João 12
GOD RIITI MAJI KEPI (KMO) vs NTLH
1 Yadii 6 tarek, nokusha a nedii saka yatarek, Jisas rii Betani akamak iyarer. Eeta akama Lasaras riiti akama, Jisas riita tiiriimo supuk taren otii saniyeechi yesokwar ma, riiti akama.
1 Seis dias antes da Páscoa , Jesus foi ao povoado de Betânia, onde morava Lázaro, a quem ele tinha ressuscitado.
2 Yecha Jisas riina eeka aboboy otii ar. Mata siita aboboy gwotiitarek, Lasaras rii ma yechaka yichar.
2 Prepararam ali um jantar para Jesus. Marta ajudava a servir, e Lázaro era um dos que estavam à mesa com ele.
3 Worek, Maria sii yan najitar kwowa yatar uku kepin yeechi yaya Jisas riiti yatiik gwotiichi kaw siiti masebiyak bachir. Worek, eeta uku si kwowa eeta akamak sokwa punyir.
3 Então Maria pegou um frasco cheio de um perfume muito caro, feito de nardo puro. Ela derramou o perfume nos pés de Jesus e os enxugou com os seus cabelos; e toda a casa ficou perfumada.
4 Worek, Jisas rriti disaipel ma por, ri hi, Judas Iskeriot, rii komas Jisas riina yabu pichar ma yenya mukuchir ma, rii eecha wor:
4 Mas Judas Iscariotes, o discípulo que ia trair Jesus, disse:
5 “Boyewak no diita kwowa yatawa ukun saka 300 yak tokochi kiiriisiiposii tawa ma yenya hawak?”
5 — Este perfume vale mais de trezentas moedas de prata . Por que não foi vendido, e o dinheiro, dado aos pobres?
6 Rii saka eeta kiiriisiiposii tawa ma yenya hikichi eecha wor. Yaho. Rii hiyi bak tar ma. Rii yan heechitar bokisen siitii kowu tarek, hiyik yatar ma.
6 Judas disse isso, não porque tivesse pena dos pobres, mas porque era ladrão. Ele tomava conta da bolsa de dinheiro e costumava tirar do que punham nela.
7 Worek, Jisas rii yenya eecha wor: “Na heechi eeta mima siin. Sii eena neekitaney, i ana tiiriimok chikiita.
7 Então Jesus respondeu:
8 Kiiriisiiposii tawa ma ye kwotaka eechaba takiita. Wowak, ada kwotaka eechaba takasakech.”
8 Os pobres estarão sempre com vocês, mas eu não estarei sempre com vocês.
9 Nokwapa nokwapa Ju ma mima ye meejiri Jisas rii Betani akamak tar. Worek, ye eena eeka ichar. Ye ya Jisas riitaban hekasakech. Lasaras riina hebaken eena yatar. Mashi Jisas riita riina tiiriimok otii saniyeechi yesokwarek, eena hek yar.
9 Muitas pessoas ficaram sabendo que Jesus estava em Betânia. Então foram até lá não só por causa dele, mas também para ver Lázaro, o homem que Jesus tinha ressuscitado.
10 Eena opelen otiitar harapa ma ye Lasaras riina pi sowakwobaken hikitar.
10 Então os chefes dos sacerdotes resolveram matar Lázaro também;
11 Nokwapa nokwapa Ju ma ye Lasaras riina hechi opelen otiitar harapa ma yen yu yeechi heechi yari, Jisas riitaban hikisiitiichichar. Ye eena hikitar.
11 pois, por causa dele, muitos judeus estavam abandonando os seus líderes e crendo em Jesus.
12 Komas yadii pochi nediik nokwapa nokwapa ma mima ye noku sha aken yari, ye meejir Jisas riita Jerusalemek ya maji meejir.
12 No dia seguinte, a grande multidão que tinha ido à Festa da Páscoa ouviu dizer que Jesus estava chegando a Jerusalém.
13 Worek, ye eena me tapan rrekiichi neeki i nobok jawor. Jawochi ye uwar:
13 Então eles pegaram ramos de palmeiras e saíram para se encontrar com ele, gritando: — Que Deus abençoe aquele que vem em nome do Senhor! Que Deus abençoe o Rei de Israel!
14 Worek, Jisas rii donki yesha he yeechi eeka yo yirek ir. Keyir maji eecha wor:
14 Jesus procurou um jumentinho e o montou, como dizem as Escrituras Sagradas :
15 “Saion akama kwo opoche akiitanakech.
15 “Povo de Jerusalém, não tenha medo! Veja! Aí vem o seu Rei, montado num jumentinho!”
16 Eeta nediik disaipel ye diita majin hikikasakech. Wowak, komas Jisas rii riiti hadabas boboy kepin yar nediik ye eeka hikir diita jek keyir majin. Ye hikibar eeta ma yecha riina otiir boboyen.
16 Naquela ocasião os discípulos não entenderam isso. Mas, depois de Jesus ter voltado para a presença gloriosa de Deus, eles lembraram que isso estava escrito a respeito dele e também que era isso o que tinha acontecido.
17 Eeta nediik Jisas rii Lasaras riita harek tiiriimo supuk tarin uwa yesokwa yichiri ma mima ye eena hechi otiir boboyen ba ye itar.
17 A multidão que estava com Jesus quando ele havia chamado Lázaro para fora do túmulo e o tinha ressuscitado espalhou a notícia do que tinha acontecido.
18 Eeta ma mima ye eeta mirakel otiirin meejichi ye eena i riina nobok jawor.
18 E o povo foi encontrar-se com Jesus, pois ficou sabendo que ele tinha feito esse milagre.
19 Worek, eena Perisi ye yechaba awasen awasen batar: “Na he! Nota keena kata boboyen otiiniga dagiir poyekasakech. Eyey ma mima ye iri riitaban sumowutu!”
19 Então os fariseus disseram uns aos outros: — Não estamos conseguindo nada! Vejam! Todos estão indo com ele!
20 Ma mima ye Jerusalem akamak irek, Grik ma kaw ye God riiti hin yesokwataken ibabar.
20 Entre o povo que tinha ido a Jerusalém para tomar parte na festa, estavam alguns não judeus.
21 Irek, ye Pilip riitaka yar. Pilip ri akama Betsaida Galili nosapek tar ma. Riitaka yari, ye riina eecha wor: “Miinawa, nota Jisas riina heken gegiyato.”
21 Eles foram falar com Filipe, que era da cidade de Betsaida, na Galileia, e pediram: — Senhor, queremos ver Jesus.
22 Worek, Pilip rii i Endru riitaka Pilip riitaka piir eecha i Jisas riina wor.
22 Filipe foi dizer isso a André, e os dois foram falar com Jesus.
23 Worek, Jisas rii awasen eecha wor: “Eeta nedii ya hamawa. Apa Ma Yikapwa rii hadabas boboy kepin yak otiito.
23 Então ele respondeu:
24 Ada kwona maji siikenen wocho: wit siikii nosapek sakachi sokwa siichi hanan siiney, riipa saniga takiita. Wowak, siita sakachi haney, iipa sii sokwachi harapa siiken wakiita.
24 Eu afirmo a vocês que isto é verdade: se um grão de trigo não for jogado na terra e não morrer, ele continuará a ser apenas um grão. Mas, se morrer, dará muito trigo.
25 Ma rii riiti mesek mayama rukusii tawey, riipa sii siiken siikiita. Wowak, ma rii riiti maban diita nosapek tanak yuyaney, iipa ri maban neekichi eechaba eechaba takiita.
25 Quem ama a sua vida não terá a vida verdadeira; mas quem não se apega à sua vida, neste mundo, ganhará para sempre a vida verdadeira.
26 Ma por riita eeji yon neekitaney, rii sapa ana sumowu ta. Eecha otiitaney, eeji yo otii wakasa ma riipa ya ada tawa akamabak adaka tabatakiita. Ma por rii eeji yon otiitaney, eeji Apoko riipa riiti hin howuk heechikiita.
26 Quem quiser me servir siga-me; e, onde eu estiver, ali também estará esse meu
27 “Apa eeeji bii negiirabotawak, an nubunubutu. Anapa shecha wokiita? Anapa kapo eecha wok, ‘Apoko, mii kapo adak yak otiiawa boboyen na yeechi rabo? Yaho. Anapa saka eecha wokiitawak. Eeta yikadey nomu yatawa boboyen kiyaken yar.
27 Jesus continuou:
28 Apoko! Miita miiti hin ma yechi misomak otiisa kepi wey sii!” Worek, howuk ya sakar aya eecha wor: “Ada eeji hin otii harapa siir. Apa ada kawka otiiniga harapa mayaka siikiita.”
28 Pai, revela a tua presença Então do céu veio uma voz, que dizia: — Eu já a revelei e a revelarei de novo.
29 Ma mima ye bana bana siitiitarek, meejirin ye eecha wor: “Nerek kurutu.” Kaw ye eecha wor: “Ejel por riita riina maji bato.”
29 A multidão que estava ali ouviu a voz e dizia que era um trovão. Outros afirmavam que um anjo tinha falado com Jesus.
30 Jisas rii awasen eecha wor: “Diita maji sokwari, sii an kiyatayekasakech. Yaho. Sii sokwari kwona kiyatayechiken eena sokwar.
30 Mas ele disse:
31 Apa diita nosapek tawa ma mima yenya anasaken otiit. Apa diita nosapek aka tabo yichawa man dagiir poyeken otiito.
31 Chegou a hora de este mundo ser julgado, e aquele que manda nele será expulso.
32 Ana nosapek tawan yesokwanak, eeta nediik ada ma mima yenya yeechi yayakiita.”
32 E, quando eu for levantado da terra, atrairei todas as pessoas para mim.
33 Rii eecha wori riita hakiitawa majin eena wor.
33 Ele dizia isso para indicar de que maneira ia morrer.
34 Worek, eeta ma mima ye awasen eecha wor: “Noti lo nona eecha wocho: Kraist riipa eechaba eechaba takiita. Boyewak mii eecha wocho, ‘Ma Yikapwa riina yesokwakiita?’ Diita Ma Yikapwa rii na ma?”
34 A multidão perguntou: — A nossa
35 Worek, Jisas rii yenya eecha wor: “Ameda siinak haba siipa kwotaka eecha takiita. Apa kwo habaka tawa. Eena kwota na habak chishi ta. Iipa niyiki ya kwona gamukiita. Ma niyikiyik chishitaney, rii i eemen hekasakech.
35 Jesus respondeu:
36 Kwo habak tawey, eena na hiki siitiichicha. Iipa kwo haba yikapwa siikiita.”
36 Enquanto vocês têm a luz, creiam na luz para que possam viver na luz. Depois que Jesus disse isso, foi embora e se escondeu do povo.
37 Yeherek, rii nokwapa nokwapa mirakelen yechi misomak otiiri, ye eena hiki siitiichikasakech.
37 Eles tinham visto Jesus fazer todos esses milagres, mas não criam nele,
38 Eena piirapet Aisaia riiti maji sii siiken sokwar. Rii eecha wor:
38 para que se cumprisse o que disse o profeta Isaías: “Senhor, quem creu na nossa mensagem? E quem viu que era o Senhor que estava agindo?”
39 Ye kiki siichi hiki siitiichikasakech. Eena Aisaia rii eecha wor:
39 Não podiam crer porque, como disse Isaías:
40 Eena yechi miy hekasakech, marenoku
40 “Deus cegou os olhos deles e fechou a mente deles, para que não vejam, e não entendam, e não se voltem para ele, e sejam curados por ele.”
41 Aisaia rii Jisas riiti hadabas boboyen hechi eena eecha wor.
41 Isaías disse isso porque viu a revelação da natureza divina de Jesus e falou a respeito dele.
42 Worek, nokwapa nokwapa Ju yechi harapa ma ye Jisas riina hiki siitiichir. Worek, ye Perisi ma yenya akiitarek, eena ye hiki siitiichichari geenyik kwodii wokasakech. Ye eecha hikir: “Iipa ye nona lotu akak nonapa otii poyekiita.”
42 No entanto, muitos líderes judeus creram em Jesus, mas não falavam publicamente a favor dele para que os fariseus não os expulsassem da sinagoga .
43 Ye God riiti yenya yechi hin yesokwanan yuyatar. Ye ma yecha yechi hin yesokwataken eena gegiyatar.
43 Eles gostavam mais de ser elogiados pelas pessoas do que de ser elogiados por Deus.
44 Jisas rii harapa uwachi eecha wor: “Ma ye ana hiki siitiichichaney, ii kwo saka adaban hiki siitiichichawak, rii ana heechirek yar Apoko riina hiki siitiichibato.
44 Jesus disse bem alto:
45 Eeta ma ye ana hechawey, ye ana heechirek yar P Apoko riina hebato.
45 Quem me vê vê também aquele que me enviou.
46 Ada diita nosapek yari, habaga eecha yar. Eyey ma ye ana hiki siitiichinyak yepa niyik takasakech.
46 Eu vim ao mundo como luz para que quem crê em mim não fique na escuridão.
47 Eeta ma ye eeji maji meejichi nasowoy taney, ada yenya anasakasakech. Ada saka anasak yarek. Ada ma mima yenya yesokwa yichiken eena yar.
47 Se alguém ouvir a minha mensagem e não a praticar, eu não o julgo. Pois eu vim para salvar o mundo e não para julgá-lo.
48 Eeta ma rii ana wosowoyeney, eeji majin yanan siiney, riina anasakiita. Ada sawotar maji sii hamak tawa nediik riina anasakiita.”
48 Quem me rejeita e não aceita a minha mensagem já tem quem vai julgá-lo. As palavras que eu tenho dito serão o juiz dessa pessoa no último dia.
49 Ada batawa maji saka eeji inyakak hikichi batawak. Yaho. Ana heechirek yar Apoko rii ada sawoken wochirek yar majin ana har.
49 — Eu não tenho falado em meu próprio nome, mas o Pai, que me enviou, é quem me ordena o que devo dizer e anunciar.
50 Wowak, apa ada hecho riiti maji sii man eechaba eechaba takiitawa boboyen hato. Eena eyey majin ada batawey, eeji Apoko riita har majiga ada eechaba bato.”
50 E eu sei que o seu mandamento dá a vida eterna. O que eu digo é justamente aquilo que o Pai me mandou dizer.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 12, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.