Hebreus 6

U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NVT

Sair da comparação
NVT Nova Versão Transformadora
1 Estiꞌeꞌ la val sete, yeꞌ la uchi uvaꞌ jatpuul kuxh la chuspu unqꞌa chusbꞌaleꞌ sqe tiꞌ qatin kꞌatz u Cristo echeꞌ uvaꞌ kat alax sqe sbꞌaxa. Pet aal la kuchus qibꞌ tiꞌ unqꞌa chusbꞌaleꞌ uvaꞌ la yakꞌinsan u kutxumbꞌaleꞌ tiꞌ qatin kꞌatz u Cristo. As jit tzꞌajinaleꞌ la kaꞌpuul unqꞌa chusbꞌaleꞌ tiꞌ kukꞌaxat qibꞌ tiꞌ u vaꞌlexheꞌ uvaꞌ nik kubꞌaneꞌ uvaꞌ laik eqꞌon oꞌ tu u kamchileꞌ, as tiꞌ kukꞌujbꞌaꞌt kukꞌuꞌl tiꞌ u Tiixheꞌ uvaꞌ kat kubꞌan bꞌaxa.
1 Portanto, deixemos de lado os ensinamentos básicos a respeito de Cristo e sigamos em frente, alcançando a maturidade em nosso entendimento. Certamente não precisamos lançar novamente os alicerces, ou seja, o arrependimento das obras mortas, a fé em Deus,
2 As mitaꞌn la kaꞌpuul unqꞌa chusbꞌaleꞌ uvaꞌ kat alax sqe bꞌaxa tiꞌ kukuꞌ xeꞌ u aꞌeꞌ, as tiꞌ taqꞌat jeꞌ unqꞌa kuqꞌesaleꞌ iqꞌabꞌ tiꞌ kuviꞌ, as tiꞌ u tulebꞌal taama unqꞌa kamnajeꞌ unpajte, as tiꞌ ibꞌanat u Tiixheꞌ kusuuchil.
2 o batismo, a imposição de mãos, a ressurreição dos mortos e o julgamento eterno.
3 Asoj la isaꞌ u Tiixheꞌ, as la kuchus qibꞌ tiꞌ unqꞌa chusbꞌaleꞌ tiꞌ uvaꞌ la yakꞌin u kutxumbꞌaleꞌ tiꞌ qatin kꞌatz u Cristoeꞌ.
3 Se Deus permitir, avançaremos para um maior entendimento.
4 Tan yeꞌ la uchi uvaꞌ la alpu te unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ la ikꞌaxa tibꞌ unpajte echeꞌ uvaꞌ kat ibꞌan bꞌaxa, as tul maꞌt taqꞌat u Tiixheꞌ ste uvaꞌ la ootzil veꞌt Aak staꞌn, as maꞌt ikꞌulat veꞌt unqꞌa uxhchileꞌ u bꞌaꞌnileꞌ uvaꞌ ni taqꞌ u Tiixheꞌ ste, as maꞌt tok u Tiixhla Espíritu tu u taanxelaleꞌ,
4 Pois é impossível trazer de volta ao arrependimento aqueles que já foram iluminados, que já experimentaram as dádivas celestiais e se tornaram participantes do Espírito Santo,
5 as maꞌt inachat vibꞌaꞌnil u bꞌaꞌnla yoleꞌ tetz u Tiixheꞌ, as maꞌt tilat unqꞌa nimla bꞌaꞌnileꞌ echeꞌ unqꞌa veeꞌ uvaꞌ tuk ibꞌaneꞌ vatz u txꞌavaꞌeꞌ tul uvaꞌ la ul u Jesúseꞌ unpajte.
5 que provaram a bondade da palavra de Deus e os poderes do mundo por vir,
6 Asoj la teesa kan tibꞌ unqꞌa uxhchileꞌ tiꞌ inimat u bꞌaꞌnla yoleꞌ, as yeꞌ la uchi uvaꞌ la ikꞌaxa tibꞌ unpajte echeꞌ uvaꞌ kat ibꞌan bꞌaxa, tan eela kuxh stukꞌ uvaꞌ an chit u uxhchileꞌ ni aqꞌon jeꞌ viKꞌaol u Tiixheꞌ vatz u kuruseꞌ tiꞌ ichꞌixvisaleꞌ unpajte. Pet asoj ech la ibꞌaneꞌ, as an kuxh unqꞌa uxhchileꞌ la eqꞌon tzan u kꞌaxkꞌoeꞌ stiꞌ.
6 e que depois se desviaram. Sim, é impossível trazê-los de volta ao arrependimento, pois, ao rejeitar o Filho de Deus, eles voltaram a pregá-lo na cruz, expondo-o à vergonha pública.
7 As ech unqꞌa uxhchileꞌ echeꞌ umaꞌl u txꞌavaꞌ, tan tul uvaꞌ ni takꞌ u txꞌavaꞌeꞌ taꞌn u jabꞌaleꞌ uvaꞌ bꞌenameen ni tuleꞌ, as nichꞌii veꞌt unqꞌa chikoeꞌ stuul. As nimal veꞌt ivatz ni taqꞌeꞌ te unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ ni aqꞌonvan u txꞌavaꞌeꞌ. As nikꞌul veꞌt u txꞌavaꞌeꞌ vibꞌaꞌnil u Tiixheꞌ.
7 Quando a terra absorve a chuva que cai e produz uma boa colheita para o lavrador, recebe a bênção de Deus.
8 Asoj aꞌ kuxh unqꞌa chꞌiꞌxeꞌ la chꞌii tu u txꞌavaꞌeꞌ tukꞌ unqꞌa tzeꞌeꞌ uvaꞌ at ichꞌiꞌxil, as yeꞌl itxaꞌkeꞌ. As at veꞌt tzan u kꞌaxkꞌoeꞌ tiꞌ u txꞌavaꞌeꞌ, tan la tzꞌeꞌsal veꞌt unqꞌa chꞌiꞌxeꞌ skajayil.
8 Mas, se a terra produz espinhos e ervas daninhas, para nada serve, sendo logo amaldiçoada e, por fim, queimada.
9 Vitzꞌin vatzik uvaꞌ xoꞌn veꞌt ex sve, as kꞌuxh ech u yoleꞌ uvaꞌ ni val sete, tan ootzimal svaꞌn uvaꞌ ech exeꞌ echeꞌ u txꞌavaꞌeꞌ uvaꞌ bꞌaꞌnla chiko ni taqꞌeꞌ, tan eqꞌomal unqꞌa bꞌaꞌnileꞌ setaꞌn uvaꞌ ni kꞌuchun uvaꞌ qꞌalpumal veꞌt ex vatz vepaaveꞌ.
9 Amados, embora estejamos falando dessa forma, na realidade não cremos que se aplique a vocês. Temos certeza de que estão destinados às coisas melhores que pertencem à salvação.
10 As yeꞌ la isotzsa u Tiixheꞌ unqꞌa bꞌaꞌnileꞌ skꞌuꞌl uveꞌ kat ebꞌan tukꞌ vibꞌii Aakeꞌ, tan jik chit Aakeꞌ. As kat ekꞌucha uvaꞌ xoꞌn veꞌt Aak sete, tul uvaꞌ kat eloch unqꞌa emooleꞌ uvaꞌ ni niman Aak. As antel kuxh elochat cheel.
10 Pois Deus não é injusto; não se esquecerá de como trabalharam arduamente para ele e lhe demonstraram seu amor ao cuidar do povo santo, como ainda fazem.
11 As aꞌ ni valeꞌ uvaꞌ junun chit ex uvaꞌ ayaꞌl chit ekꞌuꞌl tiꞌ ebꞌanat u bꞌaꞌneꞌ echeꞌ uvaꞌ nebꞌan cheel as techal la ekamebꞌe. As la etetzi unqꞌa nimla bꞌaꞌnileꞌ skajayil uvaꞌ nu kutxꞌebꞌ setukꞌ.
11 Nosso desejo é que vocês continuem a mostrar essa mesma dedicação até o fim, para que tenham plena certeza de sua esperança.
12 As jit qꞌeꞌay ex la ibꞌaneꞌ tiꞌ u kꞌujlebꞌal ekꞌuꞌleꞌ. Pet aꞌ ni valeꞌ uvaꞌ ech la ebꞌaneꞌ echeꞌ nibꞌan unqꞌa kumooleꞌ uvaꞌ la etzin veꞌt unqꞌa bꞌaꞌnileꞌ uveꞌ alel kan sqe taꞌn u Tiixheꞌ, tan yeꞌ nipal ikꞌuꞌl tiꞌ itxꞌebꞌat unqꞌa bꞌaꞌnileꞌ. As yeꞌ ni taqꞌ kan u kꞌujlebꞌal ikꞌuꞌleꞌ.
12 Assim, não se tornarão displicentes, mas seguirão o exemplo daqueles que, por causa de sua fé e perseverança, herdarão as promessas.
13 As tul uvaꞌ kat tal kan u Tiixheꞌ u yoleꞌ te u Abraham uvaꞌ nimal veꞌt unqꞌa tiaal u Abraham la ibꞌaneꞌ, as yeꞌl umaꞌtoj uxhchil ati uvaꞌ nim talcheꞌ tiꞌ u Tiixheꞌ. As estiꞌeꞌ uvaꞌ an kuxh Aak kat alon tukꞌ vibꞌiieꞌ uvaꞌ techal la ibꞌan Aak kam uvaꞌ kat tal Aak.
13 Considerem a promessa de Deus a Abraão. Uma vez que não havia ninguém superior por quem jurar, Deus jurou por si mesmo. Disse ele:
14 As ech tal Aak ileꞌ te u Abraham:
14 “Certamente o abençoarei e multiplicarei grandemente seus descendentes”.
15 As yeꞌ kat pal ikꞌuꞌl u Abraham tiꞌ itxꞌebꞌataꞌ. As kat ikꞌul veꞌt u bꞌaꞌneꞌ uvaꞌ kat tal kan u Tiixheꞌ ste.
15 Então Abraão esperou com paciência, e recebeu o que lhe fora prometido.
16 As tul ni qal umaj tiila yol uvaꞌ techal chit la kunima. As yeꞌl veꞌt umaꞌtoj yol stiꞌ, tan kꞌujlu veꞌt kan u yoleꞌ uvaꞌ kat qala. As techal la kubꞌaneꞌ, tan tukꞌ vibꞌii u Tiixheꞌ kat qalkat.
16 Quando a pessoa faz um juramento, invoca alguém maior que ela. E, sem dúvida, o juramento implica uma obrigação.
17 As echat kat ibꞌan u Tiixheꞌ tan an kuxh tukꞌ vibꞌii Aakeꞌ kat talkat Aak u yoleꞌ te u Abraham tukꞌ unqꞌa tiaaleꞌ, tiꞌ uvaꞌ la bꞌen ste uvaꞌ techal la ibꞌan u Tiixheꞌ echeꞌ uvaꞌ kat tal Aak. As yeꞌ la uch ijalpuleꞌ.
17 Deus também se comprometeu por meio de um juramento, para que os herdeiros da promessa tivessem plena convicção de que ele jamais mudaria de ideia.
18 As tukꞌ vibꞌii Aakeꞌ kat talkat Aak u yoleꞌ tiꞌ ikꞌujbꞌaꞌt Aak kukꞌuꞌl, jankꞌal oꞌ uvaꞌ kꞌujleꞌl kukꞌuꞌl tiꞌ Aak tiꞌ uvaꞌ la iloch oꞌ Aak tiꞌ qetzit u nimla bꞌaꞌnileꞌ uvaꞌ at sqiꞌ. As tiꞌ kaꞌvaꞌl unqꞌa yoleꞌ uvaꞌ kat tal Aak sqiꞌ uvaꞌ yeꞌ la uch ijalpuleꞌ, as estiꞌeꞌ ootzimal sqaꞌn uvaꞌ yeꞌ la uch ichulit Aak yol.
18 A promessa e o juramento não podem ser mudados, pois é impossível que Deus minta. Portanto, nós que nele nos refugiamos estamos firmemente seguros ao nos apegarmos à esperança posta diante de nós.
19 As ech tatin u kꞌujlebꞌal kukꞌuꞌleꞌ tiꞌ viyol u Jesús echeꞌ nibꞌan u chꞌichꞌeꞌ uvaꞌ ancla uvaꞌ ni majon u barco, tiꞌ uvaꞌ yeꞌ la tija u kajiqꞌeꞌ u barco. As tukꞌ u kꞌujlebꞌal kukꞌuꞌleꞌ la oon oꞌ tiꞌoꞌk iqul u nimla ixbꞌuꞌjeꞌ uveꞌ at tu u tabernáculoeꞌ.
19 Essa esperança é uma âncora firme e confiável para nossa alma. Ela nos conduz até o outro lado da cortina, para o santuário interior.
20 As aꞌeꞌ uvaꞌ kat ibꞌan u Jesús tul kat ok veꞌt Aak nimla bꞌooqꞌolil tiꞌ unqꞌa oksan iyol tenam vatz Tiixh, as Aak uvaꞌ kat ok sbꞌaxa sukuvatz tu u tabernáculoeꞌ echeꞌ uvaꞌ alel kan taꞌn u Melquisedec.
20 Jesus já entrou ali por nós. Ele se tornou nosso eterno Sumo Sacerdote, segundo a ordem de Melquisedeque.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Hebreus 6, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.