João 12

Acʼaj testamento (El Nuevo testamento in Mam de Todos Santos) (MAMNT) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 Cuma ch'itk tpon nink'ij te Pascua, ju' tzunj e tzyet tbe Jesús tu'n tponxin tuj Jerusalén. At-x wukak k'ij tu'n ttzyet nink'ij tej tponxin tuj Betania, jtnom jaa' najle Lázaro, jxjal otk jaw titz'jsa'nxin tuj cyamecy.
1 Seis dias antes da Páscoa , Jesus foi ao povoado de Betânia, onde morava Lázaro, a quem ele tinha ressuscitado.
2 Bix tu'n cyk'onte aj tnom chjonte te Jesús, iy' cyiy'sa'nxin jun tnink'ijxin. Bix oc ten Marta cyxol kej xjal ajbel cye xjal nchi waa'n. Bix at Lázaro cyxol kej xjal k'uklc'a ttxa'n mes tuya Jesús.
2 Prepararam ali um jantar para Jesus. Marta ajudava a servir, e Lázaro era um dos que estavam à mesa com ele.
3 Yal te María, tu'n t-xi' tyeec'an María tanem texin, e tzaj tii'nxuj jun lmet nojne tuya c'oc'sbil cyi' xjal nardo tbi, wi'yelxsen, bix yaa'n smo'n tuya a'. Bix e cub tko'nxuj c'oc'sbil ti' tkenxin, bix e baj tsu'nxuj tuya ttzmal twi'xuj. Bix e noj jaa' tuya tc'o'cjel.
3 Então Maria pegou um frasco cheio de um perfume muito caro, feito de nardo puro. Ela derramou o perfume nos pés de Jesus e os enxugou com os seus cabelos; e toda a casa ficou perfumada.
4 Bix tocxsen Judas Iscariote tunwen, jun t-xnak'atz Jesús, tcwal Simón. Bix jatzen Judas tu'n t-xi' q'ueyente Jesús tuj cyk'ab byol xjal. E tkbatzen Judas:
4 Mas Judas Iscariotes, o discípulo que ia trair Jesus, disse:
5 —¿Tikentzen min xi' q'ueyet ja c'oc'sbil lu? Nuket xi' q'ueyet, matle tz'oc twi' te oxe syent pwak te denario, bixetle xi' cyej xjal mebe—tz̈i Judas.
5 — Este perfume vale mais de trezentas moedas de prata . Por que não foi vendido, e o dinheiro, dado aos pobres?
6 Pero mintii' tanemxin cye mebe. E xi' tkba'nxin ju'wa cuma alak'xin. Ajbenxin te c'ojlal jcajon te pwak te Jesús cyuya ke t-xnak'atzxin, bix at maj el tii'nxin cyoybil xjal e cu'x cyk'o'n tuj tcublel pwak.
6 Judas disse isso, não porque tivesse pena dos pobres, mas porque era ladrão. Ele tomava conta da bolsa de dinheiro e costumava tirar do que punham nela.
7 Bix e xi' tkba'n Jesús te Judas:
7 Então Jesus respondeu:
8 Ka taja txi' tyeec'ana tanema cye mebe, attzen mebe cyxola cykil k'ij. Pero weya, nuk ch'intl chin temela cyxola—tz̈i Jesús.
8 Os pobres estarão sempre com vocês, mas eu não estarei sempre com vocês.
9 Yal cyej txkentl xjal judío otk chi chmet te iy'sal nink'ij, tej cybinte e ten Jesús tuj Betania, e tzajkexin te cyey'lte Jesús, bix yaa'n nuk tu'n toc cycye'yen ja Jesús, sino jax jux' tu'n toc cycye'yen ja Lázaro, cuma otk jaw itz'j tuj cyamecy tu'n Jesús.
9 Muitas pessoas ficaram sabendo que Jesus estava em Betânia. Então foram até lá não só por causa dele, mas também para ver Lázaro, o homem que Jesus tinha ressuscitado.
10 Pero yal kej nejenel cye pala, e tzaj cychmon cyiibxin tu'n tbaj cyninc'u'nxin ti tten tu'n tcub byet yaa'n nuk ja Jesús, sino tuyax Lázaro,
10 Então os chefes dos sacerdotes resolveram matar Lázaro também;
11 cuma tu'n tlaj e jaw itz'j Lázaro tuj cyamecy, nim xjal judío el lk'e tjak' cycawbil pala tu'n cyocslan ti' Jesús.
11 pois, por causa dele, muitos judeus estavam abandonando os seus líderes e crendo em Jesus.
12 Yal te nink'ij te Pascua, nimxsen xjal otk chi pon tuj Jerusalén te iy'sal nink'ij. Tetzen juntl k'ij toclen tk'on María c'oc'sbil ti' Jesús, e pon tpocbal tu'n t-xi' Jesús tuj Jerusalén. Tejtzen cybinte tnimal xjal tu'n t-xi' Jesús,
12 No dia seguinte, a grande multidão que tinha ido à Festa da Páscoa ouviu dizer que Jesus estava chegando a Jerusalém.
13 el cytx'omen tk'ab xa'j, bix etzkexin tuj Jerusalén te clulte texin. Bix ak'kexin s̈-il:
13 Então eles pegaram ramos de palmeiras e saíram para se encontrar com ele, gritando: — Que Deus abençoe aquele que vem em nome do Senhor! Que Deus abençoe o Rei de Israel!
14 Yal te Jesús tuj Betania, e tzaj ttzyu'nxin jun tal bur, bix e jaxxin tibajjil. Ju' tzunj jax e'la jyol tuj tyol Dios tzin tkba'n:
14 Jesus procurou um jumentinho e o montou, como dizem as Escrituras Sagradas :
15 “Mi'n tzaj ttz̈i cyi'ja, key xjal te Jerusalén, cuma tzul Cycawela tjax tibaj jun tal bur,” tz̈i tyol Dios.
15 “Povo de Jerusalém, não tenha medo! Veja! Aí vem o seu Rei, montado num jumentinho!”
16 Yal ke t-xnak'atz Jesús, min el cyniy'xin ti'j nyolen kej yol lu ti'j Jesús. Pero mas yaj, tej taj k'i'nxin tuj cya'j, ul tuj cyc'u'jxin ti otk baj, bix el cyniy'xin ti'j otk tz'el tyol Dios jax.
16 Naquela ocasião os discípulos não entenderam isso. Mas, depois de Jesus ter voltado para a presença gloriosa de Deus, eles lembraram que isso estava escrito a respeito dele e também que era isso o que tinha acontecido.
17 Kej xjal otk ten tuyaxin tej tetz ttxco'nxin Lázaro tuj mukbil bix e jaw titz'jsa'nxin tuj cyamecy juntl maj, otk txi' cyk'umen cye xjal tuj Jerusalén ti otk bint tu'nxin.
17 A multidão que estava com Jesus quando ele havia chamado Lázaro para fora do túmulo e o tinha ressuscitado espalhou a notícia do que tinha acontecido.
18 Ti'j tzunj tpocbal tipemalxin otk tz'etz tnimal xjal tuj Jerusalén te clulte texin.
18 E o povo foi encontrar-se com Jesus, pois ficou sabendo que ele tinha feito esse milagre.
19 Bix cuma e jaw cynimsa'n xjal tbi Jesús, ju' tzunj e xi' cykba'n fariseo cyxolx:
19 Então os fariseus disseram uns aos outros: — Não estamos conseguindo nada! Vejam! Todos estão indo com ele!
20 Cyxoltzen xjal e pon tuj Jerusalén te nimal Dios tuj nink'ij, attzen cab xjal griego.
20 Entre o povo que tinha ido a Jerusalém para tomar parte na festa, estavam alguns não judeus.
21 E pon lk'e kej griego lu ti' Felipe, jxjal aj Betsaida tuj departamento te Galilea. Bix e xi' cykba'nxin te Felipe:
21 Eles foram falar com Filipe, que era da cidade de Betsaida, na Galileia, e pediram: — Senhor, queremos ver Jesus.
22 Ju' tzunj, e xi' Felipe tu'n t-xi' tkba'n te Andrés, bix e xi'kexin kbalte te Jesús ti cyaj kej xjal griego.
22 Filipe foi dizer isso a André, e os dois foram falar com Jesus.
23 Bix e xi' tkba'n Jesús cyexin:
23 Então ele respondeu:
24 Cxe'l nkba'na jun techel cyey. Jaxxix cxe'l nkba'na cyey, jun iyaj te triwa, ka min ma cu'x maku'n tuj tx'otx' tu'n tcyim, ju'x cwel ten iyaj tjunal. Mlay jatz pok'ch. Pero ka ma cyim, nim twitz c'oquel. Jaxse ju'x weya, il ti'j tu'n ncyima, tu'ntzen t-xi' nk'o'na cychunk'lal xjal.
24 Eu afirmo a vocês que isto é verdade: se um grão de trigo não for jogado na terra e não morrer, ele continuará a ser apenas um grão. Mas, se morrer, dará muito trigo.
25 Jax ju'x cye xjal. Al tzunj xjal min ma cyaj tcye'yen tchunk'lal, sino nuk o'cx ma tz'oc tc'u'j tu'n tten tchunk'lal te twitz tx'otx', mlay caman tchunk'lal te junx maj tzin nk'o'na. Pero ja tzunj xjal cyjel tcye'yen tchunk'lal te jun rato, ccamaltzen tchunk'lal te junx maj.
25 Quem ama a sua vida não terá a vida verdadeira; mas quem não se apega à sua vida, neste mundo, ganhará para sempre a vida verdadeira.
26 Ka taj jun xjal tz'ajben weya bix yaa'n nuk tz'oc tc'u'j ti'j tchunk'lal, iltzen ti'j tu'n tiy'x q'uixc'aj tu'n wi'ja, ojxe tcyim ka at il ti'j, tisenxj ma wak' wiiba tu'n ncyima. Kej xjal chi ajbel weya ju'wa, chi temeltzen jaa' chin xe'la, bix cxe'l tk'o'n Nmana tu'n cyoc te jawnex.
26 Quem quiser me servir siga-me; e, onde eu estiver, ali também estará esse meu
27 Pero weya, ma pon tumel tu'n ncyima. Bix yaa'n tuj ttz̈yal ta' wanema. ¿Ti cxe'l nkba'na? ¿Cxe'lpa nkba'na: “Taat Nmana, najsama. Chin tcla'y, tu'ntzen mi'n pon hora tu'n ncyima,” ntz̈ipaya? Pero mlay txi' nkanena jlu, cuma in ula tu'n ncyima.
27 Jesus continuou:
28 Taat, bint-xit jtajbila wu'na, tu'ntzen tjaw nimset tbiy—tz̈i Jesús.
28 Pai, revela a tua presença Então do céu veio uma voz, que dizia: — Eu já a revelei e a revelarei de novo.
29 Kej tnimal xjal e ten ti'j Jesús, tej cybinte tk'ajk'ajel, e xi' cykba'n otk k'ajt jun k'ancyok. Pero at juuntl e xi' cykba'n otk yolen jun ángel tuyaxin.
29 A multidão que estava ali ouviu a voz e dizia que era um trovão. Outros afirmavam que um anjo tinha falado com Jesus.
30 Tu'n tel cyniy' xjal ti'j, e xi' tkba'n Jesús:
30 Mas ele disse:
31 Ma pon tumel tu'n ncyima, bix tu'nj ncyamecya, cyjel tuj tzinen alcye c'oquel te cawel tibaj twitz tx'otx'. Ma pon tumel tu'n tetz lojo'n taaw il ncawen ja'lewe.
31 Chegou a hora de este mundo ser julgado, e aquele que manda nele será expulso.
32 Bix weya, ojtzen njaw k'o'na tibaj twitz tx'otx', jatzen tumelja te cykil xjal tu'n cyclet tjak' tcawbil taaw il—tz̈i Jesús.
32 E, quando eu for levantado da terra, atrairei todas as pessoas para mim.
33 E yolenxin ti'j tu'n tjawxin tibaj twitz tx'otx' tu'ntzen tel cyniy' xjal ti'j at tu'n tjawxin twitz jun cruz tu'n tcyimxin.
33 Ele dizia isso para indicar de que maneira ia morrer.
34 Bix e xi' cykba'n xjal texin:
34 A multidão perguntou: — A nossa
35 Bix aj ttzak'be'nxin cyexin:
35 Jesus respondeu:
36 Ma pon tumel tu'n waja. Chi ocslana wi'ja loj lux kena ntiina, tu'ntzen cyoca junx wuyena—tz̈ixin cye xjal.
36 Enquanto vocês têm a luz, creiam na luz para que possam viver na luz. Depois que Jesus disse isso, foi embora e se escondeu do povo.
37 Amale otket tyeec'axin nimxsen tipemalxin cye xjal judío, pero min ocslanke ti'jxin ka jaxin Cristo.
37 Eles tinham visto Jesus fazer todos esses milagres, mas não criam nele,
38 Ju' tzunj, jax e'la tyol Isaías, jtyolel Dios te ootxa. Tz̈i Isaías cyjulu: “Kman Kaaw, min e cyajbe ke xjal tey tyol tej t-xi' kk'umena, bix min ocslanke tej t-xi' cycye'yen tipemala,” tz̈i Isaías.
38 para que se cumprisse o que disse o profeta Isaías: “Senhor, quem creu na nossa mensagem? E quem viu que era o Senhor que estava agindo?”
39 Bix cuma el cyiiq'uen xjal tyol Cawel kxol, ju' tzunj e xi' tkba'ntl Isaías:
39 Não podiam crer porque, como disse Isaías:
40 “O cyaj tk'o'n Kaaw ejee' tu'n tcub mutz'ba'n cynaabl, bix tu'n mi'ntl tz'ajben cyanem tu'n cyiik'ente tyola. Ju' tzunj, mlay tz'el cyniy' xjal ti'j, tu'ntzen mi'n cyaj cyk'o'n cyil, tu'ntzen cyclet,” tz̈i Isaías.
40 “Deus cegou os olhos deles e fechou a mente deles, para que não vejam, e não entendam, e não se voltem para ele, e sejam curados por ele.”
41 Tej tyolen Isaías ju'wa, e yolenxin ti'j Scy'o'n tu'n Dios, cuma otk tilxin tej tjaw tii'n Dios ja Isaías tuj cya'j jun maj. Bix jax e yolen Isaías jun maj ti'j Jscy'o'n tu'n Dios tu'n tiy'x nim q'uixc'aj tu'n twitz tx'otx'.
41 Isaías disse isso porque viu a revelação da natureza divina de Jesus e falou a respeito dele.
42 Amale el ch'ixc'at yaa'n cykilca nejenel cye xjal el cyxoo'n Jscy'o'n tu'n Dios, pero at nim cyxol ocslan ti'jxin ka jaxin Cristo. Pero at cytz̈i fariseo cyi'jxin, bix cycy'ixin tu'n cyetz lojo'nxin cyxol xjal judío. Ju' tzunj min e cykbaxin cywitz xjal ka lepcheckexin ti'jxin.
42 No entanto, muitos líderes judeus creram em Jesus, mas não falavam publicamente a favor dele para que os fariseus não os expulsassem da sinagoga .
43 Mas e cyajbexin tu'n cyelxin ba'n cywitz xjal twitzj tu'n cyelxin ba'n twitz Dios.
43 Eles gostavam mais de ser elogiados pelas pessoas do que de ser elogiados por Deus.
44 Jyol e tk'ume Jesús cye xjal tej tten twitz tx'otx', ju'tzen cyjulu: “Alcyej xjal cxe'l tocsla'n ti'j nyola, yaa'n o'cx wi'ja n-ocslan, sino jax n-ocslan ti'j tyol Nmana e tzaj tsma'n inayena.
44 Jesus disse bem alto:
45 Bix oj n-el tniy' jun xjal wi'ja, jax n-el tniy' ti Nmana e tzaj tsma'n inayena, cuma junx ko'ya.
45 Quem me vê vê também aquele que me enviou.
46 Ma chin ula twitz tx'otx' tisen spi'yen. Kej xjal ma chi ocslan wi'ja, mi'n chi cyaj tuj klolj.
46 Eu vim ao mundo como luz para que quem crê em mim não fique na escuridão.
47 Kej xjal ma chi ebinte nyola pero min cyocsla, cwel cycastiwa, pero yaa'n wu'na cwel castiwa cyibaj, cuma min in ula twitz tx'otx tu'n t-xi' nk'o'na cycastiwa xjal, sino tu'n t-xi' nk'o'na cycolbil xjal.
47 Se alguém ouvir a minha mensagem e não a praticar, eu não o julgo. Pois eu vim para salvar o mundo e não para julgá-lo.
48 At juntl ctkba' at cyil xjal. Kej xjal q'uelel cyiiq'uen inayena bix cycy'i nyola, tuj manc'bil k'ij j-e xi' nkba'na c'ajbel tu'n tcyaj tuj tzinen at cyil.
48 Quem me rejeita e não aceita a minha mensagem já tem quem vai julgá-lo. As palavras que eu tenho dito serão o juiz dessa pessoa no último dia.
49 C'ajbel nyola ju'wa, cuma yaa'n wexwe nyol tzin nkba'na, sino tyol Nmana e tzaj tsma'n inayena. Ma tzaj tkba'n Nmana weya alcye tu'n t-xi' nkba'na.
49 — Eu não tenho falado em meu próprio nome, mas o Pai, que me enviou, é quem me ordena o que devo dizer e anunciar.
50 Bix ja yol ma tzaj tkba'n Nmana weya, jaj tu'n t-xi' nk'o'na cychunk'lal xjal. Ju' tzunj, nxi' nk'umena cye xjal nuk o'cx tisenj ma tzaj tkba'n Nmana weya,” tz̈i Jesús.
50 E eu sei que o seu mandamento dá a vida eterna. O que eu digo é justamente aquilo que o Pai me mandou dizer.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 12, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.