Lucas 13
An it jilchith cau cʼal i Ajatic Jesucristo (HUSNT1971) vs NTLH
1 C’uajatchic taja’ talchic i inic c’al a Jesús in olchal jant’o t’ajchinenec talchic i Galileajib c’al in soldadojilchic a Pilato. Tsemthamecua’chic jaja’ biyat in tsemthal i co’nelchic axi ne’ets ca bina ti ts’acchixtalab ti al an tiyopan.
1 Naquela mesma ocasião algumas pessoas chegaram e começaram a comentar com Jesus como Pilatos havia mandado matar vários galileus, no momento em que eles ofereciam sacrifícios a Deus.
2 A Jesús in ucha’chic:
2 Então Jesus disse:
3 Nan tu uchalchic abal yab antsana’. Ani ta patal tata’chic max yab quit jic’tson c’al a hualab ani yab quit huenc’on c’al a Dios, ne’ets ca q’uiba’ a ejattal.
3 De modo nenhum! Eu afirmo a vocês que, se não se arrependerem dos seus pecados, todos vocês vão morrer como eles morreram.
4 Hualam a tsalpayalchic abal axi lajuj huaxic tsemthame tam ti ijcanchat an torre ti Siloé abal jaja’chic lej c’athpich hualbith ani yab ejtil axi q’ue’atchic ax u c’uajil ti Jerusalén.
4 E lembrem daqueles dezoito, do bairro de Siloé, que foram mortos quando a torre caiu em cima deles. Vocês pensam que eles eram piores do que os outros que moravam em Jerusalém?
5 Nan tu uchalchic abal yab antsana’. Ani ta patal tata’chic max yab quit jic’tson c’al a hualab ani yab quit huenc’on c’al a Dios, ne’ets ca q’uiba’ a ejattal.
5 De modo nenhum! Eu afirmo a vocês que, se não se arrependerem dos seus pecados, todos vocês vão morrer como eles morreram.
6 Tam a Jesús in olchichic i jalpith cau antse’:
6 Então Jesus contou esta parábola :
7 Tam uchan am beletnanchix tsabal c’al an thabal antse’: Oxits i tamub in che’nec cu aliy i hualilab al axe’ xi te’ higuera ani ni jayq’ui’ yab u elchal. Ca t’aq’uiy jun t’ajat abal yabats quin jolat xuts’q’uiy an tsabal.
7 Aí disse ao homem que tomava conta da plantação: “Olhe! Já faz três anos seguidos que venho buscar figos nesta figueira e não encontro nenhum. Corte esta figueira! Por que deixá-la continuar tirando a força da terra sem produzir nada?”
8 Toc’tsiyat an thabal tsabal: Ca jilaye axe’ xi tamub ani nan ne’ets cu xalchi an tsabal ani ne’ets cu jolchi i elich anam abal ca t’u’un an tsabal.
8 Mas o empregado respondeu: “Patrão, deixe a figueira ficar mais este ano. Eu vou afofar a terra em volta dela e pôr bastante adubo.
9 Lequitsq’ui max ca hualin tamna’, ani max i tam cu t’aq’uiy jun t’ajat.
9 Se no ano que vem ela der figos, muito bem. Se não der, então mande cortá-la.”
10 Jun i sábado c’uajat a Jesús ti exobchix tin tiyopanil an Israelchic.
10 Certo sábado, Jesus estava ensinando numa sinagoga .
11 Ani c’uajat taja’ jun i uxum ax in cua’al lajuj huaxic tamub ti cutulmethanchame in cux tin ebal abal co’oyab c’al i at’ax teneclab, ani ni hue’ yab in ejtohual ca lujcun.
11 E chegou ali uma mulher que fazia dezoito anos que estava doente, por causa de um espírito mau. Ela andava encurvada e não conseguia se endireitar.
12 A Jesús in tsu’u ani in ucha’:
12 Quando Jesus a viu, ele a chamou e disse:
13 Tam a Jesús im punchi in c’ubac tin inictal, ani tameq’ui t’ajat lujcunits in cux. Ani tamna’ an uxum im puhuethanchal im bij a Dios.
13 Aí pôs as mãos sobre ela, e ela logo se endireitou e começou a louvar a Deus.
14 Tam tsacuy an oc’lec c’al nixe’ xi tiyopan, cum jelthomats a Jesús tam sábado. In ucha’ axi muthat taja’chic:
14 Mas o chefe da sinagoga ficou zangado porque Jesus havia feito uma cura no sábado. Por isso disse ao povo: — Há seis dias para trabalhar. Pois venham nesses dias para serem curados, mas, no sábado, não!
15 Tam toc’tsiyat c’al an Ajatic:
15 Então o Senhor respondeu:
16 Auxe’ max yab in tomnamal cu jeltha’ tam sábado nixe’ xi uxum. Pel jaja’ in at xits’al a Abraham jant’ini’ tata’chic, ani lajuj huaxic tamubits ti ya’unthame c’al a Satanás.
16 E agora está aqui uma descendente de Abraão que Satanás prendeu durante dezoito anos. Por que é que no sábado ela não devia ficar livre dessa doença?
17 Tam tin uluhuits antsana’ a Jesús, tam patal in tomolnaxil tithebelchic. Ani aba ani’, bel patal am bichou lej culbel c’al an labith t’ajbilab ax in t’ajal a Jesús.
17 Os inimigos de Jesus ficaram envergonhados com essa resposta, mas toda a multidão ficou alegre com as coisas maravilhosas que ele fazia.
18 Tam a Jesús in ulu:
18 Jesus disse:
19 Jun i inic quin t’aya’ i iyalab mostaza tin tsabalil. Tocat ca cale ani ca puhueyits, tamna’ an ts’itsinchic u che’el quin ts’ejca’ in c’util ba’chic in c’ue’el ejtil max pel i te’.
19 Ele é como uma semente de mostarda que um homem pega e planta na sua horta. A planta cresce e fica uma árvore, e os passarinhos fazem ninhos nos seus ramos.
20 ¿C’al jant’oye más i t’ipchixtalab cu ulu a Dios in t’ajal ti Ts’ale?
20 Jesus continuou:
21 Pel ejtil i c’ac’chixtalab axi quin xaluhuits an uxum al an c’oye, c’al ne’ets ca tala’ puhuethajits tim puhuel an c’oye.
21 Ele é como o fermento que uma mulher pega e mistura em três medidas de farinha, até que ele se espalhe por toda a massa.
22 A Jesús ne’ets in aynale am bel ne’ets ti Jerusalén, ani u otsele ti exobchix alchic i tsacam bichou ani alchic i cuenchalab.
22 Jesus atravessava cidades e povoados, ensinando na sua viagem para Jerusalém.
23 Ani conoyab c’al jun i inic ti bel:
23 Alguém perguntou: — Senhor, são poucos os que vão ser salvos? Jesus respondeu:
24 ―Ejtil i inic ax in lej lubal ca otsits al i xuyat otsnab, antsana’ ta ca t’aja’ abal max quit jec’ontha. Yan ne’ets quin lej le’na’ ca jec’ontha, ani yab ne’ets quin ejtou.
24 — Façam tudo para entrar pela porta estreita. Pois eu afirmo a vocês que muitos vão querer entrar, mas não poderão.
25 Ca t’aja’ ti cuenta max i thabal ata quin mapuyits an hui’leb tin q’uima’, ani tata’chic it c’uajat eleb ani a le’ quit otsits. Ne’ets ca ucha’: Pay’lom, tucu japchi an hui’leb. Ani jaja’ expith ne’ets ti toc’tsiychic: Nan yab tu exlalchic ani yab u tso’ob ma ju’tam it tal.
25 — O dono da casa vai se levantar e fechar a porta. Então vocês ficarão do lado de fora, batendo na porta e dizendo: “Senhor, nos deixe entrar!” E ele responderá: “Não sei de onde são vocês.”
26 Ani tata’chic ne’ets quit toc’tsin: Cum i tu exlalits cum u junat c’apumath ani u junat uts’lamath, ani jaye it exobchixin al i bichohuil.
26 Aí vocês dirão: “Nós comemos e bebemos com o senhor. O senhor ensinou na nossa cidade.”
27 Ani jaja’ ne’ets ti toc’tsiychic: Tu lejat ucha’its abal yab tu exlalchic ani yab u tso’ob ma ju’tam it tal. Quit t’ajat tixc’anchic c’al nana’, cum pel it pojcax. Antsana’ ne’ets ti ucha’chic an thabal ata.
27 Mas ele responderá: “Não sei de onde são vocês. Afastem-se de mim, vocês que só fazem o mal.”
28 Tam ca tsu’uchic a Abraham ani a Isaac ani a Jacob ani patal an caulomechic otsenequits jun ti a Dios in t’ajal ti lej Ts’ale ani tata’chic tocat it jilc’onenequits eleb, ne’ets quit uq’uinchic ani ne’ets ca huech’ech’latschic a camab c’al an lej yajchictalab.
28 Quando vocês virem Abraão, Isaque, Jacó e todos os
29 Ne’ets ca chich an inicchic yantalam ma tim puhuel an tsabal, ani ne’ets ca buxcan ti c’apul tin mexajil a Dios tam jaja’ quin t’aja’ ti lej Ts’ale.
29 Muitos virão do Leste e do Oeste, do Norte e do Sul e vão sentar-se à mesa no Reino de Deus.
30 Al nixe’ xa q’uicha ne’ets ca ajiyat ti pulic in ey c’al a Dios yan i inic axi xo’ tsipilin in ey teje’ tsabal, ani ne’ets ca ajiyat ti tsipilin in ey yan i inic axi xo’ pulic in ey teje’ tsabal.
30 E os que agora são os últimos serão os primeiros, e os primeiros serão os últimos.
31 Nixe’ xa q’uicha ulitse i fariseochic c’al a Jesús quin ucha’:
31 Naquele momento alguns fariseus chegaram perto de Jesus e disseram: — Vá embora daqui, porque Herodes quer matá-lo.
32 A Jesús in toc’tsiychic:
32 Jesus respondeu:
33 Pel u uchbil antsana’ quin t’ojone axe’ xa q’uichachic. Taley ne’ets quin ulits ti Jerusalén ani quin tsemtha taja’, cum tats expith ne’ets quin tsemtha tin caulome c’al a Dios.
33 E Jesus continuou:
34 Tata’chic ojni’ ax it c’uajil ti Jerusalén it lej tsemthom c’al in caulomejilchic a Dios ani it lej cui’ix c’al i t’ujub c’al in abathualejilchic a Dios. Ejtil i pita’ ax in tamcuyal in tsacam t’am quin c’aniy tin alcam in ocob, antsana’ yan i calat nan u lej le’ac tu tamcuy ani tu c’aniy, ani tocat yab a le’acchic.
34 — Jerusalém, Jerusalém, que mata os profetas e apedreja os mensageiros que Deus lhe manda! Quantas vezes eu quis abraçar todo o seu povo, assim como a galinha ajunta os seus pintinhos debaixo das suas asas, mas vocês não quiseram!
35 Ca t’aja’ ti cuentachic abal lejat jolat ne’ets ca jilc’on a tiyopanil. Nan tu uchalchic abal lej chubax yabats ne’ets tiquin tsu’u ma biyat tiquin olna’ antse’: Jaja’ jats axi tal abath c’al a Dios, ani jats axi qui puhuethanchi im bij.
35 Agora a casa de vocês ficará completamente abandonada. Eu afirmo que vocês não me verão mais, até chegar o tempo em que dirão: “Deus abençoe aquele que vem em nome do Senhor!”
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 13, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.