Romanos 1

An it jilchith cau cʼal i Ajatic Jesucristo (HUSNT1971) vs NVT

Sair da comparação
NVT Nova Versão Transformadora
1 Nana’its im Pablo tin t’ojnalil a Jesucristo ani jaye tin abathualejil, cum jats tim bijiyamal a Dios. Tin tacuyamal a Dios abal cu olnanchichic an inic an alhua’ cau.
1 Eu, Paulo, escravo de Cristo Jesus, chamado para ser apóstolo e enviado para anunciar as boas-novas de Deus, escrevo esta carta.
2 Pel i cau axi ma tam ti biyalits a Dios im bijith ulumalits ne’ets quim bina’. Jats xe’ axi q’uejab olna c’al in caulomejilchic ani ti al an T’ocat Thuchlab.
2 Deus prometeu as boas-novas muito tempo atrás nas Escrituras Sagradas, por meio de seus profetas.
3 Ani xo’ ti al an alhua’ cau tats tu olnab i Ajatic Jesucristo axi pel in lej Tsacamil a Dios. Tin cuenta in anam t’u’ul pel i at xits’lab c’al an ts’ale David.
3 Elas se referem a seu Filho, que, como homem, nasceu da linhagem do rei Davi,
4 Tin cuenta in t’ocat pel in lej Tsacamil a Dios, ani tam ti ejtha ti al an jolimtalab ma tamits tu tejhua’mel abal in lej cua’al in c’athpich tsap.
4 e, quando o poder do Espírito Santo o ressuscitou dos mortos, foi demonstrado que ele era o Filho de Deus. Ele é Jesus Cristo, nosso Senhor.
5 Tin ebal jaja’ i bats’uhual in alhua’ inictal a Dios abal qui olnanchi im bij a Jesucristo tim patal am bichouchic. Quim belchi im bij ani quim putu c’al jahua’ jaja’ in ulal.
5 Por meio dele recebemos a graça e a autoridade, como apóstolos, de chamar os gentios em toda parte a crer nele e lhe obedecer, em honra de seu nome.
6 Hua’ats tata’chic a belchamal im bij, ani jaxtam a Dios ti tsu’tal pel ti c’al a Jesucristo.
6 E vocês estão entre esses gentios chamados para pertencer a Jesus Cristo.
7 Nan tu thuchanchal axe’ xi u patal tata’chic ax it c’uajat ti bichou Roma. A Dios ti c’anithal ani ti tacuyamal abal quit t’ocat xe’tsin junax c’al jaja’. U lej le’ abal i Tata Dios ani i Ajatic Jesucristo ti lubach co’onchi a ichich c’al in alhua’ inictal ani ti jun ejetbethanchi a ichich.
7 Escrevo a todos vocês que estão em Roma, amados por Deus e chamados para ser seu povo santo. Que Deus, nosso Pai, e o Senhor Jesus Cristo lhes deem graça e paz.
8 C’a’al u le’ tu ucha’chic abal u binal i c’ac’namal yan c’al a Dios tim bij a Jesucristo, cum patal tata’chic tim puhuel an tsabal it t’ilnal abal a belal a Cristo.
8 Antes de tudo, quero dizer que, por meio de Jesus Cristo, agradeço a meu Deus por todos vocês, pois sua fé nele é comentada em todo o mundo.
9 A Dios in lej tso’ob abal ets’ey nan tu conchinchal i alhua’talab c’al jaja’ tam in ol. C’al patal u ichich u t’ojonchal a Dios ani u olnanchal im bij a Jesucristo in Tsacamil a Dios.
9 O Deus a quem sirvo em meu espírito, anunciando as boas-novas a respeito de seu Filho, sabe como nunca deixo de me lembrar de vocês
10 Ets’ey u conchal a Dios an q’uij abal max cu ejtou quin c’ale tu tsa’biychic. Lequitsq’ui max pel in culbetal quin c’ale.
10 em minhas orações, sempre pedindo, se for da vontade de Deus, uma oportunidade de ir vê-los.
11 U lej le’ tu tsu’u ani tu exobchiye jant’ots tam pithoblab an Espíritu Santo in le’ ti pitha’chic abal más ca lej junini’ bela’ a Cristo.
11 Desejo muito visitá-los, a fim de compartilhar com vocês alguma dádiva espiritual que os ajude a se fortalecerem.
12 Taye cu junat tsaplíxin jun c’al xi jun, cum junax i belal a Cristo.
12 Quando nos encontrarmos, quero encorajá-los na fé, e também quero ser encorajado por sua fé.
13 Ebchalabchic, u le’ abal ca tso’obna’ abal yan i calel u tsalpayamalits quin c’ale c’al tata’chic ani yabaye u ejtohuamal quin c’ale. U le’ tu tolmiychic abal ca más tabatnanchi in cahuintal a Dios jant’ini’ tin tabatnanchamalits axi q’ue’atchic.
13 Quero que saibam, irmãos, que muitas vezes planejei visitá-los, mas até agora fui impedido. Meu desejo é trabalhar entre vocês e ver frutos espirituais como tenho visto entre outros gentios,
14 U cua’al u uchbil cu olnanchi in cahuintal c’al tim patal an inicchic, axi ti al am pactha’ bichouchic ani jaye axi ti al an alte’ q’uimathchic. Cu olchi axi tsalpathchic ani jaye axi yab tsalpath.
14 pois sinto grande obrigação tanto para com os gregos como os bárbaros, tanto para com os instruídos como os não instruídos.
15 Ma ju’tam huichat cu ejtou, in lej canat abal tu olnanchichicte an alhua’ cau ax it c’uajilchic ti Roma.
15 Por isso, aguardo com expectativa para visitá-los, a fim de anunciar as boas-novas também a vocês, em Roma.
16 Yab u tithenal an alhua’ cau cu olna’ cum tats ti c’uajat in tsap a Dios, ani c’al patal jitats quim bela’ ne’ets ca jec’ontha c’al in hualab. In le’namal a Dios abal ca oc’ox olnanchat an alhua’ cau an Israelchic ani talbel axi yab Israel.
16 Pois não me envergonho das boas-novas a respeito de Cristo, que são o poder de Deus em ação para salvar todos os que creem, primeiro os judeus, e também os gentios.
17 Jats c’al an alhua’ cau a Dios tu tso’obliyalchic jant’ini’ tucu tsu’u huahua’ tu bolith c’al jaja’. Antsana’ tu tsu’tal a Dios expith max qui bela’ an alhua’ cau. In ulal an T’ocat Thuchlab abal jitats tsu’tatits ti bolith c’al a Dios cum im belalits, ja’its jaja’ axi it ejatlith abal ets’ey.
17 As boas-novas revelam como Deus nos declara justos diante dele, o que, do começo ao fim, é algo que se dá pela fé. Como dizem as Escrituras: “O justo viverá pela fé”.
18 I tso’ob abal a Dios ti eb in lej yajchiquiyal patal an inicchic axi yab pututh ani axi c’al im pojcaxtal yab in hualcal ca exla an chubaxtalab.
18 Assim, Deus mostra do céu sua ira contra todos que são pecadores e perversos, que por sua maldade impedem que a verdade seja conhecida.
19 Ma ju’tam huichat u ejtohuab ca exla a Dios, antsana’ in ejtohual an inicchic quin exla’ a Dios cum in tejhua’metha’its in ey.
19 Sabem a verdade a respeito de Deus, pois ele a tornou evidente.
20 Aba ani’ yab u tsu’tab a Dios, bel in tejhua’methal in ey c’al in ts’ejcabil. Ma tam tin ts’ejca’ an tsabal ani an eb in tajax tejhua’metha’ abal chubax pel a Dios ani in cua’al in tsap abal ets’ey. Jaxtam an inicchic yab in ejtohual quin huaynanchi jant’o max yab in exlal a Dios.
20 Por meio de tudo que ele fez desde a criação do mundo, podem perceber claramente seus atributos invisíveis: seu poder eterno e sua natureza divina. Portanto, não têm desculpa alguma.
21 Ma tam ti c’a’al in exlamal a Dios, tocat yab in chubax c’ac’na’ ti Dios ani yab im bina’ i c’ac’namal yan c’al a Dios. Talbel tocat in q’uibts’oth tsalpanchi in ey a Dios, ani yabats in exla’ cum macu’bejits in tsalap.
21 Sim, eles conheciam algo sobre Deus, mas não o adoraram nem lhe agradeceram. Em vez disso, começaram a inventar ideias tolas e, com isso, sua mente ficou obscurecida e confusa.
22 Macu’benequits in tsalap aba ani’ in uluchic abal tsalpath.
22 Dizendo-se sábios, tornaram-se tolos.
23 In jila’chic ti c’ac’nax c’al a Dios axi ets’ey ts’alat ani ni jayq’ui’ yab u tsemel, ani in c’ac’na’ i thulcuts axi inquith ejtil i inic ax in ey u tsemel. In diosna’ i thulcuts axi ejtil i ts’itsin ani i tsan ani i tse’ acan.
23 Trocaram a grandeza do Deus imortal por imagens de seres humanos mortais, bem como de aves, animais e répteis.
24 Jaxtam a Dios in jila’ an inicchic ca cuete’ quithabme tin ebal in quithab le’nomtal. Quin t’aja’ yan i t’ajbilab tin anam t’u’ul axi lej tithetal.
24 Por isso, Deus os entregou aos desejos pecaminosos de seu coração. Como resultado, praticaram entre si coisas desprezíveis e degradantes com o próprio corpo.
25 Yabats im belchi an chubaxtalab tin cuenta a Dios, tocat im bela’ i janamtalab. Tocat in c’ac’na’chic ani im palenchi in ts’ejcabil a Dios, ani yabats im palenchi a Dios axi expith in tomnal ca puhuethanchat im bij abal ets’ey. Amén.
25 Trocaram a verdade sobre Deus pela mentira. Desse modo, adoraram e serviram coisas que Deus criou, em lugar do Criador, que é digno de louvor eterno! Amém.
26 Jaxtam a Dios in jila’ an inic quin t’aja’ in cuete’ tithetal le’nomtal. Ma i uxumchic in hualba’ in t’ajtal ey ani co’óxin c’al in at uxum.
26 Por isso, Deus os entregou a desejos vergonhosos. Até as mulheres trocaram sua forma natural de ter relações sexuais por práticas não naturais.
27 Aniye jaye i inicchic in hualba’ in t’ajtal ey ani co’óxin c’al in at inic. Huat’ath le’náxin i inic c’al in at inic ani yab c’al i uxum. In t’aja’ i tithetal t’ajbilab tin inictal c’al in at inic. Jaxtam a Dios in jila’ quin leca’ i yajchictalab tin ebal in quithab t’ajbil.
27 E os homens, em vez de ter relações sexuais normais com mulheres, arderam de desejo uns pelos outros. Homens praticaram atos indecentes com outros homens e, em decorrência desse pecado, sofreram em si mesmos o castigo que mereciam.
28 Cum yabats in le’na’ an inicchic quin c’ac’na’ a Dios tin Diosil, jaxtam a Dios in jila’ ca quithabme in tsalap. Quin t’aja’ i tithetal t’ajbilab axi yab in tomnal quin t’aja’.
28 Uma vez que consideraram que conhecer a Deus era algo inútil, o próprio Deus os entregou a um inútil modo de pensar, deixando que fizessem coisas que jamais deveriam ser feitas.
29 Xe’etsac in t’aja’chic hualim jahua’ yab bolith. Pel i uxumbe ani i inicbe. Pojcaxchic. Pel i jaylom c’al jahua’ pel in c’al q’ue’at i inicchic. Pel i othnaxma’. Pa’ixnom ani tsemthom c’al in at inic. Pejéx c’al in at inic ani quithab t’ajchix. C’ambibma’ ani t’uchixma’ c’al i cau.
29 A vida deles se encheu de toda espécie de perversidade, pecado, ganância, ódio, inveja, homicídio, discórdia, engano, malícia e fofocas.
30 Quithab cahuilix. Im pojcal a Dios. Pel i c’uiyath tsalpanchix c’al in at inic. In c’athatnal tim ba’ ani inic t’ajathchic tim ba’. Xe’ets tocat tsalpopol quin t’aja’ más jahua’ quithab. Jec’omchic c’al in tata ani c’al in mim.
30 Espalham calúnias, odeiam a Deus, são insolentes, orgulhosos e arrogantes. Inventam novas maneiras de pecar e desobedecem a seus pais.
31 Macu’chic in tsalap. Yab im putuhual c’al jahua’ in ulal ne’ets quin t’aja’. Yab c’anithom. Yab in ujnam ti paculanchix ani yab let’enthom c’al in at inic.
31 Não têm entendimento, quebram suas promessas, não mostram afeição nem misericórdia.
32 In tequeth tso’obits nixe’ xi inicchic jahua’ in ulumalits a Dios tin cuenta an hualabtalab, abal jitats quin t’aja’ nixe’ xi hualabtalab in tomnal ca tsemets. Aba ani’ in tso’obits, bel xe’ets t’ajpipil c’al an hualabtalab. Ma u culbelchic max tam quin t’aja’ xi q’ue’at an inicchic jayetseq’ui.
32 Sabem que, de acordo com a justiça de Deus, quem pratica essas coisas merece morrer, mas ainda assim continuam a praticá-las. E, o que é pior, incentivam outros a também fazê-lo.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Romanos 1, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.