Marcos 1

An it jilchith cau cʼal i Ajatic Jesucristo (HUSNT1971) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 Ne’ets cu olna’ jant’ini’ ti ts’i’quin an alhua’ cau tin cuenta a Jesucristo in Tsacamil a Dios.
1 A boa notícia que fala a respeito de Jesus Cristo, Filho de Deus, começou a ser dada
2 Ma ti lej biyalits in caulomejil a Dios Isaias in thucha’ jahua’ a Dios in uchamal antse’ in Tsacamil Jesucristo:
2 como o profeta Isaías tinha escrito. Ele escreveu o seguinte: “Deus disse: Eu enviarei o meu mensageiro adiante de você para preparar o seu caminho.”
3 Jaja’ ne’ets quin thajchixnanchi an inicchic ax u che’el ti al an joltam antse’:
3 E o profeta escreveu também: “Alguém está gritando no deserto: Preparem o caminho para o Senhor passar! Abram estradas retas para ele!”
4 Jant’ini’ ti thuchathits antsana’ ne’ets ca aban i caulome c’al a Dios, antsana’ ti chich a Juan. Xe’ets ti pujax c’al an inicchic ax u che’el c’al jaja’ ti al an joltam. In thajchixnanchal ca jic’tson c’al in hualab abal ca paculanchat c’al a Dios, ani ca pujan.
4 E foi assim que João Batista apareceu no deserto, batizando o povo e anunciando esta mensagem: — Arrependam-se dos seus pecados e sejam batizados, que Deus perdoará vocês.
5 Chich taja’ jat’hua’ patal an inicchic ax u c’uajil tihua’ tim puhuel an tsabal Judea ani ax ti bichou Jerusalén quin ats’anchi in thajchixtal a Juan. U pujayabchic taja’ c’al a Juan ti al am pulic itse’ Jordán jitats in lujuhual in hualab c’al a Dios.
5 Muitos moradores da região da Judeia e da cidade de Jerusalém iam ouvir João. Eles confessavam os seus pecados, e João os batizava no rio Jordão.
6 Toltomith a Juan c’al i toltom axi ts’ejcath c’al in jujul an camello. In huic’ ts’ejcath pel i ot’. In c’apchal in t’u’ul an ts’ili’ ax u c’apab ani an alte’ tsi’im.
6 Ele usava uma roupa feita de pelos de camelo e um cinto de couro e comia gafanhotos e mel do mato.
7 In thajchixnanchal an inicchic antse’:
7 Ele dizia ao povo: — Depois de mim vem alguém que é mais importante do que eu, e eu não mereço a honra de me abaixar e desamarrar as correias das sandálias dele.
8 Nana’ tu pujayalchic c’al i ja’, ani jaja’ axi taye tal talbel jats ne’ets ti pujaychic c’al an Espiritu Santo.
8 Eu batizo vocês com água, mas ele os batizará com o Espírito Santo.
9 Jun a q’uicha cale a Jesús ti bichou Nazaret axi cuentalith ti Galilea, ani ulits c’al a Juan ti pulic itse’ Jordán. Ani pujnal taja’ c’al a Juan.
9 Nessa ocasião Jesus veio de Nazaré, uma pequena cidade da região da Galileia, e foi batizado por João Batista no rio Jordão.
10 Taley tam ti calelelits a Jesús ti al an ja’, tam tin tsu’u japq’uinal an eb ani pa’i’il an Espiritu Santo ejtil i cucu’. Ta jilc’on c’al a Jesús.
10 No momento em que estava saindo da água, Jesus viu o céu se abrir e o Espírito de Deus descer como uma pomba sobre ele.
11 Ani ats’atmel jaye jun i cau tal ti eb c’al a Dios, taunab a Jesús antse’:
11 E do céu veio uma voz, que disse: — Tu és o meu Filho querido e me dás muita alegria.
12 Taley talbel ne’tha a Jesús c’al an Espiritu Santo ca c’ale ti al i joltam.
12 Logo depois o Espírito Santo fez com que Jesus fosse para o deserto.
13 Ani tats ti c’uajiy tsab inic a q’uicha jun ti hua’ats i thimalon tse’ acanchic. Ani lej nixoc’nab le’nab ca hualbin c’al a Satanás. Chich i ángelchic abal quin tsapliy a Jesús.
13 Jesus ficou lá durante quarenta dias, sendo tentado por Satanás. Ali havia animais selvagens, e os anjos cuidavam de Jesus.
14 Balithits a Juan ti al an huic’axte’ tam ti a Jesús ulits ti Galilea. Taja’ in olnanchalchic an inic an alhua’ cau jant’ini’ tin t’ajal a Dios ti Ts’ale.
14 Depois que João foi preso, Jesus seguiu para a região da Galileia e ali anunciava a boa notícia que vem de Deus.
15 In ucha’chic:
15 Ele dizia:
16 Ne’ets a Jesús hualchicte’ am pulic lejem Galilea, ani taja’ in tsu’u tsab i inic ti alim to’ol. Pel a Simón c’al in ebchal Andrés ax im pet’nalchic an thachumtalab c’al an to’ol ti al am pulic lejem.
16 Jesus estava andando pela beira do lago da Galileia quando viu dois pescadores. Eram Simão e o seu irmão André, que estavam no lago, pescando com redes.
17 A Jesús in ucha’chic:
17 Jesus lhes disse:
18 Ani thubat in jiloc’na’chic in thachumtal c’al an to’ol, ani ts’at’ey c’al a Jesús.
18 Então eles largaram logo as redes e foram com Jesus.
19 Taley belats a Jesús ne’ets más tihua’, ani in tsu’u jaye a Jacobo c’al in ebchal Juan. Jaja’chic pel in tsacamil a Zebedeo. C’uajatchic ti al an tan in c’ua’chiyal in thachumtal c’al an to’ol.
19 Um pouco mais adiante Jesus viu outros dois irmãos. Eram Tiago e João, filhos de Zebedeu, que estavam no barco deles, consertando as redes.
20 A Jesús in caniychic ca chich. Ani in jila’chic in tata Zebedeo c’al in t’ojnalilchic ti al an tan, ani ta c’alechic ca ts’at’eyits jaye c’al a Jesús.
20 Jesus chamou os dois, e eles deixaram Zebedeu, o seu pai, e os empregados no barco e foram com ele.
21 Ulits a Jesús junax c’al in ts’at’elilchic ti bichou Capernaum. Taja’ otsits tin tiyopanil an Israelchic, ani in exobchal in cahuintal a Dios an inicchic. Pel i sábado.
21 Jesus e os discípulos chegaram à cidade de Cafarnaum, e, no sábado, ele foi ensinar na sinagoga .
22 Cum u exobchix c’al i lej uchbith cau yab ejtil axi exobchix c’al an ts’ejcath cau binath c’al a Moisés, jaxtam lej jic’panchab in exobchixtal.
22 As pessoas que o escutavam ficaram muito admiradas com a sua maneira de ensinar. É que Jesus ensinava com a autoridade dele mesmo e não como os mestres da Lei.
23 Ani c’uajat al nixe’ xi tiyopan jun i inic co’oyab c’al i at’ax teneclab. U lej thajanthab c’al an at’ax quin ucha’ a Jesús antse’:
23 Então chegou ali um homem que estava dominado por um espírito mau. O homem gritou:
24 ―¿Jant’o hualam a le’ tucu t’ajchi, Jesús Nazaretib? Hualam a le’ tucu t’ajat talabetha’. Nan tu exlanchal a ey pel ti T’ocat Tsacamil a Dios.
24 — O que quer de nós, Jesus de Nazaré? Você veio para nos destruir? Sei muito bem quem é você: é o Santo que Deus enviou!
25 Tam c’uiyan an at’ax teneclab c’al a Jesús, uchan:
25 Então Jesus ordenou ao espírito mau:
26 Tam lej ts’ebtsinthab ani lej thajanthab lej tsapic nixe’ xi inic c’al an at’ax teneclab, ani tam calejits tin ichich.
26 Aí o espírito sacudiu o homem com violência e, dando um grito, saiu dele.
27 Ani cum lej in jic’pal patal axi muthat taja’ in conoyal antse’:
27 Todos ficaram espantados e diziam uns para os outros: — Que quer dizer isso? É um novo ensinamento dado com autoridade. Ele manda até nos espíritos maus, e eles obedecem.
28 Ani lej thubat t’iloxnanchab in labith t’ajbilchic a Jesús tim puhuel am bichouchic ti Galilea.
28 E a fama de Jesus se espalhou depressa por toda a região da Galileia.
29 Calejitschic ti al an tiyopan, c’ale a Jesús junax c’al a Jacobo ani c’al a Juan, ulits tin q’uima’ a Simón ani a Andrés.
29 Logo depois, Jesus, Simão, André, Tiago e João saíram da sinagoga e foram até a casa de Simão e de André.
30 Taja’ c’uajat mo’ol c’al i c’aq’ueltalab in uxum iyam a Simón ti al i huaytalab tsey. Ani olchinal a Jesús abal u ya’ul.
30 A sogra de Simão estava de cama, com febre. Assim que Jesus chegou, contaram a ele que ela estava doente.
31 Tam utey a Jesús, in yac’uchi in c’ubac ani in ts’acba’. Ma tameq’ui jun t’ajat tixc’anchat an c’aq’ueltalab. Tam jaja’ an uxum im pijchi a Jesús junax c’al in junquilchic.
31 Ele chegou perto dela, segurou a mão dela e ajudou-a a se levantar. A febre saiu da mulher, e ela começou a cuidar deles.
32 Otscanits a q’uicha ani aclelits tam tu chanchinal a Jesús yan i ya’ulchic ani yan ax u co’oyab c’al i at’ax teneclab.
32 À tarde, depois do pôr do sol , levaram até Jesus todos os doentes e as pessoas que estavam dominadas por demônios.
33 Ma tim patal am bichou utey al an hui’leb jun ti c’uajat a Jesús.
33 Todo o povo da cidade se reuniu em frente da casa.
34 Ani in jelthachiquiyal yan i ya’ul jahuaquitsq’ui tam yau’lats, ani jaye in canchal yan i at’ax teneclab. Aba ani’ exlanchat in ey a Jesús c’al nixe’ xi at’ax teneclabchic, bel yab in hualcanchi quin olchi in ey c’al jita’.
34 Jesus curou muitas pessoas de todo tipo de doenças e expulsou muitos demônios. Ele não deixava que os demônios falassem, pois eles sabiam quem Jesus era.
35 Taley aytalab q’uicha ts’aquiy a Jesús tam yic’uic’uile. Cale ti al am bichou, c’ale ti ol pil jun ti jolat.
35 De manhã bem cedo, quando ainda estava escuro, Jesus se levantou, saiu da cidade, foi para um lugar deserto e ficou ali orando.
36 Ani talbel c’ale a Simón c’al in junquilchic quin aliy a Jesús.
36 Simão e os seus companheiros procuraram Jesus por toda parte.
37 In ela’ ani in ucha’:
37 Quando o encontraram, disseram: — Todos estão procurando o senhor.
38 Toc’tsin a Jesús:
38 Jesus respondeu:
39 Ani xe’tsitsil a Jesús tim puhuel an tsabal Galilea ti thajchix c’al in cahuintal a Dios ti al in tiyopanilchic an Israelchic, ani jaye in canchal i at’ax teneclab an inicchic.
39 Jesus andava por toda a Galileia, anunciando o evangelho nas sinagogas e expulsando demônios.
40 Taley utey c’al a Jesús jun i inic ax in cua’al i t’it’ c’apux c’al in anam t’u’ul. In tuthuhual in c’ualal tin tamet a Jesús, ani in ucha’:
40 Um leproso chegou perto de Jesus, ajoelhou-se e disse: — Senhor, eu sei que o senhor pode me curar se quiser.
41 A Jesús in yajnanchi. In tacchi ani in ucha’:
41 Jesus ficou com muita pena dele, tocou nele e disse:
42 Tam tin ucha’its antsana’ a Jesús, tameq’ui jelthachits.
42 No mesmo instante a lepra desapareceu, e ele ficou curado. Então Jesus o mandou embora.
43 Tam ti a Jesús oc’chithe abal quin aba’ ca c’ale, in lej ucha’:
43 — ausente —
44 ―Ca lej t’aja’ ti cuenta yab jita’ ca olchi jahua’ nan tu t’ajchamal. Expith quit c’ale c’al am pale’ ani ca bina’ an ts’acchixtalab ax in ulal an ts’ejcath cau binath c’al a Moisés in uchbil quim bina’ jitats jelthachits c’al an t’it’ axi c’apux c’al in anam t’u’ul. Antsana’ ta ca t’aja’ abal ca tejhua’methanchi an inicchic abal it jelthachits.
44 — ausente —
45 Aba ani’ uchan yab jita’ quin olchi, bel xe’ets in olchal patal jitats in tamuhual abal jelthachits c’al a Jesús. Cum lej olnanchab in t’ajbil a Jesús ani jaja’ yab in le’ antsana’ ca olnanchat, jaxtam yabats lej tejhua’ xe’ets al i bichouchic. Aba ani’ xe’ets al i joltam, bel chich yantalam i inicchic aba ju’tamq’ui quin tsu’u a Jesús.
45 Mas o homem começou a falar muito e espalhou a notícia. Por isso Jesus não podia mais entrar abertamente em qualquer cidade, mas ficava fora, em lugares desertos. E gente de toda parte vinha procurá-lo.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 1, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.