Hebreus 11

Viakʼla txumbʼal u tioxh (IXLCNT) vs VC

Sair da comparação
VC Versão Católica
1 Aatz nikꞌujeꞌ kukꞌuꞌl tiꞌ maꞌj kam, tiira nikunima sakukꞌuleꞌ. Kꞌuxh yeꞌsaj qiltaꞌ, niꞌxhkuchꞌia tuchꞌ txuqꞌtxunchil. Utz nojchit neꞌenku qe aas atil tek u kam kꞌuxh yeꞌsaj qilt iatz.
1 A fé é o fundamento da esperança, é uma certeza a respeito do que não se vê.
2 Ech bꞌaꞌn bꞌenku qꞌu kukꞌuy kumam vatz u Tioxh tan, nichikꞌujeꞌ ikꞌuꞌl tiꞌ.
2 Foi ela que fez a glória dos nossos, antepassados.
3 Utz tiꞌ koꞌn vikꞌujeꞌ kukꞌuꞌl tiꞌ u Tioxh, nikunima aas tu viyol u Tioxh veet u vatz amlika txꞌavaꞌ. Utz aatz qꞌu kam qꞌuꞌl niqil cheel tziꞌ, aꞌ veetik tu u kam vaꞌl yeꞌich naꞌl.
3 Pela fé reconhecemos que o mundo foi formado pela palavra de Deus e que as coisas visíveis se originaram do invisível.
4 Utz tiꞌ koꞌn ikꞌujeꞌ ikꞌuꞌl u Abeel tiꞌ u Tioxh kꞌuxh tiira bꞌaꞌn u txꞌoloꞌm toksa vatz u Tioxh. Bꞌaꞌn vatz u txꞌoloꞌm taqꞌ u Caiin. Echtzixeꞌt aqꞌax bꞌens jikom u Abeel tu u Tioxh. Utz kꞌulax vitxꞌoloꞌm. Ech ikaa viyolil aas jikom u Abeel vatz Tioxh, ayaꞌl kala ankoꞌxh niyolon cheel kꞌuxh aal kamnaj tekuꞌen.
4 Pela fé Abel ofereceu a Deus um sacrifício bem superior ao de Caim, e mereceu ser chamado justo, porque Deus aceitou as suas ofertas. Graças a ela é que, apesar de sua morte, ele ainda fala.
5 Ech pajeꞌ u Enooc. Tu koꞌn paj vikꞌujeꞌ ikꞌuꞌl kꞌuxh iqꞌol bꞌen tu u Tioxh; yeꞌt til kamchil. Utz yeꞌt chabꞌal veꞌteꞌ. Tan Tioxh iqꞌon bꞌen. Utz nikaa viyolil aas bꞌaꞌn bꞌenku u Enooc tu u Tioxh.
5 Pela fé Henoc foi arrebatado, sem ter conhecido a morte: e não foi achado, porquanto Deus o arrebatou; mas a Escritura diz que, antes de ser arrebatado, ele tinha agradado a Deus {Gn 5,24}.
6 Pek bꞌaꞌn koj seꞌenku tu u Tioxh oj yitꞌ kꞌujlel koj kukꞌuꞌl tiꞌ. Tan aꞌ ibꞌoꞌqꞌol aas abꞌil u aanima nitok kꞌatza, nojchit sinima aas atil u Tioxh. Utz sinima majte aas nojchit nitaqꞌ ichoobꞌal qꞌu chokol tetz.
6 Ora, sem fé é impossível agradar a Deus, pois para se achegar a ele é necessário que se creia primeiro que ele existe e que recompensa os que o procuram.
7 Ech paj u Noee. Tu koꞌn paj ikꞌujeꞌ ikꞌuꞌl tiꞌ u Tioxh kꞌuxh inima aas nojchit suꞌuch maꞌl u kam vaꞌl nikoꞌxh unpajoj uchnaj. Inima u Tioxh. Ech iꞌan u arca. Utz iloch tibꞌ tuchꞌ ikꞌaol imeꞌal tiꞌ ikoltu tibꞌ vatz u mam jabꞌal. Pek sotz qꞌu aa paav tu u aꞌ. Ech jikom bꞌenku u Noee vatz u Tioxh tu vikꞌujeꞌ ikꞌuꞌl tiꞌ iꞌana tziꞌ.
7 Pela fé na palavra de Deus, Noé foi avisado a respeito de acontecimentos imprevisíveis; cheio de santo temor, construiu a arca para salvar a sua família. Pela fé ele condenou o mundo e se tornou o herdeiro da justificação mediante a fé.
8 Utz tu paj vikꞌujeꞌ ikꞌuꞌl u Abrahaam kꞌuxh nimani aas sikꞌlel tu u Tioxh. Utz tal te aas seꞌen tu u txꞌavaꞌ vaꞌl sataqꞌ te. Ech saetzan kꞌatz u Tioxh. Utz kꞌasuꞌl u Abrahaam tziꞌ, kꞌuxh yeꞌich tootzaj til maꞌtka.
8 Foi pela fé que Abraão, obedecendo ao apelo divino, partiu para uma terra que devia receber em herança. E partiu não sabendo para onde ia.
9 Tiꞌ koꞌn vikꞌujeꞌ ikꞌuꞌl tiꞌ viyol u Tioxh, ex atinoj tu u txꞌavaꞌ vaꞌl maꞌtich taltu u Tioxh te kꞌuxh aal ech kuꞌen aꞌ tatin puera aanima tuul iꞌana. Tan taꞌn motx atinku tu qꞌu tzꞌuꞌm paꞌtebꞌal. Kꞌuxh maꞌtich talax te aas saꞌaqꞌax itxꞌavaꞌ. Echat chit iꞌan vikꞌaol, ayaꞌ u Isaac tuchꞌ u tiimam ayaꞌ u Jacoob.
9 Foi pela fé que ele habitou na terra prometida, como em terra estrangeira, habitando aí em tendas com Isaac e Jacó, co-herdeiros da mesma promessa.
10 Loqꞌ yeꞌxh koꞌxh kantuꞌ vatz u Abrahaam kꞌuxh ech paalka tziꞌ. Tan aꞌ nichichꞌia u bꞌaꞌnla tenam vaꞌl techal vijeꞌabꞌal. Tan ibꞌanoꞌm u Tioxh utz, taqꞌonibꞌal.
10 Porque tinha a esperança fixa na cidade assentada sobre os fundamentos {eternos}, cujo arquiteto e construtor é Deus.
11 Utz ech paj u Sara. Tiꞌ koꞌn vikꞌujeꞌ ikꞌuꞌl chee maꞌl titzꞌin kꞌuxh yeꞌ nichiveet talaneꞌ. Inima aas sitzojpi viyol u Tioxh tiꞌ aas sachee maꞌl tal titzꞌin, kꞌuxh tiira qꞌesich tekuꞌen.
11 Foi pela fé que a própria Sara cobrou o vigor de conceber, apesar de sua idade avançada, porque acreditou na fidelidade daquele que lhe havia prometido.
12 Ech kꞌuxh tiira qꞌestich tek u Abrahaam tziꞌ, aal chee sibꞌal tiimam; yeꞌ achebꞌe ixaaneꞌ. Ech tatine qꞌu txꞌumiꞌl tu amlika utz, echaꞌ qꞌu sanaabꞌ tziꞌ aꞌ.
12 Assim, de um só homem quase morto nasceu uma posteridade tão numerosa como as estrelas do céu e inumerável como os grãos de areia da praia do mar.
13 Uncheeꞌ motx kam qꞌu aanima tziꞌ utz, yeꞌt ikꞌul kajay qꞌu kam qꞌuꞌl tal u Tioxh te. Motx koꞌn isaji bꞌen tzian. Axhibꞌi jolol kꞌujlich ikꞌuꞌl tiꞌ u Tioxh. Utz tiira atil sikꞌuꞌl bꞌaꞌnil aas bꞌiil koꞌxh paal bꞌanloj tu u vatz amlika txꞌavaꞌ tzaꞌ.
13 Foi na fé que todos {nossos pais} morreram. Embora sem atingir o que lhes tinha sido prometido, viram-no e o saudaram de longe, confessando que eram só estrangeiros e peregrinos sobre a terra {Gn 23,4}.
14 Utz nimnaꞌl abꞌil qꞌuꞌl tootzajle aas maꞌl koꞌn paalchil paal bꞌanaxoj tu u vatz amlika txꞌavaꞌ tzaꞌ. Tan aꞌ nichok vaꞌt u atibꞌal vaꞌl taꞌn saꞌatin tuul.
14 Dizendo isto, declaravam que buscavam uma pátria.
15 Tan taꞌn koj chit nichtitzꞌa vitenam qꞌu aanima tziꞌ vaꞌl kꞌaskuꞌl, yeꞌ koj saveeti saqꞌaavbꞌen tuul koj.
15 E se se referissem àquela donde saíram, ocasião teriam de tornar a ela...
16 Pek aꞌ nichmotxtitzꞌa vaꞌt atibꞌal aas techal. Utz ayaꞌ u atibꞌal tu Amlika. Echtzixeꞌt aatz u Tioxh, iTioxh qꞌu aanima kꞌujlel ikꞌuꞌl tiꞌ utz, yeꞌxhkam nichꞌixvu u Tioxh tiꞌ. Tan nojchit nichꞌian maꞌl itenam taqꞌo.
16 Mas não. Eles aspiravam a uma pátria melhor, isto é, à celestial. Por isso, Deus não se dedigna de ser chamado o seu Deus; de fato, ele lhes preparou uma cidade.
17 Utz tu vikꞌujeꞌ ikꞌuꞌl u Abrahaam kꞌuxh inima u Tioxh tiꞌ vaꞌl tal te aas sikꞌachoꞌk vikꞌaol tu txꞌoloꞌm siatz. Ayaꞌ vikꞌaol vaꞌl taꞌxh maꞌl. Yeꞌt titzꞌa aas kan chaj sayaꞌk itzojpu qꞌu kam qꞌuꞌl maꞌtich talaꞌtziꞌit u Tioxh te tiꞌ u Isaac.
17 Foi pela sua fé que Abraão, submetido à prova, ofereceu Isaac, seu único filho,
18 Ayaꞌ vaꞌl maꞌtich taltu te ech tzaꞌ: —Sibꞌal aviimam sachee tu u Isaac tziꞌ.— Texh te.
18 depois de ter recebido a promessa e ouvido as palavras: Uma posteridade com o teu nome te será dada em Isaac {Gn 21,12}.
19 Tan tekꞌ tootzajich u Abrahaam aas Mam Tioxh u Tioxh; saveeti silakpixsa kamnaj. Ech tokeꞌ aas yeꞌt sotz vikꞌaol u Abrahaam tziꞌ. Utz nojchit echaꞌ qꞌaavitzꞌpichil vaꞌl iꞌan u Isaac.
19 Estava ciente de que Deus é poderoso até para ressuscitar alguém dentre os mortos. Assim, ele conseguiu que seu filho lhe fosse devolvido. E isso é um ensinamento para nós!
20 Utz ech paj u Isaac. Tu vikꞌujeꞌ ikꞌuꞌl tiꞌ u Tioxh, kꞌuxh tal bꞌaꞌnla yol tiꞌ u Jacoob, vikꞌaol, tuchꞌ u Esauu. Tan tootzajle aas satil iqꞌaqꞌal vaꞌl siꞌchiꞌan u Tioxh tiꞌ taabꞌabꞌen.
20 Foi inspirado pela fé que Isaac deu a Jacó e a Esaú uma bênção em vista de acontecimentos futuros.
21 Echat paj u Jacoob, kꞌujlich ikꞌuꞌl tiꞌ vaꞌl siꞌchiꞌan u Tioxh. Ech tal bꞌaꞌnla yol tiꞌ qꞌul ikꞌaol u Xhep aas aalich texh ikameꞌ. Utz toksa iqꞌii u Tioxh kꞌuxh peena texh toꞌxhimich tu vibꞌaara.
21 Foi pela fé que Jacó, estando para morrer, abençoou cada um dos filhos de José e venerou a extremidade do seu bastão.
22 Utz tiꞌ vikꞌujeꞌ ikꞌuꞌl u Xhep tiꞌ vaꞌl tal u Tioxh, kꞌuxh tala aas saꞌnalchitkꞌasuꞌl qꞌu Israeel tu Egipto. Utz tal majte kam sabꞌanax tu vibꞌajil vaꞌl mujax tu Egipto.
22 Foi pela fé que José, quando estava para morrer, fez menção da partida dos filhos de Israel e dispôs a respeito dos seus despojos.
23 Utz tu paj vikꞌujeꞌ ikꞌuꞌl qꞌul itxutx ibꞌaal u Moisees tiꞌ u Tioxh, kꞌuxh itxꞌol imujax u tal titzꞌin oxvaꞌl ichꞌ. Yeꞌt ixoꞌva u mantaar vaꞌl maꞌtich taltu u ijlenal. Tan tila aas tiira txꞌanella tal nitxaꞌ.
23 Foi pela fé que os pais de Moisés, vendo nele uma criança encantadora, o esconderam durante três meses e não temeram o edito real.
24 Utz kꞌujlich ikꞌuꞌl u Moisees tiꞌ vaꞌl siꞌan u Tioxh kꞌatza. Echtzixeꞌt aatz bꞌens vinaj, yeꞌt isaꞌa veꞌteꞌ aas titzꞌin vimeꞌal u faraoon chaj teꞌleꞌ.
24 Foi pela fé que Moisés, uma vez crescido, renunciou a ser tido como filho da filha do faraó,
25 Aal bꞌaꞌn siatz kꞌuxh ela sael iqꞌii tuchꞌ vitenam u Tioxh. Utz yitꞌ saꞌkojichiꞌbꞌixsa tibꞌ tiꞌ ibꞌanax qꞌu kam qꞌuꞌl sakoꞌnpaali; ayaꞌ vibꞌanax qꞌu paav xoꞌl qꞌu aa Egipto.
25 preferindo participar da sorte infeliz do povo de Deus, a fruir dos prazeres culpáveis e passageiros.
26 Aꞌtzii. Kꞌuxh siꞌcheesal iqꞌii echaꞌ bꞌanax tu u Cristo xoꞌl vitenam. Tan techal vatz vaꞌl sakoꞌxhkaa tu qꞌu txꞌiibꞌal qꞌii tu Egipto. Tan aꞌ nichtitzꞌa u Moisees u choobꞌal vaꞌl sataqꞌ u Tioxh te.
26 Com os olhos fixos na recompensa, considerava os ultrajes por amor de Cristo como um bem mais precioso que todos os tesouros dos egípcios.
27 Utz tiꞌ vikꞌujeꞌ ikꞌuꞌl u Moisees tiꞌ u Tioxh kꞌuxh kꞌasuꞌl tu u txꞌavaꞌ Egipto. Yeꞌt ixoꞌva vikꞌaꞌnal u ijlenal. Taꞌxh kꞌujlich ikꞌuꞌl tiꞌ vaꞌl yeꞌ saj tiltaꞌ.
27 Foi pela fé que deixou o Egito, não temendo a cólera do rei, com tanta segurança como estivesse vendo o invisível.
28 Utz tiꞌ vikꞌujeꞌ ikꞌuꞌl u Moisees kꞌuxh ixeꞌtixsa ipaasal iqꞌii u Elchil Vatz Kamchil Tu Egipto. Utz tal itzꞌitul ok kaj tiꞌ qꞌu jubꞌal, ech yeꞌk sayatzꞌax u bꞌaxa ikꞌaol qꞌu Israeel. Vetkꞌujeꞌ ikꞌuꞌl tiꞌ u Tioxh aas simaj u yatzꞌol, ayaꞌ u yatzꞌolla aanxel, kꞌuxh maꞌt ikamsal qꞌu bꞌaxa ikꞌaol qꞌu aa Egipto.
28 Foi pela fé que mandou celebrar a Páscoa e aspergir {os portais} com sangue, para que o anjo exterminador dos primogênitos poupasse os dos filhos de Israel.
29 Utz tiꞌ vikꞌujeꞌ ikꞌuꞌl qꞌu Israeel kꞌuxh iqꞌat tuul u Kaj Mar ayaꞌl kala viꞌ tzaji txꞌavaꞌ nichpaalka. Utz siꞌchiꞌan tetz qꞌu aa Egipto tala. Loqꞌ motx koꞌn jiqꞌmu tu aꞌ.
29 Foi pela fé que os fez atravessar o mar Vermelho, como por terreno seco, ao passo que os egípcios que se atreveram a persegui-los foram afogados.
30 Utz tiꞌ vikꞌujeꞌ ikꞌuꞌl qꞌu Israeel tiꞌ u Tioxh kꞌuxh kuꞌ u mam tzꞌach vaꞌl atich ok tiꞌ u tenam Jericoo. Nilpu kuꞌ aꞌ chit maꞌtich isutiꞌl jujvaꞌl qꞌii qꞌu Israeel tiꞌ.
30 Foi pela fé que desabaram as muralhas de Jericó, depois de rodeadas por sete dias.
31 Echat paj u Rahaab, u aa paavla ixoj. Tiꞌ vikꞌujeꞌ ikꞌuꞌl kꞌuxh yitꞌ ela koj kam tuchꞌ tereꞌn qꞌu aa paav tu vitenam. Tan jik koꞌxh ikꞌul qꞌu Israeel qꞌuꞌl ex kꞌaabꞌan u tenam.
31 Foi pela fé que Raab, a meretriz, não pereceu com aqueles que resistiram, por ter dado asilo aos espias.
32 Uncheeꞌ kaana unsaꞌ savaleꞌ. Pek tiempo isaꞌ aas sayolonin tiꞌ vaꞌl iꞌan u Gedeoon, u Baraac, u Sansoon, u Jeftee, u Daviid, u Samueel utz, tuchꞌ qꞌu oꞌtla alol tetz u yolbꞌal Tioxh.
32 Que mais direi? Faltar-me-á o tempo, se falar de Gedeão, Barac, Sansão, Jefté, Davi, Samuel e dos profetas.
33 Tan tiꞌ vikꞌujeꞌ ikꞌuꞌl tiꞌ u Tioxh kꞌuxh isubꞌ mamaj tenam tu chꞌaꞌo kajay qꞌu niman tetz u Tioxh. Iꞌan qꞌu kam ijikomal. Motx ikꞌul qꞌu kam alich te tu u Tioxh. Utz atia imaj ichiꞌl tu qꞌu bꞌalam.
33 Graças à sua fé conquistaram reinos, praticaram a justiça, viram se realizar as promessas. Taparam bocas de leões,
34 Tiꞌ vikꞌujeꞌ ikꞌuꞌl tiꞌ u Tioxh kꞌuxh motx itzaasa mamaj xamal. Itxꞌol elchil vatz kamchil. Motx chee iyakꞌil, kꞌuxh yeꞌkich iyakꞌil. Techalich tek motx iꞌantu chꞌaꞌo. Utz oleꞌ tiꞌ tojchal bꞌen qꞌu sol koontrain tetz.
34 extinguiram a violência do fogo, escaparam ao fio de espada, triunfaram de enfermidades, foram corajosos na guerra e puseram em debandada exércitos estrangeiros.
35 Tiꞌ vikꞌujeꞌ ikꞌuꞌl tiꞌ u Tioxh kꞌuxh atich unjolol ixoj aas qꞌaavuꞌl qꞌu titzꞌin tatzik, kꞌuxh maꞌtich ikameꞌ.
35 Devolveram vivos às suas mães os filhos mortos. Alguns foram torturados, por recusarem ser libertados, movidos pela esperança de uma ressurreição mais gloriosa.
36 Atia paal tu mamaj tzaꞌl, tu yoqꞌbꞌal, tu tzꞌuꞌm utz, ok tu tzeꞌ.
36 Outros sofreram escárnio e açoites, cadeias e prisões.
37 Paasal tu tzaꞌl. Atia paqꞌel sivan bꞌanaxi aas kami. Atia qolel tuul. Atia toqꞌel. Atia til chaj texh nichpaalka tan, nichtojchaleꞌ. Tiꞌ karneꞌl utz, tiꞌ tentzun texh toksaꞌm; meꞌbꞌiꞌl tetz, txumbꞌal iatz. Utz kam koꞌxh nichtulebꞌel, tiꞌ vikꞌujeꞌ ikꞌuꞌl tiꞌ u Tioxh.
37 Foram apedrejados, massacrados, serrados ao meio, mortos a fio de espada. Andaram errantes, vestidos de pele de ovelha e de cabra, necessitados de tudo, perseguidos e maltratados,
38 Yeꞌ nimotxikꞌuloꞌk tiꞌ aas nichtojchal tu u vatz amlika txꞌavaꞌ tzaꞌ. Ech til chaj texh nichpaalku tu mujiꞌbꞌ tu tzꞌinlich tzaji txꞌavaꞌ. Viꞌaj texh peepu nichipaalka; tulaj jul utz, tulaj joymal sivan majte.
38 homens de que o mundo não era digno! Refugiaram-se nas solidões das montanhas, nas cavernas e em antros subterrâneos.
39 Uncheeꞌ tiꞌ vikꞌujeꞌ ikꞌuꞌl tiꞌ u Tioxh, bꞌaꞌn motx bꞌenku siatz kꞌuxh yeꞌxhkam ikꞌul qꞌu kam talaꞌtziꞌi u Tioxh te.
39 E, no entanto, todos estes mártires da fé não conheceram a realização das promessas!
40 Tan bꞌanich tiꞌ tu u Tioxh aas ela sataqꞌ qe. Ela sataqꞌ bꞌen tzꞌajeloꞌ siatz. Ela sakukꞌul vaꞌl nikuchꞌia tuchꞌ txuqꞌtxunchil.
40 Porque Deus, que tinha para nós uma sorte melhor, não quis que eles chegassem sem nós à perfeição {da felicidade}.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Hebreus 11, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.