Lucas 23

An it jilchith cau cʼal i Ajatic Jesucristo (HUSNT1971) vs NAA

Sair da comparação
NAA Nova Almeida Atualizada 2017
1 Taley patal axi muthatchic taja’ c’ale, in ne’thal a Jesús c’al a Pilato.
1 Levantando-se toda a assembleia, levaram Jesus a Pilatos.
2 Ani taja’ tin tamet a Pilato in ts’i’quiychic quin jolbiy a Jesús. In uluchic:
2 E ali começaram a acusá-lo, dizendo: — Encontramos este homem pervertendo a nossa nação, impedindo que se pague imposto a César e afirmando ser ele o Cristo, o Rei.
3 Tam conoyab a Jesús c’al a Pilato:
3 Então Pilatos perguntou a Jesus: — Você é o rei dos judeus? Jesus respondeu:
4 Tam a Pilato in ucha’ an oc’lecchic pale’ ani patal axi muthat taja’:
4 Então Pilatos disse aos principais sacerdotes e às multidões: — Não vejo neste homem crime algum.
5 Ani lej pajamix an mulcunel in ulu:
5 Mas eles insistiam cada vez mais, dizendo: — Ele agita o povo, ensinando por toda a Judeia. Começou na Galileia e agora chegou aqui.
6 Cum a Pilato in ats’a’ abal in uluchic Galilea, in conoy max a Jesús pel i Galileajib.
6 Quando Pilatos ouviu isso, perguntou se o homem era galileu.
7 Cum olchin abal ja’its, tam in aba’ ca ne’tha c’al a Herodes axi c’uajat ti Jerusalén nixe’ xa q’uicha. Cum pel jaja’ an gobernador ax ti Galilea.
7 Ao saber que Jesus era da região governada por Herodes, e estando este em Jerusalém naqueles dias, Pilatos enviou Jesus a Herodes.
8 Ani lej culbel a Herodes tam tin tsu’u a Jesús, cum ohuatits tin le’namal quin tsu’u. In ats’amalits lej t’ilnal, ani in lej le’ max quin tsu’u quin t’aja’ i labith t’ajbilab.
8 Quando Herodes viu Jesus, ficou muito contente, pois havia muito queria vê-lo, por ter ouvido falar a respeito dele. Esperava também vê-lo fazer algum sinal.
9 Ani lej conomichiquix a Herodes c’al a Jesús, tocat yab toc’tsiyab.
9 E de muitas maneiras o interrogava, mas Jesus não lhe respondia nada.
10 Taja’ c’uajat jaye an oc’lecchic pale’ ani an exobchixchic c’al an ts’ejcath cau binath c’al a Moisés lej pajamix ti jolbix c’al a Jesús.
10 Os principais sacerdotes e os escribas ali presentes o acusavam com veemência.
11 Lej alalnab ani tilibnab Jesús c’al a Herodes ani c’al in soldadojilchic. Alq’uith toltomiyab c’al i ts’alat nacat coton ejtilac max pel i ts’ale. Taley a Herodes in aba’ an cau ca huichba c’al a Pilato.
11 Mas Herodes, juntamente com os seus soldados, tratou Jesus com desprezo. E, para zombar de Jesus, mandou que o vestissem com um manto luxuoso, e o devolveu a Pilatos.
12 Aba ani’ ti jayq’ui’ c’uiyax a Pilato c’al a Herodes, ma tam nixe’ xa q’uicha ja’ubnax.
12 Naquele mesmo dia, Herodes e Pilatos se reconciliaram, pois antes eram inimigos.
13 Tam a Pilato in tamcuy an oc’lecchic pale’ ani an oc’lecchic bichou ani axi q’ue’atchic al am bichou.
13 Pilatos, então, reuniu os principais sacerdotes, as autoridades e o povo
14 In ucha’chic:
14 e lhes disse: — Vocês me apresentaram este homem como sendo um agitador do povo. Mas, tendo-o interrogado na presença de vocês, nada verifiquei contra ele dos crimes de que vocês o acusam.
15 Aniye jaye yab elchinenec c’al a Herodes jant’o c’al ta ca jolbiyat. Ca lej t’aja’ ti cuenta abal ni jant’o yab in t’ajamal yab alhua’ abal ca tsemtha.
15 Nem mesmo Herodes, pois o mandou de volta para cá. Assim, é claro que ele não fez nada que mereça a pena de morte.
16 Expith u ulal ca huithc’oyat, ani tam ne’ets cu hualca’.
16 Portanto, após castigá-lo, ordenarei que seja solto.
17 Antsana’ pel i ujnamtalab ca hualca jun i huic’nel tam u t’ajnal an ajib tin cuenta abal calthame am biyal bichou Israel ti Egipto.
17 [E ele era obrigado a soltar-lhes um detento por ocasião da festa.]
18 Ani patal an mulcunel tocat in thajat uluchic:
18 Toda a multidão, porém, gritava: — Fora com este! Solte-nos Barrabás!
19 C’uajat a Barrabás ti al an huic’axte’ cum pejexnenequits c’al an oc’lecchic ani tsemthomamathits.
19 Barrabás estava preso por causa de uma revolta na cidade e também por homicídio.
20 Cum a Pilato in le’ quin hualca’ a Jesús, in tsab tauna’ an mulcunel junil.
20 Pilatos, querendo soltar Jesus, falou outra vez ao povo.
21 Tocat c’athpich thajat toc’tsin:
21 Eles, porém, gritavam mais ainda: — Crucifique! Crucifique-o!
22 Oxchilab calat a Pilato in ucha’chic:
22 Então, pela terceira vez, Pilatos lhes perguntou: — Que mal fez este? De fato, não achei nada contra ele para condená-lo à morte. Portanto, depois de o castigar, mandarei soltá-lo.
23 Lej pajamixe an mulcunel, in thajat uluchic ca q’uet’ath tsemtha a Jesús ti al an cruz. Taley a Pilato in ucha’ an mulcunel ani an oc’lecchic pale’ abal bel ne’ets quin t’aja’ jant’inits jaja’chic in le’.
23 Mas eles insistiam com grandes gritos, pedindo que fosse crucificado. E o clamor deles prevaleceu.
24 Antsana’ a Pilato tim bina’ in cahuintal jant’ini’ ti uchenec c’al an mulcunel.
24 Então Pilatos decidiu atender-lhes o pedido.
25 Tam im bina’ a Jesús c’al an mulcunel ca tsemtha jant’ini’ ti le’nab c’al jaja’chic, ani in hualca’ a Barrabás jant’ini’ ti le’nab ca hualca c’al an mulcunel. Pel jaja’ axi c’uajat ti al an huic’axte’ cum pejexnenequits c’al an oc’lecchic ani tsemthomamathits.
25 Soltou aquele que estava encarcerado por causa da revolta e do homicídio, a quem eles pediam; e, quanto a Jesus, entregou-o à vontade deles.
26 Tam ti ne’ets ne’thabits a Jesús ti bel abal ca tsemtha, tal jun i inic im bij Simón axi pel i Cirenejib. Tal eleb ti al am bichou ani u aynalits. Jats punuhuat c’al an soldadochic abal quin quitnanchi an cruz ax in quitnal a Jesús ani ca ts’at’ey tin cux a Jesús.
26 E, enquanto o conduziam, eles agarraram um cireneu, chamado Simão, que vinha do campo, e puseram-lhe a cruz sobre os ombros, para que a levasse após Jesus.
27 An ts’at’elchic hua’ats yantalam, ani yan i uxum in thajat uc’nanchal a Jesús.
27 Uma grande multidão de povo o seguia, e também mulheres que batiam no peito e o lamentavam.
28 Ani a Jesús tocat in met’al an uxumchic, ani in ucha’:
28 Porém Jesus, voltando-se para elas, disse:
29 Cum ne’ets quim baju an q’uichachic lej yajchictalab. Ne’ets quin ulu an inicchic: Lej alhua’talab max i uxum yab quin ejtou quin co’oy i tsacam ani max i uxum yab chuchuthom.
29 Porque virão dias em que se dirá: “Bem-aventuradas as estéreis, que não geraram, nem amamentaram.”
30 Ne’ets quin tauna’ an ts’enchic ani an t’ec’at bolchalchic quin ulu: Quit ijcan c’al huahua’ abal tucu t’ajat tsa’cuy, quin uluchic.
30 Nesses dias, dirão aos montes: “Caiam em cima de nós!” E às colinas: “Cubram-nos!”
31 Nana’ yab in hualbith ani bel ne’ets quin lej yajchiquiyat, ani al nixe’ xa q’uicha taye tal axi hualbith ne’ets ca más c’athpich yajchiquiyat.
31 Porque, se isto é feito com a madeira verde, o que será da madeira seca?
32 An soldadochic in ne’thal jaye tsab i jolbinel quin tsemtha’ junax c’al a Jesús.
32 E também eram levados outros dois, que eram malfeitores, para serem executados com Jesus.
33 Taley ultsitschic al jun i c’uajattalab im bij Tam’oc’, ani tats ti q’uet’an a Jesús ti al an cruz. Antsana’ jaye t’ajchin nixe’ xi tsab i jolbinel, jun jilchin tin huinab a Jesús ani axi jun tin c’uatab.
33 Quando chegaram ao lugar chamado Calvário, ali o crucificaram, bem como aos malfeitores, um à sua direita, outro à sua esquerda.
34 Tam ti q’uet’athits a Jesús ti al an cruz olon, in ulu:
34 Mas Jesus dizia: Então, para repartir as roupas dele, lançaram sortes.
35 An mulcunel tocat in met’alq’ui a Jesús, ani an oc’lecchic in tilibnath ulu:
35 O povo estava ali e observava tudo. Também as autoridades zombavam e diziam: — Salvou os outros. Que salve a si mesmo, se é, de fato, o Cristo de Deus, o escolhido.
36 Ani u tilibnax an soldadochic jaye c’al a Jesús. Uteychic im pitha’ i tsa’ic vino quin uts’a’.
36 Igualmente os soldados zombavam dele e, aproximando-se, trouxeram-lhe vinagre, dizendo:
37 Ani tilibnath uchan c’al jaja’chic:
37 — Se você é o rei dos judeus, salve a si mesmo.
38 Tin oc’ an cruz punchithits i thuchlab jolbixtalab thuchath ti griego cau, ani ti latín cau, ani ti hebreo cau. In ulal antse’: Ja’its axe’ in Ts’alejil an Israelchic.
38 Acima de Jesus estava a seguinte inscrição: “ Este é o Rei dos Judeus ”.
39 Jun axi tsab an jolbinel q’uet’ath jaye al an cruz in tilibnath ucha’ a Jesús:
39 Um dos malfeitores crucificados blasfemava contra Jesus, dizendo: — Você não é o Cristo? Salve a si mesmo e a nós também.
40 Tam jaja’ c’uiyath uchan c’al axi junaque an jolbinel antse’:
40 Porém o outro malfeitor o repreendeu, dizendo: — Você nem ao menos teme a Deus, estando sob igual sentença?
41 Huahua’ exom i yajchicnal an yajchictalab jahua’ in tomnal qui yajchicna’, cum expith i jalbiyal an hualabtalab jahua’ i t’ajamal, ani jaja’ yab in ne’thal ni jun i hualabtalab.
41 A nossa punição é justa, porque estamos recebendo o castigo que os nossos atos merecem; mas este não fez mal nenhum.
42 Tam jaja’ in ucha’ a Jesús:
42 E acrescentou: — Jesus, lembre-se de mim quando você vier no seu Reino.
43 Toc’tsiyat c’al a Jesús:
43 Jesus lhe respondeu:
44 Im bajuhuits ts’ejel q’uicha ani tam tala’ yic’utsin tim puhuel an tsabal, ani antsana’ jilc’on ma ti ox hora an huacal.
44 Já era quase meio-dia, e, escurecendo-se o sol, houve trevas sobre toda a terra até as três horas da tarde.
45 A q’uicha yab im bina’ in tajax. Ani cathlun am pelcath toltom ba’ am pulic tiyopan. Jilc’on tsab i pejach.
45 E o véu do santuário se rasgou pelo meio.
46 Tam a Jesús in lej tsapic ulu:
46 Então Jesus clamou em alta voz: E, dito isto, expirou.
47 An capitán c’al an soldadochic in tsu’u antsana’ tsemetsits a Jesús, ani im puhuethanchal im bij a Dios. In ulu:
47 O centurião, vendo o que tinha acontecido, deu glória a Deus, dizendo: — Verdadeiramente este homem era justo.
48 Tam an inicchic axi muthat taja’ quin met’a’ a Jesús, ta c’alechic in cuathcuayal in ichich c’al i lej t’e’pintalab.
48 E todas as multidões reunidas para aquele espetáculo, vendo o que havia acontecido, retiraram-se, batendo no peito.
49 Expith jilc’on quin met’a’ hue’ ou a Jesús patal axi exlomchic c’al jaja’ junax c’al i uxumchic axi ts’at’enec c’al jaja’ tam ti xe’etsac ti Galilea.
49 Entretanto, todos os conhecidos de Jesus e as mulheres que o tinham seguido desde a Galileia ficaram de longe, contemplando estas coisas.
50 C’uajatac jun i inic alhua’ ani pututh im bij José. U c’uajil ti Arimatea axi cuentalith ti Judea. Pel i ts’ejcom cau c’al an cuenel axi c’athpich in ey an ts’ejcom cau tin cuenta an tiyopanchic Israel.
50 E eis que havia um homem, chamado José, membro do Sinédrio, homem bom e justo,
51 Jaja’ in junini’ aychal a Dios ca chich quin t’aja’ ti lej Ts’ale teje’ tsabal. Yab in culbetnanchal abal jolbiyame a Jesús c’al in juntalchic al nixe’ xi cuenel ts’ejcom cau.
51 que não tinha concordado com o plano e a ação dos outros; era natural de Arimateia, cidade dos judeus, e esperava o Reino de Deus.
52 C’ale quin conchi a Pilato in inictal a Jesús quin joliy.
52 Ele foi até Pilatos e lhe pediu o corpo de Jesus.
53 Cum uchan bel quin ne’thanchi, c’ale im pa’banchi in inictal a Jesús ti al an cruz ani in thu’bay c’al i putat toltom. In mo’canchi al i jolimtalab tsajath jol paxal t’ujub. Taja’ yabaye jita’ joliyame.
53 E, tirando-o da cruz, envolveu-o num lençol de linho e o depositou num túmulo aberto numa rocha, onde ninguém havia sido sepultado ainda.
54 Pel i viernes tam ti t’ojojol am bichou Israel tin cuenta an sábado, ani hue’its ne’ets quim baju an sábado.
54 Era o dia da preparação, e o sábado estava para começar.
55 Hua’ats i uxumchic axi ts’at’enec c’al a Jesús ma tam ti xe’etsac jaja’ ti Galilea. C’alechic ani in tsu’u ju’ta ti mo’cathits in inictal a Jesús ti al an jolimtalab.
55 As mulheres que tinham vindo com Jesus desde a Galileia seguiram José e viram o túmulo e como o corpo foi colocado ali.
56 Taley huichiychic tin q’uima’ in t’ojojoyal i nihuihuiltalab ani i ilal quin ne’tha’ jun ti jolith a Jesús. Tam tin cua’alits t’ojojothits, pelits an sábado. Tam coyotschic, cum antsana’ bijithits quin t’aja’ c’al an ts’ejcath cau binath c’al a Moisés.
56 Então se retiraram para preparar óleos aromáticos e perfumes. E, no sábado, descansaram, segundo o mandamento.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 23, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.