Hebreus 11
An it jilchith cau cʼal i Ajatic Jesucristo (HUSNT1971) vs NVT
1 Cum i belalits a Dios, jaxtam i lej alhua’ tso’obits ti ichich abal lej chubax jaja’ ne’ets tucu pitha’ jahua’ tu uchamalits qui aychi ne’ets cu pithan. Jaxtam i chubax tso’obits abal hua’ats jant’o tihua’ ti eb axi yab i ejtohual qui tsu’u c’al i tsu’ux hual.
1 A fé mostra a realidade daquilo que esperamos; ela nos dá convicção de coisas que não vemos.
2 Cum im belamalits a Dios i biyal juntalchic, jats ti tsu’tat ti alhua’ c’al jaja’.
2 Pela fé, pessoas em tempos passados obtiveram aprovação.
3 Cum i belalhue a Dios, jats ti tso’obits abal jaja’ c’al in cahuintal in tala’ ts’ejca’ an eb ani an tsabal ani patal jahua’ hua’ats. Jahua’ xohue’ i tsu’tal ts’ejcath, a Dios in ts’ejca’ c’al in tsap in cahuintal tam ti ni jant’o yab hua’ats.
3 Pela fé, entendemos que todo o universo foi formado pela palavra de Deus; assim, o que se vê originou-se daquilo que não se vê.
4 Cum a Abel im bela’ a Dios, jaxtam im bina’ i tsemthach co’nel jant’ini’ ti le’na c’al a Dios. A Caín yab im bina’. A Dios im bats’u nixe’ xi tsemthach co’nel, ani jats tin tsu’u ani tin olna’ a Dios abal bolith a Abel. Aba ani’ biyalits ti tsemenec a Abel, bel tu exobchal c’al in t’ajbil ax in t’ajamal tin ebal abal im belamal a Dios.
4 Pela fé, Abel apresentou a Deus um sacrifício superior ao de Caim. Com isso, mostrou que era um homem justo, e Deus aprovou suas ofertas. Embora há muito esteja morto, ainda fala por meio de seu exemplo.
5 A Enoc jaye im bela’ a Dios, ani jaxtam c’athba ejat ti eb yab in tsu’u an tsemla. Ni jita’ vab in ejtou quin ela’ cum c’athbajits c’al a Dios. In ulal an T’ocat Thuchlab in cahuintal a Dios abal lej culbe a Dios c’al a Enoc cum in t’ajchamal in culbetal tam ti xe’tsin teje’ tsabal yabaye c’athbajits ti eb.
5 Pela fé, Enoque foi levado para o céu sem ver a morte; “ele desapareceu porque Deus o levou para junto de si”. Porque, antes de ser levado, ele era conhecido por agradar a Deus.
6 Ani ne’ets ca culbe a Dios c’al huahua’ expith max qui bela’. Max i le’ qui utenchi a Dios i yejenchal qui bela’ abal jaja’ ejatits ani u tolmix c’al jitats ta ca aliyat.
6 Sem fé é impossível agradar a Deus. Quem deseja se aproximar de Deus deve crer que ele existe e que recompensa aqueles que o buscam.
7 A Noé im belchi jahua’ q’uejab olchin c’al a Dios abal ne’ets ca uc’tha an tsabal c’al an ab, aba ani’ yabaye in tsu’u uc’thachits. In ts’ejca’ jun i pulic jujlablith ata ax u belal al an ja’ abal ca jec’ontha junax c’al in q’uimathil ani in tsacamilchic, cum antsana’ uchan c’al a Dios quin t’aja’. Cum im bela’ a Noé, jaxtam a Dios in tsu’u ti bolith. Cum yab im bela’ axi q’ue’at an inicchic, jats ti jilc’on jolbibith.
7 Pela fé, Noé construiu uma grande embarcação para salvar sua família do dilúvio. Ele obedeceu a Deus, que o advertiu a respeito de coisas que nunca haviam acontecido. Pela fé, condenou o resto do mundo e recebeu a justiça que vem por meio da fé.
8 A Abraham im bela’ a Dios ani in t’aja’ jahua’ uchan c’al a Dios. In jilca’ in q’uima’ cum uchnenequits c’al a Dios ne’ets ca pithan pil an tsabal. Aba ani’ yabaye lej olchin ma ju’ta ne’ets ca ulits, bel c’alets.
8 Pela fé, Abraão obedeceu quando foi chamado para ir à outra terra que ele receberia como herança. Ele partiu sem saber para onde ia.
9 Xe’ets belolol c’al a Dios al nixe’ xi bijchith tsabal ti pil inic. In c’uajchiyal i ata lona c’al a Isaac ani c’al a Jacob axi jayetseq’ui ne’ets quin c’alna’ nixe’ xi tsabal.
9 E, mesmo quando chegou à terra que lhe havia sido prometida, viveu ali pela fé, pois era como estrangeiro, morando em tendas. Assim também fizeram Isaque e Jacó, que herdaram a mesma promessa.
10 Antsana’ ti xe’ets biyat in lej aychal ca ne’tha ti eb abal ca c’uajiy ti al am bichou axi pel in ts’ejcabil a Dios jant’ini’ in tsalap jaja’. Pel i lej bichou axi ne’ets ca ohuey abal ets’ey.
10 Abraão esperava confiantemente pela cidade de alicerces eternos, planejada e construída por Deus.
11 A Sara jaye im bela’ a Dios abal ne’ets ca pithan i tsacam jant’ini’ ti uchnenequits c’al a Dios. Aba ani’ lej uxcue’labits yabats in q’uijil quin co’oy i tsacam, bel pithan cum in lej bela’ a Dios.
11 Pela fé, até mesmo Sara, embora estéril e idosa, pôde ter um filho. Ela creu que Deus era fiel para cumprir sua promessa.
12 Jaye a Abraham aba ani’ lej yejtselits pithane c’al a Dios i huit’omtalab quin tsu’uchic i tsacam c’al a Sara. Ma tamits ti hua’tsin nixe’ xi tsacam, ani tamits ti che’nec hua’tsitsil yantalam i xits’altalab c’al a Abraham. Lej yan ma ejtil a otchic ti eb ani i quithib jaye tin hualte’lil am pulic lejem yab u ejtohuab ca ajiyat.
12 E, assim, uma nação inteira veio desse homem velho e sem vigor, uma nação numerosa como as estrelas do céu e incontável como a areia da praia.
13 Patal nixe’ xi inicchic in t’ayat belamal a Dios ma tam ti tsemetschic. Yabaye in tala’ bats’umal an lablinchixtalab axi uchnenequits c’al a Dios ne’ets ca pithan, tocat in aychale c’al in ichich culbelchic quim bats’uye jahua’ ne’ets ca pithan ti eb. In olna’chic abal pel ejtil i pil inicchic axi yab in cua’al in lej q’uima’ teje’ tsabal.
13 Todos eles morreram na fé e, embora não tenham recebido todas as coisas que lhes foram prometidas, as avistaram de longe e de bom grado as aceitaram. Reconheceram que eram estrangeiros e peregrinos neste mundo.
14 Jitats antsana’ quin olna’ in lejquith tejhua’methal abal in lej aychale i bichou ju’ta ti ne’ets ca lej ets’ey c’uajiy.
14 Evidentemente, quem fala desse modo espera ter sua própria pátria.
15 Max c’uajataque in ichich tim bichohuil jun ti calnecchic, in ejtohuamalac ca huichiy.
15 Se quisessem, poderiam ter voltado à terra de onde saíram,
16 In lej co’oychic in canat ca c’uajiy al i bichou axi más huinat alhua’ ti eb. Ani chubax a Dios in co’onchalits i bichou ti eb ts’ejcacathchic, ani jaxtam a Dios yab in tithenal ca bijiyat tin Diosil c’al axe’ jaja’chic.
16 mas buscavam uma pátria superior, um lar celestial. Por isso Deus não se envergonha de ser chamado o Deus deles, pois lhes preparou uma cidade.
17 Tam ti a Dios in le’ quin exla’ max chubax im belal a Abraham, tam in ucha’ quim bina’ a Isaac ca tsemtha ti ejtil i ts’acchixtalab. Ani chubax ne’etsac quim bina’, aba ani’ bijchith uchnenequits c’al a Dios jun i cau tin cuenta a Isaac.
17 Pela fé, Abraão, ao ser posto à prova, ofereceu Isaque como sacrifício. Abraão, que havia recebido as promessas, estava disposto a sacrificar seu único filho,
18 Bijchith uchnenequits abal ne’ets quin co’oye in at xits’al axi ca hua’tsin c’al a Isaac.
18 embora Deus lhe tivesse dito: “Isaque é o filho de quem depende sua descendência”.
19 Cum im bela’ a Abraham abal a Dios in ejtohual quin ejtha’ an tsemelomchic, in tsu’u a Isaac ejtil max tsemtha ani ejtha.
19 Concluiu que, se Isaque morresse, Deus tinha poder para trazê-lo de volta à vida. E, em certo sentido, recebeu seu filho de volta dos mortos.
20 Cum a Isaac im bela’ a Dios, jaxtam in ucha’ a Jacob ani a Esaú abal ne’ets ca lablinchate talbel c’al i c’alab.
20 Pela fé, Isaque prometeu bênçãos para o futuro de seus filhos, Jacó e Esaú.
21 Cum a Jacob im bela’ a Dios, jaxtam in lablinchi ti junchic axi tsab in tsacamil a José tam ti hue’its ne’ets ca tsemets jaja’. Tam ti taleq’uits jethcacnal ba’ in cuayab, bel tin lej ichich in c’ac’nal a Dios.
21 Pela fé, Jacó, prestes a morrer, abençoou cada um dos filhos de José e se curvou para adorar, apoiado em seu cajado.
22 Ani a José in q’uejab olna’ abal a Dios ne’ets quin caltha’ am bichou Israel ti Egipto. In uluye jaye abal ca ne’tha im beclac tam jaja’chic an Israelchic ca caltha ti al am bichou Egipto. Antsana’ in q’uejab ulu, cum in lej bela’ a Dios.
22 Pela fé, José, no fim da vida, declarou com toda a confiança que os israelitas deixariam o Egito e deu ordens para que cuidassem de seus ossos.
23 Tam ti hua’tsin a Moisés tsu’ume lej alabel c’al in tata ani in mim, ani in ne’tha’ jun ti ca c’uajiy tsinc’oth ox a its’. Im bela’chic abal c’al a Dios ne’ets ca jec’onthanchat, ani yab jiq’ueychic c’al jahua’ in ulumalits an ts’ale abal ca tsemtha an inic t’ele’chic.
23 Pela fé, os pais de Moisés o esconderam por três meses tão logo ele nasceu, pois viram que a criança era linda e não tiveram medo de desobedecer ao decreto do rei.
24 Tam ti inicbejits a Moisés yabats in le’ ca exla tin c’al in ts’ic’achil an ts’ale ti Egipto. In lej bela’ a Dios.
24 Pela fé, Moisés, já adulto, recusou ser chamado filho da filha do faraó,
25 Expith in le’ ca ts’at’ey c’al im bichohuil a Dios, aba ani’ ne’ets ca junax othnachic. Yabats in le’ an hualabtalab c’al in q’uijithtal axi huat’elq’ui.
25 preferindo ser maltratado junto com o povo de Deus a aproveitar os prazeres transitórios do pecado.
26 In tsalpay abal más in lej tomnal quin yajchicna’ tin ebal a Cristo, ani i quin co’oy yan jant’o ts’alat tihua’ ti Egipto. In lej tso’obits tin ichich abal ne’ets ca pithane talbel yan i lablinchixtalab c’al a Dios.
26 Considerou melhor sofrer por causa do Cristo do que possuir os tesouros do Egito, pois tinha em vista sua grande recompensa.
27 Cum in lej bela’ a Dios, jaxtam cale ti Egipto, ani lejat yab jiq’uey c’al jahua’ ne’ets quin ulu an ts’ale tam ca tsacuy. Junini’ xe’tsitslats c’al a Dios ejtil max in tsu’chal in tsu’uxtal hual a Dios c’al in ichich, aba i in tsu’chal c’al in tsu’uxtal hual.
27 Pela fé, saiu do Egito sem medo da ira do rei e prosseguiu sem vacilar, como quem vê aquele que é invisível.
28 Cum a Moisés im bela’ a Dios, jaxtam in ucha’ an Israelchic quin t’aja’ jahua’ uchnenequits c’al a Dios quin t’aja’. Quin tsemtha’chic i tsacam oveja ani quin huathiy in hui’lebil in q’uima’chic c’al in xits’al, abal antsana’ yab ne’ets ca tsemtha an oc’ox inic t’ele’chic tin q’uima’ an Israel c’al an ángel axi ne’ets ca aban c’al a Dios ti tsemthom.
28 Pela fé, ordenou que o povo de Israel celebrasse a Páscoa e aspergisse com sangue os batentes das portas, para que o anjo da morte não matasse seus filhos mais velhos.
29 Cum an Israelchic im bela’ a Dios, jaxtam in ejtouchic ca huat’ey al am pulic lejem Rojo axi japchame c’al a Dios. Huat’eychic ejtil max ti al i huayenec tsabal, ani tam ti talchic axi ti Egipto ne’ets ca huat’ey jaye, tam ti t’ajat uc’thana.
29 Pela fé, o povo de Israel atravessou o mar Vermelho, como se estivesse em terra seca. Quando os egípcios tentaram segui-los, morreram todos afogados.
30 Cum im bela’ an Israelchic a Dios, jaxtam ijcanchat an t’i’bath t’ujub c’al ti tenmath am bichou Jericó. Buc a q’uicha belelelchic tin tonith nixe’ xi bichou, ani ma tamits ti ijcanchat in tenmal am bichou.
30 Pela fé, o povo marchou ao redor de Jericó durante sete dias, e suas muralhas caíram.
31 Cum a Rahab axi pelac i inicbe im bela’ a Dios, jaxtam ti yab junax q’uibey c’al axi jec’omatschic c’al a Dios. Im bats’u tin q’uima’ i Israelchic axi abnenec quin cuatsiy am bichou Jericó. Tats tin tsinc’onchichic am bichou abal yab ca tsu’tat.
31 Pela fé, a prostituta Raabe não foi morta com os habitantes de sua cidade que se recusaram a obedecer, pois ela acolheu em paz os espiões.
32 Ne’ets quin lej ohuey max cu t’iloxna’ am biyalabchic a Gedeón, a Barac, a Sansón, a Jefté, a David, a Samuel, ani q’ue’atchic axi pelac i caulome c’al a Dios.
32 Quanto mais preciso dizer? Levaria muito tempo para falar sobre a fé que Gideão, Baraque, Sansão, Jefté, Davi, Samuel e os profetas tiveram.
33 Patal jaja’chic xe’etsac belolol c’al a Dios. Talchic jaja’ in ata’ i tolmolnax bichouchic. Talchic pelac i eyal ani talchic pelac i ts’ale axi lej alhua’ ti abatnom. Tim patal lej tolmiyatchic c’al a Dios jant’ini’ ti uchnenec ne’ets ca tolmiyat. Talchic jaja’ jolohuat ca c’apat c’al i tsoj, ani ma ni hue’ yab othna.
33 Pela fé, eles conquistaram reinos, governaram com justiça e receberam promessas. Fecharam a boca de leões,
34 Talchic jaja’ baliyat al i c’amal lej c’ac’ ani iba t’a’iy. Q’ue’atchic jec’ontha tam le’na ca tsemtha c’al i matset. Axi palu tim ba’ lej tsapliliyat c’al a Dios. Talchic im baju ti lej huit’om ti pejéx, ma in ata’chic i pulic cuenel soldadochic c’al axi ti tomolna.
34 apagaram chamas de fogo e escaparam de morrer pela espada. Sua fraqueza foi transformada em força. Tornaram-se poderosos na batalha e fizeram fugir exércitos inteiros.
35 Talchic i uxum tsab ejthanchat in tsacamil axi tsemenecac.
35 Mulheres receberam de volta seus queridos que haviam morrido. Outros, porém, foram torturados, recusando-se a ser libertos, e depositaram sua esperança na ressurreição para uma vida melhor.
36 Talchic jaja’ lej tilibna ani huithc’oyat. Talchic huic’an c’al i calaniyo pat’al ani talchic baliyat al i huic’axte’.
36 Alguns foram alvo de zombaria e açoites, e outros, acorrentados em prisões.
37 Talchic cui’iyat c’al i tujub ma ti tsemthajits, ani talchic t’apith tsemthajits c’al i cotob. Talchic uchan ne’ets ca hualca max quin jilcacay a Dios ani tiq’uele yab chubax, tocat tsemtha c’al i matset. Xe’tsinchic bele’ abal ju’tamq’ui toltomith c’al in ot’ol i oveja ani q’ue’at jaye c’al in ot’ol i chiva. Lej ts’ejhuantal ti xe’tsin. In lej yajchicnamalchic yan i yajchictalab ani i othnaxtalab.
37 Alguns morreram apedrejados, outros foram serrados ao meio, e outros ainda, mortos à espada. Alguns andavam vestidos com peles de ovelhas e cabras, necessitados, afligidos e maltratados.
38 Belelats ti alchic i joltam ani ti alchic i ts’en. Tsinc’onalchic al i paxal jol ti ts’en ani al i jol tsabal. Cum patal jaja’chic pel i huinat alhua’ inic in tomnalac ca c’uajiy jun ti huinat alhua’ ti eb ani yab al axe’ xi hualab c’ay’lal.
38 Este mundo não era digno deles. Vagaram por desertos e montes, escondendo-se em cavernas e buracos na terra.
39 A Dios in tsu’u patal jaja’chic ti alhua’ cum ets’ey xe’tsin belolol c’al a Dios. Yabaye in tala’ bats’umalchic an lablinchixtalab axi bijchith uchnenequits c’al a Dios ne’ets ca pithan.
39 Todos eles obtiveram aprovação por causa de sua fé; no entanto, nenhum deles recebeu tudo que havia sido prometido.
40 Quim bats’uye talbel jahua’ más huinat alhua’ junax c’al huahua’ ax i belal a Cristo xohue’. Antsana’ tin q’uejab tsalpayamalits a Dios, ani chubax talbel ti eb qui junax baju qui tala’ co’oy i ichich jum putat payenequits ti eynanchix c’al patal in ey a Cristo.
40 Pois Deus tinha algo melhor preparado para nós, de modo que, sem nós, eles não chegassem à perfeição.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Hebreus 11, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.