1 Coríntios 14

Acʼaj testamento (El Nuevo testamento in Mam de Todos Santos) (MAMNT) vs NVT

Sair da comparação
NVT Nova Versão Transformadora
1 Ju' tzunj, key hermano, c'oquel cyk'o'na tilel tu'n at tk'ak'bil cyc'u'ja cyxola. Pero jax ju'x ba'n tu'n tbint cyu'na tu'n Espíritu Santo jun cyaak'ena tuj taak'en Dios. Bix tibaj cykilca, cyjyonxa tu'n t-xi' cyk'umena tyol Dios.
1 Que o amor seja seu maior objetivo! Contudo, desejem também os dons espirituais, especialmente a capacidade de profetizar.
2 Ojtzen tyolen jun ocslal tuj jun wikxitl yol min-al n-el tniy' ti'j, nuk o'cx nyolen te Dios, yaa'n cyuya xjal. Amale nyolet tu'n tipemal Espíritu Santo, min-al q'uelel cyniy' ti'j tyolxin, cuma yaa'n telniy'.
2 Pois quem fala em línguas fala apenas com Deus, pois ninguém mais o entende, e em espírito fala verdades ocultas.
3 Pero oj t-xi' tk'umen jun ocslal tyol Dios tu'n tipemal Espíritu Santo, q'ueleltzen tniy' cabtl ocslal ti'j, bix cbinel tu'n tu'ntzen cytz̈'iy ocslal tuj tyol Dios, bix tu'n cyxi' onet tuj cyocslabl ti' Dios, bix tu'n n-oc nimset cyc'u'j.
3 Mas aquele que profetiza fortalece, anima e conforta os outros.
4 Jun ocslal nyolen tuj jun wikxitl yol min-al n-el tniy' ti'j, nuk te te najbe'na. Pero jun ocslal nk'umen tyol Dios, tetzen cykilca ocslal najbe'na.
4 Quem fala em línguas fortalece a si mesmo, mas quem profetiza fortalece toda a igreja.
5 Katzen cyaja cykilca key chi cyyolela tuj jun wikxitl yol min-al n-el tniy' ti'j, ba'n. Pero jawe waj mas ka cykilcakey nchi k'umena tyol Dios. Ja tej tkbaj tyol Dios mas il ti'j twitzj yol mintey' telniy'. Pero katzen at jun te tx'olbalte ti elpenina jun wikxitl yol min-al n-el tniy' ti'j, ba'ntzen, cuma c'ajbeltzen cye ocslal tu'n cytz̈'iy tuj tyol Dios.
5 Gostaria que todos vocês falassem em línguas, mas gostaria ainda mais que todos profetizassem. Pois a profecia é superior a falar em línguas, a menos que alguém interprete o que vocês dizem para que toda a igreja seja fortalecida.
6 Ka oj npona cyxola bix chin yolela tuj jun wikxitl yol min-al n-el tniy' ti'j, ¿ti c'ajbele nyola cyey? ¡Mintii'! Pero ka ma txi' nk'umena cyey alcye o tkba Dios weya, bix alcye n-el nni'ya ti'j tyol Dios, bix ka tzinen n-oc wu'na alcye toc tu'n tyol Dios, bix ka nxi' nkba'na cyey alcye o nxnak'tzaya tuj tyol Dios, c'ajbeltzen nyola cyey.
6 Irmãos, se eu for visitá-los e falar em línguas, em que isso os ajudará? Mas, se eu lhes trouxer uma revelação, um conhecimento especial, uma profecia ou um ensinamento, isso lhes será proveitoso.
7 Cxe'l nk'o'na juntl tumel cyey. Kej nchi oc k'onte jun quitar bix ka jun xux, ka min bint chinbelte cyu'n, nuk nlililin. Mintii' tumel ti toc tu'n. Ja tej ka ttxolante chinbelte, attzen tumel ti toc tu'n.
7 Até mesmo instrumentos inanimados como a flauta ou a harpa precisam soar as notas com clareza; do contrário, ninguém reconhecerá a melodia.
8 Ju'xsen oj cyxi' soldado tuj k'oj. Jxjal cxe'l k'onte tumel cye soldado tuya trompeta la' alcye otk tkba cycawel, ka min s-oc tk'o'n tuj tzinen, mlay tz'el cyniy' soldado ti'j ti cbinel cyu'n.
8 E, se a trombeta não emitir um toque nítido, como os soldados saberão que estão sendo convocados para a batalha?
9 Ju'x oj nchi yolena. Ka min chi yolena tuj tzinen, ¿ti tten tu'n tel cyniy' xjal ti'j? Nuk tuj cyk'i'k nchi yolena.
9 O mesmo acontece com vocês. Se usarem palavras incompreensíveis, como alguém saberá o que estão dizendo? Será o mesmo que falar ao vento.
10 Cxe'l nk'umena juntl tumel. At nim wik yol twitz tx'otx', bix tec'alex juun tuya tyol bix n-el tniy' ti'j.
10 Há muitos idiomas no mundo, e todos têm sentido.
11 Pero ka at jun xjal ma tzaj yolen wi'ja bix min tz'el nni'ya ti'j tyol, te nakch xjal kena te texin, bix te nakch xjalxin te weya.
11 Mas, se eu não entendo um idioma, sou estrangeiro para quem o fala, e ele é estrangeiro para mim.
12 Ju' tzunj ka cyaja chi ak'anana tu'n Espíritu Santo, il ti'j cyaja cyipemala tu'n cyonena cyi'j ocslal tu'n tel cyniy' ti'j.
12 O mesmo se aplica a vocês. Uma vez que estão ansiosos para ter os dons espirituais, busquem os dons que fortalecerão a igreja toda.
13 Ju' tzunj, key hermano, katzen at jun ocslal nyolen tuj jun wikxitl yol min-al n-el tniy' ti'j, e t-xi' tkanen te Dios tu'ntzen jax q'uelel tniy' ti'j titzen tyola, tu'ntzen t-xi' ttx'olba'n tyol cye cabtl.
13 Portanto, quem fala em línguas deve orar pedindo também a capacidade de interpretar o que é dito.
14 Oj kna'n Dios tuj jun wikxitl yol min-al n-el tniy' ti'j, ja te kanem nyolen te Dios, yaa'n knaabl. Ju' tzunj min tz'el kniy' ti'j titzen tkba'n kanem.
14 Pois, se oro em línguas, meu espírito ora, mas eu não entendo o que estou dizendo.
15 Key hermano, ¿alcye ba'n tu'n tbint? Ba'n tu'n kna'n Dios tuj kanem tuj jun wikxitl yol min tz'el kniy' ti'j, bix ba'n tu'n kna'n Dios tuya kyol n-el kniy' ti'j. Bix ko bitzel yaa'n nuk tuya jun wikxitl yol min-al n-el tniy' ti'j, sino ju'xa ko bitzel bix q'uelelxix kniy' ti'j kbitz.
15 Então, o que devo fazer? Orarei no espírito e também orarei em palavras que entendo. Cantarei no espírito e também cantarei em palavras que entendo.
16 Ka njaw knimsa'n Dios tuj jun wikxitl yol min tz'el cyniy' niy'tl ocslal ti'j, yaj tzunkej xjal min tz'el cyniy' ti'j knabl Dios, mlay cykba “Amen” te yec'bilte ba'n tuj cywitz oj t-xi' kk'o'n chjonte te Dios, cuma min tz'el cyniy' ti'j knabl Dios.
16 Pois, se louvarem apenas no espírito, como poderão louvar com vocês aqueles que não os entendem? Como poderão agradecer com vocês se não entendem o que estão dizendo?
17 Amaloj ba'nxsen kna'j Dios tuj jun wikxitl yol, pero ejee' tzunj ocslal min tz'el cyniy' ti'j, mlay tz'ajben cye.
17 Vocês darão graças muito bem, mas não fortalecerão aqueles que os ouvem.
18 Yaltzen weya, chjonte te Dios ba'n wu'na tu'n nyolena tuj jun wikxitl yol min-al n-el tniy' ti'j. Bix mas nchin yolena tuj jun wikxitl yol twitz cykilcaj ke cyey.
18 Dou graças a Deus porque falo em línguas mais que qualquer um de vocês.
19 Pero cyxol ocslal mas waja nuk jwe' yol cxe'l nkba'na pero telniy', twitzj oj t-xi' nk'umena laaj mil yol tuj jun wikxitl yol min-al n-el tniy' ti'j.
19 Contudo, numa reunião da igreja, prefiro dizer cinco palavras compreensíveis que ajudem os outros a falar dez mil palavras em outra língua.
20 Key hermano, oj t-xi' kbisen ti'j tu'n tbint jun ak'untl ku'n, mi'ntzen ko oc tisen jun nee' tuya knaabl, sino tisen jun xjal ma xjaltl nxi' tbisen ti'j. Pero tu'n t-xi' kbincha'n jun ka', ba'ntzen tu'n koc tisen jun nee' mlay bint tu'n.
20 Irmãos, não sejam infantis no entendimento dessas coisas. Sejam inocentes como bebês com relação ao mal, mas sejam maduros no entendimento.
21 Cxe'lxix cybisena ti'j ti toc tu'n ootxa tyol Dios ti'j jun wikxitl yol at tu'n tul cyxol xjal te Israel nejl. Tz̈i Kaaw cyjulu: “Ja nyola cycy'i xjal te Israel. Ju' tzunj c'oquel nchk'o'n juntl tnom tuya jun wikxitl yol te cawlcye. Pero amale cwelet nk'o'na cycastiwa ju'wa, pero cycy'i t-xi' cybi'n nyola,” tz̈i Kaaw tuj tyol Dios.
21 Pois as Escrituras dizem: “Falarei a este povo em línguas estranhas e por meio de lábios estrangeiros. Mesmo assim, este povo não me ouvirá, diz o Senhor”.
22 N-oc kcye'yen tuj tyol Dios tej tpon juntl wik xjal tuya juntl wik yol cyxolj xjal min e cybi tyol Dios, minxtii' oca tu'n cyiik'ente tcawbil Dios. Yaltzen cyey tuj cywitz, jax ju'x oj kyolen tuj jun wikxitl yol min-al n-el tniy' ti'j, q'ueleltzen ba'n tuj twitzj xjal yaa'n ocslal, tz̈ikey. Bix tuj cywitza oj kk'umen tyol Dios tuj tzinen, c'ajbel te jun xjal ocslal pero yaa'n te jun xjal yaa'n ocslal.
22 Portanto, falar em línguas é um sinal não para os que creem, mas para os descrentes. A profecia, contudo, é para os que creem, e não para os descrentes.
23 Pero yaa'n ju'wa. Ka cykilca key ocslal nchi chmeta tuj jun lugar, bix cykilca key nchi ak'a yolel tuj jun wikxitl yol yaa'n telniy', ¿ti pjel oj tocx jun xjal yaa'n ocslal cyxola? Q'uelela tuj twitz njaw tuj cywi'y.
23 Ainda assim, se descrentes ou pessoas que não entendem essas coisas entrarem na reunião de sua igreja e ouvirem todos falarem em línguas, pensarão que vocês são loucos.
24 Pero katzen nchi k'umena tyol Dios tzinenxix, ojtzen tocx jun xjal yaa'n ocslal cyxola, c'oqueltzen tbi'n, bix jketel tnaabl, bix q'uelel tniy' ti'j at til.
24 Mas, se todos vocês estiverem profetizando e descrentes ou pessoas que não entendem essas coisas entrarem na reunião, serão convencidos do pecado e julgados por aquilo que vocês disserem.
25 Cykil tzunj ewen tu'n tanem c'uleltzen tuj tc'u'j, bix cyjeltzen tk'o'n til, bix cwel maje na'l Dios, bix q'uelel tniy' ti'j Diostzen at cyuyey.
25 Ao ouvirem, os pensamentos secretos deles serão revelados, e eles cairão de joelhos e adorarão a Deus, declarando: “De fato, Deus está aqui no meio de vocês”.
26 Entonces, key hermano, jnxi' nkba'na cyey jaj oj cychmeta tuj jun culto, cab cyey bitzel, bix cabtl cyey k'umlte tyol Dios, bix cabtl cyey kbalte ti o tyeec'a Dios cye, bix cabtl cyey yolel tuj jun wikxitl yol min-al n-el tniy' ti'j, bix cabtl cyey kbal ti japeninaj jun wikxitl yol. Pero cybinchama cykilca tu'n ttzket cynaabl ocslal tuj tyol Dios.
26 Pois bem, irmãos, o que fazer, então? Quando vocês se reunirem, um cantará, o outro ensinará, o outro revelará, um falará em línguas e outro interpretará o que for dito. Tudo que for feito, porém, deverá fortalecer a todos.
27 Ka ma yolen juun tuj jun wikxitl yol min-al n-el tniy' ti'j, ca'bax ba'n tyolen ju'wa, bix ka ma yolen oxe, pero o'cx xsunj. Bix juntl, oj cyyolen xjal tuj jun wikxitl yol, mi'n chi yolen junx, sino nuk juunc'a c-yolel. Bix iltzen ti'j at juntl te kbalte ti japenina cyyol.
27 Não mais que dois ou três devem falar em línguas. Devem se pronunciar um de cada vez, e alguém deve interpretar o que disserem.
28 Pero katzen min-al jun ba'n ttx'olbante ti elpenina cyyol tuj culto, mi'n chi yolen tuj wikxitl yol min-al n-el tniy' ti'j. Mejor e cyyole cyjunalx bix tuya Dios.
28 Mas, se não houver alguém que possa interpretar, devem permanecer calados na reunião da igreja, falando com Deus em particular.
29 Ja tzunkej k'uml tyol Dios, o'cx ca'ba oxe ba'n tyolen tuj jun culto. Jatzen cabtl nuk chi ebil ti toc cyu'n kej nchi k'on tyol Dios, la' ka tumel bix ka min.
29 Que dois ou três profetizem e os outros avaliem o que for dito.
30 Bix oj nk'on jun ocslal tyol Dios, bix nebinj juntl ocslal k'uklecx, bix at ch'intl tumel tuya ti tten tyol Dios, iltzen ti'j tk'a'j ocslal nk'on tyol Dios ttyem tej juntl ocslal tu'n tyolen jun rato.
30 Se alguém estiver profetizando e outra pessoa receber uma revelação, quem está falando deve se calar.
31 Mas ba'n juunc'a c-yolel ti' tyol Dios tuj tumel twitzj oj tjaw nilj entera ocslal te k'olte tyol Dios. Ju'tzen q'uelel cyniy' ocslal ti'j tyol Dios bix chi cycywixeltzen tuj cyocslabl.
31 Desse modo, todos que profetizam terão sua vez de falar, um depois do outro, para que todos sejam instruídos e encorajados.
32 Jnxi' nk'umena jaj oj at nim cybaja cyaja chi k'ona tyol Dios tuj jun culto, ilxsen ti'j ttxolan cyse' cyiiba jooc'tzen ncana cyi'ja tu'n cyyolena,
32 Aqueles que profetizam têm controle de seu espírito e podem falar um por vez.
33 cuma te Dios taj tu'n cykilca ten tuj ttz̈yal, yaa'n tu'n cykil ten tuj tzpetpajlenel. Ju' tten cyxol ocslal tuj cykilca tja Dios.
33 Pois Deus não é Deus de desordem, mas de paz, como em todas as reuniões do povo santo.
34 Bix at juntl nbaj cyxola. Ke xuuj oj min tz'el cyniy' ti' cyyol k'uml tyol Dios, bixsen nchi ocx te kanlte te ke cychmil ti tten, bix ka'ca jun tbi'nc tuj culto. Ke xuuj mixbe cyyolen ju'wa tuj culto. Il ti'j tu'n cybinte jley ti tten tu'n cycub ten tuj tumel tuj culto.
34 As mulheres devem permanecer em silêncio durante as reuniões da igreja. Não é apropriado que falem. Devem ser submissas, como diz a lei.
35 Ka cyaj xuuj tu'n tel cyniy' ti'j ti toc cyu'n k'uml tyol Dios, ba'n tu'n t-xi' cykanen te cychmil cyja, cuma yaa'n ba'n tu'n cyocx ten labtel tuj culto.
35 Se tiverem alguma pergunta, devem fazê-la ao marido, em casa, pois não é apropriado que as mulheres falem nas reuniões da igreja.
36 Yaltzen key, ¿tzimpa niy' tuj cyc'u'ja ti'j ejee'pa tzuna e jaw itz'jsante tyol Dios? ¿Bix tzimpa niy' tuj cyc'u'ja ti'j nuk ejee'y n-el cyniy' ti' tyol Dios? Ka ju' niy' tuj cyc'u'ja, ju'tzen loj njaw cyniman cyiiba.
36 Ou vocês pensam que a palavra de Deus se originou entre vocês? Acaso são os únicos aos quais ela foi entregue?
37 Ka jaxxix cyu'na n-el cyni'ya ti'j alcyej jaxxix, bix ka jaxxix cyu'na at cyipemala tu'n t-xi' cyk'umena jaxxix, q'uelel cyni'ya ti'j jnxi' ntz'i'bena cyey jaj tcawbil Dios.
37 Se alguém afirma ser profeta ou se considera espiritual, será o primeiro a reconhecer que o que lhes digo é uma ordem do Senhor.
38 Ka at jun k'uml tyol Dios cyxola min tz'el tniy' ti'j jaxxix jnxi' ntz'i'bena cyey, mi'n tz'oc tajlal te kbalte tyol Dios.
38 Se alguém ignorar esse fato, ele mesmo será ignorado.
39 Key hermano, cyk'o'nc cyipena ti'j cyk'umena tyol Dios tuj tzinen, pero mi'n txi' cykba'na cye kej ocslal nchi yolen tuj jun wikxitl yol min-al n-el tniy' ti'j tu'n mi'n chi yolen.
39 Portanto, meus irmãos, anseiem profetizar e não proíbam o falar em línguas,
40 Ja mas il ti'j jaj tu'n cytena tuj tumel tuj jun culto, yaa'n tuj tzpetpajlenel.
40 mas cuidem para que tudo seja feito com decência e ordem.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar 1 Coríntios 14, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.