Marcos 12
Mvù Ŋgɔ̀ŋ Feê (MCU) vs ARIB
1 Jomo sâ Yeésò duɔɔ́m bɔ́ njèh te kàne si keêh ndɔ, ye bɔ́ a: «Nuaré déì lé kieè naâ ŋueèh seèn. À yeé dobo gi aá yab, à kaga sie ŋueèh sâ beè, à nde ke beré déì, à sio kwaá vua dé tàb dorô teèn, à sie kwaá gbàgà teèn ndɔ. Jomo sâ, à haá kwaá ŋgɔgɔ̂ beè bɔ̀ seé bɔ̀, te bɔ́ ke nyegé den jomo, à nde dé seèn bèh gò.
1 Então começou Jesus a falar-lhes por parábolas. Um homem plantou uma vinha, cercou-a com uma sebe, cavou um lagar, e edificou uma torre; depois arrendou-a a uns lavradores e ausentou-se do país.
2 «Cu mé yab yeé baá bɔlé, à tema njií nùà seê seèn cén déì ké yoòr bɔ̀ kè-ŋueèh bɔ̀ doô, ye te nyí kwa yab teèn ndɔ.
2 No tempo próprio, enviou um servo aos lavradores para que deles recebesse do fruto da vinha.
3 Nùà seê doô yeé wa ké teèn, bɔ́ cab sie bú, bɔ́ duún bú núr, bɔ́ kwɔgɔ njií bú lɔ be be.
3 Mas estes, apoderando-se dele, o espancaram e o mandaram embora de mãos vazias.
4 Nùà ŋueèh doô tema njií cu nùà seê déì. Wa ké teèn, bɔ́ gera yií bú dé seèn felè, bɔ́ weh bú séb.
4 E tornou a enviar-lhes outro servo; e a este feriram na cabeça e o ultrajaram.
5 Nùà ŋueèh doô tema njií cu déì ndɔ. Dé sâ, wa ké toò, bɔ́ wula sɔm bú lòù. À né cu mene bɔ̀ déì ké teèn temá njií, bɔ́ né lom bɔ́ seé faá bɔ̀ mbeí bɔɔ̀n nɔ weh. Bɔ́ né bɔ̀ déì lobo, bɔ́ né bɔ̀ déì lòù wulá.
5 Então enviou ainda outro, e a este mataram; e a outros muitos, dos quais a uns espancaram e a outros mataram.
6 «Nde le cegé huaán yíé-temê seèn. Yeé baá ménâ, à tema ceré bú ndɔ, ye dé seèn bɔ́ nde né bú veéh.
6 Ora, tinha ele ainda um, o seu filho amado; a este lhes enviou por último, dizendo: A meu filho terão respeito.
7 Mé njéh mene, wa ké toò, bɔ̀ kè-ŋueèh bɔ̀ hèllè nyɔgɔ́ sòn lètenè bɔɔ̀n, bɔ́ ye: Hên né nuaá mé nde né nùà ŋueèh ŋaá sâ. Mɔ sam, kɔ béh wula sɔm bú lòù, te ŋueèh hên ŋa dé beèh.
7 Mas aqueles lavradores disseram entre si: Este é o herdeiro; vinde, matemo-lo, e a herança será nossa.
8 Bɔ́ cab sie bú, bɔ́ wula sɔm bú, bɔ́ tulu si njií ké luaà ŋueèh.»
8 E, agarrando-o, o mataram, e o lançaram fora da vinha.
9 Yeésò den cuù, ye bɔ̀ nùàr a: «Faá bèh mân, nùà ŋueèh doô bɔɔ́ nde né naàn wee? Mè tueé bí, à nde cu né bɔ̀ kè-ŋueèh bɔ̀ doô wulá sɔm gií ndɔ, à ŋueèh kwaá lɔ cu beè bɔ̀ nuaré déì.
9 Que fará, pois, o senhor da vinha? Virá e destruirá os lavradores, e dará a vinha a outros.
10 Bí née dé mé né lè mvù Càŋe nyagá den doô jáŋé ŋéné ŋgwéeh ye wa? Bèh sâ né tueé ye:
10 Nunca lestes esta escritura: A pedra que os edificadores rejeitaram, essa foi posta como pedra angular;
11 Sâ dɔɔ́ŋ né seé Nùà Dueè.
11 pelo Senhor foi feito isso, e é maravilhoso aos nossos olhos?
12 Bɔ̀ kokoô bɔ̀ lètenè bɔ̀ *Jûf yeé ŋgweé aá ménâ, bɔ́ kɔ ye Yeésò tueé njií né mé bɔ́. Bɔ́ yila lom aá ceér fɔɔ̂n, te bɔ́ sie bú. Njèh cén, veéh né bɔ́ mé bɔ̀ nùàr sie yɔgɔ́. Yeé baá ménâ, bɔ́ kwaá lɔ bú, bɔ́ fɔɔ́n gò.
12 Procuravam então prendê-lo, mas temeram a multidão, pois perceberam que contra eles proferira essa parábola; e, deixando-o, se retiraram.
13 Jomo sâ bɔ́ tema njií bɔ̀ *Farisiên mé bɔ̀ nùàr *Herôde déì ké yoòr Yeésò, te bɔ́ nde bú sòn felá, bɔ́ sie bú teèn.
13 Enviaram-lhe então alguns dos fariseus e dos herodianos, para que o apanhassem em alguma palavra.
14 Bɔ́ yeé wa baá, bɔ́ ye bú a: «Nùà fèh-njèh, béh né gècên yeè kwaga. Bɔ̀ nùàr tueé mene felè yeè naàn dɔɔ́ŋ, wò dé sâ táŋ bèh, wò nùàr lòù bàlè bèh ndɔ, wò né bɔ̀ nùàr ceér Càŋ mé gècên mene feh dilí. Sâ jɔ̀gɔ̀ túé ke béh ye: *sóú beèh ye gwɔ̀m làmpɔ̂ŋ mgbè Rɔ̂m gwɔɔ̀m wa, té gwɔ̀m wa? Béh gùgwɔɔ̀m wa, béh gwɔ̀m ndé ŋgwéh wa?»
14 Aproximando-se, pois, disseram-lhe: Mestre, sabemos que és verdadeiro, e de ninguém se te dá; porque não olhas à aparência dos homens, mas ensinas segundo a verdade o caminho de Deus; é lícito dar tributo a César, ou não? Daremos, ou não daremos?
15 Sâ Yeésò né gi leba bɔɔ̀n kɔɔ́, ye bɔ́ a: «Bí mè mân tab tena né dé keì wa? Bí jɔ̀gɔ̀ wèh kéh ke mè kàgàlɔ̀ŋ déì ye.»
15 Mas Jesus, percebendo a hipocrisia deles, respondeu-lhes: Por que me experimentais? trazei-me um denário para que eu o veja.
16 Bɔ́ weh haá njií bú cén déì ndɔ. À ye bɔ́ a: «Feh nùàr mé yilí nùàr ká teèn hên nyagá den né dé neì wa?» Bɔ́ ye bú a: «Né gi dé mgbè Rɔ̂m.»
16 E eles lho trouxeram. Perguntou-lhes Jesus: De quem é esta imagem e inscrição? Responderam-lhe: De César.
17 À deén baá-re, ye bɔ́ a: «Sâ bɔ̀ njií mé né dé mgbè dɔɔ́ŋ, bí gwɔ̀m njí cú mé mgbè. Bí bɔ̀ dé Càŋ há njí cú mé Càŋ ndɔ.» Hiím yɔgɔ́ cu bɔ́.
17 Disse-lhes Jesus: Dai, pois, a César o que é de César, e a Deus o que é de Deus. E admiravam-se dele.
18 Bɔ̀ *Sadusiên bilí ndeè ká yoòr Yeésò. Sâ bɔ́ né yeé tueé, ye mɔ nùàr kuú baá, sâ gi aá, à lè cio kòmò yùò ndé cú.
18 Então se aproximaram dele alguns dos saduceus, que dizem não haver ressurreição, e lhe perguntaram, dizendo:
19 «Nùà fèh-njèh, Músì lɔ naá giì ter nyagá kwaá, ye béh a: mɔ nuaré déì kuú kwaá lɔ véh mé huaán sam, dìm a, sàgà cú ma kû doô, à ŋar yilá cu bei ma.
19 Mestre, Moisés nos deixou escrito que se morrer alguém, deixando mulher sem deixar filhos, o irmão dele case com a mulher, e suscite descendência ao irmão.
20 Yeé baá ménâ, nuaré déì bɔ́ bɔ̀ dìm lé naâ téhbeh. Bei jɔgɔ véh, à kuú kwaá lɔ véh, huaán sam.
20 Ora, havia sete irmãos; o primeiro casou-se e morreu sem deixar descendência;
21 Dìm sagá weh ma kû doô, à kuú cu, huaán sam. Dìm bɔɔ̀n déì sagá weh keéh cu ndɔ.
21 o segundo casou-se com a viúva, e morreu, não deixando descendência; e da mesma forma, o terceiro; e assim os sete, e não deixaram descendência.
22 Bɔ́ sagá laré bú téhbeh dɔɔ́ŋ, huaán sam. Jomo sâ ma hèllè kuú bele bɔ́ ndɔ.
22 Depois de todos, morreu também a mulher.
23 Á hên, mɔ loù sâ bɔ̀ komó ndeè baá te cio komo yuo, ma hèllè ŋa sɔm nde né veèh dé heè wa? Ŋgweéh lètenè bɔɔ̀n téhbeh dɔɔ́ŋ, bɔ́ lé naá giì bú sagá laré wa?»
23 Na ressurreição, de qual deles será ela esposa, pois os sete por esposa a tiveram?
24 Yeésò ye bɔ́ a: «Dé sâ ndugó gɔ né bí. Bí ŋgòr Càŋ ŋéné kɔ́ ŋgwéh, bí terreb Càŋ ŋéné kɔ́ ŋgwéh ndɔ.
24 Respondeu-lhes Jesus: Porventura não errais vós em razão de não compreenderdes as Escrituras nem o poder de Deus?
25 Bí kɔ́ɔ ye, loù mé bɔ̀ komó nde né te cio komo yuo, bɔ̀ siíb bɔ́ bɔ̀ véh ndeè jɔ́gɔ́ kú ndé cú, bɔ́ den nde aá faá bɔ́ cìlì Càŋ ké te vulúu nɔ.
25 Porquanto, ao ressuscitarem dos mortos, nem se casam, nem se dão em casamento; pelo contrário, são como os anjos nos céus.
26 «Dé mé nùàr nde né te cio komo yuoò, bí njií mé Músì lé naâ te mvù seèn nyagá kwaá doô jáŋé kè ŋgwéh wa? À lé mân nyagá naâ te lèmè mé à nyagá né ju jìlì ŋgémbèì teèn doô, wa Càŋ ye: Nyí né Càŋ mé bɔ̀ tele biì Abrahâm bɔ̂ Isâk mé Jakɔ̂b né yeé dua doô ma.
26 Quanto aos mortos, porém, serem ressuscitados, não lestes no livro de Moisés, onde se fala da sarça, como Deus lhe disse: Eu sou o Deus de Abraão, o Deus de Isaque e o Deus de Jacó?
27 Mè tueé bí, Càŋ né Càŋ bɔ̀ lèlàŋ bɔ̀, à Càŋ bɔ̀ komô sam. Mɔ né mân, sâ bí né mé gècên mene saáb.»
27 Ora, ele não é Deus de mortos, mas de vivos. Estais em grande erro.
28 Sâ *njí-sóù lé naâ doó, à lé naâ njií mé Yeésò bɔ́ bɔ̀ *Sadusiên né saán sâ ŋgweé. À yeé ŋene Yeésò né bɔ́ bagasé se nyegé, à ndeè ndɔ, ye bú a: «Sóú mé jolo kela né kɔɔ́ né dé heè wa?»
28 Aproximou-se dele um dos escribas que os ouvira discutir e, percebendo que lhes havia respondido bem, perguntou-lhe: Qual é o primeiro de todos os mandamentos?
29 Yeésò ye bú a: «Sóú mé jolo kela né kɔɔ́ né dé hên: Càŋ lé ye: Iserálà ŋgwé, Tele beèh Càŋ Dueè né lom Nùà Dueè mé huún, sâ gi aá.
29 Respondeu Jesus: O primeiro é: Ouve, Israel, o Senhor nosso Deus é o único Senhor.
30 Wò gwàn gí Càŋ Nùà Dueè mé temé yeè mene, mé càŋ yeè mene, mé mùnò yeè mene, mé terreb yeè mene dɔɔ́ŋ.
30 Amarás, pois, ao Senhor teu Deus de todo o teu coração, de toda a tua alma, de todo o teu entendimento e de todas as tuas forças.
31 Sóú dé jomo mé bele né bú né cu dé hên: Gwàn mbeí yeè faá wò gwaán né ŋgàŋ yoòr yeè nɔ. Bɔ̀ sóú fà hên, sóú déì bɔ́ jòlò yɔ́gɔ́ ŋgwéh.»
31 E o segundo é este: Amarás ao teu próximo como a ti mesmo. Não há outro mandamento maior do que esses.
32 Njí-sóù doô deên baá-re, ye Yeésò a: «Môn, Nùà fèh-njèh, wò tueé yií né teèn, à né lom Càŋ mé huún, Càŋ déì toò sam.
32 Ao que lhe disse o escriba: Muito bem, Mestre; com verdade disseste que ele é um, e fora dele não há outro;
33 Nùàr a, gwàn lòm bú mé temé seèn mene, mé càŋ seèn mene, mé terreb seèn mene dɔɔ́ŋ, à gwàn mbeí seèn faá à gwaán né ŋgàŋ yoòr seèn nɔ. Huɔm kela né cí mé dàm bɔ̀ *sèmè.»
33 e que amá-lo de todo o coração, de todo o entendimento e de todas as forças, e amar o próximo como a si mesmo, é mais do que todos os holocaustos e sacrifícios.
34 Yeésò yeé ŋene à né ménâ tueé huɔɔ́m, ye bú a: «Môn, wò né kwarè *Lò Càŋ, mè tueé wò.» Jomo sâ nuaré déì njolo toò seèn kàgà nyì cú, ye nyí nde né bú njeré déì bieé ndɔ.
34 E Jesus, vendo que havia respondido sabiamente, disse-lhe: Não estás longe do reino de Deus. E ninguém ousava mais interrogá-lo.
35 Sâ Yeésò né njèh te *gwà Càŋ koô feh den, ye bɔ̀ nùàr a: «Bɔ̀ njí-sóù ye Nùà Cɔ̀ŋ né *ndùté ndùtù Davîd mé ŋgei wa?
35 Por sua vez, Jesus, enquanto ensinava no templo, perguntou: Como é que os escribas dizem que o Cristo é filho de Davi?
36 Ŋgweéh Cúcuí Ŋagâ lé naâ Davîd nùà njèh ceér feh, à yilá Nùà Cɔ̀ŋ Nùà koô seèn ma. À lé ye:
36 O próprio Davi falou, movido pelo Espírito Santo: Disse o Senhor ao meu Senhor: Assenta-te à minha direita, até que eu ponha os teus inimigos debaixo dos teus pés.
37 Hên, mɔ Davîd mé feh seèn Nùà Cɔ̀ŋ sâ yilá né Nùà koô seèn, sâ Nùà Cɔ̀ŋ né cu ndùté ndùtù seèn wa?»
37 Davi mesmo lhe chama Senhor; como é ele seu filho? E a grande multidão o ouvia com prazer.
38 À né bɔ́ njèh feh, ye bɔ́ a: «Bí bɔ̀ŋ feh biì beè bɔ̀ njí-sóù. Bɔ́ gwaán lom né bɔ̀ cɔ̀gɔ̀ dé dèdàbe lètenè bɔ̀ nùàr su gɔɔ̀. Né mene ké tan mé ké mbartɔgɔ̂, bɔ́ ye kɔ bɔ̀ nùàr gìbì bíé bɔ́ lòù.
38 E prosseguindo ele no seu ensino, disse: Guardai-vos dos escribas, que gostam de andar com vestes compridas, e das saudações nas praças,
39 Ké *gwà sóù, bɔ́ gwaán né bèh denè dé kokoô njolò bɔ̀ nùàr. Bɔ́ nde mene bèh kùrmò lɔ nùàr dɔɔ́ŋ, né gi ménâ ndɔ.
39 e dos primeiros assentos nas sinagogas, e dos primeiros lugares nos banquetes,
40 Bɔ́ né njèh beè bɔ̀ ma kû horó weh bele. Mɔ bɔ́ baá Càŋ dua, kɔ bɔ́ dua tugó lòù, te den faá bɔ́ né bɔ̀ gècên bɔ̀ nɔ. Mè tueé bí, ju sie kela nde né bɔ́ mé bɔ̀ déì.»
40 que devoram as casas das viúvas, e por pretexto fazem longas orações; estes hão de receber muito maior condenação.
41 Jomo sâ Yeésò nde ké kwarè mvugó kàgàlɔ̀ŋ gwà Càŋ, à den nde doó. Bɔ̀ nùàr né kàgàlɔ̀ŋ teèn si. À né bɔ́ ke den. Bɔ̀ déì né kókoó ŋuaán yií.
41 E sentando-se Jesus defronte do cofre das ofertas, observava como a multidão lançava dinheiro no cofre; e muitos ricos deitavam muito.
42 Ma kû déì waà ndɔ, à teèn si yií kɔ́bɔ̀ fà. Bɔ̀ kɔ́bɔ̀ fà sâ né sòn dálà cên.
42 Vindo, porém, uma pobre viúva, lançou dois leptos, que valiam um quadrante.
43 Yeésò yeé nde ŋene njií mân, à yilá bilí bɔ̀ mbɔ̀ŋ seèn, ye bɔ́ a: «Mè né tueé ye bí a, ma kû hên si kela né kɔɔ́ mé bɔ̀ déì dɔɔ́ŋ.
43 E chamando ele os seus discípulos, disse-lhes: Em verdade vos digo que esta pobre viúva deu mais do que todos os que deitavam ofertas no cofre;
44 Bɔ̀ nùàr dé bɔɔ̀n kabe si lom né wèllè kàgàlɔ̀ŋ. Dé ma kû hên môn sam, à dé seèn karé si sɔm né jèjègè cèr gwà seèn.»
44 porque todos deram daquilo que lhes sobrava; mas esta, da sua pobreza, deu tudo o que tinha, mesmo todo o seu sustento.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 12, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.