Mateus 7
An it jilchith cau cʼal i Ajatic Jesucristo (HUSNT1971) vs NAA
1 Yab ca jolbiychic a at inic, ani a Dios yab ne’ets ti jolbiy.
1 — Não julguem, para que vocês não sejam julgados.
2 Ma ju’tam huichat tata’ ca jolbiy a at inic, antsana’ jaye a Dios ne’ets ti jolbiy.
2 Pois com o critério com que vocês julgarem vocês serão julgados; e com a medida com que vocês tiverem medido vocês também serão medidos.
3 Tata’chic ojni’ a huat’ath t’ajchal ti cuenta in tsacam hualab a at inic, ani yab a t’ajal ti cuenta a pulic hualab. Ejtil max ca tsu’chi an tsacam amul tin hual a at inic, ani yab a t’ajal ti cuenta am pulic te’ axi c’uajat ta hual.
3 — Por que você vê o cisco no olho do seu irmão, mas não repara na trave que está no seu próprio?
4 A uchal a at inic abal ti jilchi ca tixc’anchi an amul tin hual, ani yab a t’ajal ti cuenta am pulic te’ axi ta cuete’ hual.
4 Ou como você dirá a seu irmão: “Deixe que eu tire o cisco do seu olho”, quando você tem uma trave no seu próprio?
5 Tocat it eb t’ocatq’ui. Ca oc’ox tixc’a’ am pulic te’ ta hual, ani tiq’uele ne’ets quit tajax tsu’xinits abal ca tixc’anchi an tsacam amul tin hual a at inic.
5 Hipócrita! Tire primeiro a trave do seu olho e então você verá claramente para tirar o cisco do olho do seu irmão.
6 Jahua’ huinat alhua’ axi pel in c’al a Dios yab ca pithanchi an inicchic axi ejtil i pic’o’, i canats ti c’a’chiquiy ejtil i pic’o’. Ani jahua’ huinat alabel ani ts’alat yab ca pithanchi an inicchic axi ejtil i olom, i canats quin alq’uith q’uets’chiquiy ejtil i olom.
6 — Não deem aos cães o que é santo, nem joguem as suas pérolas diante dos porcos, para que estes não as pisem com os pés e aqueles, voltando-se, não estraçalhem vocês.
7 Max jant’o ca conchi c’al a Dios, jaja’ ne’ets ti pitha’. Ani jant’ots a aliyal, jaja’ ne’ets ti tolminchi ca ela’. Max ca tauna’, jaja’ ne’ets ti toc’tsiy.
7 — Peçam e lhes será dado; busquem e acharão; batam, e a porta será aberta para vocês.
8 Jitats u conchix ne’ets ca pithan. Jitats u alim ne’ets ca tolminchat quin ela’. Jitats u taunom ne’ets ca toc’tsiyat.
8 Pois todo o que pede recebe; o que busca encontra; e, a quem bate, a porta será aberta.
9 Max a tsacamil ti conchal i pan yab ne’ets ca pitha’ i t’ujub.
9 Ou quem de vocês, se o filho pedir pão, lhe dará uma pedra?
10 Max ti conchal i to’ol yab ne’ets ca pitha’ i tsan.
10 Ou, se pedir um peixe, lhe dará uma cobra?
11 Aba ma yab it lej alhua’chic, bel a exlal ca pitha’ a tsacamilchic jahua’ alhua’. Ani más i Tata ti eb axi lej c’athpich huinat alhua’ ne’ets quim pitha’ jahua’ alhua’ jitats ta ca conchin.
11 Ora, se vocês, que são maus, sabem dar coisas boas aos seus filhos, quanto mais o Pai de vocês, que está nos céus, dará coisas boas aos que lhe pedirem?
12 Jant’ini’ tata’chic a le’ quit t’ajchin alhua’, antsana’ ta ca ets’ey t’ajchi a at inic. Antsana’ tin ulal an ts’ejcath cau binath c’al a Moisés ani an u thuchath c’al in caulomejilchic a Dios.
12 — Portanto, tudo o que vocês querem que os outros façam a vocês, façam também vocês a eles; porque esta é a Lei e os Profetas.
13 Quexat an otsnab ani ts’icoth am bel jun tu otsel yantalam i inic axi ne’ets ca q’uibey abal ets’ey. Tata’chic ca belna’ am bel axi xuyat in otsnab.
13 — Entrem pela porta estreita! Porque larga é a porta e espaçoso é o caminho que conduz para a perdição, e são muitos os que entram por ela.
14 Xuyat an otsnab ani t’ililil am bel jun tu otsel huachic an inic axi ne’ets ca it ejatliyat abal ets’ey c’al a Dios.
14 Estreita é a porta e apertado é o caminho que conduz para a vida, e são poucos os que o encontram.
15 Yab ca hualca’ ta ba’chic quit c’ambiyat c’al i q’uet’ach caulomechic axi quin le’na’ ca otsits c’al tata’chic. Pel i c’ambix cum in t’ajal ejtil max pel i maxu oveja, ani tin lej ichich ejtil i pathum ax u c’apux.
15 — Cuidado com os falsos profetas, que se apresentam a vocês disfarçados de ovelhas, mas por dentro são lobos vorazes.
16 Ne’ets ca tequeth exlanchi in lej eychic c’al in t’ojlabil. Am bathuch yab im binal i hualilab lab t’uthub, ani an cholich yab im binal i hualilab lab bec.
16 Pelos seus frutos vocês os conhecerão. Por acaso se colhem uvas de espinheiros ou figos de ervas daninhas?
17 Patal an te’ axi alhua’ im binal i alhua’ hualilab, ani an te’ axi yab alhua’ im binal i quithab hualilab.
17 Assim, toda árvore boa produz frutos bons, porém a árvore má produz frutos maus.
18 Axi alhua’ an te’ yab in ejtohual quim bina’ i quithab hualilab, ani axi yab alhua’ an te’ yab in ejtohual quim bina’ i alhua’ hualilab.
18 A árvore boa não pode produzir frutos maus, e a árvore má não pode produzir frutos bons.
19 Patal an te’ ax im binal hualim i quithab hualilab ne’ets ca cotoyat ani ne’ets ca jolohuat ti c’amal.
19 Toda árvore que não produz bom fruto é cortada e jogada no fogo.
20 Ne’ets ca exla’chic c’al in t’ojlabil yab alhua’ an q’uet’ach caulomechic.
20 Assim, pois, pelos seus frutos vocês os conhecerão.
21 Yab patalchic axi tiquim bijiy tin Ajatic ne’ets ca otsits ti eb jun ti a Dios in t’ajal ti lej Ts’ale. Expith ne’ets ca otsits jitats quin t’ajchi in culbetal u Tata ti eb.
21 — Nem todo o que me diz: “Senhor, Senhor!” entrará no Reino dos Céus, mas aquele que faz a vontade de meu Pai, que está nos céus.
22 Tam quim baju a q’uicha nan cu ts’ejca’ an inicchic, yantalam jaja’chic ne’ets tiquin ucha’: Ajatic Ajatic, c’al a bij i olnamal in cahuintal a Dios ani c’al a bij i calthamal i at’ax teneclab. Ma i t’ajamal yan i labith t’ajbilab c’al in tsap a bij.
22 Muitos, naquele dia, vão me dizer: “Senhor, Senhor, nós não profetizamos em seu nome? E em seu nome não expulsamos demônios? E em seu nome não fizemos muitos milagres?”
23 Tamna’ nan ne’ets cu tequeth ucha’chic: Ni jayq’ui’ nan yab tu exlamal tu c’al. Quit tixc’an c’al nana’ ax a t’ajamal yab alhua’.
23 Então lhes direi claramente: “Eu nunca conheci vocês. Afastem-se de mim, vocês que praticam o mal.”
24 Jitats tiquin ats’anchi u cahuintal ani tiquin t’ajchi, pel ejtil i tsalpath ts’ejcom ata ax in cuba’ i ata tin t’ujub cub.
24 — Todo aquele, pois, que ouve estas minhas palavras e as pratica será comparado a um homem prudente que construiu a sua casa sobre a rocha.
25 Lej ulits an ab ani juchun an ic’. Lej puhuey am pulic itse’ ma an ja’ im baju in acan an ata, ani yab cuajla cum in cua’al in lej alhua’ cub.
25 Caiu a chuva, transbordaram os rios, sopraram os ventos e bateram com força contra aquela casa, e ela não desabou, porque tinha sido construída sobre a rocha.
26 Jitats tiquin ats’anchi u cahuintal ani yab tiquin t’ajchi, jayetseq’ui ejtil i ts’ejcom ata. Pelchic xe’ ejtil i ts’ejcom ata axi macu’ in tsalap in cuba’ i ata eblimq’ui i quithib.
26 E todo aquele que ouve estas minhas palavras e não as pratica será comparado a um homem insensato que construiu a sua casa sobre a areia.
27 Lej ulits an ab ani juchun an ic’. Lej puhuey am pulic itse’ ma an ja’ im baju in acan an ata, ani t’ajat cuajla lej tumumul.
27 Caiu a chuva, transbordaram os rios, sopraram os ventos e bateram com força contra aquela casa, e ela desabou, sendo grande a sua ruína.
28 Talits ti cau a Jesús ani lej jic’panchab in exobchixtal c’al an mulcunel.
28 Quando Jesus acabou de proferir estas palavras, as multidões estavam maravilhadas com a sua doutrina,
29 Antsana’ tu jic’panchab cum pel in lej exobchixtal axi lej abath c’al a Dios. Yab ja ejtil in exobchixtal an exobchixchic c’al an ts’ejcath cau binath c’al a Moisés.
29 porque ele as ensinava como quem tem autoridade, e não como os escribas.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 7, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.