Marcos 1
U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NTLH
1 As ech ixeꞌt u bꞌaꞌnla yoleꞌ tiꞌ u Jesucristo, viKꞌaol u Tiixheꞌ,
1 A boa notícia que fala a respeito de Jesus Cristo, Filho de Deus, começou a ser dada
2 echeꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan taꞌn u Isaías, u qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ, uvaꞌ ech ni tal ileꞌ:
2 como o profeta Isaías tinha escrito. Ele escreveu o seguinte: “Deus disse: Eu enviarei o meu mensageiro adiante de você para preparar o seu caminho.”
3 Tan la uch umaꞌl u sikꞌiꞌm tu u tzuukin txꞌavaꞌeꞌ.
3 E o profeta escreveu também: “Alguém está gritando no deserto: Preparem o caminho para o Senhor passar! Abram estradas retas para ele!”
4 As kat ul ibꞌan u Xhuneꞌ kam uveꞌ tzꞌibꞌamalik kan taꞌn u Isaías, tan kat ul tal u Xhuneꞌ viyol u Tiixheꞌ tu u tzuukin txꞌavaꞌeꞌ. As kat ul tala uvaꞌ la kuꞌ unqꞌa uxhchileꞌ xeꞌ u aꞌeꞌ, texhlal tetz uvaꞌ kat ikꞌaxal unqꞌa uxhchileꞌ vipaaveꞌ vatz u Tiixheꞌ, aqꞌal uvaꞌ la isotzsa veꞌt Aak ipaav unqꞌa uxhchileꞌ.
4 E foi assim que João Batista apareceu no deserto, batizando o povo e anunciando esta mensagem: — Arrependam-se dos seus pecados e sejam batizados, que Deus perdoará vocês.
5 As nimal unqꞌa aa Judea tukꞌ unqꞌa aa Jerusalén, as ul tabꞌi veꞌt viyol u Xhuneꞌ. As jankꞌal unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ nikat tal vipaaveꞌ te u Tiixheꞌ, as taqꞌ veꞌt kuꞌ u Xhuneꞌ unqꞌa uxhchileꞌ xeꞌ u nimla aꞌeꞌ uvaꞌ Jordán.
5 Muitos moradores da região da Judeia e da cidade de Jerusalém iam ouvir João. Eles confessavam os seus pecados, e João os batizava no rio Jordão.
6 As aꞌ vixiꞌl u camello uvaꞌ atik ok tiꞌ u Xhuneꞌ. As kꞌalik ok umaꞌl u tzꞌuꞌm xeꞌ tuul. As aꞌ unqꞌa talaj sakꞌeꞌ tukꞌ u taꞌl kabꞌeꞌ nikat techbꞌu.
6 Ele usava uma roupa feita de pelos de camelo e um cinto de couro e comia gafanhotos e mel do mato.
7 As nik tal u Xhuneꞌ viyol u Tiixheꞌ. As ech tal ileꞌ: —Tuk uloj umaꞌt u uxhchil uvaꞌ nim talchu u tijleꞌmeꞌ sviꞌ. As jit unkꞌuleleꞌ uvaꞌ la unsaapu vikꞌaꞌjil vixaꞌpeꞌ,
7 Ele dizia ao povo: — Depois de mim vem alguém que é mais importante do que eu, e eu não mereço a honra de me abaixar e desamarrar as correias das sandálias dele.
8 tan kꞌuxh kat vaqꞌlu bꞌen ex xeꞌ u aꞌeꞌ, as aꞌ kuxheꞌ uveꞌ kat vaqꞌkat bꞌen ex. Pet ech koj u uxhchileꞌ uveꞌ aꞌn tuleꞌ, tan tul toksa u Tiixhla Espíritu tu vetaanxelaleꞌ,— tiꞌk u Xhuneꞌ.
8 Eu batizo vocês com água, mas ele os batizará com o Espírito Santo.
9 As bꞌex ibꞌan veꞌt tu umaꞌl u qꞌii tul tzaa veꞌt u Jesús tu u Nazaret uvaꞌ echen tu u Galilea. As aqꞌax veꞌt kuꞌ u Jesús xeꞌ u aꞌeꞌ tu u Jordán taꞌn u Xhuneꞌ.
9 Nessa ocasião Jesus veio de Nazaré, uma pequena cidade da região da Galileia, e foi batizado por João Batista no rio Jordão.
10 As tul jeꞌ veꞌt chꞌuꞌl u Jesús xeꞌ u aꞌeꞌ, as til veꞌt Aak ijajput tibꞌ u almikaꞌeꞌ. As til veꞌt Aak ikuꞌ chꞌuꞌl u Tiixhla Espíritu stiibꞌa, uvaꞌ ech tiloneꞌ echeꞌ umaj paroomaxh.
10 No momento em que estava saindo da água, Jesus viu o céu se abrir e o Espírito de Deus descer como uma pomba sobre ele.
11 As abꞌil veꞌt umaꞌl u tuul viꞌ tu almikaꞌ uvaꞌ ech tal ileꞌ: —Axheꞌ axh vunKꞌaoleꞌ uvaꞌ xoꞌn chit axh sve. As vaꞌl chit untxuqꞌtxun veꞌt seeꞌ,— tiꞌk u yoleꞌ.
11 E do céu veio uma voz, que disse: — Tu és o meu Filho querido e me dás muita alegria.
12 Tul bꞌaꞌnxi, as ichaj veꞌt bꞌen u Tiixhla Espíritu u Jesús tu u tzuukin txꞌavaꞌeꞌ.
12 Logo depois o Espírito Santo fez com que Jesus fosse para o deserto.
13 As kaꞌviinqil qꞌii kat atin u Jesús tu u tzuukin txꞌavaꞌeꞌ. As kat ichuk veꞌt u Satanás txumbꞌal tiꞌ uvaꞌ la paavin Aak. As nik ilochpu veꞌt Aak taꞌn unqꞌa ángel, tan echenik Aak xoꞌl unqꞌa txooeꞌ uvaꞌ la chiꞌon uxhchil.
13 Jesus ficou lá durante quarenta dias, sendo tentado por Satanás. Ali havia animais selvagens, e os anjos cuidavam de Jesus.
14 Tul maꞌtik toksal u Xhuneꞌ tu u kaarsa, as qꞌaav veꞌt u Jesús tu u Galilea tiꞌ talat veꞌt u bꞌaꞌnla yoleꞌ tiꞌ u tenameꞌ uvaꞌ at jaqꞌ u tijleꞌm u Tiixheꞌ.
14 Depois que João foi preso, Jesus seguiu para a região da Galileia e ali anunciava a boa notícia que vem de Deus.
15 As ech tal Aak ileꞌ: —Kat ilejlu veꞌt u qꞌiieꞌ uvaꞌ la ok u tenameꞌ jaqꞌ u tijleꞌm u Tiixheꞌ. As ekꞌaxataj vepaaveꞌ. As enimataj u bꞌaꞌnla yoleꞌ,— tiꞌk Aak.
15 Ele dizia:
16 Tul nik ixaan u Jesús tziꞌ u mar tu u Galilea, as til veꞌt Aak u Simón tukꞌ u titzꞌineꞌ uvaꞌ Lixh. As nik isuti bꞌen chajnaj vikꞌacheꞌ xeꞌ u mar, tan txeyol txay chajnaj.
16 Jesus estava andando pela beira do lago da Galileia quando viu dois pescadores. Eram Simão e o seu irmão André, que estavam no lago, pescando com redes.
17 As ech tal u Jesús ileꞌ te chajnaj: —Xekebꞌoj ex sviꞌ. As la voksa veꞌt ex tiꞌ uvaꞌ la eteqꞌo tzan unqꞌa uxhchileꞌ tiꞌ tok sunkꞌatz,— tiꞌk u Jesús.
17 Jesus lhes disse:
18 As yak kuxh taqꞌ veꞌt kan chajnaj unqꞌa ikꞌacheꞌ. As xekebꞌ veꞌt chajnaj tiꞌ u Jesús.
18 Então eles largaram logo as redes e foram com Jesus.
19 As bꞌiil kuxh ixaa u Jesús tziꞌ u aꞌeꞌ. As til veꞌt Aak u Jacobo tukꞌ u titzꞌineꞌ uvaꞌ Xhun, unqꞌa ikꞌaol u Zebedeo. Atik ok chajnaj tukꞌ vibꞌaaleꞌ tu u barco, tan nikat kuxh ikꞌooa chajnaj unqꞌa ikꞌacheꞌ.
19 Um pouco mais adiante Jesus viu outros dois irmãos. Eram Tiago e João, filhos de Zebedeu, que estavam no barco deles, consertando as redes.
20 As imolo veꞌt Aak chajnaj. As taqꞌ veꞌt kan chajnaj vibꞌaaleꞌ uvaꞌ Zebedeo tu u barco tukꞌ unqꞌa ikꞌameꞌ. As xekebꞌ veꞌt chajnaj tiꞌ u Jesús.
20 Jesus chamou os dois, e eles deixaram Zebedeu, o seu pai, e os empregados no barco e foram com ele.
21 As oon veꞌt u Jesús tukꞌ chajnaj tu u Capernaúm. As tu u xeem qꞌiieꞌ tu jun xhemaana, as nik tex veꞌt Aak tukꞌ chajnaj tu u atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh uvaꞌ nichuspukat viyol u Tiixheꞌ. As nik ichusun veꞌt Aak.
21 Jesus e os discípulos chegaram à cidade de Cafarnaum, e, no sábado, ele foi ensinar na sinagoga .
22 As teqꞌo veꞌt taama unqꞌa uxhchileꞌ tiꞌ u chusbꞌaleꞌ uveꞌ nik tal Aak, tan ech iyolon Aakeꞌ echeꞌ umaj naj uvaꞌ at tijleꞌm. Pet ech koj unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ chusel tibꞌ tiꞌ unqꞌa tzaqꞌiteꞌ, tan jitꞌeꞌch ichusun chajnajeꞌ echeꞌ uveꞌ nik ibꞌan Aak.
22 As pessoas que o escutavam ficaram muito admiradas com a sua maneira de ensinar. É que Jesus ensinava com a autoridade dele mesmo e não como os mestres da Lei.
23 As atik ok umaꞌl u naj tu u atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh, as atik ok subꞌul kꞌatz naj. As vaꞌlik chit isikꞌin naj taꞌn u subꞌuleꞌ.
23 Então chegou ali um homem que estava dominado por um espírito mau. O homem gritou:
24 Ech tal veꞌt naj ileꞌ taꞌn u subꞌuleꞌ: —¡Jesús, aa Nazaret! ¿Kam asaꞌ sqe? ¡Yeꞌ ul ayansa oꞌ! Tan ootzimal svaꞌn uvaꞌ axheꞌ uvaꞌ chajel tzan axh taꞌn u Tiixheꞌ. As ayaꞌl chit akꞌuꞌl nooksa aama tiꞌ Aak,— tiꞌk u najeꞌ taꞌn u subꞌuleꞌ.
24 — O que quer de nós, Jesus de Nazaré? Você veio para nos destruir? Sei muito bem quem é você: é o Santo que Deus enviou!
25 Pet ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ te u subꞌuleꞌ: —¡Chaa tziꞌ! ¡Elen tiꞌ u najeꞌ!— tiꞌk Aak.
25 Então Jesus ordenou ao espírito mau:
26 As xoꞌvebꞌal chit iyikut veꞌt u subꞌuleꞌ u najeꞌ. As mam sikꞌiꞌm ibꞌan naj. As el veꞌt u subꞌuleꞌ tiꞌ naj.
26 Aí o espírito sacudiu o homem com violência e, dando um grito, saiu dele.
27 As teqꞌo veꞌt taama unqꞌa uxhchileꞌ skajayil. As ech tal veꞌt ileꞌ svatzaj: —¿Kameꞌ qꞌi uveꞌ ni tucheꞌ? ¿As kam chusbꞌalileꞌ qꞌi uveꞌ eqꞌomal taꞌn u najeꞌ? Tan tukꞌ u tijleꞌm najeꞌ, as ni tal naj tel unqꞌa subꞌuleꞌ. As ninima unqꞌa subꞌuleꞌ viyol najeꞌ,— tiꞌk unqꞌa uxhchileꞌ.
27 Todos ficaram espantados e diziam uns para os outros: — Que quer dizer isso? É um novo ensinamento dado com autoridade. Ele manda até nos espíritos maus, e eles obedecem.
28 As oora chit pax veꞌt itzibꞌlal u Jesús tu unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ atik tu u Galilea.
28 E a fama de Jesus se espalhou depressa por toda a região da Galileia.
29 As tul el chꞌuꞌl u Jesús tu u atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh, as bꞌen veꞌt Aak tukꞌ u Jacob, tukꞌ u Xhuneꞌ. As oon veꞌt Aak tu u kabꞌaleꞌ uvaꞌ atikkat u Simón tukꞌ u Lixheꞌ.
29 Logo depois, Jesus, Simão, André, Tiago e João saíram da sinagoga e foram até a casa de Simão e de André.
30 As koxhlik vijiꞌ u Luꞌeꞌ viꞌ chꞌach taꞌn xamal chꞌoꞌm. As alpu veꞌt te u Jesús.
30 A sogra de Simão estava de cama, com febre. Assim que Jesus chegou, contaram a ele que ela estava doente.
31 As jetzꞌen veꞌt ok Aak kꞌatz vijiꞌ u Luꞌeꞌ. As itxey veꞌt Aak iqꞌabꞌ. As itxakpisa veꞌt Aak. As oora kuxh el veꞌt u xamal chꞌoꞌmeꞌ tiꞌ vijiꞌ u Luꞌeꞌ. As taqꞌ veꞌt vijiꞌ u Luꞌeꞌ techbꞌubꞌal unqꞌa uxhchileꞌ.
31 Ele chegou perto dela, segurou a mão dela e ajudou-a a se levantar. A febre saiu da mulher, e ela começou a cuidar deles.
32 As tzꞌotin veꞌteꞌ, tan maꞌtik ibꞌen veꞌt qꞌii. As yeꞌ saach unqꞌa aachꞌoꞌmeꞌ eqꞌol tzan tukꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ atik ok subꞌul skꞌatz. As eqꞌol ok vatz u Jesús.
32 À tarde, depois do pôr do sol , levaram até Jesus todos os doentes e as pessoas que estavam dominadas por demônios.
33 As mamaꞌla tenam imol veꞌt ok tibꞌ tziꞌ u kabꞌaleꞌ uveꞌ atikkat u Jesús.
33 Todo o povo da cidade se reuniu em frente da casa.
34 As nimal unqꞌa aachꞌoꞌmeꞌ kat ibꞌaꞌnxisa veꞌt Aak uvaꞌ kam kuxh chꞌoꞌmil nik bꞌanon. As nimal unqꞌa subꞌuleꞌ kat teesa veꞌt Aak tiꞌ unqꞌa uxhchileꞌ. As yeꞌ nik isaꞌ Aak uvaꞌ la yolon unqꞌa subꞌuleꞌ, tan ootzimalik taꞌn unqꞌa subꞌuleꞌ uvaꞌ iKꞌaol Tiixh u Jesús.
34 Jesus curou muitas pessoas de todo tipo de doenças e expulsou muitos demônios. Ele não deixava que os demônios falassem, pois eles sabiam quem Jesus era.
35 Qꞌalaꞌm chit lakpu u Jesús. As tul tokixtele, as el chꞌuꞌl Aak. As bꞌen veꞌt Aak tu umaꞌl u atinbꞌal uvaꞌ yeꞌlkat uxhchil. As inach veꞌt Aak Tiixh.
35 De manhã bem cedo, quando ainda estava escuro, Jesus se levantou, saiu da cidade, foi para um lugar deserto e ficou ali orando.
36 As u Simón tukꞌ unqꞌa imooleꞌ, as bꞌex ichuk veꞌt chajnaj u Jesús.
36 Simão e os seus companheiros procuraram Jesus por toda parte.
37 Tul ilej veꞌt chajnaj Aak, as ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ: —Nimal chit unqꞌa uxhchileꞌ nichukun seeꞌ,— tiꞌk chajnaj.
37 Quando o encontraram, disseram: — Todos estão procurando o senhor.
38 Ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —Koꞌnaj tu kaꞌt unqꞌa tenameꞌ uveꞌ najli tiꞌ bꞌen valat u bꞌaꞌnla yoleꞌ, tan estiꞌeꞌ kat ulkat in,— tiꞌk Aak.
38 Jesus respondeu:
39 As bꞌex tal veꞌt Aak u bꞌaꞌnla yoleꞌ tu unqꞌa atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh tulaj unqꞌa talaj tenameꞌ tu u Galilea. As nik teesa veꞌt el Aak unqꞌa subꞌuleꞌ tiꞌ unqꞌa uxhchileꞌ.
39 Jesus andava por toda a Galileia, anunciando o evangelho nas sinagogas e expulsando demônios.
40 As ul veꞌt umaꞌl u naj kꞌatz u Jesús uvaꞌ atik ok chꞌaꞌk chin stiꞌ. As kuꞌ naj qaaloj vatz Aak tiꞌ ijajat bꞌaꞌnil. As ech tal naj ileꞌ: —Asoj la asaꞌ, as bꞌan bꞌaꞌnil sve. As eesa u chꞌoꞌmeꞌ sviꞌ, tan la olebꞌ axheꞌ,— tiꞌk naj.
40 Um leproso chegou perto de Jesus, ajoelhou-se e disse: — Senhor, eu sei que o senhor pode me curar se quiser.
41 As itxum veꞌt Aak ivatz naj. As taqꞌ veꞌt bꞌen Aak iqꞌabꞌ tiꞌ naj. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —Nunsaꞌ. Kat bꞌaꞌnxiy veꞌt axheꞌ,— tiꞌk Aak.
41 Jesus ficou com muita pena dele, tocou nele e disse:
42 As tul kuxh tal Aak u yoleꞌ, as yak kuxh el veꞌt u chꞌaꞌk chineꞌ tiꞌ u najeꞌ. As bꞌaꞌnik veꞌt naj.
42 No mesmo instante a lepra desapareceu, e ele ficou curado. Então Jesus o mandou embora.
43 As tal veꞌt u Jesús uvaꞌ la bꞌen naj. As tal veꞌt Aak te naj tiꞌ uvaꞌ yeꞌxh katil la talkat naj.
43 — ausente —
44 As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —Katiniꞌk chit aalkat tiꞌ uvaꞌ kat unbꞌaꞌnxisa axh. Pet kuxh kꞌuch eebꞌ vatz umaꞌl oksan iyol tenam vatz Tiixh. As kuxh aqꞌ u oyeꞌ uvaꞌ alel kan taꞌn u Moisés, texhlal tetz uvaꞌ kat txanyu veꞌt axh,— tiꞌk Aak.
44 — ausente —
45 Pet aal chit bꞌex ipaxsa veꞌt naj itzibꞌlal u Jesús, kam uvaꞌ kat ibꞌan Aak. Estiꞌeꞌ uvaꞌ yeꞌl Aak nik ikꞌuch veꞌt tibꞌ tu u tenameꞌ. Pet aꞌ atinkat veꞌt Aak tu umaꞌl u atinbꞌal uvaꞌ yeꞌlkat tenam. As katil kuxh tzaakat veꞌt unqꞌa tenameꞌ tiꞌ ul tilat uveꞌ nik ibꞌan Aak.
45 Mas o homem começou a falar muito e espalhou a notícia. Por isso Jesus não podia mais entrar abertamente em qualquer cidade, mas ficava fora, em lugares desertos. E gente de toda parte vinha procurá-lo.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 1, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.