João 6
Acʼaj testamento (El Nuevo testamento in Mam de Todos Santos) (MAMNT) vs NTLH
1 Yajxitltzen, bix iy'x Jesús tuj tnijabel a' te Galilea, bix juntl tbi Tiberias.
1 Depois disso, Jesus atravessou o lago da Galileia, que também é chamado de Tiberíades.
2 Cyuj tzunkej k'ij, tbet-xin nimxsen cyajlal xjal oc lpe ti'jxin, tu'ntzen toc cycye'yen jjawnex tipemalxin tej tco'pantexin kej yaab tuj cyyabel.
2 Uma grande multidão o seguia porque eles tinham visto os milagres que Jesus tinha feito, curando os doentes.
3 Bix oc lpe ke xjal cnol texin tu'n cyken ttziyela a'. Tejtzen tiy'paxin jlajxe a', e tajbe tzunxin tu'n ttenxin tjunalxin. Ju' tzunj e jaxxin twi' jun witz cyuya t-xnak'atzxin, bix e cub kexin cyuya.
3 Ele subiu um monte e sentou-se ali com os seus discípulos.
4 Ch'itktzen tpon jjawnex cynink'ij judío te Pascua.
4 A Páscoa , a festa principal dos judeus, estava perto.
5 Tejtzen tten Jesús tc'u'j witz, oc tcye'yenxin, bix e tilxin nimxsen xjal otk k'on vwelt ti' a' tu'n tcnet-xin cyu'n. Ju' tzunj, e xi' tkba'nxin te Felipe:
5 Jesus olhou em volta de si e viu que uma grande multidão estava chegando perto dele. Então disse a Filipe:
6 E xi' tkba'nxin ju'wa nuk tu'n tchic'ajax ka at tocslabl Felipe ti'jxin, cuma ttzki'ntlxin alcye tu'n tbint tu'nxin.
6 Ele sabia muito bem o que ia fazer, mas disse isso para ver qual seria a resposta de Filipe.
7 Aj ttzak'be'n Felipe texin:
7 Filipe respondeu assim: — Para cada pessoa poder receber um pouco de pão, nós precisaríamos gastar mais de duzentas moedas de prata .
8 At juntlxin t-xnak'atz Jesús, Andrés tbi, titz'en Simón Pedro, bix e xi' tkba'nxin te Jesús:
8 Então um dos discípulos, André, irmão de Simão Pedro, disse:
9 —Taat, lu jk'a ma tzul tii'nk'a jwe' pan te cebada tuya ca'ba quis̈. Pero, ¿ti tten tu'n tcanan jlu cye nimc'a xjal?—tz̈i Andrés.
9 — Está aqui um menino que tem cinco pães de cevada e dois peixinhos. Mas o que é isso para tanta gente?
10 Tejtzen cypon baj xjal ti'jxin, e xi' tkba'n Jesús cye t-xnak'atz:
10 Jesus disse: Então todos se sentaram. (Havia muita grama naquele lugar.) Estavam ali quase cinco mil homens.
11 Bix e tzaj ttzyu'n Jesús ke pan, bix e xi' tk'o'nxin chjonte te Dios ti'j, bix e xi' tk'o'nxin pan cye t-xnak'atzxin, tu'ntzen t-xi' cypa'nxin cyxol xjal otk chi cub ke. Bix ju'x e xi' tk'o'nxin ke quis̈. Jax nimc'a otk tz'e'la te cykilca xjal.
11 Em seguida Jesus pegou os pães, deu graças a Deus e os repartiu com todos; e fez o mesmo com os peixes. E todos comeram à vontade.
12 Tejtzen cybaj noj ke xjal, e xi' tkba'nxin cye t-xnak'atzxin:
12 Quando já estavam satisfeitos, ele disse aos discípulos:
13 Bix e jaw cychmo'nxin ttx'akan pan otk cyaj cyu'n xjal ti'j jwe' pan te cebada, bix e noj cablaaj chi'l.
13 Eles ajuntaram os pedaços e encheram doze cestos com o que sobrou dos cinco pães.
14 Yaltzen ke xjal, tej cylonte jjawnex tipemal Jesús, e cykbaxin:
14 Os que viram esse milagre de Jesus disseram: — De fato, este é o
15 Tejtzen tel tniy' Jesús ti'j e cyajbe xjal tu'n ttzyet-xin, tu'ntzen t-xi' cyii'n jaxin tisen cycawelxin, mas e jax lk'exin twi' witz, tu'n ttenxin tjunalxin.
15 Jesus ficou sabendo que queriam levá-lo à força para o fazerem rei; então voltou sozinho para o monte.
16 Tejtzen tex k'ij, e cu'x ke t-xnak'atz Jesús ttzii' tnijabel a' te Galilea.
16 De tardinha, os discípulos de Jesus desceram até o lago.
17 Bix ocxkexin tuj cychocxin, bix ak' i'yexkexin tuj a' tu'n cyponxin tuj tnom te Capernaum. Otk cub klolj tej cyocxxin tuj choc, pero mitkna'x tpon Jesús cyuyaxin.
17 Subiram num barco e começaram a atravessar o lago na direção da cidade de Cafarnaum. Quando já estava escuro, Jesus ainda não tinha vindo se encontrar com eles.
18 Bix nimxsen oc punntz'aj a', cuma nuk tisen tii' tej ttzaj jun nintzaj cyk'i'k tibaj a'.
18 De repente, um vento forte começou a soprar e a levantar as ondas.
19 Nimxsen oc cyipenxin ti'j tu'n cyiy'xxin tuj tnijabel a'. Otktzen chi iy'xxin ca'ba ajlabl tej toc cycye'yenxin ja Jesús. Nbet-xin tibaj a', bix tzajne e tzaj lk'exin ti' cychocxin. Tej cylontexin jaxin, e jawxsen sey'pajkexin.
19 Os discípulos já tinham remado uns cinco ou seis quilômetros, quando viram Jesus andando em cima da água e chegando perto do barco. E ficaram com muito medo.
20 Pero e xi' tkba'nxin cyexin:
20 Mas Jesus disse:
21 Tej tel cyniy'xin ti'j ka ja Jesús, e jawxsen tzalajkexin, bix e tzaj cytxco'nxin tu'n tocxxin tuj choc. Bix tujx naj e cub k'o'n cychocxin ttzii' a' jaa' tu'n cyponaxin.
21 Então eles o receberam com prazer no barco e logo chegaram ao lugar para onde estavam indo.
22 Te juntl k'ij, min e cnet Jesús cyu'n kej xjal otk chi cyaj ttzii' tnijabel a' jaa' otk k'oja cywa tu'nxin. Ultzen tuj cyc'u'jxin nuk junx choc otk ten ttzii' a', bix e cyilxin min otk tz'ocxin tuj ja choca tej cyiy' t-xnak'atzxin. Min el cyniy'xin ti'j ti tten tej tiy'xxin.
22 No dia seguinte a multidão que estava no lado leste do lago viu que ali só havia um barco pequeno. Sabiam que Jesus não tinha embarcado com os discípulos, pois estes haviam saído sozinhos.
23 Maatkxsen ete'xin jaa' otk chi waa'naxin tej t-xi' tk'o'n Cawel kxol chjonte te Dios, attzen juuntl choc e tzaj tuj tnom te Tiberio.
23 Enquanto isso, outros barcos chegaram da cidade de Tiberíades e encostaram perto do lugar onde a multidão tinha comido pão depois de o Senhor Jesus ter dado graças.
24 Ju' tzunj, tej cylontexin min-alx Jesús cyuya t-xnak'atzxin, ocxkexin cyuj choc, tu'ntzen cyponxin tuj Capernaum te jyolte Jesús.
24 Quando viram que Jesus e os seus discípulos não estavam ali, subiram nos barcos e saíram para Cafarnaum a fim de procurá-lo.
25 Tejtzen tcnet-xin cyu'nxin jlajxe a', e xi' cykanenxin texin:
25 A multidão encontrou Jesus no lado oeste do lago, e perguntaram a ele: — Mestre, quando foi que o senhor chegou aqui?
26 Aj ttzak'be'nxin cyexin:
26 Jesus respondeu:
27 Mi'n tz'oc cyipena nuk ti'j cyway nbaj tipen. Jax ju'x c'oquel cyipena ti'j tu'n tcnet jwaabj tzin tk'o'n cychunk'lala mlay baj. Jatzen waabja cxe'l nk'o'na cyey, inayena, jxjal Sma'n tu'n Dios tu'n ntena cyuya xjal. Tu'n wipemala o cyila, ma tzaj tyeec'an Kman Dios scy'o'n kena tu'n t-xi' nk'o'na jwaabj te cychunk'lala mlay baj—tz̈i Jesús.
27 Não trabalhem a fim de conseguir a comida que se estraga, mas a fim de conseguir a comida que dura para a vida eterna. O
28 Bix e xi' cykba'nxin texin:
28 — O que é que Deus quer que a gente faça? — perguntaram eles.
29 Bix aj ttzak'be'nxin cyexin:
29 — Ele quer que vocês creiam naquele que ele enviou! — respondeu Jesus.
30 E xi' cykba'nxin texin:
30 Eles disseram: — Que milagre o senhor vai fazer para a gente ver e crer no senhor? O que é que o senhor pode fazer?
31 Jma bint tu'na, yaa'n jawnex tisenj e bint tu'n Moisés tej t-xi' cywaa'n kxe'chel jwaabj e cu'tz twitz cya'j jaca k'ij tuj jlugar jaa' mintii' cynajbil xjal tuj. “E tzaj tk'o'n Dios waabj te tuj cya'j cye,” tz̈i tyol Dios—tz̈ikexin.
31 Os nossos antepassados comeram o maná no deserto, como dizem as Escrituras Sagradas : “Do céu ele deu pão para eles comerem.”
32 Ju' tzunj e xi' tkba'n Jesús cyexin:
32 Jesus disse:
33 cuma tej waabj tzin tk'o'n Dios ntzaj tuj cya'j, bix c'ajbel tu'n tk'onte chunk'lal te junx maj cye xjal—tz̈i Jesús.
33 Porque o pão que Deus dá é aquele que desce do céu e dá vida ao mundo.
34 Tej cybinte ke xjal kej tyolxin lu, e xi' cykba'nxin texin:
34 — Queremos que o senhor nos dê sempre desse pão! — pediram eles.
35 Bix e xi' tkba'n Jesús cyexin:
35 Jesus respondeu:
36 Jatzen cyey, nim maj ma txi' nk'o'na nxnak'tzbila cyey, bix amale matet cyila wipemala, pero min chi ocslana wi'ja.
36 Mas eu já disse que vocês não creem em mim, embora estejam me vendo.
37 Tuj nk'aba ma tak'a Nmana cykil kej xjal at tu'n cyclet. Bix mi nuket jun xjal, oj tul wuyena tu'n tclet, q'uelelet nxoo'na.
37 Todos aqueles que o Pai me dá virão a mim; e de modo nenhum jogarei fora aqueles que vierem a mim.
38 Mlay che'x nxoo'na, cuma ma chin cu'tza tuj cya'j yaa'n tu'n nbinchana weya wajbil, sino tu'n nbinchana tajbil Nmana ma tzaj tsma'n inayena.
38 Pois eu desci do céu para fazer a vontade daquele que me enviou e não para fazer a minha própria vontade.
39 Jtajbil Nmana ma tzaj tsma'n inayena, jaj tu'n mi'n cyaj mi nuket jun xjal tuj cyamecy kej xjal ma tzaj tk'o'nxin tuj nk'aba tu'n cyclet. Taj Nmana tu'n cyjaw itz'j cykilca tuj cyamecy wu'na juntl maj tuj manc'bil k'ij.
39 E a vontade de quem me enviou é esta: que nenhum daqueles que o Pai me deu se perca, mas que eu ressuscite todos no último dia.
40 Jtaj Nmana, jaj tu'n tten cychunk'lal te junx maj jaca juun xjal ma tz'el tniy' ti'j alcye kena bix ma tz'ocslan wi'ja. Kej xjal nbint cyu'n ju'wa, inayena cjawetz itz'jsa'ncye tuj cyamecy tuj manc'bil k'ij—tz̈i Jesús cye kej judío nchi k'ojl ti'jxin.
40 Pois a vontade do meu Pai é que todos os que veem o Filho e creem nele tenham a vida eterna; e no último dia eu os ressuscitarei.
41 Tejtzen cybinte ke judío tyol Jesús, el ka' tyolxin tuj cywitzxin, cuma otk txi' tkba'nxin: “Inayena jwaabj e cu'tz tuj cya'j.”
41 Eles começaram a criticar Jesus porque ele tinha dito: “Eu sou o pão que desceu do céu.”
42 E xi' cykba'nxin cyxolxxin:
42 E diziam: — Este não é Jesus, filho de José? Por acaso nós não conhecemos o pai e a mãe dele? Como é que agora ele diz que desceu do céu?
43 Bix e xi' tkba'n Jesús cyexin:
43 Jesus respondeu:
44 Jaxte ma tzaj tsma'n Nmana inayena. Yaa'n tu'nj nchi yolena ju'wa chi ocslala wi'ja, sino tu'nj oj ttzaj tk'o'n Nmana jun tajbil tuj cyanema tu'n cyocslana wi'ja. Bix tuj manc'bil k'ij cjawetz witz'jsa'na tuj cyamecy kej xjal ma chi ocslan wi'ja.
44 Só poderão vir a mim aqueles que forem trazidos pelo Pai, que me enviou, e eu os ressuscitarei no último dia.
45 Jaxte at xjal chi ocslal wi'ja, cuma tuj tyol Dios e cykba tyolel Dios cyjulu: “C'oquel tk'o'n Dios cye xjal, tu'n tel cyniy' ti'j,” tz̈i tyol Dios. Kej xjal cybi' jtzin tkba'n Nmana bix chi ocslal ti'j tyol, jax chi ocslal wi'ja.
45 Nos
46 Min tzin nkba'na o til jun xjal twitz Nmana, cuma mi nuk jun xjal o til twitzxin. Nuk jaj xjal sma'n tu'n Dios o til twitzxin, inayen tzuna.
46 Isso não quer dizer que alguém já tenha visto o Pai, a não ser aquele que vem de Deus; ele já viu o Pai.
47 Jaxxix cxe'l nkba'na cyey, alcyej xjal ma tz'ocslan wi'ja, at tchunk'lal te junx maj.
47 — Eu afirmo a vocês que isto é verdade: quem crê tem a vida eterna.
48 Inayenja jwaabj tzin tk'o'n chunk'lal te junx maj.
48 Eu sou o pão da vida.
49 Yal tej waabj e cu'tz twitz cya'j, e xi' cywaa'n ke cyxe'chela, pero e cyimke.
49 Os antepassados de vocês comeram o maná no deserto, mas morreram.
50 Pero jwaabj nchin yolen weya ti'j, e cu'tz tuj cya'j, bix oj twaa'n jun xjal ti'j, mi'n cyim.
50 Aqui está o pão que desce do céu; e quem comer desse pão nunca morrerá.
51 Bix ja waabj i'tz lu e cu'tz tuj cya'j bix ntk'o'n chunk'lal cye xjal, inayen tzuna. Alcyej xjal cwaa'l ti'j jwaabj lu, attzen tchunk'lal te junx maj. Bix jwaabj cxe'l nk'o'na tu'n tten cychunk'lal xjal, jatzen nxumlalja—tz̈i Jesús cye judío.
51 Eu sou o pão vivo que desceu do céu. Se alguém comer desse pão, viverá para sempre. E o pão que eu darei para que o mundo tenha vida é a minha carne.
52 Tejtzen cybinte judío tyol Jesús ti'j t-xumlal, ak'kexin k'ojlel cyxolxxin ti'j ti japenina ja yol lu. E baj cykanenxin:
52 Aí eles começaram a discutir entre si. E perguntavam: — Como é que este homem pode dar a sua própria carne para a gente comer?
53 Ju' tzunj, e xi' tkba'n Jesús cyexin:
53 Então Jesus disse:
54 Alcyej xjal cxe'l twaa'n nchu'la bix cxe'l tc'a'n ntz̈q'uela, attzen tchunk'lal te junx maj, bix cjawel witz'jsa'na tuj cyamecy tuj manc'bil k'ij.
54 Quem come a minha carne e bebe o meu sangue tem a vida eterna, e eu o ressuscitarei no último dia.
55 Ntk'o'n chunk'lal, cuma jwaabj jaxxix ja nchu'la bix ntz̈q'uela.
55 Pois a minha carne é a comida verdadeira, e o meu sangue é a bebida verdadeira.
56 Alcyej xjal cxe'l waa'nte nchu'la bix cxe'l c'ante ntz̈q'uela, c'oqueltzen junx wuyena, bix jax chin oquela junx tuya.
56 Quem come a minha carne e bebe o meu sangue vive em mim, e eu vivo nele.
57 O tzaj itz'j cykil chunk'lal ti'j Nmana i'tz, bix cuma junx kena tuya Nmana e tzaj tsma'n inayena, ju' tzunj at chunk'lal wuyena tu'n t-xi' nk'o'na cye xjal. Bix tisenj at chunk'lal wuyena tu'nj ti'jxxin o chin tza'ya, jax ctemel tchunk'lal jxjal cwaa'l wi'ja, cuma otktzen tz'oc wuyena.
57 O Pai, que tem a vida, foi quem me enviou, e por causa dele eu tenho a vida. Assim, também, quem se alimenta de mim terá vida por minha causa.
58 Key xjal, inayena ja waabj o cu'tz tuj cya'j. Jwaabj e xi' cywaa'n cyxe'chela yaa'n jwaabj jaxxix te tuj cya'j, cuma e tiinkexin bix e cyimkexin. Pero ja waabj jaxxix lu, alcyej xjal cwaa'l ti'j, attzen tchunk'lal te junx maj—tz̈i Jesús
58 Este é o pão que desceu do céu. Não é como o pão que os antepassados de vocês comeram e mesmo assim morreram. Quem come deste pão viverá para sempre.
59 tej t-xi' t-xnak'tza'nxin cye xjal tuj camon jaa' te xnak'tzbil ti' tyol Dios tuj tnom te Capernaum.
59 Jesus disse isso quando estava ensinando na sinagoga de Cafarnaum.
60 Kej xjal e bet tuya Jesús, tej cybinte kej yol lu, at nim xjal cyxolxin e xi' cykba'n:
60 Muitos seguidores de Jesus ouviram isso e reclamaram: — O que ele ensina é muito difícil! Quem pode aceitar esses ensinamentos?
61 Pero el tniy' Jesús ti'j e jaw yolen kej xjal e xi' lpe ti'jxin ti'j tyolxin, bix e xi' tkba'nxin cyexin:
61 Não disseram nada a Jesus, mas ele sabia que eles estavam resmungando contra ele. Por isso perguntou:
62 Katzen yaa'n telniy' tuj cywitza ja'lewe, ¿ti toc cyu'na nuket cyila oj njaxa jaa' in tiina nejl bix min-atl nxumlala? Tuj cywitza, jac'a nxumlala cxe'l cywaa'na, pero min ma tz'el cyni'ya ti'j nyola.
62 E o que aconteceria se vocês vissem o
63 Tu'n tcnet cychunk'lala, ja nyola c'oquel te cyway.
63 O Espírito de Deus é quem dá a vida, mas o ser humano não pode fazer isso. As palavras que eu lhes disse são espírito e vida,
64 Pero at juun cyxola mi'n cyiik' cychunk'lal, cuma n-el cyxoo'n nyola—tz̈i Jesús.
64 mas mesmo assim alguns de vocês não creem. Jesus disse isso porque já sabia desde o começo quem eram os que não iam crer nele e sabia também quem ia traí-lo.
65 Tu'n tpon baj tyolxin, e xi' tkba'nxin cyjulu:
65 Jesus continuou:
66 Cuma otk txi' tk'umen Jesús kej yol lu cye xjal, ju' tzunj nim xjal e cyaj cycye'yen jaxin, bix mintl e betkexin tuyaxin.
66 Por causa disso muitos seguidores de Jesus o abandonaram e não o acompanhavam mais.
67 Ju' tzunj, e xi' tkba'nxin cyej cablaaj t-xnak'atzxin:
67 Então ele perguntou aos doze discípulos:
68 Bix aj ttzak'be'n Simón Pedro texin:
68 Simão Pedro respondeu: — Quem é que nós vamos seguir? O senhor tem as palavras que dão vida eterna!
69 N-el kni'ya ti'j ka jay jjawnex xjal scy'o'n tu'n Dios, bix ma ko ocslana ti'ja—tz̈i Pedro.
69 E nós cremos e sabemos que o senhor é o Santo que Deus enviou.
70 Bix aj ttzak'be'n Jesús cye t-xnak'atzxin:
70 Jesus disse:
71 Jyol lu e xi' tkba'nxin ti'j Judas, tcwal Simón Iscariote, cuma ja Judas tu'n t-xi' q'ueyente texin. ¡Pero cyimel niy', jaanxin cyxol kej cablaaj t-xnak'atz Jesús!
71 Ele estava falando de Judas, filho de Simão Iscariotes. Pois Judas, embora fosse um dos doze discípulos, ia trair Jesus.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 6, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.