Marcos 4

An it jilchith cau cʼal i Ajatic Jesucristo (HUSNT1971) vs NVT

Sair da comparação
NVT Nova Versão Transformadora
1 Taley in ts’i’quiy junil a Jesús ti exobchix hualchicte’ am pulic lejem, ani taja’ mulcunal yan i inicchic. Cum lej q’uits’c’omathits an mulcunel, otsits a Jesús al jun i tan. Tats ti buxcan ti exobchix, ani an mulcunel jilc’on hualchicte’ am pulic lejem.
1 Mais uma vez, Jesus começou a ensinar à beira-mar. Em pouco tempo, uma grande multidão se juntou ao seu redor. Então ele entrou num barco e sentou-se, enquanto o povo ficou na praia.
2 In exobchalchic c’al yan i jalpith cau antse’:
2 Ele os ensinou contando várias histórias na forma de parábolas, como esta:
3 ―Ca lej bina’chic a xutsun c’al jahua’ ne’ets tu ucha’. C’ale ti buc’ul jun i buc’ul iyalab lab em.
3 “Ouçam! Um lavrador saiu para semear.
4 Xe’ets ti buc’ul ani ijcan talchic i iyalab ti al am bel. Chich taja’ an ts’itsinchic in c’apts’u an iyalab.
4 Enquanto espalhava as sementes pelo campo, algumas caíram à beira do caminho, e as aves vieram e as comeram.
5 Talchic i iyalab ijcan jaye jun ti hua’ats yan i t’ujub ani yab lej anmith. Taja’ thubat cale an iyalab cum lej huecats an anam.
5 Outras sementes caíram em solo rochoso e, não havendo muita terra, germinaram rapidamente,
6 Tam ti calejits a q’uicha lej tsapic an c’ac’al, tam ti tala’ huayts’on cum yab luputh in ibil.
6 mas as plantas logo murcharam sob o calor do sol e secaram, pois não tinham raízes profundas.
7 Talchic i iyalab ijcan jaye jun ti hua’ats yan i q’uith. Taja’ cale ani tala’ paxq’uiyatits, cum lej puhueyits an q’uithchic. Yab im bina’ ni jun in hualil.
7 Outras sementes caíram entre espinhos, que cresceram e sufocaram os brotos, sem nada produzirem.
8 Talchic i iyalab ijcan jaye jun ti alhua’ an tsabal. Taja’ cale ani puhuey, ani im bina’ yan in hualil. Talchic i acan im bina’ ti ox i lajuj in hualil, ani talchic ti ox inic, ani talchic ti bo’ inic.
8 Ainda outras caíram em solo fértil e germinaram, cresceram e produziram uma colheita trinta, sessenta e até cem vezes maior que a quantidade semeada”.
9 Tam a Jesús in ucha’ an mulcunel:
9 Então ele disse: “Quem tem ouvidos para ouvir, ouça com atenção!”.
10 C’alnequits an mulcunel, ani jilc’oneneque c’al a Jesús tsab ox i inicchic ani xi lajuj tsab in exobalilchic in conoyal jant’o in le’ quin ulu nixe’ xi jalpith cau c’al am buc’ul iyalab lab em.
10 Mais tarde, quando Jesus estava sozinho com os Doze e os outros que estavam reunidos ao seu redor, perguntaram-lhe qual era o significado das parábolas.
11 Tam a Jesús in ucha’chic:
11 Ele respondeu: “A vocês é permitido entender o segredo do reino de Deus, mas uso parábolas para falar aos de fora,
12 Quin met’a’ jaja’chic jahua’ u t’ajal, ani ejtil max tam yab in lej tsu’tal. Quin ots’ohuiy in cahuintal a Dios jahua’ u olchal, ani ejtil max tam yab in lej ats’al. Jaxtam yab u huenc’onal c’al a Dios ani yab u paculanchab in hualabchic.
12 de modo que: ‘Mesmo que vejam o que faço, não perceberão, e ainda que ouçam o que digo, não compreenderão. Do contrário, poderiam voltar-se para mim, e ser perdoados’”.
13 A Jesús in uchayechic:
13 Então Jesus disse: “Se vocês não entendem o significado desta parábola, como entenderão as demais?
14 Am buc’ul iyalab lab em ejtil ax u olnom c’al in cahuintal a Dios.
14 O lavrador lança sementes ao anunciar a mensagem.
15 An iyalab axi ijcanenec al am bel jats ejtil an inic axi quin ats’anchi in cahuintal a Dios tin ichich ani ca tixc’anchat c’al a Satanás.
15 As sementes que caíram à beira do caminho representam os que ouvem a mensagem, mas Satanás logo vem e a toma deles.
16 An iyalab axi ijcanenec al an tsabal jun ti hua’ats yan i t’ujub jats ejtil an inic axi quin ats’anchi in cahuintal a Dios tin ichich c’al i culbeltalab.
16 As que caíram no solo rochoso representam aqueles que ouvem a mensagem e, sem demora, a recebem com alegria.
17 Tocat cum yab lej luputh ibibin tin ichich, jaxtam yab in ohuat belal. U t’apchinal im belomtal tam ca yajchiquiyat ani ca othna tin ebal abal im belamal in cahuintal a Dios.
17 Contudo, uma vez que não têm raízes profundas, não duram muito. Assim que enfrentam problemas ou são perseguidos por causa da mensagem, cedo desanimam.
18 An iyalab axi ijcanenec jun ti hua’ats yan i q’uith, jaye ejtil an inic axi quin ats’anchi in cahuintal a Dios.
18 As que caíram entre os espinhos representam outros que ouvem a mensagem,
19 Bel in lej xijc’ath tsalapnal ani in junini’ c’a’inchal jahua’ hua’ats teje’ tsabal, ani u lej c’ambiyab c’al an ricotalab. Antsana’ u t’u’thithinchab in ichich c’al jahua’ teje’ tsabal, ma yabats u lejel ca t’ayat c’uajiy in cahuintal a Dios tin ichich. Jaxtam yab in t’ajal jahua’ alhua’ c’al a Dios, ani pel ejtil i acan lab em axi yab im binal in hualil.
19 mas logo ela é sufocada pelas preocupações desta vida, pela sedução da riqueza e pelo desejo por outras coisas, não produzindo fruto.
20 An iyalab axi ijcanenec jun ti alhua’ an tsabal jats ejtil an inic axi quin lej alhua’ ats’anchi in cahuintal a Dios tin ichich ani ca lej alhua’ t’aychin taja’. Jaxtam in lej t’ajal jahua’ alhua’ c’al a Dios. Pelchic ja ejtil i acan lab em ax im binal in hualil ti jun inic lajuj, ani talchic ti ox inic, ani talchic ti bo’ inic.
20 E as que caíram em solo fértil representam os que ouvem e aceitam a mensagem e produzem uma colheita trinta, sessenta ou até cem vezes maior que a quantidade semeada”.
21 A Jesús in uchayechic:
21 Em seguida, Jesus lhes perguntou: “Alguém acenderia uma lâmpada e a colocaria sob um cesto ou uma cama? Claro que não! A lâmpada é colocada num pedestal, de onde sua luz brilhará.
22 Patal jahua’ xohue’ u tsincacayab c’al i jalpith cau, talbel ne’ets ca tala’ tejhua’methanchat ani ca tala’ lejquinchat an inicchic.
22 Da mesma forma, tudo que está escondido será revelado, e tudo que está oculto virá à luz.
23 Jitats junat in ichich c’al nana’ u ichich, quin lej alhua’ bina’ in xutsun c’al axe’ xi cau.
23 Quem tem ouvidos para ouvir, ouça com atenção!”.
24 A Jesús in uchayechic:
24 Então acrescentou: “Prestem muita atenção ao que vão ouvir. Com o mesmo padrão de medida que adotarem, vocês serão medidos, e mais ainda lhes será acrescentado.
25 Jitats in lej bats’umalits tin ichich in cahuintal a Dios, jats axi ne’ets ca pithane más. Jitats tocat eblim im bats’umalits hue’ in cahuintal a Dios, jats axi ne’ets ca tixc’anchat.
25 Pois ao que tem, mais lhe será dado; mas do que não tem, até o que tem lhe será tirado”.
26 A Jesús in uchayechic:
26 Jesus também disse: “O reino de Deus é como um lavrador que lança sementes sobre a terra.
27 Patal an acal u huayal ani patal a q’uicha u ejtsinal nixe’ xi inic ax in t’ayamal an iyalab. An iyalab u cuete’ calel ani u puhuel, ani yab in tso’ob an inic jant’ini’ tu calel ani tu puhuel.
27 Noite e dia, esteja ele dormindo ou acordado, as sementes germinam e crescem, mas ele não sabe como isso acontece.
28 C’al in huinat alhua’ an tsabal jats tu calel ani jats tu puhuel an ithith. Ne’ets puhuehuel in xequel ani tam quim baju in q’uijil, tam u t’uchbinal. Tam talbel u c’oc’tsinal.
28 A terra produz as colheitas por si própria. Primeiro aparece uma folha, depois se formam as espigas de trigo e, por fim, o cereal amadurece.
29 Tam ca payeyits an huay’, tam ne’ets an c’ojol quin tamcuy.
29 E, assim que o cereal está maduro, o lavrador vem e o corta com a foice, pois chegou o tempo da colheita”.
30 A Jesús in uchayechic:
30 Jesus disse ainda: “Como posso descrever o reino de Deus? Que comparação devo usar para ilustrá-lo?
31 Ca t’ayan i iyalab mostaza ti tsabal, pel xe’ axi más tsipichic c’al patal an iyalab.
31 É como uma semente de mostarda plantada na terra. É a menor das sementes,
32 Tam t’ayathits ani calejits ani puhueyits, in atal axi patal an ts’ojol t’ayablab. U pactha’bel in c’ue’elchic, ma an ts’itsinchic u che’el quin ts’ejca’ in c’util taja’ ejtil max pel i te’.
32 mas se torna a maior de todas as hortaliças, com ramos tão grandes que as aves fazem ninhos à sua sombra”.
33 Antsana’ a Jesús in exobchalchic an inic c’al yan i jalpith cau ma ju’tam huichat u ejtohuab ca ejtinchat.
33 Jesus usou muitas histórias e ilustrações semelhantes para ensinar o povo, conforme tinham condições de entender.
34 Expith in taunal c’al i jalpith cau axi yab pel in exobalilchic, ani axi pel in exobalilchic jats in lejquinchal an jalpith cau jant’o in le’ quin ulu.
34 Na verdade, só usava parábolas para ensinar em público. Depois, quando estava sozinho com seus discípulos, explicava tudo para eles.
35 Tameq’ui nixe’ xa q’uicha tam ti aclejits, a Jesús in ucha’ in exobalilchic:
35 Ao anoitecer, Jesus disse a seus discípulos: “Vamos atravessar para o outro lado do mar”.
36 Tam tixc’an in exobalilchic c’al an mulcunel, ta c’alechic junax c’al a Jesús al an tan jum poq’ue’ am pulic lejem. C’uajat jaye más q’ue’at i tanchic axi ne’ets c’al a Jesús.
36 Com ele a bordo, partiram e deixaram a multidão para trás, embora outros barcos os seguissem.
37 Tam thayc’an jun i ic’ lej tsapic al am pulic lejem. U lej lanq’uil an ja’ c’al an tsapic ic’, ma ne’ets t’uchichilits an tan c’al an ja’.
37 Logo uma forte tempestade se levantou. As ondas arrebentavam sobre o barco, que começou a encher-se de água.
38 Ani a Jesús huayamath al i lachic’lab tin cux an tan. Tam ejtsintha c’al in exobalilchic ani uchan:
38 Jesus dormia na parte de trás do barco, com a cabeça numa almofada. Os discípulos o acordaram, clamando: “Mestre, vamos morrer! O senhor não se importa?”.
39 Tam ts’aquiy a Jesús in c’uiyath tauna’ an ic’ ani an ja’ antse’:
39 Jesus despertou, repreendeu o vento e disse ao mar: “Silêncio! Aquiete-se!”. De repente, o vento parou, e houve grande calmaria.
40 Tam a Jesús in conoy in exobalilchic:
40 Então Jesus lhes perguntou: “Por que estão com medo? Ainda não têm fé?”.
41 Tamna’ in lej jic’palchic ani in conoyal:
41 Apavorados, os discípulos diziam uns aos outros: “Quem é este homem? Até o vento e o mar lhe obedecem!”.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 4, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.