Lucas 5
An it jilchith cau cʼal i Ajatic Jesucristo (HUSNT1971) vs NVT
1 Jun a q’uicha c’uajat a Jesús hualte’ am pulic lejem Genesaret, ani ulits taja’ yantalam i inic c’al jaja’. Lej q’uits’c’omayab jaja’ c’al an mulcunel, cum in le’chic ca exobchin in cahuintal a Dios.
1 Estando Jesus à beira do lago de Genesaré, grandes multidões se apertavam em volta dele para ouvir a palavra de Deus.
2 A Jesús in tsu’u tsab i jolat tan hualte’ am pulic lejem. Pel i tanchic axi jilnenec taja’ c’al i alim to’olchic, ani c’uajat jaja’chic hualte’ am pulic lejem ti pac’ul c’al an thachumtalab c’al an to’ol.
2 Ele notou que, junto à praia, havia dois barcos vazios, deixados por pescadores que lavavam suas redes.
3 Otsits a Jesús tin tanil a Simón, ani in ucha’ max ca hue’ nixq’uinchat al am pulic lejem. Tam buxcan a Jesús al an tan, ani in ts’i’quiy ti exobchix c’al am pulic mulcunel.
3 Entrou num dos barcos e pediu a Simão, seu dono, que o afastasse um pouco da praia. Então sentou-se no barco e dali ensinou as multidões.
4 Tam ti talits ti exobchix, in uchaye a Simón:
4 Quando terminou de falar, disse a Simão: “Agora vá para onde é mais fundo e lancem as redes para pescar”.
5 Toc’tsin a Simón:
5 Simão respondeu: “Mestre, trabalhamos duro a noite toda e não pegamos nada. Mas, por ser o senhor quem nos pede, vou lançar as redes novamente”.
6 Im pet’na’its, ani balin yan i to’ol ma tujey ca t’apts’in an thachumtalab.
6 Dessa vez, as redes ficaram tão cheias de peixes que começaram a se rasgar.
7 Tam in t’ipchi c’al in c’ubac ca chich ti tolmiyab c’al in at t’ojnal axi c’uajatchic al junaquits i tan. Tam chich jaja’chic in t’uchiy axi tsab i tan c’al i to’ol, ma hue’its ca uc’tsin an tanchic c’al xi yantalam i to’ol.
7 Então pediram ajuda aos companheiros do outro barco, e logo os dois barcos estavam tão cheios de peixes que quase afundaram.
8 Tam tin tsu’u a Simón Pedro antsana’, tam tin tuthu in c’ualal tin tamet a Jesús, ani in ucha’:
8 Quando Simão Pedro se deu conta do que havia acontecido, caiu de joelhos diante de Jesus e disse: “Por favor, Senhor, afaste-se de mim, porque sou homem pecador”.
9 Ani lej jic’pax a Simón ani c’al patal in at t’ojnalchic c’al nixe’ xi yantalam i to’ol calthame.
9 Pois ele e seus companheiros ficaram espantados com a quantidade de peixes que haviam pescado,
10 Aniye jaye in jic’pal a Jacobo ani a Juan in cuitolilchic a Zebedeo. Pelchic xe’ in at t’ojnal jaye a Simón. Tam uchan a Simón c’al a Jesús:
10 assim como seus sócios, Tiago e João, filhos de Zebedeu. Jesus respondeu a Simão: “Não tenha medo! De agora em diante, você será pescador de gente”.
11 C’al axe’ xi cau im beltha’chic an tan ma in tamu an tsabal. Tam in tala’ jilcachiquiy in t’ojlabil, ani ts’at’eychic c’al a Jesús.
11 E, assim que chegaram à praia, deixaram tudo e seguiram Jesus.
12 Jun a q’uicha c’uajat a Jesús al i bichou tam ti ulits jun i inic ax in cua’al i t’it’ c’apux c’al in anam t’u’ul. In tsu’u a Jesús ani chich in tuthuhual in c’ualal tin tamet, ma pac’lun tsabal c’al in hual. In lej canat ucha’:
12 Num povoado, Jesus encontrou um homem coberto de lepra. Quando o homem viu Jesus, prostrou-se com o rosto em terra e suplicou para ser curado, dizendo: “Se o senhor quiser, pode me curar e me deixar limpo”.
13 Tam a Jesús in tacchi c’al in c’ubac ani in ucha’:
13 Jesus estendeu a mão e o tocou. “Eu quero”, respondeu. “Seja curado e fique limpo!” No mesmo instante, a lepra desapareceu.
14 Tam a Jesús in ucha’ yab quin olchi jita’ jahua’ t’ajchinenec. In ucha’ jaye:
14 Então Jesus o instruiu a não contar a ninguém o que havia acontecido. “Vá e apresente-se ao sacerdote para que ele o examine”, ordenou. “Leve a oferta que a lei de Moisés exige pela sua purificação. Isso servirá como testemunho.”
15 Ani lej t’iloxnanchab in labith t’ajbilchic a Jesús. Chuthel chuthel u tamcunal yantalam i inic abal quin ats’anchi in cahuintal ani abal ca jeltha.
15 Mas as notícias a seu respeito se espalhavam ainda mais, e grandes multidões vinham para ouvi-lo e para ser curadas de suas enfermidades.
16 Aba ani’ u le’nab ca ats’anchat in cahuintal a Jesús, bel jaja’ u pelel junchiquil al i joltam ca olon.
16 Ele, porém, se retirava para lugares isolados, a fim de orar.
17 Jun a q’uicha tam ti exobchix a Jesús, c’uajat quetechic ti ots’ohuix i fariseochic ani i exobchixchic c’al an ts’ejcath cau binath c’al a Moisés. Che’necchic ma ti Jerusalén ani ma tim patal am bichouchic axi cuentalith ti Galilea ani ti Judea. Jaye a Jesús in jelthal i ya’ulchic, ani antsana’ tin tejhua’methal in tsap a Dios.
17 Certo dia, enquanto Jesus ensinava, alguns fariseus e mestres da lei estavam sentados por perto. Eles vinham de todos os povoados da Galileia, da Judeia e de Jerusalém. E o poder do Senhor para curar estava sobre Jesus.
18 Tam ulits talchic i inic in chi’thal i tsambe al i tseyte’ tat. In le’ quin otha’ tin al an ata ani quin mo’ca’ tin tamet a Jesús.
18 Alguns homens vieram carregando um paralítico numa maca. Tentaram levá-lo para dentro da casa, até Jesus,
19 Yab in ejtou ni ju’ta quin otha’ cum lej yantalam an inicchic c’uajat. Tam c’athiychic hualq’ui’ ani in jacchi hue’ in jujlabil an ata. Tam im pa’ba’chic an tsambe c’al patal an tseyte’ tat, ani in mo’ca’ tin tamet a Jesús.
19 mas não conseguiram, por causa da multidão. Então subiram ao topo da casa e removeram uma parte do teto. Em seguida, baixaram o paralítico na maca até o meio da multidão, bem na frente dele.
20 Tam ti a Jesús in tsu’u antsana’ in lej belalchic, tam in ucha’ an tsambe:
20 Ao ver a fé que eles tinham, Jesus disse ao paralítico: “Homem, seus pecados estão perdoados”.
21 Tam an exobchixchic c’al an ts’ejcath cau binath c’al a Moisés ani an fariseochic in tsalpanchal jahua’ a Jesús antsana’ in ucha’ an tsambe. In tsalpayalchic jita’ jaja’ abal in t’ajal ejtil max pel a Dios. In uluchic tin ichich abal expith a Dios jats in cua’al in eyaltal quim paculanchi in hualab an inic.
21 Mas os fariseus e mestres da lei pensavam: “Quem ele pensa que é? Isso é blasfêmia! Somente Deus pode perdoar pecados!”.
22 Ani a Jesús in exla’its jant’ini’ tu tsalpanchab c’al jaja’chic. Jaxtam in ucha’chic:
22 Jesus, sabendo o que pensavam, perguntou: “Por que vocês questionam essas coisas em seu coração?
23 Yab q’uibat abal nan cu ucha’ an tsambe nan tu paculanchal a hualab, ani yab q’uibat jaye cu ucha’ quit ts’aquiy ani quit belats.
23 O que é mais fácil dizer: ‘Seus pecados estão perdoados?’ ou ‘Levante-se e ande’?
24 Nana’its tin Juntal patal an inicchic, ani c’al u eyaltal tin jelthom tiquin exlanchi u ey abal u cua’al jaye u eyaltal teje’ tsabal cu paculanchi in hualab an inic.
24 Mas eu lhes mostrarei que o Filho do Homem tem autoridade na terra para perdoar pecados”. Então disse ao paralítico: “Levante-se, pegue sua maca e vá para casa”.
25 Ma tameq’ui thubat ts’acpan jelthachits, ani in thaya’ in tseyte’ tatil jun ti cuatsatac, ani ta c’ale tin q’uima’. In lej puhuethanchal im bij a Dios.
25 De imediato, à vista de todos, o homem se levantou, pegou sua maca e foi para casa louvando a Deus.
26 Patal an inicchic axi muthat taja’ in jic’pal ani im puhuethanchal im bij a Dios jaye. In uluchic:
26 Todos ficaram muitos admirados e, cheios de temor, louvaram a Deus, exclamando: “Hoje vimos coisas maravilhosas!”.
27 Taley talbel tam ti ne’ets ti bel a Jesús in tsu’u jun i inic quetel im bats’c’uhual an jalbixtalab tumin tin cuenta an gobierno. Pel a Leví. A Jesús in ucha’:
27 Depois disso, Jesus saiu da cidade e viu um cobrador de impostos chamado Levi sentado no local onde se coletavam impostos. “Siga-me”, disse-lhe Jesus,
28 Tam thubat cuble a Leví, in tala’ jilcachiquiy jahua’ in t’ajalac. In ts’at’enchi a Jesús.
28 e Levi se levantou, deixou tudo e o seguiu.
29 Ani talbel ts’ejcanchat a Jesús i ts’alat c’apuxtalab tin q’uima’ a Leví. C’uajatchic taja’ quetel ti c’apul al an mexa yan i bats’c’ul jalbixtalab tumin tin cuenta an gobierno ani yan q’ue’at i inic.
29 Mais tarde, Levi ofereceu um banquete em sua casa, em honra de Jesus. Muitos cobradores de impostos e outros convidados comeram com eles,
30 Tam talchic i fariseo ani i exobchixchic c’al an ts’ejcath cau binath c’al a Moisés in ts’i’quiyal quin jolbiy in exobalilchic a Jesús. In ucha’chic:
30 mas os fariseus e mestres da lei se queixaram aos discípulos: “Por que vocês comem e bebem com cobradores de impostos e pecadores?”.
31 Toc’tsin a Jesús in ucha’chic:
31 Jesus lhes respondeu: “As pessoas saudáveis não precisam de médico, mas sim os doentes.
32 Nan in che’nec cu caniy ca chich c’al nana’ ca jic’tson c’al in hualab jitats in lej exlalits tin ichich abal pel i hualbith inic ani iba ax in tsalpayal pel i alhua’ inic.
32 Não vim para chamar os justos, mas sim os pecadores, para que se arrependam”.
33 Exom conoyabe a Jesús c’al an fariseochic ani c’al an exobchixchic c’al an ley binath c’al a Moisés antse’:
33 Algumas pessoas disseram a Jesus: “Os discípulos de João Batista jejuam e oram com frequência, e os discípulos dos fariseus também. Por que os seus vivem comendo e bebendo?”.
34 Toc’tsiyatchic c’al a Jesús:
34 Jesus respondeu: “Por acaso os convidados de um casamento jejuam enquanto festejam com o noivo?
35 Max quim baju a q’uicha tixc’anenequits an tomquinel inic, tam ojni’ in tomnalits ca pablatschic ani yab ca c’aputs. Tam nan in tixc’anenecaquits, tam ojni’ in tomnal ca pablats u exobalilchic jaye.
35 Um dia, porém, o noivo lhes será tirado, e então jejuarão”.
36 A Jesús in uchayechic i jalpith cau:
36 Jesus também lhes apresentou a seguinte ilustração: “Ninguém rasgaria um pedaço de tecido de uma roupa nova para remendar uma roupa velha. Se o fizesse, estragaria a roupa nova, e o remendo não se ajustaria à roupa velha.
37 Yab in tomnal ca baliyat al i biyal balixtalab ot’ in ja’lil an lab t’uthub ax u it boclinalits. Max ani’ ca t’ajan, ne’ets ca mits’c’an an ot’ ani ne’ets ca huac’lan am boc lab t’uthub. Antsana’ ti ne’ets ca othey am balixtalab ot’ ani ne’ets ca q’uibey am boc.
37 “E ninguém colocaria vinho novo em velhos recipientes de couro. Os recipientes velhos se arrebentariam, deixando vazar o vinho e estragando o recipiente.
38 Jaxtam in tomnal ca baliyat in ja’lil an lab t’uthub ax u it boclinalits al i it balixtalab ot’. Tam ne’ets ca ohuey am balixtalab ot’ ani jaye am boc.
38 Vinho novo deve ser guardado em recipientes novos.
39 Jitats in uts’al am biyal boc yab ne’ets quin le’na’ axi it, cum in tsalpayal abal axi biyal jats axi lej huinat alhua’.
39 E ninguém que bebe o vinho velho escolhe beber o vinho novo, pois diz: ‘O vinho velho é melhor’”.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 5, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.