Hebreus 12
An it jilchith cau cʼal i Ajatic Jesucristo (HUSNT1971) vs NVT
1 Antsana’ nixe’ xi yantalam biyal inicchic tu tejhua’methanchamal abal in lej belamal a Dios. Xo’ qui t’ajat jilcachiquiy patal jahua’ t’apchix ani an hualabtalab axi ets’ey alilma’, ani c’al i cuxuthtalab qui junini’ ayna’ am bel axi cu bijchin c’al a Dios.
1 Portanto, uma vez que estamos rodeados de tão grande multidão de testemunhas, livremo-nos de todo peso que nos torna vagarosos e do pecado que nos atrapalha, e corramos com perseverança a corrida que foi posta diante de nós.
2 Qui junini’ met’a’ a Jesús, cum ja’its tin ebal jaja’ in tolmixtal i belamalits a Dios ani ne’ets qui junini’ belaye ma tam tucu tsemets. C’al in lej cuxuth tin cuxuy an yajchictalab ti al an cruz. Yab in t’aja’ ti cuenta aba ani’ lej tilibna, cum in tso’obits abal talbel ne’ets ca lej culbe c’uajiy c’al in Tata ti eb. Xohue’ c’uajatits ti eb tin huinat c’ubac a Dios jant’ini’ ti puhuethanchithits im bij.
2 Mantenhamos o olhar firme em Jesus, o líder e aperfeiçoador de nossa fé. Por causa da alegria que o esperava, ele suportou a cruz sem se importar com a vergonha. Agora ele está sentado no lugar de honra à direita do trono de Deus.
3 Qui t’aja’ ti cuentachic jant’ini’ tin lej yajchicna’ a Jesús tin c’ubac an hualbith inicchic. Jaxtam jahuaquits cu quithab t’ajchin yab qui hualcanchi i ichich ca palme ani yab cu t’apchin i tsalap.
3 Pensem em toda a hostilidade que ele suportou dos pecadores; desse modo, vocês não ficarão cansados nem desanimados.
4 Aba ani’ a yajchicnamalitschic c’al tin ebal abal a le’ ca jila’ an hualabtalab, bel ni jita’ yabaye it tsemthame jant’ini’ ti tsemthame a Jesús.
4 Afinal, ainda não chegaram a arriscar a vida na luta contra o pecado.
5 Hualam a uc’chiyamal jant’ini’ tin ts’alabchi a Dios in tsacamilchic ani thuchath ti al an T’ocat Thuchlab antse’:
5 Acaso vocês se esqueceram das palavras de ânimo que Deus lhes dirigiu como filhos dele? Ele disse: “Meu filho, não despreze a disciplina do Senhor; não desanime quando ele o corrigir.
6 Cum a Dios im bolithmethal jitats c’an c’al jaja’. In abchal i yajchictalab patal in tsacamilchic.
6 Pois o Senhor disciplina quem ele ama e castiga todo aquele que aceita como filho”.
7 Ca cuxuychic an yajchictalab ax ti abchal cum pel ti tsacamil a Dios. Patal an tatalab im bolithmethal in tsacamil.
7 Enquanto suportam essa disciplina de Deus, lembrem-se de que ele os trata como filhos. Quem já ouviu falar de um filho que nunca foi disciplinado pelo pai?
8 A Dios jaye im bolithmethal patal jitats pel in tsacamil. Max a Dios yab ti bolithmethal, ejtil max it peno’ tsacamchic, ani yab chubax pel ti tsacamil a Dios.
8 Se Deus não os disciplina como faz com todos os seus filhos, significa que vocês não são filhos de verdade, mas ilegítimos.
9 I tatachic teje’ tsabal tam tu tsacame tu bolithmethal ani i c’ac’nal. Jaquitsq’ui más pel i lej uchbil qui c’ac’na’ i Tata ti eb tam tu bolithmethal abal cu c’uajiy chubax it ejatlith c’al jaja’.
9 Uma vez que respeitávamos nossos pais terrenos que nos disciplinavam, não devemos nos submeter ainda mais à disciplina do Pai de nosso espírito e, assim, obter vida?
10 Tsab ox i tamub i tatachic teje’ tsabal tu bolithmethal jant’ini’ tin tsalpanchal alhua’ tucu bolithmetha’. Cum in le’ tucu t’ajchi alhua’, jaxtam tu bolithmethal i Tata ti eb abal qui baju tu t’ocat jant’ini’ ti t’ocat jaja’.
10 Pois nossos pais nos disciplinaram por alguns anos como julgaram melhor, mas a disciplina de Deus é sempre para o nosso bem, a fim de que participemos de sua santidade.
11 Lej chubax biyat tu abchal a Dios i yajchictalab yab i culbetnal, cum lej yajchic i ats’al. Expith max u alhua’ exobchithits c’al i yajchictalab, tam talbelits tiq’uele i ats’al jun ejet i ichich c’al a Dios ani i ujnamits qui t’aja’ jahua’ bolith.
11 Nenhuma disciplina é agradável no momento em que é aplicada; ao contrário, é dolorosa. Mais tarde, porém, produz uma colheita de vida justa e de paz para os que assim são corrigidos.
12 Ca bina’chic ta ba’ c’al a Dios quit tsaplilinchat a tsequenec c’ubac ani a palu acan.
12 Portanto, revigorem suas mãos cansadas e seus joelhos enfraquecidos.
13 Ca junini’ aynanchiye im bolith belil a Dios abal ca tolminchi a at ebchalchic quin aynanchi jaye. Antsana’ ta ca lubachmetha ani ta ca tsapliyat an ebchalabchic axi pama’tal xe’ets tim belil a Dios ejtil max pel i c’uets’e’.
13 Façam caminhos retos para seus pés a fim de que os mancos não caiam, mas sejam fortalecidos.
14 Ca lej luba’chic quit c’uajlelen jun ejet c’al patal an inicchic. Quit xe’tsinchic t’ocat, cum max i yab ne’ets ca tsu’chi in hual an Ajatic.
14 Esforcem-se para viver em paz com todos e procurem ter uma vida santa, sem a qual ninguém verá o Senhor.
15 Ca lej t’aja’chic ti cuenta ca ets’ey bats’u in alhua’ inictal a Dios ta ichich, i ca ibin ta ichich i hualabtalab c’al quit it’inchat a ichich ani jaye ca it’inchat in ichich q’ue’at i inicchic.
15 Cuidem uns dos outros para que nenhum de vocês deixe de experimentar a graça de Deus. Fiquem atentos para que não brote nenhuma raiz venenosa de amargura que cause perturbação, contaminando muitos.
16 Yab quit inicbejin ani yab quit uxumbejinchic. Yab ca pojcanchi jahua’ t’ocat c’al a Dios ejtil in t’aja’ a Esaú ti biyal. Cum pel i c’a’al tsacam ne’etsac ca pithan i lablinchixtalab c’alab c’al in tata, ani cum in tsalpay yab jant’o in tabat tocat in jalchi xe’ c’al in ebchal Jacob c’al juncats i c’apnel.
16 Vigiem para que ninguém seja imoral ou profano, como Esaú, que trocou seus direitos como filho mais velho por uma simples refeição.
17 A tso’obchic abal talbel in lej le’ ca pithan nixe’ xi lablinchixtalab c’al in tata, ani tam yabats in q’uijil cum in t’ajat jalchamalits c’al i c’apnel. Aba ani’ lej uc’nal, yabats jant’ini’ ti quim bats’u.
17 Como vocês sabem, mais tarde, quando ele quis a bênção do pai, foi rejeitado. Era tarde para que houvesse arrependimento, embora ele tivesse implorado com lágrimas.
18 Ti jayq’ui’ ulitschic an Israel ti bolchal Sinai jun ti ne’ets ca pithan an ts’ejcath cau c’al a Dios. Tata’chic xo’ yab it ulits al jun i bolchal antsana’ ax a ejtohualac ca taca’ c’al a c’ubac. Tihua’ ti al am bolchal Sinai an Israelchic in tsu’u i c’amal ani i tocoulom. In tsu’u lej yic’utsinits ani in ats’a’ i juchnal ic’ lej tsapic.
18 Vocês não chegaram a um monte que se pode tocar, a um lugar de fogo ardente, escuridão, trevas e vendaval,
19 In ats’a’chic lej tsapic in cahuith an trompeta ani jaye cau taja’ a Dios c’al jaja’chic. Cum yab in ejtohual quin cuxuy an cau, im pacabethach ucha’ a Dios abal yabats quin tauna’chic.
19 ao toque da trombeta e à voz tão terrível que aqueles que a ouviram suplicaram que nada mais lhes fosse dito,
20 Yab in ejtouchic quin cuxunchi in t’ocat a Dios. Uchnenequits c’al a Dios max i animal expith quin taca’ nixe’ xi bolchal, ca t’ajat tsemtha’ c’al i tujub o c’al i cui’ib.
20 pois não podiam suportar a ordem que recebiam: “Se até mesmo um animal tocar no monte, deve ser apedrejado”.
21 Ma a Moisés jaye c’athpich jiq’uey tam tin tsu’u jahua’ in t’aja’ a Dios al nixe’ xi bolchal. In ulu nan in t’elelel c’al i jiq’ueltalab.
21 O próprio Moisés ficou tão assustado com o que viu a ponto de dizer: “Fiquei apavorado e tremendo de medo”.
22 Tata’chic it ultsits al am bolchal Sion axi ti eb axi yab a ejtohual ca taca’ c’al a c’ubac. Ja’its am bichou Jerusalén ti eb jun ti hua’ats yantalam i milchic i ángel. Pel im bichohuil a Dios axi in ey ejat abal ets’ey.
22 Vocês, porém, chegaram ao monte Sião, à cidade do Deus vivo, à Jerusalém celestial, aos incontáveis milhares de anjos em alegre reunião,
23 Tihua’ it ulitschic c’al in tsacamilchic a Dios lej culbel axi thuchathits im bij ti al an u axi ti eb. Tats ti c’uajat a Dios axi ne’ets quin ts’ejca’ patal an inicchic. Tats ti c’uajat jum putat it ejatlithits in ejattal axi tsu’tatchic ti bolith c’al a Dios.
23 à congregação dos filhos mais velhos, cujos nomes estão escritos no céu, e a Deus, que é juiz de todos, aos espíritos dos justos no céu, agora aperfeiçoados,
24 Tats ti c’uajat a Jesús ax tu ts’ejcanchamal an it jilchith cau. It ultsitschic c’al jaja’ ani it paculanchithits a hualab c’al in huac’lath xits’al, cum tin ebal in huinat alhua’ xits’al a Jesús hua’ats i yajnanchixtalab yab ejtil in xits’al a Abel axi in le’ expith i huichbanchixtalab tin ebal abal tsemtha.
24 a Jesus, o mediador da nova aliança, e ao sangue aspergido, que fala de coisas melhores do que falava o sangue de Abel.
25 Ca lej t’aja’ ti cuentachic yab ca paxq’uiy a xutsun cum jats a Dios axi ti taunal. Ti jayq’ui’ teje’ tsabal talchic an Israel im paxq’uiy in xutsun cum yab in le’na’ quin ats’anchi in cahuintal a Dios c’al in hui’ a Moisés. Ani yab in ejtouchic quin jec’ontha’ tim ba’ c’al an yajchictalab axi abchin c’al a Dios. Max jaja’chic yab in ejtouchic quin jec’ontha’ tim ba’, jaquitsq’ui más xo’ huahua’ yab ne’ets qui ejtou qui jec’ontha’ ti ba’ max qui pojcanchi in cahuintal a Dios ax tu abchal ma ti eb.
25 Tenham cuidado para não se recusarem a ouvir aquele que fala. Porque, se aqueles que se recusaram a ouvir o mensageiro terreno não escaparam, certamente não escaparemos se rejeitarmos aquele que nos fala do céu.
26 Lej tsapic cahuin a Dios ti al nixe’ xi bolchal Sinaí ti jayq’ui’, ma t’elelats an tsabal. In ulumalits a Dios abal ne’ets quin t’aja’ ca t’elelats junil an tsabal. Ani yabq’ui expith ja, jaye ne’ets ca t’elelats an ebcua’.
26 Quando Deus falou naquela ocasião, sua voz fez a terra tremer, mas agora ele promete: “Mais uma vez, farei tremer não só a terra, mas também os céus”.
27 Tam a Dios in ulu antsana’ junilcua’, i ejtiyal abal ne’ets ca t’elelats ani ca talabetha jahua’ a Dios in ts’ejca’ pel in ey ca talabetha. Ojni’ ne’ets ca jilc’on expith ax in t’ajtal ey yab u ejtohuab ca talabetha.
27 Isso significa que toda a criação será abalada e removida, de modo que permaneçam apenas as coisas inabaláveis.
28 Huahua’ ne’ets cu c’uajiy jun ti a Dios ne’ets quin t’aja’ ti lej Ts’ale al i c’uajattalab axi yab u ejtohuab ca talabetha. Jaxtam qui bina’ i lej c’ac’namal yan c’al a Dios ani qui lej c’ac’na’ c’al i ichich mo’cathits tin tamet ani lej jic’pax, cum u culbel a Dios tam antsana’ qui c’ac’na’.
28 Uma vez que recebemos um reino inabalável, sejamos gratos e agrademos a Deus adorando-o com reverência e santo temor.
29 I Diosil pel ejtil i c’amal ax u talabethax.
29 Porque nosso Deus é um fogo consumidor.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Hebreus 12, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.