Atos 12

An it jilchith cau cʼal i Ajatic Jesucristo (HUSNT1971) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 Tam ti nixe’ xa q’uicha an ts’ale Herodes jaye in ts’i’quiy quin othna’ talchic axi tim bichohuil a Dios.
1 Por essa época o rei Herodes começou a perseguir algumas pessoas da igreja.
2 Tsemtha a Jacobo in ebchal a Juan c’al i matset, cum a Herodes in aba’ an cau ca tsemtha.
2 Ele mandou matar à espada Tiago, o irmão de João.
3 Ani cum a Herodes in tsu’u abal lej culbel an Israelchic c’al in tsemtal, jaxtam in aba’ an cau ca yac’uan jaye a Pedro. Exomits an ajib tam ti an Israelchic in c’apal am pan axi yab ts’ejcath c’al i c’ac’chixtalab c’oye. Pel i ajib tin cuenta abal calthame ti Egipto im biyal juntalchic.
3 Quando viu que isso agradou os judeus, mandou também prender Pedro. Isso aconteceu durante a Festa dos Pães sem Fermento .
4 Yac’uan a Pedro ani baliyat al an huic’axte’, ani lej alhua’ beletnanath tu co’oyab q’uicha ani acal c’al tse’ i cuenel i soldado. Ti junchic i cuenel ti tse’chic i soldado pel in uchbil acac i hora quin alhua’ beletna’. A Herodes expith in aychal ca taley an ajib, tam ne’ets quin caltha’ a Pedro quin t’ajchi an ts’ejcaxtalab tin tamet am bichou.
4 Depois que prendeu Pedro, Herodes o colocou na cadeia e pôs quatro grupos de soldados, com quatro em cada grupo, para guardá-lo. É que Herodes queria apresentá-lo ao povo depois do dia da Páscoa .
5 Biyat a Pedro lej alhua’ beletnanath tu co’oyab al an huic’axte’, an tamcunel ebchalab in lej conchinchal i alhua’talab c’al a Dios c’al patal in ichich.
5 E assim Pedro estava preso e era vigiado pelos guardas; mas a igreja continuava a orar com fervor por ele.
6 Jun i acal a Pedro huayamath huic’ath c’al i calaniyo pat’al tomchith in ocob c’al tsab i soldado, jun tin huinab ani jun tin c’uatab. C’uajat jaye talchic i soldado ti beletnom c’al an hui’leb an huic’axte’. Ma tam ti expithits ca chuthey, ne’ets ca caltha a Pedro ca t’ajchin an ts’ejcaxtalab.
6 Na noite antes do dia em que Herodes ia apresentá-lo ao povo, Pedro estava dormindo, preso com duas correntes, entre dois soldados; e havia guardas de vigia no portão da cadeia.
7 Ani tameq’ui jun jic’tohual chich jun i ángel abath c’al an Ajatic, ani lej tajc’ac’an tim puhuel an huic’axte’. An ángel in tacchi in tsoyil a Pedro ani in ejtsintha’. In ucha’:
7 De repente, apareceu um anjo do Senhor, e uma luz brilhou dentro da cela. O anjo tocou no ombro de Pedro, acordou-o e disse: — Levante-se depressa! Então as correntes caíram das mãos dele.
8 Ani uchane a Pedro c’al an ángel:
8 — Aperte o cinto e amarre as sandálias! — disse o anjo. E Pedro fez o que o anjo mandou. — Ponha a
9 Ani tam ne’ets calelel a Pedro junax c’al an ángel. Yab in lej tso’ob max chubax tu calthab al an huic’axte’, cum in tsalpayal hualam huachbilq’ui.
9 Pedro saiu da cadeia e foi seguindo o anjo. Porém não sabia se, de fato, o anjo o estava libertando. Ele pensava que aquilo era uma visão.
10 In huat’anchalchic an c’a’al beletnom hui’leb ani taley an tsabchilab beletnom hui’leb. Ulitschic ti al am pulic pat’al hui’leb ax tin tamtal am bel, ani japq’uin cuetem. Ani huat’c’ac’al in t’aja’chic jaye taja’, ani ne’etse hue’ al jun i bel tsab tin eb. Taley tam tixc’anits an ángel, ani ne’etse a Pedro cuetem.
10 Eles passaram pelo primeiro e pelo segundo posto da guarda e chegaram ao portão de ferro que dava para a rua. O portão se abriu sozinho, e eles saíram. Andaram por uma rua, e, de repente, o anjo foi embora.
11 Ma tamits a Pedro in tajax exla’its jahua’ t’ajchinenec c’al an ángel. In ulu:
11 Então Pedro compreendeu o que estava acontecendo e disse: — Agora sei que, de fato, o Senhor mandou o seu anjo e me livrou do poder de Herodes e de tudo o que os judeus tinham a intenção de me fazer.
12 Ani ne’ets a Pedro t’ilolol jant’ini’ ti t’ajchame c’al an ángel. Ne’ets belbel tin q’uima’ a María in mim a Juan Marcos. Taja’ hua’ats yan i tamcuth belom ti conchinchixe c’al a Dios tin cuenta jaja’.
12 Quando Pedro entendeu o que havia acontecido, foi para a casa de Maria, a mãe de João Marcos. Muitas pessoas estavam reunidas ali, orando.
13 Ulits a Pedro ba’ an hui’leb tin tenmal an ata, in cuathcuayal an hui’leb ani u cau. Tam cale jun i ts’ic’ach im bij Rode quin tsu’u jita’ nixe’ ax u cau.
13 Ele bateu na porta da frente, e a empregada, que se chamava Rode, foi ver quem era.
14 Aba ani’ in exla’its abal jats a Pedro ax u cau, bel yab in japchi an hui’leb. Tocat athlats c’al i lej culbeltalab quin olchi am belomchic abal a Pedro c’uajatits ba’ an hui’leb.
14 Quando reconheceu a voz de Pedro, ficou tão contente, que, em vez de abrir a porta, voltou correndo para contar que Pedro estava lá fora.
15 Tam uchan an ts’ic’ach c’al am belomchic:
15 Então eles disseram: — Você está maluca! Porém ela insistiu que era verdade. Aí eles disseram: — É o anjo dele!
16 Biyat jaja’chic yab in le’ quim bela’, exome a Pedro in cuathcuayal an hui’leb ani u cau. Taley japchinits an hui’leb, ani am belomchic tocat lej jic’tsotsoth tam tin tsu’uhuits na’ cubat a Pedro.
16 Enquanto isso, Pedro continuava batendo. Finalmente eles abriram a porta e, quando viram que era Pedro mesmo, ficaram muito assustados.
17 Otsitsits a Pedro in t’ipchichic c’al in c’ubac abal ca ts’ibc’an. Tam in tala’ olchichic jant’ini’ ti calthame ti al an huic’axte’ c’al an ángel axi pel in abbil an Ajatic. Jaye in ucha’chic:
17 Ele fez um sinal com a mão para que ficassem quietos e contou como o Senhor o tinha tirado da prisão. — Contem isso a Tiago e aos outros irmãos! — disse ele. Em seguida saiu dali e foi para outro lugar.
18 Tam ti chutheyits tocat lej xaybibinchith in tsalap an soldadochic, cum xant’ojits a Pedro ti al an huic’axte’.
18 Quando amanheceu, houve uma grande confusão entre os soldados, pois eles não sabiam o que tinha acontecido com Pedro.
19 Tam tin ats’a’its a Herodes abal xant’ojits, tam in aba’ an cau ca aliyat. Ani ni jita’ yab in ejtohual quin ela’. Tam a Herodes in aba’ an cau ca alhua’ conomichiquiyat an soldadochic ax u beletnom ti al an huic’axte’ jant’ini’ ti cale a Pedro. Taley in aba’ an cau ca t’ajat tsemthachic, cum yab i chubax beletnom. Ani talbel cale a Herodes ti Judea, c’ale ca c’uajiy ti bichou Cesarea.
19 Herodes mandou que o procurassem, mas não o acharam. Então, depois de fazer perguntas aos guardas, mandou matá-los. Depois disso, Herodes saiu da região da Judeia e ficou algum tempo na cidade de Cesareia.
20 Cum tsacunequits a Herodes c’al an inicchic ax u c’uajil ti Tiro ani ti Sidón, jaja’chic in ts’ejnal max yabats ne’ets ca nujchin jant’o quin c’apu tihua’ tim bichou a Herodes. Taley c’alechic tihua’ max quin ejtou ca juncunchic c’al a Herodes. In tauna’chic jun i inic im bij Blasto axi pel lej oc’lec tin cuenta an ts’ale Herodes, max quin ejtou quin t’aja’ ti caulome c’al a Herodes. Quin conchi i q’uij jayq’ui’ ca bats’uhuatchic.
20 O rei Herodes estava com muita raiva dos moradores das cidades de Tiro e de Sidom. Então eles formaram um grupo e foram falar com Herodes. Primeiro conseguiram o apoio de Blasto, que era um alto funcionário do palácio. Aí pediram ao rei Herodes que fizesse as pazes com eles, pois os alimentos que a região deles recebia vinham do país do rei.
21 Taley a Herodes im pejchi an q’uicha tam jaja’ ne’ets quim bats’uchic. Tam tim bajuhuits nixe’ xi pejchith q’uicha, in ca’iy in toltomil ti ts’ale ani buxcan tin ts’alat coytal. Taley in tauna’ axi muthatchic taja’.
21 Herodes marcou um dia com eles e nesse dia vestiu a sua roupa de rei, sentou-se no trono e começou a fazer um discurso.
22 Ani jaja’chic in thajat ulu:
22 E o povo gritava: — É um deus e não um homem que está falando!
23 Ani jun jic’tohual tal jun i ángel abath c’al an Ajatic, in ijcanchi jun i yau’lats tin inictal a Herodes. T’ajat tsemets ani c’apts’unchat in anam t’u’ul c’al i thum, cum in hualca’ tim ba’ ca c’ac’na ejtil max pel a Dios.
23 No mesmo instante um anjo do Senhor feriu Herodes, pois ele aceitou a honra que só Deus merece. E ele morreu, comido por vermes.
24 Ne’ets yanenel am belomchic, cum lej olnachiquiyab abal ju’tamq’ui in cahuintal a Dios.
24 Porém a palavra de Deus era anunciada em toda parte e ia se espalhando.
25 Tam ti a Bernabé ani a Saulo in jilchits an tumin an tamcunel ebchalab ti Jerusalén, tamna’ huichechelits ti Antiquía. In ne’thalchic a Juan Marcos.
25 Barnabé e Saulo terminaram o seu trabalho e voltaram de Jerusalém, trazendo João Marcos consigo.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 12, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.