Marcos 4

An it jilchith cau cʼal i Ajatic Jesucristo (HUSNT1971) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 Taley in ts’i’quiy junil a Jesús ti exobchix hualchicte’ am pulic lejem, ani taja’ mulcunal yan i inicchic. Cum lej q’uits’c’omathits an mulcunel, otsits a Jesús al jun i tan. Tats ti buxcan ti exobchix, ani an mulcunel jilc’on hualchicte’ am pulic lejem.
1 Jesus começou a ensinar outra vez na beira do lago da Galileia. A multidão que se ajuntou em volta dele era tão grande, que ele entrou e sentou-se num barco perto da praia, onde o povo estava.
2 In exobchalchic c’al yan i jalpith cau antse’:
2 Jesus usava parábolas para ensinar muitas coisas. Ele dizia:
3 ―Ca lej bina’chic a xutsun c’al jahua’ ne’ets tu ucha’. C’ale ti buc’ul jun i buc’ul iyalab lab em.
3 — Escutem! Certo homem saiu para semear.
4 Xe’ets ti buc’ul ani ijcan talchic i iyalab ti al am bel. Chich taja’ an ts’itsinchic in c’apts’u an iyalab.
4 E, quando estava espalhando as sementes, algumas caíram na beira do caminho, e os passarinhos comeram tudo.
5 Talchic i iyalab ijcan jaye jun ti hua’ats yan i t’ujub ani yab lej anmith. Taja’ thubat cale an iyalab cum lej huecats an anam.
5 Outra parte das sementes caiu num lugar onde havia muitas pedras e pouca terra. As sementes brotaram logo porque a terra não era funda.
6 Tam ti calejits a q’uicha lej tsapic an c’ac’al, tam ti tala’ huayts’on cum yab luputh in ibil.
6 Mas, quando o sol apareceu, queimou as plantas, e elas secaram porque não tinham raízes.
7 Talchic i iyalab ijcan jaye jun ti hua’ats yan i q’uith. Taja’ cale ani tala’ paxq’uiyatits, cum lej puhueyits an q’uithchic. Yab im bina’ ni jun in hualil.
7 Outras sementes caíram no meio de espinhos, que cresceram e sufocaram as plantas. Por isso nada produziram.
8 Talchic i iyalab ijcan jaye jun ti alhua’ an tsabal. Taja’ cale ani puhuey, ani im bina’ yan in hualil. Talchic i acan im bina’ ti ox i lajuj in hualil, ani talchic ti ox inic, ani talchic ti bo’ inic.
8 Mas as sementes que caíram em terra boa brotaram, cresceram e produziram na base de trinta, sessenta e até cem grãos por um.
9 Tam a Jesús in ucha’ an mulcunel:
9 E Jesus terminou, dizendo:
10 C’alnequits an mulcunel, ani jilc’oneneque c’al a Jesús tsab ox i inicchic ani xi lajuj tsab in exobalilchic in conoyal jant’o in le’ quin ulu nixe’ xi jalpith cau c’al am buc’ul iyalab lab em.
10 Quando a multidão foi embora, as pessoas que ficaram ali começaram, junto com os doze discípulos, a fazer perguntas a Jesus sobre parábolas .
11 Tam a Jesús in ucha’chic:
11 Jesus disse a eles:
12 Quin met’a’ jaja’chic jahua’ u t’ajal, ani ejtil max tam yab in lej tsu’tal. Quin ots’ohuiy in cahuintal a Dios jahua’ u olchal, ani ejtil max tam yab in lej ats’al. Jaxtam yab u huenc’onal c’al a Dios ani yab u paculanchab in hualabchic.
12 para que olhem e não enxerguem nada e para que escutem e não entendam; se não, eles voltariam para Deus, e ele os perdoaria.
13 A Jesús in uchayechic:
13 Então Jesus perguntou:
14 Am buc’ul iyalab lab em ejtil ax u olnom c’al in cahuintal a Dios.
14 E continuou:
15 An iyalab axi ijcanenec al am bel jats ejtil an inic axi quin ats’anchi in cahuintal a Dios tin ichich ani ca tixc’anchat c’al a Satanás.
15 Algumas pessoas que a ouvem são como as sementes que caíram na beira do caminho. Logo que ouvem, Satanás vem e tira a mensagem que foi semeada no coração delas.
16 An iyalab axi ijcanenec al an tsabal jun ti hua’ats yan i t’ujub jats ejtil an inic axi quin ats’anchi in cahuintal a Dios tin ichich c’al i culbeltalab.
16 Outras pessoas são como as sementes que foram semeadas onde havia muitas pedras. Quando ouvem a mensagem, elas a aceitam logo com alegria;
17 Tocat cum yab lej luputh ibibin tin ichich, jaxtam yab in ohuat belal. U t’apchinal im belomtal tam ca yajchiquiyat ani ca othna tin ebal abal im belamal in cahuintal a Dios.
17 mas depois de pouco tempo essas pessoas abandonam a mensagem porque ela não criou raízes nelas. E, quando por causa da mensagem chegam os sofrimentos e as perseguições, elas logo abandonam a sua fé.
18 An iyalab axi ijcanenec jun ti hua’ats yan i q’uith, jaye ejtil an inic axi quin ats’anchi in cahuintal a Dios.
18 Ainda outras são parecidas com as sementes que foram semeadas no meio dos espinhos. Elas ouvem a mensagem,
19 Bel in lej xijc’ath tsalapnal ani in junini’ c’a’inchal jahua’ hua’ats teje’ tsabal, ani u lej c’ambiyab c’al an ricotalab. Antsana’ u t’u’thithinchab in ichich c’al jahua’ teje’ tsabal, ma yabats u lejel ca t’ayat c’uajiy in cahuintal a Dios tin ichich. Jaxtam yab in t’ajal jahua’ alhua’ c’al a Dios, ani pel ejtil i acan lab em axi yab im binal in hualil.
19 mas, quando aparecem as preocupações deste mundo, a ilusão das riquezas e outras ambições, estas coisas sufocam a mensagem, e ela não produz frutos.
20 An iyalab axi ijcanenec jun ti alhua’ an tsabal jats ejtil an inic axi quin lej alhua’ ats’anchi in cahuintal a Dios tin ichich ani ca lej alhua’ t’aychin taja’. Jaxtam in lej t’ajal jahua’ alhua’ c’al a Dios. Pelchic ja ejtil i acan lab em ax im binal in hualil ti jun inic lajuj, ani talchic ti ox inic, ani talchic ti bo’ inic.
20 E existem aquelas pessoas que são como as sementes que foram semeadas em terra boa. Elas ouvem, e aceitam a mensagem, e produzem uma grande colheita: umas, trinta; outras, sessenta; e ainda outras, cem vezes mais do que foi semeado.
21 A Jesús in uchayechic:
21 Jesus continuou:
22 Patal jahua’ xohue’ u tsincacayab c’al i jalpith cau, talbel ne’ets ca tala’ tejhua’methanchat ani ca tala’ lejquinchat an inicchic.
22 Pois tudo o que está escondido será descoberto, e tudo o que está em segredo será conhecido.
23 Jitats junat in ichich c’al nana’ u ichich, quin lej alhua’ bina’ in xutsun c’al axe’ xi cau.
23 Se vocês têm ouvidos para ouvir, então ouçam.
24 A Jesús in uchayechic:
24 Disse também:
25 Jitats in lej bats’umalits tin ichich in cahuintal a Dios, jats axi ne’ets ca pithane más. Jitats tocat eblim im bats’umalits hue’ in cahuintal a Dios, jats axi ne’ets ca tixc’anchat.
25 Quem tem receberá mais; mas quem não tem, até o pouco que tem será tirado dele.
26 A Jesús in uchayechic:
26 Jesus disse:
27 Patal an acal u huayal ani patal a q’uicha u ejtsinal nixe’ xi inic ax in t’ayamal an iyalab. An iyalab u cuete’ calel ani u puhuel, ani yab in tso’ob an inic jant’ini’ tu calel ani tu puhuel.
27 Quer ele esteja acordado, quer esteja dormindo, ela brota e cresce, sem ele saber como isso acontece.
28 C’al in huinat alhua’ an tsabal jats tu calel ani jats tu puhuel an ithith. Ne’ets puhuehuel in xequel ani tam quim baju in q’uijil, tam u t’uchbinal. Tam talbel u c’oc’tsinal.
28 É a própria terra que dá o seu fruto: primeiro aparece a planta, depois a espiga, e, mais tarde, os grãos que enchem a espiga.
29 Tam ca payeyits an huay’, tam ne’ets an c’ojol quin tamcuy.
29 Quando as espigas ficam maduras, o homem começa a cortá-las com a foice, pois chegou o tempo da colheita.
30 A Jesús in uchayechic:
30 Jesus continuou:
31 Ca t’ayan i iyalab mostaza ti tsabal, pel xe’ axi más tsipichic c’al patal an iyalab.
31 Ele é como uma semente de mostarda, que é a menor de todas as sementes.
32 Tam t’ayathits ani calejits ani puhueyits, in atal axi patal an ts’ojol t’ayablab. U pactha’bel in c’ue’elchic, ma an ts’itsinchic u che’el quin ts’ejca’ in c’util taja’ ejtil max pel i te’.
32 Mas, depois de semeada, cresce muito até ficar a maior de todas as plantas. E os seus ramos são tão grandes, que os passarinhos fazem ninhos entre as suas folhas.
33 Antsana’ a Jesús in exobchalchic an inic c’al yan i jalpith cau ma ju’tam huichat u ejtohuab ca ejtinchat.
33 Assim, usando muitas parábolas como estas, Jesus falava ao povo de um modo que eles podiam entender.
34 Expith in taunal c’al i jalpith cau axi yab pel in exobalilchic, ani axi pel in exobalilchic jats in lejquinchal an jalpith cau jant’o in le’ quin ulu.
34 E só falava com eles usando parábolas, mas explicava tudo em particular aos discípulos.
35 Tameq’ui nixe’ xa q’uicha tam ti aclejits, a Jesús in ucha’ in exobalilchic:
35 Naquele dia, de tardinha, Jesus disse aos discípulos:
36 Tam tixc’an in exobalilchic c’al an mulcunel, ta c’alechic junax c’al a Jesús al an tan jum poq’ue’ am pulic lejem. C’uajat jaye más q’ue’at i tanchic axi ne’ets c’al a Jesús.
36 Então eles deixaram o povo ali, subiram no barco em que Jesus estava e foram com ele; e outros barcos o acompanharam.
37 Tam thayc’an jun i ic’ lej tsapic al am pulic lejem. U lej lanq’uil an ja’ c’al an tsapic ic’, ma ne’ets t’uchichilits an tan c’al an ja’.
37 De repente, começou a soprar um vento muito forte, e as ondas arrebentavam com tanta força em cima do barco, que ele já estava ficando cheio de água.
38 Ani a Jesús huayamath al i lachic’lab tin cux an tan. Tam ejtsintha c’al in exobalilchic ani uchan:
38 Jesus estava dormindo na parte detrás do barco, com a cabeça numa almofada. Então os discípulos o acordaram e disseram: — Mestre! Nós vamos morrer! O senhor não se importa com isso?
39 Tam ts’aquiy a Jesús in c’uiyath tauna’ an ic’ ani an ja’ antse’:
39 Então ele se levantou, falou duro com o vento e disse ao lago: O vento parou, e tudo ficou calmo.
40 Tam a Jesús in conoy in exobalilchic:
40 Aí ele perguntou:
41 Tamna’ in lej jic’palchic ani in conoyal:
41 E os discípulos, cheios de medo, diziam uns aos outros: — Que homem é este que manda até no vento e nas ondas?!

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 4, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.