Marcos 1
U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NAA
1 As ech ixeꞌt u bꞌaꞌnla yoleꞌ tiꞌ u Jesucristo, viKꞌaol u Tiixheꞌ,
1 Princípio do evangelho de Jesus Cristo, Filho de Deus.
2 echeꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan taꞌn u Isaías, u qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ, uvaꞌ ech ni tal ileꞌ:
2 Como está escrito na profecia de Isaías: “Eis que envio o meu mensageiro adiante de você, o qual preparará o seu caminho.
3 Tan la uch umaꞌl u sikꞌiꞌm tu u tzuukin txꞌavaꞌeꞌ.
3 Voz do que clama no deserto: Preparem o caminho do Senhor, endireitem as suas veredas.”
4 As kat ul ibꞌan u Xhuneꞌ kam uveꞌ tzꞌibꞌamalik kan taꞌn u Isaías, tan kat ul tal u Xhuneꞌ viyol u Tiixheꞌ tu u tzuukin txꞌavaꞌeꞌ. As kat ul tala uvaꞌ la kuꞌ unqꞌa uxhchileꞌ xeꞌ u aꞌeꞌ, texhlal tetz uvaꞌ kat ikꞌaxal unqꞌa uxhchileꞌ vipaaveꞌ vatz u Tiixheꞌ, aqꞌal uvaꞌ la isotzsa veꞌt Aak ipaav unqꞌa uxhchileꞌ.
4 E foi assim que João Batista apareceu no deserto, pregando batismo de arrependimento para remissão de pecados.
5 As nimal unqꞌa aa Judea tukꞌ unqꞌa aa Jerusalén, as ul tabꞌi veꞌt viyol u Xhuneꞌ. As jankꞌal unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ nikat tal vipaaveꞌ te u Tiixheꞌ, as taqꞌ veꞌt kuꞌ u Xhuneꞌ unqꞌa uxhchileꞌ xeꞌ u nimla aꞌeꞌ uvaꞌ Jordán.
5 E toda a região da Judeia e todos os moradores de Jerusalém iam até ele. E, confessando os seus pecados, eram batizados por ele no rio Jordão.
6 As aꞌ vixiꞌl u camello uvaꞌ atik ok tiꞌ u Xhuneꞌ. As kꞌalik ok umaꞌl u tzꞌuꞌm xeꞌ tuul. As aꞌ unqꞌa talaj sakꞌeꞌ tukꞌ u taꞌl kabꞌeꞌ nikat techbꞌu.
6 A roupa de João era feita de pelos de camelo. Ele usava um cinto de couro e se alimentava de gafanhotos e mel silvestre.
7 As nik tal u Xhuneꞌ viyol u Tiixheꞌ. As ech tal ileꞌ: —Tuk uloj umaꞌt u uxhchil uvaꞌ nim talchu u tijleꞌmeꞌ sviꞌ. As jit unkꞌuleleꞌ uvaꞌ la unsaapu vikꞌaꞌjil vixaꞌpeꞌ,
7 E João pregava, dizendo: — Depois de mim vem aquele que é mais poderoso do que eu, do qual não sou digno de, curvando-me, desamarrar as correias das suas sandálias.
8 tan kꞌuxh kat vaqꞌlu bꞌen ex xeꞌ u aꞌeꞌ, as aꞌ kuxheꞌ uveꞌ kat vaqꞌkat bꞌen ex. Pet ech koj u uxhchileꞌ uveꞌ aꞌn tuleꞌ, tan tul toksa u Tiixhla Espíritu tu vetaanxelaleꞌ,— tiꞌk u Xhuneꞌ.
8 Eu batizei vocês com água; ele, porém, os batizará com o Espírito Santo.
9 As bꞌex ibꞌan veꞌt tu umaꞌl u qꞌii tul tzaa veꞌt u Jesús tu u Nazaret uvaꞌ echen tu u Galilea. As aqꞌax veꞌt kuꞌ u Jesús xeꞌ u aꞌeꞌ tu u Jordán taꞌn u Xhuneꞌ.
9 Naqueles dias, Jesus veio de Nazaré da Galileia e foi batizado por João no rio Jordão.
10 As tul jeꞌ veꞌt chꞌuꞌl u Jesús xeꞌ u aꞌeꞌ, as til veꞌt Aak ijajput tibꞌ u almikaꞌeꞌ. As til veꞌt Aak ikuꞌ chꞌuꞌl u Tiixhla Espíritu stiibꞌa, uvaꞌ ech tiloneꞌ echeꞌ umaj paroomaxh.
10 Logo ao sair da água, Jesus viu os céus se abrindo e o Espírito descendo como pomba sobre ele.
11 As abꞌil veꞌt umaꞌl u tuul viꞌ tu almikaꞌ uvaꞌ ech tal ileꞌ: —Axheꞌ axh vunKꞌaoleꞌ uvaꞌ xoꞌn chit axh sve. As vaꞌl chit untxuqꞌtxun veꞌt seeꞌ,— tiꞌk u yoleꞌ.
11 Então veio uma voz dos céus, que dizia: — Você é o meu Filho amado; em você me agrado.
12 Tul bꞌaꞌnxi, as ichaj veꞌt bꞌen u Tiixhla Espíritu u Jesús tu u tzuukin txꞌavaꞌeꞌ.
12 E logo o Espírito conduziu Jesus ao deserto,
13 As kaꞌviinqil qꞌii kat atin u Jesús tu u tzuukin txꞌavaꞌeꞌ. As kat ichuk veꞌt u Satanás txumbꞌal tiꞌ uvaꞌ la paavin Aak. As nik ilochpu veꞌt Aak taꞌn unqꞌa ángel, tan echenik Aak xoꞌl unqꞌa txooeꞌ uvaꞌ la chiꞌon uxhchil.
13 onde ficou durante quarenta dias, sendo tentado por Satanás. Estava com as feras, e os anjos o serviam.
14 Tul maꞌtik toksal u Xhuneꞌ tu u kaarsa, as qꞌaav veꞌt u Jesús tu u Galilea tiꞌ talat veꞌt u bꞌaꞌnla yoleꞌ tiꞌ u tenameꞌ uvaꞌ at jaqꞌ u tijleꞌm u Tiixheꞌ.
14 Depois de João ter sido preso, Jesus foi para a Galileia, pregando o evangelho de Deus.
15 As ech tal Aak ileꞌ: —Kat ilejlu veꞌt u qꞌiieꞌ uvaꞌ la ok u tenameꞌ jaqꞌ u tijleꞌm u Tiixheꞌ. As ekꞌaxataj vepaaveꞌ. As enimataj u bꞌaꞌnla yoleꞌ,— tiꞌk Aak.
15 Ele dizia:
16 Tul nik ixaan u Jesús tziꞌ u mar tu u Galilea, as til veꞌt Aak u Simón tukꞌ u titzꞌineꞌ uvaꞌ Lixh. As nik isuti bꞌen chajnaj vikꞌacheꞌ xeꞌ u mar, tan txeyol txay chajnaj.
16 Caminhando junto ao mar da Galileia, Jesus viu os irmãos Simão e André, que lançavam a rede ao mar, porque eram pescadores.
17 As ech tal u Jesús ileꞌ te chajnaj: —Xekebꞌoj ex sviꞌ. As la voksa veꞌt ex tiꞌ uvaꞌ la eteqꞌo tzan unqꞌa uxhchileꞌ tiꞌ tok sunkꞌatz,— tiꞌk u Jesús.
17 Jesus lhes disse:
18 As yak kuxh taqꞌ veꞌt kan chajnaj unqꞌa ikꞌacheꞌ. As xekebꞌ veꞌt chajnaj tiꞌ u Jesús.
18 Então eles deixaram imediatamente as redes e o seguiram.
19 As bꞌiil kuxh ixaa u Jesús tziꞌ u aꞌeꞌ. As til veꞌt Aak u Jacobo tukꞌ u titzꞌineꞌ uvaꞌ Xhun, unqꞌa ikꞌaol u Zebedeo. Atik ok chajnaj tukꞌ vibꞌaaleꞌ tu u barco, tan nikat kuxh ikꞌooa chajnaj unqꞌa ikꞌacheꞌ.
19 Pouco mais adiante, Jesus viu Tiago, filho de Zebedeu, e João, seu irmão, que estavam no barco consertando as redes,
20 As imolo veꞌt Aak chajnaj. As taqꞌ veꞌt kan chajnaj vibꞌaaleꞌ uvaꞌ Zebedeo tu u barco tukꞌ unqꞌa ikꞌameꞌ. As xekebꞌ veꞌt chajnaj tiꞌ u Jesús.
20 e logo os chamou. E eles seguiram Jesus, deixando o seu pai Zebedeu no barco com os empregados.
21 As oon veꞌt u Jesús tukꞌ chajnaj tu u Capernaúm. As tu u xeem qꞌiieꞌ tu jun xhemaana, as nik tex veꞌt Aak tukꞌ chajnaj tu u atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh uvaꞌ nichuspukat viyol u Tiixheꞌ. As nik ichusun veꞌt Aak.
21 Depois, entraram em Cafarnaum, e, logo no sábado, Jesus foi ensinar na sinagoga.
22 As teqꞌo veꞌt taama unqꞌa uxhchileꞌ tiꞌ u chusbꞌaleꞌ uveꞌ nik tal Aak, tan ech iyolon Aakeꞌ echeꞌ umaj naj uvaꞌ at tijleꞌm. Pet ech koj unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ chusel tibꞌ tiꞌ unqꞌa tzaqꞌiteꞌ, tan jitꞌeꞌch ichusun chajnajeꞌ echeꞌ uveꞌ nik ibꞌan Aak.
22 E maravilhavam-se com a sua doutrina, porque os ensinava como alguém que tem autoridade e não como os escribas.
23 As atik ok umaꞌl u naj tu u atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh, as atik ok subꞌul kꞌatz naj. As vaꞌlik chit isikꞌin naj taꞌn u subꞌuleꞌ.
23 E logo apareceu na sinagoga um homem possuído de espírito imundo, o qual gritou:
24 Ech tal veꞌt naj ileꞌ taꞌn u subꞌuleꞌ: —¡Jesús, aa Nazaret! ¿Kam asaꞌ sqe? ¡Yeꞌ ul ayansa oꞌ! Tan ootzimal svaꞌn uvaꞌ axheꞌ uvaꞌ chajel tzan axh taꞌn u Tiixheꞌ. As ayaꞌl chit akꞌuꞌl nooksa aama tiꞌ Aak,— tiꞌk u najeꞌ taꞌn u subꞌuleꞌ.
24 — O que você quer conosco, Jesus Nazareno? Você veio para nos destruir? Sei muito bem quem você é: o Santo de Deus!
25 Pet ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ te u subꞌuleꞌ: —¡Chaa tziꞌ! ¡Elen tiꞌ u najeꞌ!— tiꞌk Aak.
25 Mas Jesus o repreendeu, dizendo:
26 As xoꞌvebꞌal chit iyikut veꞌt u subꞌuleꞌ u najeꞌ. As mam sikꞌiꞌm ibꞌan naj. As el veꞌt u subꞌuleꞌ tiꞌ naj.
26 Então o espírito imundo, agitando-o violentamente e gritando em alta voz, saiu dele.
27 As teqꞌo veꞌt taama unqꞌa uxhchileꞌ skajayil. As ech tal veꞌt ileꞌ svatzaj: —¿Kameꞌ qꞌi uveꞌ ni tucheꞌ? ¿As kam chusbꞌalileꞌ qꞌi uveꞌ eqꞌomal taꞌn u najeꞌ? Tan tukꞌ u tijleꞌm najeꞌ, as ni tal naj tel unqꞌa subꞌuleꞌ. As ninima unqꞌa subꞌuleꞌ viyol najeꞌ,— tiꞌk unqꞌa uxhchileꞌ.
27 Todos se admiraram, a ponto de perguntarem entre si: — Que é isto? Uma nova doutrina! Com autoridade ele ordena aos espíritos imundos, e eles lhe obedecem!
28 As oora chit pax veꞌt itzibꞌlal u Jesús tu unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ atik tu u Galilea.
28 E a fama de Jesus se espalhou depressa em todas as direções, por toda a região da Galileia.
29 As tul el chꞌuꞌl u Jesús tu u atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh, as bꞌen veꞌt Aak tukꞌ u Jacob, tukꞌ u Xhuneꞌ. As oon veꞌt Aak tu u kabꞌaleꞌ uvaꞌ atikkat u Simón tukꞌ u Lixheꞌ.
29 E, saindo da sinagoga, foram, com Tiago e João, para a casa de Simão e André.
30 As koxhlik vijiꞌ u Luꞌeꞌ viꞌ chꞌach taꞌn xamal chꞌoꞌm. As alpu veꞌt te u Jesús.
30 A sogra de Simão estava de cama, com febre; e logo deram essa notícia a Jesus.
31 As jetzꞌen veꞌt ok Aak kꞌatz vijiꞌ u Luꞌeꞌ. As itxey veꞌt Aak iqꞌabꞌ. As itxakpisa veꞌt Aak. As oora kuxh el veꞌt u xamal chꞌoꞌmeꞌ tiꞌ vijiꞌ u Luꞌeꞌ. As taqꞌ veꞌt vijiꞌ u Luꞌeꞌ techbꞌubꞌal unqꞌa uxhchileꞌ.
31 Então, aproximando-se, Jesus pegou na mão dela e fez com que ela se levantasse. A febre a deixou, e ela passou a servi-los.
32 As tzꞌotin veꞌteꞌ, tan maꞌtik ibꞌen veꞌt qꞌii. As yeꞌ saach unqꞌa aachꞌoꞌmeꞌ eqꞌol tzan tukꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ atik ok subꞌul skꞌatz. As eqꞌol ok vatz u Jesús.
32 À tarde, depois do pôr do sol, trouxeram a Jesus todos os enfermos e endemoniados.
33 As mamaꞌla tenam imol veꞌt ok tibꞌ tziꞌ u kabꞌaleꞌ uveꞌ atikkat u Jesús.
33 Toda a cidade estava reunida à porta da casa.
34 As nimal unqꞌa aachꞌoꞌmeꞌ kat ibꞌaꞌnxisa veꞌt Aak uvaꞌ kam kuxh chꞌoꞌmil nik bꞌanon. As nimal unqꞌa subꞌuleꞌ kat teesa veꞌt Aak tiꞌ unqꞌa uxhchileꞌ. As yeꞌ nik isaꞌ Aak uvaꞌ la yolon unqꞌa subꞌuleꞌ, tan ootzimalik taꞌn unqꞌa subꞌuleꞌ uvaꞌ iKꞌaol Tiixh u Jesús.
34 E ele curou muitos que se achavam doentes de todo tipo de enfermidades. Também expulsou muitos demônios, não lhes permitindo que falassem, porque sabiam quem ele era.
35 Qꞌalaꞌm chit lakpu u Jesús. As tul tokixtele, as el chꞌuꞌl Aak. As bꞌen veꞌt Aak tu umaꞌl u atinbꞌal uvaꞌ yeꞌlkat uxhchil. As inach veꞌt Aak Tiixh.
35 Tendo-se levantado de madrugada, quando ainda estava escuro, Jesus saiu e foi para um lugar deserto, e ali orava.
36 As u Simón tukꞌ unqꞌa imooleꞌ, as bꞌex ichuk veꞌt chajnaj u Jesús.
36 Simão e os que estavam com ele procuraram Jesus por toda parte.
37 Tul ilej veꞌt chajnaj Aak, as ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ: —Nimal chit unqꞌa uxhchileꞌ nichukun seeꞌ,— tiꞌk chajnaj.
37 Quando o encontraram, lhe disseram: — Todos estão à sua procura.
38 Ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —Koꞌnaj tu kaꞌt unqꞌa tenameꞌ uveꞌ najli tiꞌ bꞌen valat u bꞌaꞌnla yoleꞌ, tan estiꞌeꞌ kat ulkat in,— tiꞌk Aak.
38 Jesus, porém, lhes disse:
39 As bꞌex tal veꞌt Aak u bꞌaꞌnla yoleꞌ tu unqꞌa atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh tulaj unqꞌa talaj tenameꞌ tu u Galilea. As nik teesa veꞌt el Aak unqꞌa subꞌuleꞌ tiꞌ unqꞌa uxhchileꞌ.
39 Então ele foi por toda a Galileia, pregando nas sinagogas deles e expulsando os demônios.
40 As ul veꞌt umaꞌl u naj kꞌatz u Jesús uvaꞌ atik ok chꞌaꞌk chin stiꞌ. As kuꞌ naj qaaloj vatz Aak tiꞌ ijajat bꞌaꞌnil. As ech tal naj ileꞌ: —Asoj la asaꞌ, as bꞌan bꞌaꞌnil sve. As eesa u chꞌoꞌmeꞌ sviꞌ, tan la olebꞌ axheꞌ,— tiꞌk naj.
40 Um leproso se aproximou de Jesus e lhe pediu, de joelhos: — Se o senhor quiser, pode me purificar.
41 As itxum veꞌt Aak ivatz naj. As taqꞌ veꞌt bꞌen Aak iqꞌabꞌ tiꞌ naj. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —Nunsaꞌ. Kat bꞌaꞌnxiy veꞌt axheꞌ,— tiꞌk Aak.
41 E Jesus, profundamente compadecido, estendeu a mão, tocou nele e disse:
42 As tul kuxh tal Aak u yoleꞌ, as yak kuxh el veꞌt u chꞌaꞌk chineꞌ tiꞌ u najeꞌ. As bꞌaꞌnik veꞌt naj.
42 No mesmo instante, a lepra desapareceu dele, e ele ficou limpo.
43 As tal veꞌt u Jesús uvaꞌ la bꞌen naj. As tal veꞌt Aak te naj tiꞌ uvaꞌ yeꞌxh katil la talkat naj.
43 E, advertindo-o severamente, logo o despediu.
44 As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —Katiniꞌk chit aalkat tiꞌ uvaꞌ kat unbꞌaꞌnxisa axh. Pet kuxh kꞌuch eebꞌ vatz umaꞌl oksan iyol tenam vatz Tiixh. As kuxh aqꞌ u oyeꞌ uvaꞌ alel kan taꞌn u Moisés, texhlal tetz uvaꞌ kat txanyu veꞌt axh,— tiꞌk Aak.
44 E lhe disse:
45 Pet aal chit bꞌex ipaxsa veꞌt naj itzibꞌlal u Jesús, kam uvaꞌ kat ibꞌan Aak. Estiꞌeꞌ uvaꞌ yeꞌl Aak nik ikꞌuch veꞌt tibꞌ tu u tenameꞌ. Pet aꞌ atinkat veꞌt Aak tu umaꞌl u atinbꞌal uvaꞌ yeꞌlkat tenam. As katil kuxh tzaakat veꞌt unqꞌa tenameꞌ tiꞌ ul tilat uveꞌ nik ibꞌan Aak.
45 Mas, tendo ele saído, começou a proclamar muitas coisas e a divulgar a notícia, a ponto de Jesus não poder mais entrar publicamente em nenhuma cidade. Por isso, permanecia fora, em lugares desertos. E de toda parte vinham ao encontro dele.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 1, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.