Mateus 5
An it jilchith cau cʼal i Ajatic Jesucristo (HUSNT1971) vs NAA
1 Cum a Jesús in tsu’u lej mulcunenec an inicchic, c’athiy hue’ al i bolchal ani buxcan taja’. Ani uteychic c’al jaja’ in exobalil.
1 Ao ver as multidões, Jesus subiu ao monte. Ele se assentou e os seus discípulos se aproximaram dele.
2 Taja’ a Jesús in exobchalchic, in uchalchic:
2 Então ele passou a ensiná-los. Jesus disse:
3 ―Ne’ets quit culbechic max a ats’al it ts’ejhuantal ta ichich tin tamet a Dios, cum tamits a Dios ne’ets quin t’aja’ ti Ts’ale ta ichich.
3 — Bem-aventurados
4 Ne’ets quit culbechic max it t’e’pith, cum tamits a Dios ne’ets ti culbethanchi a ichich.
4 — Bem-aventurados
5 Ne’ets quit culbechic max it c’aya’ ta ichich, cum tamits ne’ets quit pithan an tsabal ax it bijchithits c’al a Dios.
5 — Bem-aventurados os mansos,
6 Ne’ets quit culbechic max it lej canat ca t’aja’ jahua’ bolith c’al a Dios, cum tamits a Dios ne’ets ti tolmiy abal ca t’aja’.
6 — Bem-aventurados
7 Ne’ets quit culbechic max a yajnanchal a at inic, cum tamits a Dios ne’ets ti yajnanchi jaye.
7 — Bem-aventurados
8 Ne’ets quit culbechic max it t’ocat ta ichich, cum tamits ne’ets ca tsu’chi in hual a Dios.
8 — Bem-aventurados
9 Ne’ets quit culbechic max it juncuthmethom c’al ax u pejéx, cum tamits ne’ets quit olna ti tsacamil a Dios.
9 — Bem-aventurados
10 Ne’ets quit culbechic max it yajchiquiyab tin ebal abal a t’ajal jahua’ bolith c’al a Dios, cum tamits a Dios ne’ets quin t’aja’ ti Ts’ale ta ichich.
10 — Bem-aventurados
11 Max it tilibnab, max it othnab, max it t’ajchinal i janamtalab c’al tin ebal u bij, ne’ets quit culbechic.
11 — Bem-aventurados são vocês quando, por minha causa, os insultarem e os perseguirem, e, mentindo, disserem todo mal contra vocês.
12 Yab quit t’e’pin max antsana’ ti quit t’ajchinchic, cum tam quit ulits ti eb ne’ets quit pithan lej yan a atohual. Ca t’ila’ abal antsana’its ti yajchiquiyame jaye im biyal caulomejilchic a Dios.
12 Alegrem-se e exultem, porque é grande a sua recompensa nos céus; pois assim perseguiram os profetas que viveram antes de vocês.
13 Tata’chic pel ejtil tit at’em c’al an inicchic. Expith max tsamc’ac’athits an at’em, yabats jant’o ti alhua’. Tocat ne’ets ca lejat huac’la ani ca q’uets’anq’ui c’al an inicchic.
13 — Vocês são o sal da terra; ora, se o sal vier a ser insípido, como lhe restaurar o sabor? Para nada mais presta senão para, lançado fora, ser pisado pelos homens.
14 Tata’chic jaye pel ejtil tit tajaxtalab c’al an inicchic. Yab u ejtohuab ca tsinc’on am bichou axi c’uajat ba’ i oc’ bolchal.
14 — Vocês são a luz do mundo. Não se pode esconder uma cidade situada no alto de um monte.
15 Yab ne’ets ca paxq’uiyat i lec’utsith tajablab c’al i poc’te’, tocat u c’uajbab jun ti t’ec’at abal ti tajbax c’al patal jitats c’uajat ti al an ata.
15 Nem se acende uma lamparina para colocá-la debaixo de um cesto, mas num lugar adequado onde ilumina bem todos os que estão na casa.
16 Ca t’aja’chic alhua’ c’al a at inicchic abal quit t’ajchin ti cuenta ejtil max pel tit tajaxtalab c’al jaja’chic. Tam ojni’ c’al ta ebal ne’ets ca puhuenchat im bij i Tata ti eb.
16 Assim brilhe também a luz de vocês diante dos outros, para que vejam as boas obras que vocês fazem e glorifiquem o Pai de vocês, que está nos céus.
17 Yab ca belchi jahua’ u uxnal abal in che’neccua’ cu talabethanchi an ts’ejcath cau binath c’al a Moisés ani jahua’ thuchathits c’al in caulomejilchic a Dios. In che’nec abal cu exobchinchi in tequeth ey ani yab cu talabethanchi.
17 — Não pensem que vim revogar a Lei ou os Profetas; não vim para revogar, mas para cumprir.
18 Lej chubax jahua’ tu uchalchic abal ni jita’ yab ne’ets quin ejtou quin talabethanchi an ts’ejcath cau. Biyat hua’ats an eb ani an tsabal yab ne’ets ca pacuhuat ni jun i letra ani ma ni jun i tsacam pejach i letra. Ojni’ ne’ets ca tala’ putun jahua’ thuchath.
18 Porque em verdade lhes digo: até que o céu e a terra passem, nem um i ou um til jamais passará da Lei, até que tudo se cumpra.
19 Jaxtam jitats quin jec’onchi nixe’ xi ts’ejcath cau, aba ani’ pel i uchbixtalab axi más tsipcats in ey ti al an ts’ejcath cau, ani max quin exobchi q’ue’atchic quin jec’onchi jaye, jats ne’ets ca tsu’tat más tsipcats in ey tin c’uajattal a Dios ti eb jun ti jaja’ in t’ajal ti lej Ts’ale. Ani jitats quin t’aja’ jahua’ in ulal an ts’ejcath cau ani quin exobchi q’ue’atchic quin t’aja’ jaye, jats ne’ets ca tsu’tat pulic in ey tin c’uajattal a Dios ti eb jun ti jaja’ in t’ajal ti lej Ts’ale.
19 Aquele, pois, que desrespeitar um destes mandamentos, ainda que dos menores, e ensinar os outros a fazer o mesmo, será considerado mínimo no Reino dos Céus; aquele, porém, que os observar e ensinar, esse será considerado grande no Reino dos Céus.
20 Nan tu uchalchic abal ne’ets quit otsits tihua’ expith max a t’ajal jahua’ chubax alhua’ c’al a Dios. Yab ne’ets quit otsits max expith a eb t’ajalq’ui alhua’ ejtil an exobchixchic c’al an ts’ejcath cau ani an fariseochic.
20 Porque eu afirmo que, se a justiça de vocês não exceder em muito a dos escribas e fariseus, jamais entrarão no Reino dos Céus.
21 Tata’chic tu c’al exobalil it olchinenequits jant’o ti uchbiyat am biyalabchic c’al an ts’ejcath cau binath c’al a Moisés yab quin tsemtha’ an iniccua’, ani max hua’ats i tsemthomac ca lejat ts’ejca tin tamet an ts’ejcom cau.
21 — Vocês ouviram o que foi dito aos antigos: “Não mate.” E ainda: “Quem matar estará sujeito a julgamento.”
22 Ani xo’ nan tu uchalchic abal jitats ca thubat alq’uith tsacuy c’al in at inic, ne’ets ca lejat ts’ejca tin cuenta in hualab. Jitats quin quithab ucha’ in at inic, ne’ets ca ts’ejca c’al an cuenel axi c’athpich in ey an ts’ejcom cau tin cuenta an tiyopanchic Israel. Jitats quin othnach ucha’ in at inic, ne’ets ca jolbiyat ma ca jolohuat ti al am pulic c’amal.
22 Eu, porém, lhes digo que todo aquele que se irar contra o seu irmão estará sujeito a julgamento; e quem insultar o seu irmão estará sujeito a julgamento do tribunal; e quem o chamar de tolo estará sujeito ao inferno de fogo.
23 Hualam max jun a q’uicha ne’ets ca bina’ i ts’acchixtalab c’al a Dios jun tu ts’acnaxnab ti al an tiyopan, ani tameq’ui ca t’ilpa’ abal it hualbinenec c’al a at inic.
23 Portanto, se você estiver trazendo a sua oferta ao altar e lá se lembrar que o seu irmão tem alguma coisa contra você,
24 Yabaye ca bina’. Tocat ca jila’ utat an ts’acnaxtalab ani quit c’ale quit juncun c’al jaja’, ani tiq’uele tam quit huichiy ca bina’ an ts’acchixtalab.
24 deixe diante do altar a sua oferta e vá primeiro reconciliar-se com o seu irmão; e então volte e faça a sua oferta.
25 Max it junax ne’ets c’al a tomolnaxil abal quit ts’ejcanchat an cau c’al an oc’lecchic, in tomnalac ca cuete’ ts’ejca’chic an cau ti bel. Tam jaja’ yab ne’ets ti ne’tha’ c’al an ts’ejcom cau, ani yab ne’ets quit baliyat al an huic’axte’.
25 — Entre em acordo sem demora com o seu adversário, enquanto você está com ele a caminho, para que o adversário não entregue você ao juiz, o juiz entregue você ao oficial de justiça, e você seja jogado na prisão.
26 Lej chubax max yab ca cuete’ ts’ejca’ c’al a tomolnaxil an cau ani max quit baliyat al an huic’axte’, yab ne’ets quit thubat caltha ma ta ca quithat jalbiyits jahua’ it uchanits ca jalbiy c’al an ts’ejcom cau.
26 Em verdade lhe digo que você não sairá dali enquanto não pagar o último centavo.
27 It olchinenequitschic jaye abal am biyalabchic uchan c’al an ts’ejcath cau yab ca uxumbejin ani yab ca inicbejincua’.
27 — Vocês ouviram o que foi dito: “Não cometa adultério.”
28 Ani xo’ nan tu uchalchic max an inic quin met’a’ i uxum ani expith quin at’ax tsalpay ja’its pel i uxumbe.
28 Eu, porém, lhes digo: todo o que olhar para uma mulher com intenção impura, já cometeu adultério com ela no seu coração.
29 Max ti hualbinthalac a hual ca t’aja’ ejtil max ca t’ajat caltha’ jun a hual ani ca pet’na’. In tomnal calthach jun a hual ani yab quit jolohuat ti al am pulic c’amal c’al a inictal quithat.
29 — Se o seu olho direito leva você a tropeçar, arranque-o e jogue-o fora. Pois é preferível você perder uma parte do seu corpo do que ter o corpo inteiro lançado no inferno.
30 Max ti hualbinthalac a c’ubac ca t’aja’ ejtil max ca t’ajat muts’q’uiy jun a c’ubac ani ca pet’na’. In tomnal muts’q’uith jun a c’ubac ani yab quit jolohuat ti al am pulic c’amal c’al a inictal quithat.
30 E, se a sua mão direita leva você a tropeçar, corte-a e jogue-a fora. Pois é preferível você perder uma parte do seu corpo do que o corpo inteiro ir para o inferno.
31 Uchbiyat jaye am biyalabchic max in le’ quin jilcacay in tomquil ca oc’ox ts’ejcanchat an uxum an u jun tu olnab abal yabats tomquithchic.
31 — Também foi dito: “Aquele que repudiar a sua mulher deve dar-lhe uma carta de divórcio.”
32 Xo’ nan tu uchalchic max an inic quin jilcacay in tomquil yab tin ebal abal pel i inicbe, pel in hualab an inic max ca inicbejin an uxum. Ani pel i uxumbe an inic jitats ca tomquin c’al i uxum axi jilcacathits tin ebal abal pelac i inicbe.
32 Eu, porém, lhes digo: quem repudiar a sua mulher, exceto em caso de relações sexuais ilícitas, a expõe a se tornar adúltera; e aquele que casar com a repudiada comete adultério.
33 It olchinenequitschic jaye jant’o ti uchbiyat am biyalabchic tam in cubamalits jant’o ti lej chubax tin tamet a Dios. Quin lej chubax t’aja’ jahua’ im bijith uchamalits a Dios ne’ets quin t’aja’cua’.
33 — Vocês também ouviram o que foi dito aos antigos: “Não faça juramento falso, mas cumpra rigorosamente para com o Senhor o que você jurou.”
34 Ani xo’ nan tu uchalchic abal yabats ca cuba’ jant’o ti lej chubax. Yab ca cuba’ ti chubax an eb, cum an eb pel in c’al a Dios.
34 Eu, porém, lhes digo: não jurem de modo nenhum; nem pelo céu, por ser o trono de Deus;
35 Yab ca cuba’ an tsabal, cum a Dios jats pel an lej abatnom ti tsabal. Ni yab ca cuba’ ti lej chubax am bichou Jerusalén, cum jaye pel in c’al am pulic Ts’ale Dios ti eb.
35 nem pela terra, por ser estrado de seus pés; nem por Jerusalém, por ser a cidade do grande Rei.
36 Aniye jaye yab ca cuba’ ti chubax a oc’, cum yab pel a lej c’al. Yab a ejtohual ca thacni’betha’ ni jun a xi’il axi t’unu’ ani yab a ejtohual ca t’unu’betha’ axi thacni’.
36 Não jure pela sua cabeça, porque você não pode fazer com que um só cabelo fique branco ou preto.
37 Ni jant’o yab ca cuba’ ti lej chubax, expith ca t’ajat ucha’ max ojni’ ne’ets ca t’aja’ jant’o o max iba yab ne’ets ca t’aja’. Max ca uchaye más i cau, tam ti hui’quiyal an teneclab.
37 Que a palavra de vocês seja: Sim, sim; não, não. O que passar disto vem do Maligno.
38 It olchinenequitschic jaye abal uchbiyat am biyalabchic c’al an ts’ejcath cau max ca q’uibethanchat jun in hual, tam ca q’uibethanchat jaye jun in hual an q’uibethanchix. Max ca pejcanchat in camab, tam ca pejcanchat jaye jun in camab am pejcanchixcua’.
38 — Vocês ouviram o que foi dito: “Olho por olho, dente por dente.”
39 Ani xo’ nan tu uchalchic yab ca huichbanchi jitats ti t’ajchi quithab. Max jita’ ti cuajchi ta ts’a’ub, ca huenc’onchi jaye axi jum poq’ue’.
39 Eu, porém, lhes digo: Não resistam ao perverso. Se alguém lhe der um tapa na face direita, ofereça-lhe também a face esquerda.
40 Max quit t’e’tsiyat alq’uith tin tamet an ts’ejcom cau, ani an t’e’tsix max quin le’na’ ti tixc’anchi a coton, ca jila’ jaye quin ne’tha’ a pulic coton.
40 Se alguém quer processar você e tirar-lhe a túnica, deixe que leve também a capa.
41 Max i soldado ti ucha’ ca quitnanchi i quitalab jun i kilómetro, ca quitnanchi tsab i kilómetro.
41 Se alguém obrigar você a andar uma milha, vá com ele duas.
42 Max jita’ ti conchi jant’o, ca pitha’. Max jita’ ti conchi jant’o matith, yab ca ucha’ yab ne’ets ca matinchi.
42 Dê a quem lhe pede e não volte as costas ao que quer lhe pedir emprestado.
43 It olchinenequitschic jaye abal uchbiyat am biyalabchic quin c’anitha’ in ja’ub ani quim pojca in tomolnaxilcua’.
43 — Vocês ouviram o que foi dito: “Ame o seu próximo e odeie o seu inimigo.”
44 Ani xo’ nan tu uchalchic ca c’anitha’ a tomolnaxil ani ca conchinchi i alhua’talab c’al a Dios jitats ti quithab uchal. Ca t’ajchi alhua’ jitats ti pojcal. Ca conchinchi c’al a Dios i alhua’talab jitats ti quithab cahuiliyal ani jitats ti othnal.
44 Eu, porém, lhes digo: amem os seus inimigos e orem pelos que perseguem vocês,
45 Max antsana’ ta ca t’aja’, tam ojni’ ne’ets quit exlachic ti tsacamil i Tata ti eb. Ja’its i Tata ti eb in junini’ abchal in tajax a q’uicha axi alhua’ inic ani jaye axi pojcax inic. In junini’ ulthanchal an ab axi pututh inic ani jaye axi yab pututh inic.
45 para demonstrarem que são filhos do Pai de vocês, que está nos céus. Porque ele faz o seu sol nascer sobre maus e bons e vir chuvas sobre justos e injustos.
46 A Dios yab ne’ets ti lablinchi max expithq’ui a c’anithal jitats ti c’anithal. Ma am bats’c’ul jalbixtalab tumin c’al an gobierno antsana’ tu c’anithomchic.
46 Porque, se vocês amam aqueles que os amam, que recompensa terão? Os publicanos também não fazem o mesmo?
47 Max expithq’ui it t’ilomchic c’al a ja’ub, yab ne’ets quit tejhua’me tit alhua’ inic. Ma axi yab exlom c’al a Dios antsana’ u t’ilomchic jaye.
47 E, se saudarem somente os seus irmãos, o que é que estão fazendo de mais? Os gentios também não fazem o mesmo?
48 Jant’ini’ i Tata ti eb in cua’al in ichich jum putat alhua’, antsana’ tata’chicte ta ca co’oy a ichich.
48 Portanto, sejam perfeitos como é perfeito o Pai de vocês, que está no céu.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 5, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.