João 13
Mvù Ŋgɔ̀ŋ Feê (MCU) vs NVT
1 Sâ cieé ŋaga, baá *Páskà. Mé Páskà ndeè waâ, sâ Yeésò kɔ gi aá ye cieé nyî ká te wɔ́ŋe ceré baá, nyí baá cu mé gò ké yoòr Tele nyî ma. À lé naá loôm bɔ̀ dé seèn ká te wɔ́ŋe mé gècên mene gwaán, à bɔ́ gwaán nde den né ménâ, kɔ ndeè ceré baá kɔɔ́.
1 Antes da festa da Páscoa, Jesus sabia que havia chegado sua hora de deixar este mundo e voltar para o Pai. Ele tinha amado seus discípulos durante seu ministério na terra, e os amou até o fim.
2 Yeé baá mân, Yeésò bɔ́ bɔ̀ mbɔ̀ŋ seèn yieé bilí ndɔ. Sâ *Sátàn lé naá giì kàgà-ndòn veên lè Júdàs ŋunà Simɔ̂ŋ Iskariô yií, ye kɔ à Yeésò go sɔm aá.
2 Estava na hora do jantar, e o diabo já havia instigado Judas, filho de Simão Iscariotes, a trair Jesus.
3 Mé njéh mene, Yeésò lé naá giì dé seèn kɔɔ́, ye nyí lé yuoó naâ ké beè Tele nyî Càŋ, nyí nde cu né beè Càŋ. Sâ, à né gi kɔɔ́ ye Càŋ njèh dɔɔ́ŋ haá kwaá gi né beè nyî ndɔ.
3 Jesus sabia que o Pai lhe dera autoridade sobre todas as coisas e que viera de Deus e voltaria para Deus.
4 Bɔ́ bɔ̀ mbɔ̀ŋ seèn yeé baá yáb yieé, à komo wuo ter, à huar sɔm cɔ̀gɔ̀ seèn dé felèbɔ̀, à weh táhòrò, à cam njií tenè.
4 Assim, levantou-se da mesa, tirou a capa e enrolou uma toalha na cintura.
5 À ber kwaá nòmò te ŋgàb déì mân, à yila bɔ̀ mbɔ̀ŋ seèn gule beè yagaà. Táhòrò mé à cam kwaá naâ tenè doô, à né bɔ́ gule mé njéh fɔ ŋemá.
5 Depois, derramou água numa bacia e começou a lavar os pés de seus discípulos, enxugando-os com a toalha que estava em sua cintura.
6 À yaga waà mé njéh toò Simɔ̂ŋ Piêr. Simɔ̂ŋ Piêr ye bú a: «Fehtoò mò, wò yaga seér cu nde aá mè gule beè kɔɔ́ wa?»
6 Quando Jesus chegou a Simão Pedro, este lhe disse: “O Senhor vai lavar os meus pés?”.
7 Yeésò ye bú a: «Wò dé hên kènê ŋgwé kòmò ndé ŋgwéh, kɔ ndeè baá jomo.»
7 Jesus respondeu: “Você não entende agora o que estou fazendo, mas algum dia entenderá”.
8 Piêr ye bú a: «Ndɔ́g, wò mè gule beè kɔɔ́ yàgà sér ndé ŋgwéh!» Yeésò den cuù, ye bú a: «Mɔ mè wò gule beè yàgà kwá ŋgwéh, sâ wò gà njeré déì beè mò kwà ndé cú ndɔ.»
8 “Lavar os meus pés? De jeito nenhum!”, protestou Pedro. Jesus respondeu: “Se eu não os lavar, você não terá comunhão comigo”.
9 Simɔ̂ŋ Piêr deén baá-re ndɔ, ye bú a: «Á sâ, mɔ né mân, Fehtoò mò, sâ léláŋ gulè gí cégé ndé cú, wò yàgà bílí mè mé be bɔ̂ feh mene!»
9 Simão Pedro exclamou: “Senhor, então lave também minhas mãos e minha cabeça, e não somente os pés!”.
10 Yeésò ye bú a: «Nuaá mé kou ŋaga gi aá yo kèn baá ŋagásé, à yo mbei fà kòù dèn ndé cú, à yaga lom nde aá gule. Bí dé biì ŋaga gi né ŋagaà dág. Njèh cén, bí dɔɔ́ŋ sam.»
10 Jesus respondeu: “A pessoa que tomou banho completo só precisa lavar os pés para ficar totalmente limpa. E vocês estão limpos, mas nem todos”.
11 Sâ Yeésò né gi nuaá mé né sàrnyé lètenè bɔɔ̀n kɔɔ́. À lé ménâ tueé naâ dé cî, ye bɔ́ a: bí dɔɔ́ŋ sam.
11 Pois Jesus sabia quem o trairia. Foi a isso que se referiu quando disse: “Nem todos vocês estão limpos”.
12 À yeé yaga gi aá bɔ́ gule, à su cu cɔ̀gɔ̀ seèn, à nde cu yí kwarè yâb. Jomo sâ ye bɔ́ a: «Njií mé mè bɔɔ́ naâ bí hên, bí né ŋgweé komo wa?
12 Depois de lavar os pés deles, Jesus vestiu a capa novamente, retornou a seu lugar e perguntou: “Vocês entendem o que fiz?
13 Bí mè yilá né Nùà fèh-njèh, bí mè yilá Nùà Dueè, bí mè yilá yií né teèn, mè tueé bí, mè né cí.
13 Vocês me chamam ‘Mestre’ e ‘Senhor’, e têm razão, porque eu sou.
14 Mɔ mè Nùà fèh-njèh, gùm Nùà Dueè dɔɔ́ŋ, né bí gule beè yaga, sâ bí lètenè biì yàgà kú bèh ménâ ndɔ.
14 E uma vez que eu, seu Senhor e Mestre, lavei seus pés, vocês devem lavar os pés uns dos outros.
15 Mè la hên bɔɔ́ feéh naâ bí, te bí bɔɔ́ kuú den lètenè biì mân.
15 Eu lhes dei um exemplo a ser seguido. Façam como eu fiz a vocês.
16 Mè né tueé ye bí a, ndɔ́g nùà seê beéh tele seê seèn hàm yɔ́gɔ́ bèh; nùà tebê nùà temâ hàm yɔ́gɔ́ ŋgwéh ndɔ.
16 Eu lhes digo a verdade: o escravo não é maior que o seu senhor, nem o mensageiro é mais importante que aquele que o envia.
17 Kènê, bí ŋgweé baá kèn; mɔ bí né ménâ bɔɔ́, bí nde né samésé den.
17 Agora que vocês sabem estas coisas, serão felizes se as praticarem.”
18 «Mè mò mé bí dɔɔ́ŋ túé njí ŋgwéh ndɔ. Bɔ̀ɔ́ mé mè lé naâ bɔ́ balé weh, mè né bɔ́ kɔɔ́. Naâ ye te den faá né te mvù Càŋe nyagá den nɔ, ye: Nuaá mé né yáb mò yieé, bele seér cuù né mé mè kɔɔ́.
18 “Não digo estas coisas a todos vocês; conheço os que escolhi. Mas isto cumpre as Escrituras que dizem: ‘Aquele que come do meu alimento voltou-se contra mim’.
19 Mè bí toò hên tueé kwaá gi né te ndeè waà ye. Mɔ ndeè waà baá, te bí kwaá njií ye temé yoòr mò, ye hên né mè nuaá mé né nùà sâ bɔ̀n.
19 Eu lhes digo isso de antemão, para que, quando acontecer, vocês creiam que eu sou aquele de quem falam as Escrituras.
20 Mè né tueé ye bí a, nuaá mé né nùà tebê mò ke nyegé dɔɔ́ŋ, ke nyegé né mè; nuaá mé né mè ke nyegé, ke nyegé né nuaá mé lé temà naâ mè ndɔ.»
20 Eu lhes digo a verdade: quem recebe aquele que envio recebe a mim, e quem recebe a mim recebe o Pai, que me enviou”.
21 Yeésò nde tueé gií, sâ feh baá bú ter ŋellé, ye bɔ́ a: «Mè né tueé ye bí a, nùà cén lètenè biì mè sar nde né kɔɔ́.»
21 Então Jesus sentiu profunda angústia e exclamou: “Eu lhes digo a verdade: um de vocês vai me trair!”.
22 Bɔ̀ mbɔ̀ŋ duɔɔ̂m lètenè bɔɔ̀n ke kuû ndɔ, ye à sâ jue né-re neì wa?
22 Os discípulos olharam uns para os outros, sem saber a quem ele se referia.
23 Sâ mbɔ̀ŋ dé mé yila yeé Yeésò yoòr doô né kwarè Yeésò doó sâ cer den.
23 O discípulo a quem Jesus amava ocupava o lugar ao lado dele à mesa.
24 Simɔ̂ŋ Piêr me njií bú mé be, ye bú a: «Jɔ̀gɔ̀ bíé náb ke Yeésò nùà sâ ye.»
24 Simão Pedro lhe fez um sinal para que perguntasse a quem Jesus se referia.
25 Mbɔ̀ŋ doô geér nde yoòr seèn ndɔ, bie njií ye Yeésò a: «Sâ dé sâ né neì mân, Fehtoò?»
25 Então o discípulo se inclinou para Jesus e perguntou: “Senhor, quem é?”.
26 Yeésò ye bú a: «Mè nde né dòù breêd te to cie weh, mè haá njií nuaré déì, sâ né nùà sâ.» À weh baá-re dòù breêd doô, à cie haá njií Júdàs ŋunà Simɔ̂ŋ Iskariô ndɔ.
26 Jesus respondeu: “É aquele a quem eu der o pedaço de pão que molhei na tigela”. E, depois de molhar o pedaço de pão, deu-o a Judas, filho de Simão Iscariotes.
27 Júdàs mé dòù breêd beè Yeésò weèh, *Sátàn mé bú yoòr yilâ ndɔ. À yeé weh baá, Yeésò ye bú a: «Njií mé wò gwaán né bɔɔ̂ sâ bɔ́ lòm kukwar!»
27 Quando Judas comeu o pão, Satanás entrou nele. Então Jesus lhe disse: “O que você vai fazer, faça logo”.
28 Kwɔ̀m njií mé Yeésò né bú tueé den sâ, bɔ̀ɔ́ mé né gi kwarè yâb sâ dɔɔ́ŋ ŋgwé kòmò ŋgwéh.
28 Nenhum dos outros à mesa entendeu o que Jesus quis dizer.
29 Sâ mvugó kàgàlɔ̀ŋ né yeé beè Júdàs ndɔ; bɔ̀ déì munó baá-re ye merré déì Yeésò tema né bú bèh njèh cieé koô ŋge wellê, te gam bɔ́. Bɔ̀ déì ye merré déì Yeésò ye bú a: ndé bɔ̀ saám bɔ̀ njeré déì haá bele ndɔ.
29 Como Judas era o tesoureiro, alguns imaginaram que Jesus tinha mandado que ele comprasse o necessário para a festa ou desse algum dinheiro aos pobres.
30 Júdàs yeé weh aá breêd beè Yeésò, à yuo kela sa. Sâ baá cíbítenè mân.
30 Judas saiu depressa, e era noite.
31 Júdàs yeé nde aá, Yeésò ye bɔ̀ mbɔ̀ŋ a: «Kènê terreb Huaán Nùàr ŋené ŋagá baá kèn. Be terrèb Càŋ ŋené yuo kelà baá cie.
31 Assim que Judas saiu, Jesus disse: “Chegou a hora de o Filho do Homem ser glorificado e, por causa dele, Deus será glorificado.
32 Gèh dé mé Huaán Nùàr né bɔ̀ nùàr be terrèb Càŋ feh keéh hên, Càŋ mé feh seèn nde né bɔ̀ nùàr be terrèb Ŋuna seèn bèsɔ́nè feh keéh, nde né toò hên ndɔ.
32 Uma vez que Deus recebe glória por causa do Filho, ele dará ao Filho sua glória, de uma vez por todas.
33 Bɔ̀ huaán mò, béh bí dèn màgà ndé cú! Bí nde né mè fɔɔ́n. Mè tueé né mé bí faá mè lé tueé naâ mé bɔ̀ *Jûf nɔ, ye bɔ́ a: njèh cén, bí ké bèh denè mò wá kòmò ndé ŋgwéh.
33 Meus filhos, estarei com vocês apenas mais um pouco. E, como eu disse aos líderes judeus, vocês me procurarão, mas não poderão ir para onde eu vou.
34 «Bí ŋgwé cú ndéb mò dé feê: bí gwàn kú lètenè biì mé temé cén. Bí gwaán kuú lètenè biì faá mè né bí mé temé cén gwaán nɔ.
34 Por isso, agora eu lhes dou um novo mandamento: Amem uns aos outros. Assim como eu os amei, vocês devem amar uns aos outros.
35 Mɔ bí né lètenè biì mân gwaán kuú, bɔ̀ nùàr nde né mé njéh ŋené kɔɔ́ ye bí né bɔ̀ mbɔ̀ŋ mò.»
35 Seu amor uns pelos outros provará ao mundo que são meus discípulos”.
36 Simɔ̂ŋ Piêr bie njií ndɔ, ye bú a: «Wò nde né he wa, Fehtoò beèh?» Yeésò ye bú a: «Dé kènê wò mè ké bèh denè mò sâ bèlè kòmò ndé ŋgwéh; kɔ ndeè baá jomo, wò ndeè ye teèn.»
36 Simão Pedro perguntou: “Para onde o Senhor vai?”. Jesus respondeu: “Para onde vou vocês não podem ir agora, mas me seguirão mais tarde”.
37 Piêr ye bú a: «Mè wò jomo kènê bèlè ndé ŋgwéh mé ŋgei wa, Fehtoò beèh? Mè baá gi hên, né mene cio felè yeè, mè nde lom né dé mò kuú.»
37 “Senhor, por que não posso ir agora?”, perguntou ele. “Estou disposto a morrer pelo senhor.”
38 Yeésò bie njií cu, ye bú a: «Wò ye né mene cio, nyí nde né felè mò kuú sé wa? Mè né tueé ye wò a, lan mé kwaá sé nde tuagá, sâ wò yaáŋ aá njó baá mbei tagár, ye nyí mè kɔ́ ŋgwéh ma.»
38 “Morrer por mim?”, disse Jesus. “Eu lhe digo a verdade, Pedro: antes que o galo cante, você me negará três vezes.”
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 13, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.