Lucas 20

Mvù Ŋgɔ̀ŋ Feê (MCU) vs BKJ

Sair da comparação
1 Cieé déì lé naâ teèn, Yeésò né bɔ̀ nùàr njèh ké *gwà Càŋ koô feh den, à né bɔ́ Njàgà Bagaà se. Bɔ̀ ŋgàŋ sèmè dé kokoô mé bɔ̀ njí-sóù kar waà mé bɔ̀ kokoô bɔ̀ dé lɔɔ̂ jomo,
1 E aconteceu que, em um daqueles dias, enquanto ele ensinava o povo no templo, e pregava o evangelho, os principais sacerdotes e os escribas vieram a ele com os anciãos,
2 bɔ́ ye Yeésò a: «Wò bɔ̀ njií hên bɔɔ́ né mé gèh terrèb dé heè? Neì wò jegé naâ kɔɔ́ wa? Túé béh tueè.»
2 e falaram-lhe, dizendo: Dize-nos, com que autoridade fazes tu essas coisas? Ou quem é que te deu tal autoridade?
3 Yeésò ye bɔ́ a: «Mè nde né bí ménâ bieé ndɔ: bí jɔ̀gɔ̀ túé ke mè ye:
3 E, respondendo ele, disse-lhes: Eu também vos perguntarei uma coisa, respondam-me:
4 Neì lé Jâŋ Bàptîs tema njií naâ kɔɔ́, ye bú a: ndé bɔ̀ nùàr kou bele wa? Lé naâ Càŋ wa, lé naâ nùàr wa?»
4 O batismo de João, era do céu ou dos homens?
5 Bɔ́ yila mé njéh lètenè bɔɔ̀n fellé kuú ye: «Mɔ béh ye bú a: Càŋ lé Jâŋ temà naâ kɔɔ́, à tueé nde né ye béh a: béh lé temé yoòr seèn kwá njí ná ŋgwêh dé keì wa?
5 E eles arrazoavam entre si, dizendo: Se nós dissermos: Do céu, ele nos dirá: Por que então não crestes?
6 Á, mɔ béh ye bú a: bɔ̀ nùàr lé bú temà naâ kɔɔ́, sâ bɔ̀ nùàr nde né béh tɔbé wulá. Lòù sam, beè bɔɔ̀n Jâŋ lé naâ *sòn-Càŋ.»
6 Mas, e se nós dissermos: Dos homens, todo o povo nos apedrejará, porque eles estão convencidos que João era um profeta.
7 Yeé baá ménâ, bɔ́ ye bú a: «Béh kɔ́ ŋgwéh nuaá mé lé temà naâ bú.»
7 E eles responderam que não podiam dizer de onde era.
8 Yeésò ye bɔ́ a: «Sâ mè bí nuaá mé jegé naâ mè túé ndé ŋgwéh ndɔ.»
8 E Jesus lhes disse: Tampouco eu vos direi com que autoridade faço estas coisas.
9 Jomo sâ Yeésò si njií bɔ̀ nùàr kàn déì, ye bɔ́ a: «Nuaré déì lé kieè naâ ŋueèh seèn; à yeé dobo gi aá yab teèn, à haá kwaá ŋgɔgɔ̂ beè bɔ̀ nuaré déì te bɔ́ ke nyegé den jomo. À yuo dé seèn, à nde bèh gò dàb déì.
9 Então, ele começou a falar ao povo esta parábola: Certo homem plantou uma vinha, e arrendou-a a uns lavradores, e foi para uma terra distante por muito tempo.
10 «Cu mé yab yeé baá bɔlé, à tema njií nùà seê seèn cén déì ké yoòr bɔ̀ kè-ŋueèh bɔ̀ doô, ye te nyí kwa yab teèn. Nùà seê doô yeé wa ké teèn, bɔ́ lobo kwɔgɔ njií cu bú jomo be be.
10 E, no devido tempo, enviou um servo aos lavradores, para que lhe dessem dos frutos da vinha; mas os lavradores, espancando-o, mandaram-no embora vazio.
11 Nùà ŋueèh doô tema njií cu nùà seê seèn déì. Bɔ́ nde kem sue cu bú yoòr mé séb, bɔ́ lobo kwɔgɔ njií cu bú jomo be be ndɔ.
11 E novamente ele enviou outro servo; e eles também o espancaram, e o insultaram e o mandaram embora vazio.
12 Lè njùg tagáre, à tema njií cu nùà seê seèn déì ndɔ; dé sâ yeé wa cu, bɔ́ duún ye baá-re bú núr, bɔ́ tulu si njií bú ké luaà ŋueèh.
12 E ele enviou novamente um terceiro; e eles também feriram a este, e o expulsaram.
13 «Nùà ŋueèh doô ye ŋene aá ménâ, ye nyí bɔɔ́ nde né naàn wee? À deên ndɔ, ye: Nyí kènê tema njií nde aá ŋuna nyî yíé-temê; merré déì dé seèn, bɔ́ nde né bú veéh.
13 Então, disse o senhor da vinha: O que eu farei? Enviarei o meu filho amado; talvez, vendo-o, o respeitem.
14 Ŋuna nde ndɔ. Bɔ́ yeé nde ŋene njií baá-re bú mân, bɔ́ nyɔgɔ sòn ye: Hên né nuaá mé nde né nùà ŋueèh ŋaá sâ. Kɔ béh wula sɔm bú lòù, te ŋueèh hên ŋa dé beèh.
14 Mas, vendo-o os lavradores, eles arrazoaram entre si dizendo: Este é o herdeiro; vinde, matemo-lo, para que a herança seja nossa.
15 Bɔ́ tulu nde mé bú ké luaà ŋueèh, bɔ́ wula si lɔ bú ké teèn.»
15 Assim, eles lançaram-no fora da vinha, e o mataram. O que lhes fará, pois, o senhor da vinha?
16 Yeésò den cuù, ye bɔ̀ nùàr a: «Faá bèh mân, nùà ŋueèh doô bɔɔ́ nde né bɔ́ naàn wee? Mè tueé bí, à nde cu né bɔ́ wulá sɔm gií ndɔ, à ŋueèh kwaá lɔ cu beè bɔ̀ nuaré déì.» Bɔ̀ nùàr yeé ŋgweé aá ménâ, bɔ́ ye bú a: «Ndɔ́g gèh dé sâ ndeè seèn ménâ bɔ́ ndé ŋgwéh.»
16 Ele virá e destruirá esses lavradores, e dará a vinha a outros. E, ouvindo eles isso, disseram: Deus o proíba!
17 Yeésò né bɔ́ njonjolò ke njegé, ye bɔ́ a: «Kàn mé bɔ́ né te mvù Càŋe nyagá kwaá hên tueé né kei? Ye:
17 E ele observando-os, disse: Então, o que é isto que está escrito: A pedra que os edificadores rejeitaram, essa se tornou a cabeça de esquina?
18 Nuaá mé ceén die te taá sâ nde né teèn ŋerré le. Mɔ komo die seér né nuaré déì yoòr lòù, sâ nùà hèllè nde né faá fùfú nɔ nyoló den ndɔ.»
18 Qualquer que cair sobre aquela pedra será despedaçado, mas naquele em que ela cair, ela triturará ao pó.
19 Bɔ̀ *njí-sóù mé bɔ̀ *ŋgàŋ sèmè dé kokoô yeé ŋgweé aá ménâ, bɔ́ ŋgweé kɔ ye Yeésò kàn si njií den né mé bɔ́; bɔ́ gwaán lom aá Yeésò doó sâ sieè. Njèh cén, veéh né bɔ́ mé bɔ̀ nùàr sie yɔgɔ́.
19 E os principais sacerdotes e os escribas procuraram lançar mão dele naquela mesma hora, mas eles temiam o povo; pois perceberam que ele tinha falado a parábola contra eles.
20 Bɔ́ duɔɔ́m bú filî, bɔ́ tema njií bɔ̀ no ké kwarè seèn faá né bɔ̀ gècên bɔ̀ nɔ, te bɔ́ ŋgweé weh ŋgòr sònò seèn, bɔ́ jɔgɔ yií bú beè ŋgɔ́mnà.
20 E, eles vigiando-o, enviaram espiões, os quais se fingiam de homens justos, para o apanharem em alguma palavra, e o entregarem ao poder e à autoridade do governador.
21 Wa ké teèn, bɔ́ ye bú a: «Nùà fèh-njèh, njií mé wò né yeé tueé, wò né bɔ̀ nùàr feh dɔɔ́ŋ né teèn yilá, béh né kɔɔ́. Wò nùàr bàlè bèh, wò né bɔ́ ceér Càŋ mé gècên mene feh dilí.
21 E eles perguntaram-lhe, dizendo: Mestre, nós sabemos que tu falas e ensinas retamente, e que não fazes acepção de pessoas, mas ensinas o caminho de Deus verdadeiramente;
22 Sâ jɔ̀gɔ̀ túé ke béh ye: *Sóú beèh ye gwɔ̀m làmpɔ̂ŋ mgbè Rɔ̂m gwɔɔ̀m wa, té gwɔ̀m wa?»
22 é lícito dar tributo a César ou não?
23 Yeésò ŋene kɔ ndɔ, ye ŋgòr hên né njɔ́g ŋgòr; à ye bɔ́ a:
23 Mas, ele percebendo a sua astúcia, disse-lhes: Por que vós me tentais?
24 «Bí kélé ke mè kàgàlɔ̀ŋ sâ cén déì ye.» Bɔ́ weh haá njií bú cén déì. Ye bɔ́ a: «Feh nùàr mé yilí nùàr ká teèn hên nyagá den né dé neì wa?» Bɔ́ ye bú a: «Né gi dé mgbè Rɔ̂m.»
24 Mostrai-me uma moeda. De quem é a imagem e a inscrição? E, eles respondendo, disseram: De César.
25 À deén baá-re, ye bɔ́ a: «Sâ bɔ̀ njií mé né dé mgbè dɔɔ́ŋ, bí gwɔ̀m njí cú mé mgbè; bí bɔ̀ dé Càŋ há njí cú mé Càŋ ndɔ.»
25 E ele lhes disse: Dai, pois, a César as coisas que são de César, e a Deus as coisas que são de Deus.
26 À yeé tueé gi aá ménâ, hiím yɔgɔ́ bɔ́ dé tueê. Ŋgòr mé à lé naá giì toò bɔ̀ nùàr tueé dɔɔ́ŋ, bɔ́ bú teèn sìè kwà ŋgwéh.
26 E eles não puderam tomá-lo em suas palavras diante do povo; e eles maravilhados da sua resposta, calaram-se.
27 Bɔ̀ *Sadusiên déì bilí ndeè ká kwarè Yeésò. Sâ bɔ́ né yeé tueé ye: mɔ nùàr kuú baá, sâ gi aá, à lè cio kòmò yùò ndé cú.
27 Então, chegaram-se a ele alguns dos saduceus, que negam haver ressurreição, e eles perguntaram-lhe,
28 Bɔ́ yeé waà baá, bɔ́ ye bú a: «Nùà fèh-njèh, Músì lɔ naá giì ter nyagá kwaá, ye béh a: mɔ nuaré déì kuú kwaá lɔ véh mé huaán sam, dìm a, sàgà cú ma kû doô, à ŋar yilá cu bei ma.
28 dizendo: Mestre, Moisés nos escreveu que, se morresse o irmão de um homem, tendo esposa, e ele não deixasse filhos, seu irmão tomasse a esposa dele, e levantasse descendência a seu irmão.
29 Yeé baá ménâ, nuaré déì bɔ́ bɔ̀ dìm lé naâ téhbeh. Bei jɔgɔ véh, à kuú kwaá lɔ véh sâ, huaán sam.
29 Houve, pois, sete irmãos; e o primeiro tomou uma mulher, e morreu sem filhos.
30 Dìm sagá weh ma kû doô, à kuú cu, huaán sam.
30 E o segundo a tomou como esposa, e morreu sem filhos.
31 Dìm bɔɔ̀n déì sagá weh keéh cu ndɔ. Bɔ́ né ka mé bú méménâ sagá ndeé; bɔ́ sagá laré bú téhbeh dɔɔ́ŋ, bɔ́ huaán mé ma hèllè ŋàr kwà ŋgwéh, bɔ́ kuú gi.
31 E o terceiro a tomou, e semelhantemente também os sete, e eles não tiveram filhos e morreram.
32 Jomo sâ, ma hèllè kuú bele bɔ́ ndɔ.
32 E depois de todos, a mulher também morreu.
33 Á hên, mɔ loù sâ bɔ̀ komó ndeè baá te cio komo yuo, ma hèllè ŋa sɔm nde né veèh dé heè wa? Ŋgweéh lètenè bɔɔ̀n téhbeh dɔɔ́ŋ, bɔ́ lé naá giì bú sagá laré wa?»
33 Portanto, na ressurreição, de qual deles será a mulher? Pois os sete a tiveram por esposa.
34 Yeésò ye bɔ́ a: «Bɔ̀ siíb bɔ́ bɔ̀ véh jɔgɔ kuú lom né ká cie.
34 E, Jesus respondendo, disse-lhes: Os filhos deste mundo casam-se, e dão-se em casamento;
35 Bɔ̀ɔ́ mé wulu gi aá dé *Lò Càŋ kèn, nde né te cio komó yuo, bɔ́ yila nde teèn. Ké Lò Càŋ sâ nùàr ndeè jɔ́gɔ́ kú ndé cú.
35 mas os que são considerados dignos de alcançar o mundo vindouro, e a ressurreição dos mortos, não se casam, nem se dão em casamento;
36 Ké sâ nùàr ndeè kú ndé cú ndɔ, bɔ́ den seér nde aá faá bɔ̀ cìlì Càŋ nɔ. Ŋgweéh bɔ́ lé naá giì te cio komó yuo mà, bɔ́ baá gi bɔ̀ ŋunà Càŋ.
36 nem podem mais morrer; porque são iguais aos anjos, e são filhos de Deus, sendo filhos da ressurreição.
37 Músì te mvù Càŋe tueé taré né ménâ ndɔ, ye: bɔ̀ komó nde cuù né lè cio komo yuo gií ma. À lé mân nyagá naâ te lèmè mé à nyagá né ju jìlì ŋgémbèì teèn doô, ye Nùà koô nyî né Càŋ mé bɔ̀ tele nyî Abrahâm bɔ̂ Isâk mé Jakɔ̂b né yeé dua doô ma.
37 Agora que os mortos hão de ressuscitar, até Moisés o mostrou no arbusto, quando ele chamou ao Senhor Deus de Abraão, e Deus de Isaque, e Deus de Jacó.
38 Mè tueé bí, Càŋ né Càŋ bɔ̀ lèlàŋ bɔ̀, à Càŋ bɔ̀ komô sam. Bí kɔ́ɔ ye, beè seèn nùàr dɔɔ́ŋ né gi bɔ̀ lèlàŋ bɔ̀.»
38 Porque ele não é Deus de mortos, mas de vivos; porque todos vivem para ele.
39 Bɔ̀ *njí-sóù déì yeé ŋgweé aá ménâ, bɔ́ ye bú a: «Nùà fèh-njèh, wò tueé yií né teèn.»
39 Então, alguns dos escribas disseram, respondendo-lhe: Mestre, tu dissestes bem.
40 Yeé baá mân, nuaré déì njolo toò seèn kàgà nyì cú, ye nyí nde né bú njeré déì bieé.
40 E depois disso, eles não ousaram perguntar-lhe questão nenhuma.
41 Yeésò ye bɔ́ a: «Bɔ́ ye Nùà Cɔ̀ŋ né *ndùté ndùtù Davîd, mé ŋgei wa?
41 E ele lhes disse: Como eles dizem que Cristo é filho de Davi?
42 Davîd mé feh seèn lé naá giì lè mvù benê tueé kwaá ye:
42 E o próprio Davi disse no livro dos Salmos: O ­SENHOR disse ao meu ­Senhor: Assenta-te à minha direita,
43 kɔ nyí komó silí njií gi aá bɔ̀ bùnò bɔ̀ yeè doó,
43 até que eu faça dos teus inimigos teu escabelo.
44 Hên, mɔ Davîd mé feh seèn Nùà Cɔ̀ŋ sâ yilá né Nùà koô seèn, sâ Nùà Cɔ̀ŋ né cu ndùté ndùtù seèn wa?»
44 Portanto, se Davi mesmo lhe chama Senhor, como é ele seu filho?
45 Yeésò né mé bɔ̀ mbɔ̀ŋ seèn njolò cìlì nùàr tueé njií, ye bɔ́ a:
45 Então, ouvindo-o todo o povo, ele disse aos seus discípulos:
46 «Bí bɔ̀ŋ feh biì beè bɔ̀ njí-sóù. Bɔ́ gwaán lom né bɔ̀ cɔ̀gɔ̀ dé dèdàbe lètenè bɔ̀ nùàr su gɔɔ̀. Né mene ké tan mé ké mbartɔgɔ̂, bɔ́ ye kɔ bɔ̀ nùàr gìbì bíé bɔ́ lòù. Ké *gwà sóù bɔ́ gwaán né bèh denè dé kokoô njolò bɔ̀ nùàr. Bɔ́ nde mene bèh kùrmò lɔ nùàr dɔɔ́ŋ, né gi ménâ ndɔ.
46 Cuidado com os escribas, que querem andar com vestes compridas, e amam saudações nos mercados, e os principais assentos nas sinagogas, e os principais lugares nos banquetes;
47 Bɔ́ né njèh beè bɔ̀ ma kû horó weh bele. Mɔ bɔ́ baá Càŋ dua, kɔ bɔ́ dua tugó lòù, te den faá bɔ́ né bɔ́ gècên bɔ̀ nɔ. Me tueé bí, ju sie kela nde né bɔ́ mé bɔ̀ déì.»
47 que devoram as casas das viúvas, e, por aparência, fazem longas orações; estes receberão maior condenação.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 20, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.