ, à ŋueèh kwaá lɔ cu beè bɔ̀ nuaré déì.
9 Aí Jesus perguntou:
10 Bí née dé mé né lè mvù Càŋe nyagá den doô jáŋé ŋéné ŋgwéeh ye wa? Bèh sâ né tueé ye:
10 Vocês não leram o que as
11 Sâ dɔɔ́ŋ né seé Nùà Dueè.
11 Isso foi feito pelo Senhor
12 Bɔ̀ kokoô bɔ̀ lètenè bɔ̀ *Jûf yeé ŋgweé aá ménâ, bɔ́ kɔ ye Yeésò tueé njií né mé bɔ́. Bɔ́ yila lom aá ceér fɔɔ̂n, te bɔ́ sie bú. Njèh cén, veéh né bɔ́ mé bɔ̀ nùàr sie yɔgɔ́. Yeé baá ménâ, bɔ́ kwaá lɔ bú, bɔ́ fɔɔ́n gò.
12 Os líderes judeus sabiam que a parábola era contra eles e quiseram prender Jesus, mas tinham medo do povo. Por isso deixaram Jesus em paz e foram embora.
13 Jomo sâ bɔ́ tema njií bɔ̀ *Farisiên mé bɔ̀ nùàr *Herôde déì ké yoòr Yeésò, te bɔ́ nde bú sòn felá, bɔ́ sie bú teèn.
13 Depois mandaram que alguns fariseus e alguns membros do partido de Herodes fossem falar com Jesus a fim de conseguirem alguma prova contra ele.
14 Bɔ́ yeé wa baá, bɔ́ ye bú a: «Nùà fèh-njèh, béh né gècên yeè kwaga. Bɔ̀ nùàr tueé mene felè yeè naàn dɔɔ́ŋ, wò dé sâ táŋ bèh, wò nùàr lòù bàlè bèh ndɔ, wò né bɔ̀ nùàr ceér Càŋ mé gècên mene feh dilí. Sâ jɔ̀gɔ̀ túé ke béh ye: *sóú beèh ye gwɔ̀m làmpɔ̂ŋ mgbè Rɔ̂m gwɔɔ̀m wa, té gwɔ̀m wa? Béh gùgwɔɔ̀m wa, béh gwɔ̀m ndé ŋgwéh wa?»
14 Eles chegaram e disseram: — Mestre, sabemos que o senhor é honesto e não se importa com a opinião dos outros. O senhor não julga pela aparência, mas ensina a verdade sobre a maneira de viver que Deus exige. Diga: é ou não é contra a nossa
15 Sâ Yeésò né gi leba bɔɔ̀n kɔɔ́, ye bɔ́ a: «Bí mè mân tab tena né dé keì wa? Bí jɔ̀gɔ̀ wèh kéh ke mè kàgàlɔ̀ŋ déì ye.»
15 Mas Jesus percebeu a malícia deles e respondeu:
16 Bɔ́ weh haá njií bú cén déì ndɔ. À ye bɔ́ a: «Feh nùàr mé yilí nùàr ká teèn hên nyagá den né dé neì wa?» Bɔ́ ye bú a: «Né gi dé mgbè Rɔ̂m.»
16 Eles trouxeram, e ele perguntou: Eles responderam: — São do Imperador.
17 À deén baá-re, ye bɔ́ a: «Sâ bɔ̀ njií mé né dé mgbè dɔɔ́ŋ, bí gwɔ̀m njí cú mé mgbè. Bí bɔ̀ dé Càŋ há njí cú mé Càŋ ndɔ.» Hiím yɔgɔ́ cu bɔ́.
17 Então Jesus disse: E eles ficaram admirados com Jesus.
18 Bɔ̀ *Sadusiên bilí ndeè ká yoòr Yeésò. Sâ bɔ́ né yeé tueé, ye mɔ nùàr kuú baá, sâ gi aá, à lè cio kòmò yùò ndé cú.
18 Alguns saduceus , os quais afirmam que ninguém ressuscita, chegaram perto de Jesus e disseram:
19 «Nùà fèh-njèh, Músì lɔ naá giì ter nyagá kwaá, ye béh a: mɔ nuaré déì kuú kwaá lɔ véh mé huaán sam, dìm a, sàgà cú ma kû doô, à ŋar yilá cu bei ma.
19 — Mestre, Moisés escreveu para nós a seguinte lei : “Se um homem morrer e deixar a esposa sem filhos, o irmão dele deve casar com a viúva, para terem filhos, que serão considerados filhos do irmão que morreu.”
20 Yeé baá ménâ, nuaré déì bɔ́ bɔ̀ dìm lé naâ téhbeh. Bei jɔgɔ véh, à kuú kwaá lɔ véh, huaán sam.
20 Acontece que havia sete irmãos. O mais velho casou e morreu sem deixar filhos.
21 Dìm sagá weh ma kû doô, à kuú cu, huaán sam. Dìm bɔɔ̀n déì sagá weh keéh cu ndɔ.
21 O segundo casou com a viúva e morreu sem deixar filhos. Aconteceu a mesma coisa com o terceiro.
22 Bɔ́ sagá laré bú téhbeh dɔɔ́ŋ, huaán sam. Jomo sâ ma hèllè kuú bele bɔ́ ndɔ.
22 Afinal, os sete irmãos casaram com a mesma mulher e morreram sem deixar filhos. Depois de todos eles, a mulher também morreu.
23 Á hên, mɔ loù sâ bɔ̀ komó ndeè baá te cio komo yuo, ma hèllè ŋa sɔm nde né veèh dé heè wa? Ŋgweéh lètenè bɔɔ̀n téhbeh dɔɔ́ŋ, bɔ́ lé naá giì bú sagá laré wa?»
23 Portanto, no dia da ressurreição, quando todos os mortos tornarem a viver, de qual dos sete a mulher vai ser esposa? Pois todos eles casaram com ela!
24 Yeésò ye bɔ́ a: «Dé sâ ndugó gɔ né bí. Bí ŋgòr Càŋ ŋéné kɔ́ ŋgwéh, bí terreb Càŋ ŋéné kɔ́ ŋgwéh ndɔ.
24 Jesus respondeu:
25 Bí kɔ́ɔ ye, loù mé bɔ̀ komó nde né te cio komo yuo, bɔ̀ siíb bɔ́ bɔ̀ véh ndeè jɔ́gɔ́ kú ndé cú, bɔ́ den nde aá faá bɔ́ cìlì Càŋ ké te vulúu nɔ.
25 Pois, quando os mortos ressuscitarem, serão como os anjos do céu, e ninguém casará.
26 «Dé mé nùàr nde né te cio komo yuoò, bí njií mé Músì lé naâ te mvù seèn nyagá kwaá doô jáŋé kè ŋgwéh wa? À lé mân nyagá naâ te lèmè mé à nyagá né ju jìlì ŋgémbèì teèn doô, wa Càŋ ye: Nyí né Càŋ mé bɔ̀ tele biì Abrahâm bɔ̂ Isâk mé Jakɔ̂b né yeé dua doô ma.
26 Vocês nunca leram no
27 Mè tueé bí, Càŋ né Càŋ bɔ̀ lèlàŋ bɔ̀, à Càŋ bɔ̀ komô sam. Mɔ né mân, sâ bí né mé gècên mene saáb.»
27 E Deus não é Deus dos mortos e sim dos vivos. Vocês estão completamente errados!
28 Sâ *njí-sóù lé naâ doó, à lé naâ njií mé Yeésò bɔ́ bɔ̀ *Sadusiên né saán sâ ŋgweé. À yeé ŋene Yeésò né bɔ́ bagasé se nyegé, à ndeè ndɔ, ye bú a: «Sóú mé jolo kela né kɔɔ́ né dé heè wa?»
28 Um mestre da Lei que estava ali ouviu a discussão. Viu que Jesus tinha dado uma boa resposta e por isso perguntou: — Qual é o mais importante de todos os mandamentos da
29 Yeésò ye bú a: «Sóú mé jolo kela né kɔɔ́ né dé hên: Càŋ lé ye: Iserálà ŋgwé, Tele beèh Càŋ Dueè né lom Nùà Dueè mé huún, sâ gi aá.
29 Jesus respondeu:
30 Wò gwàn gí Càŋ Nùà Dueè mé temé yeè mene, mé càŋ yeè mene, mé mùnò yeè mene, mé terreb yeè mene dɔɔ́ŋ.
30 Ame o Senhor, seu Deus, com todo o coração, com toda a alma, com toda a mente e com todas as forças.”
31 Sóú dé jomo mé bele né bú né cu dé hên: Gwàn mbeí yeè faá wò gwaán né ŋgàŋ yoòr yeè nɔ. Bɔ̀ sóú fà hên, sóú déì bɔ́ jòlò yɔ́gɔ́ ŋgwéh.»
31 E o segundo mais importante é este: “Ame os outros como você ama a você mesmo.” Não existe outro mandamento mais importante do que esses dois.
32 Njí-sóù doô deên baá-re, ye Yeésò a: «Môn, Nùà fèh-njèh, wò tueé yií né teèn, à né lom Càŋ mé huún, Càŋ déì toò sam.
32 Então o mestre da Lei disse a Jesus: — Muito bem, Mestre! O senhor disse a verdade. Ele é o único Deus, e não existe outro além dele.
33 Nùàr a, gwàn lòm bú mé temé seèn mene, mé càŋ seèn mene, mé terreb seèn mene dɔɔ́ŋ, à gwàn mbeí seèn faá à gwaán né ŋgàŋ yoòr seèn nɔ. Huɔm kela né cí mé dàm bɔ̀ *sèmè.»
33 Devemos amar a Deus com todo o nosso coração, com toda a nossa mente e com todas as nossas forças e também devemos amar os outros como amamos a nós mesmos. Pois é melhor obedecer a estes dois mandamentos do que trazer animais para serem queimados no altar e oferecer outros sacrifícios a Deus.
34 Yeésò yeé ŋene à né ménâ tueé huɔɔ́m, ye bú a: «Môn, wò né kwarè *Lò Càŋ, mè tueé wò.» Jomo sâ nuaré déì njolo toò seèn kàgà nyì cú, ye nyí nde né bú njeré déì bieé ndɔ.
34 Jesus viu que o mestre da Lei tinha respondido com sabedoria e disse: Depois disso ninguém tinha coragem de fazer mais perguntas a Jesus.
35 Sâ Yeésò né njèh te *gwà Càŋ koô feh den, ye bɔ̀ nùàr a: «Bɔ̀ njí-sóù ye Nùà Cɔ̀ŋ né *ndùté ndùtù Davîd mé ŋgei wa?
35 Quando Jesus estava ensinando no pátio do Templo, perguntou:
36 Ŋgweéh Cúcuí Ŋagâ lé naâ Davîd nùà njèh ceér feh, à yilá Nùà Cɔ̀ŋ Nùà koô seèn ma. À lé ye:
36 Pois Davi, inspirado pelo Espírito Santo, escreveu:
37 Hên, mɔ Davîd mé feh seèn Nùà Cɔ̀ŋ sâ yilá né Nùà koô seèn, sâ Nùà Cɔ̀ŋ né cu ndùté ndùtù seèn wa?»
37 O próprio Davi chama o Messias de Senhor. Portanto, como é que o Messias pode ser descendente de Davi? Uma grande multidão escutava com prazer o que Jesus ensinava.
38 À né bɔ́ njèh feh, ye bɔ́ a: «Bí bɔ̀ŋ feh biì beè bɔ̀ njí-sóù. Bɔ́ gwaán lom né bɔ̀ cɔ̀gɔ̀ dé dèdàbe lètenè bɔ̀ nùàr su gɔɔ̀. Né mene ké tan mé ké mbartɔgɔ̂, bɔ́ ye kɔ bɔ̀ nùàr gìbì bíé bɔ́ lòù.
38 Ele dizia ao povo:
39 Ké *gwà sóù, bɔ́ gwaán né bèh denè dé kokoô njolò bɔ̀ nùàr. Bɔ́ nde mene bèh kùrmò lɔ nùàr dɔɔ́ŋ, né gi ménâ ndɔ.
39 preferem os lugares de honra nas
40 Bɔ́ né njèh beè bɔ̀ ma kû horó weh bele. Mɔ bɔ́ baá Càŋ dua, kɔ bɔ́ dua tugó lòù, te den faá bɔ́ né bɔ̀ gècên bɔ̀ nɔ. Mè tueé bí, ju sie kela nde né bɔ́ mé bɔ̀ déì.»
40 Exploram as viúvas e roubam os seus bens; e, para disfarçarem, fazem orações compridas. Portanto, o castigo que eles vão sofrer será pior ainda!
41 Jomo sâ Yeésò nde ké kwarè mvugó kàgàlɔ̀ŋ gwà Càŋ, à den nde doó. Bɔ̀ nùàr né kàgàlɔ̀ŋ teèn si. À né bɔ́ ke den. Bɔ̀ déì né kókoó ŋuaán yií.
41 Jesus estava no pátio do Templo, sentado perto da caixa das ofertas, olhando com atenção as pessoas que punham dinheiro ali. Muitos ricos davam muito dinheiro.
42 Ma kû déì waà ndɔ, à teèn si yií kɔ́bɔ̀ fà. Bɔ̀ kɔ́bɔ̀ fà sâ né sòn dálà cên.
42 Então chegou uma viúva pobre e pôs na caixa duas moedinhas de pouco valor.
43 Yeésò yeé nde ŋene njií mân, à yilá bilí bɔ̀ mbɔ̀ŋ seèn, ye bɔ́ a: «Mè né tueé ye bí a, ma kû hên si kela né kɔɔ́ mé bɔ̀ déì dɔɔ́ŋ.
43 Aí Jesus chamou os discípulos e disse:
44 Bɔ̀ nùàr dé bɔɔ̀n kabe si lom né wèllè kàgàlɔ̀ŋ. Dé ma kû hên môn sam, à dé seèn karé si sɔm né jèjègè cèr gwà seèn.»
44 Porque os outros deram do que estava sobrando. Porém ela, que é tão pobre, deu tudo o que tinha para viver.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 12, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.