Mateus 9
Huastec San Luis Potosi NT (HUS_WBT) vs ARA
1 Taley otsits a Jesús al i tan ani huat’ey jum poq’ue’ am pulic lejem, ani ulits tim bichohuil.
1 Entrando Jesus num barco, passou para o outro lado e foi para a sua própria cidade.
2 Taja’ u chanchinal jun i tsambe cuatsat al i tseyte’ tat. Ani tam ti a Jesús in tsu’u abal in lej belalchic, in ucha’ an tsambe: ―Quit culbe tsacamil, cum nan tu paculanchal a hualab.
2 E eis que lhe trouxeram um paralítico deitado num leito. Vendo-lhes a fé, Jesus disse ao paralítico: Tem bom ânimo, filho; estão perdoados os teus pecados.
3 Taja’ hua’ats talchic i exobchix c’al an ts’ejcath cau in tsalpanchal jahua’ a Jesús antsana’ in ucha’ an tsambe. In uluchic tin ichich jale’ in t’ajal ejtil max pel a Dios.
3 Mas alguns escribas diziam consigo: Este blasfema.
4 A Jesús in exla’its jant’ini’ tu tsalpanchab c’al jaja’chic, ani jaxtam in ucha’: ―¿Jale’ tata’ chic tin q’uibts’oth tsalpanchal u ey?
4 Jesus, porém, conhecendo-lhes os pensamentos, disse: Por que cogitais o mal no vosso coração?
5 Yab q’uibat abal nan cu ucha’ an tsambe nan tu paculanchal a hualab, ani yab q’uibat jaye cu ucha’ quit ts’aquiy ani quit belats.
5 Pois qual é mais fácil? Dizer: Estão perdoados os teus pecados, ou dizer: Levanta-te e anda?
6 Nana’its tin Juntal patal an inicchic, ani c’al u eyaltal tin jelthom tiquin exlanchi u ey abal u cua’al jaye u eyaltal teje’ tsabal cu paculanchi in hualab an inic. Tam a Jesús in ucha’ an tsambe: ―Quit ts’aquiy ca thaya’ a tseyte’ tatil ani quit c’alets ta q’uima’.
6 Ora, para que saibais que o Filho do Homem tem sobre a terra autoridade para perdoar pecados — disse, então, ao paralítico: Levanta-te, toma o teu leito e vai para tua casa.
7 Ma tamits ti ts’acpan jelthachits, ani ta c’alets tin q’uima’.
7 E, levantando-se, partiu para sua casa.
8 Tam tin tsu’u an inicchic abal antsana’ t’ajchinenec an tsambe c’al a Jesús, in lej jic’ palchic. Jaye im puhuethanchal jaja’chic im bij a Dios, cum pithame a Jesús in eyaltal antsana’ quin t’aja’ i labith t’ajbilab.
8 Vendo isto, as multidões, possuídas de temor, glorificaram a Deus, que dera tal autoridade aos homens.
9 Taley tixc’an a Jesús ti al nixe’ xi c’uajattalab, ani tam ti ne’ets ti bel in tsu’u quetel jun i inic jun tu bats’uhuab an jalbixtalab tumin tin cuenta an gobierno. Pelits nana’ in Mateo. Tin ucha’ a Jesús: ―Tiquin ts’at’enchi. Tam in thubat ts’aquiy ani u ts’at’enchi.
9 Partindo Jesus dali, viu um homem chamado Mateus sentado na coletoria e disse-lhe: Segue-me! Ele se levantou e o seguiu.
10 Talbel otsits a Jesús tu q’uima’ ca c’aputs. Ani ulitschic jaye q’ue’at i bats’c’ul jalbixtalab tumin tin cuenta an gobierno ani q’ue’at i hualbith inicchic. Ani c’uajat jaja’chic quetel ti c’apul junax c’al a Jesús ani c’al huahua’ tu exobalil.
10 E sucedeu que, estando ele em casa, à mesa, muitos publicanos e pecadores vieram e tomaram lugares com Jesus e seus discípulos.
11 Ani cum an fariseochic tu tsu’u u junax quetel huahua’ antsana’, tu conoyal: ―¿Jale’ u junax c’apul a Exobchixal c’al nixe’ xi bats’c’ul jalbixtalab tuminchic tin cuenta an gobierno ani c’al q’ue’at i hualbith inicchic?
11 Ora, vendo isto, os fariseus perguntavam aos discípulos: Por que come o vosso Mestre com os publicanos e pecadores?
12 Cum a Jesús in ats’a’ jahua’ antsana’ in conoychic, in ulu: ―Axi lubach an inic yab in yejenchal i ilalix, expith axi ya’ul ojni’ jats in yejenchal.
12 Mas Jesus, ouvindo, disse: Os sãos não precisam de médico, e sim os doentes.
13 Nan in che’nec cu caniy ca chich c’al nana’ ca jic’tson c’al in hualab jitats in lej exlalits tin ichich abal pel i hualbith inic ani iba ax in tsalpayal pel i alhua’ inic. Ca ejtiychic jahua’ in ulal an T’ocat Thuchlab antse’: Nana’ in Dios u le’ abal ca yajnanchi an inicchic, ani yab expith tiquin ts’acchiy c’al i tsemthach co’nel.
13 Ide, porém, e aprendei o que significa:
14 Tam chich c’al a Jesús talchic axi pel i exobal c’al a Juan pujax, ani in conoyalchic: ―¿Jale’ huahua’ ani an fariseochic u lej pabil c’al an c’apnel ani yab u pabil a exobalilchic?
14 Vieram, depois, os discípulos de João e lhe perguntaram: Por que jejuamos nós, e os fariseus [muitas vezes], e teus discípulos não jejuam?
15 A Jesús in toc’tsiychic: ―Yab in tomnal ca t’e’pin ax u tsa’bixchic c’al an tomquintalab biyat c’uajate an tomquinel inic. Max quim baju a q’uicha ca tixc’anenequits an inic tomquinel, tamna’ ojni’ in tomnal ca pablatschic. Tam nan in tixc’anenequits, tam ojni’ in tomnal ca pablats u exobalilchic jaye.
15 Respondeu-lhes Jesus: Podem, acaso, estar tristes os convidados para o casamento, enquanto o noivo está com eles? Dias virão, contudo, em que lhes será tirado o noivo, e nesses dias hão de jejuar.
16 Yab in tomnal ca c’ua’chiyat am biyal toltom c’al i it pejach i toltom, cum tam ca pac’uhuat ne’ets ca muley axi it ani tam ne’ets ca oume in mits’tal axi biyal.
16 Ninguém põe remendo de pano novo em veste velha; porque o remendo tira parte da veste, e fica maior a rotura.
17 Yab in tomnal ca baliyat al i biyal balixtalab ot’ in ja’lil an lab t’uthub ax u it boclinalits. Max ani’ ca t’ajan, ne’ets ca mits’c’an an ot’ ani ne’ets ca huac’lan am boc lab t’uthub. Antsana’ ne’ets ca q’uibey am boc ani ne’ets ca othey am balixtalab ot’. Jaxtam in tomnal ca baliyat in ja’lil an lab t’uthub ax u it boclinalits al i it balixtalab ot’. Tamna’ ne’ets ca ohuey am boc ani jaye am balixtalab ot’.
17 Nem se põe vinho novo em odres velhos; do contrário, rompem-se os odres, derrama-se o vinho, e os odres se perdem. Mas põe-se vinho novo em odres novos, e ambos se conservam.
18 Exom ti cahue a Jesús, ani chich jun i inic axi pel i oc’lec tin tiyopanil an Israel. In tuthu in c’ualal tin tamet a Jesús, ani in ucha’: ―Talel ti tsemetsits u ts’ic’achil. Bel aba ani’, quit c’ale ca punchi a c’ubac ca ejtha.
18 Enquanto estas coisas lhes dizia, eis que um chefe, aproximando-se, o adorou e disse: Minha filha faleceu agora mesmo; mas vem, impõe a mão sobre ela, e viverá.
19 Tam cubiy a Jesús, c’ale junax c’al an inic ani c’al huahua’ tu exobalil.
19 E Jesus, levantando-se, o seguia, e também os seus discípulos.
20 Ani ti bel ne’ets jaye jun i uxum ax in cua’al lajuj tsab i tamub yab u tajlunal ti ya’ul ta its’. Utey tin cux a Jesús ani in tacchi in acan in nacat coton.
20 E eis que uma mulher, que durante doze anos vinha padecendo de uma hemorragia, veio por trás dele e lhe tocou na orla da veste;
21 In cuete’ ulumalits tin ichich max expith quin tacchi in toltomil, ne’ets ca jeleycua’.
21 porque dizia consigo mesma: Se eu apenas lhe tocar a veste, ficarei curada.
22 Huilq’uin a Jesús in tsu’u an uxum, ani in ucha’: ―Yab quit t’e’pin mimlab, nan xo’ tu jelthal cum tim belamalits. Ma tameq’ui t’ajat jelthachits.
22 E Jesus, voltando-se e vendo-a, disse: Tem bom ânimo, filha, a tua fé te salvou. E, desde aquele instante, a mulher ficou sã.
23 Taley ulits a Jesús tin q’uima’ nixe’ xi oc’lec ani otsits alta. Taja’ in tsu’u c’uajatits an t’enelchic c’al an tsemelom. Ani thajat uc’nanchab an tsemelom.
23 Tendo Jesus chegado à casa do chefe e vendo os tocadores de flauta e o povo em alvoroço, disse:
24 Tam a Jesús in ucha’ axi muthatchic: ―Quit c’alechic eleb. Yab tsemenec an ts’ic’ach, u huayal expith. C’al axe’ xi cau tocat u tilibnath te’nal axi taja’chic.
24 Retirai-vos, porque não está morta a menina, mas dorme. E riam-se dele.
25 Tam ti calejitschic eleb, otsits a Jesús alta jun ti c’uajat an ts’ic’ach. In yac’uchi in c’ubac, ani tameq’ui ts’acpan ejthachits.
25 Mas, afastado o povo, entrou Jesus, tomou a menina pela mão, e ela se levantou.
26 Ani thubat olna tim puhuel nixe’ xi tsabal jant’ini’ tin t’ajamal antsana’ a Jesús.
26 E a fama deste acontecimento correu por toda aquela terra.
27 Tixc’anits a Jesús taja’ ani ts’at’enchab c’al tsab i joc’tsi. Thajat uchan: ―Tata’its axi pel it at xits’lab c’al a David, tucu yajnanchi.
27 Partindo Jesus dali, seguiram-no dois cegos, clamando: Tem compaixão de nós, Filho de Davi!
28 Tam otsits a Jesús al i ata ani ts’at’at jaye an joc’tsichic. A Jesús in conoy: ―¿A belal abal nana’ u ejtohual tu tsu’uxmetha’? Toc’tsinchic: ―Ojni’ Ajatic, i belal.
28 Tendo ele entrado em casa, aproximaram-se os cegos, e Jesus lhes perguntou: Credes que eu posso fazer isso? Responderam-lhe: Sim, Senhor!
29 Tam a Jesús in tacchi in hualchic ani in ucha’: ―Jant’ini’ ta belalchic, antsana’ ne’ets tu t’ajchi.
29 Então, lhes tocou os olhos, dizendo: Faça-se-vos conforme a vossa fé.
30 Tameq’ui t’ajat jelthachits ani tsu’xinchic. Tam a Jesús in lej uluth ucha’chic: ―Ca lej t’aja’ ti cuentachic abal yab ca olchi jita’ jahua’ nan tu t’ajchamalchic.
30 E abriram-se-lhes os olhos. Jesus, porém, os advertiu severamente, dizendo: Acautelai-vos de que ninguém o saiba.
31 Aba ani’ antsana’ uchan c’al a Jesús, bel tocat in lej olnal tim puhuel nixe’ xi tsabal jant’o t’ajchinenecchic.
31 Saindo eles, porém, divulgaram-lhe a fama por toda aquela terra.
32 Talel ti calejits ca c’ale an joc’tsichic, ani u chanchinal Jesús jun i mo’ inic ax u co’oyab c’al i at’ax teneclab.
32 Ao retirarem-se eles, foi-lhe trazido um mudo endemoninhado.
33 A Jesús in canchi an at’ax teneclab, ani thubat in ts’i’quiy ti cau axi mo’ac. Ani in lej jic’pal an inicchic axi taja’, in uluchic: ―Ni jayq’ui’ yab i tsu’umal i Israel quin t’aja’ jahua’ xohue’ i tsu’umal in t’ajamal axe’ xi inic.
33 E, expelido o demônio, falou o mudo; e as multidões se admiravam, dizendo: Jamais se viu tal coisa em Israel!
34 Tam an fariseochic in ucha’ axi taja’ muthatchic: ―Axe’ xi inic in calthal an at’ax teneclab c’al in tsap an ts’ale teneclab.
34 Mas os fariseus murmuravam: Pelo maioral dos demônios é que expele os demônios.
35 Xe’ets a Jesús ti tsa’bibil ti al i pulic bichou ani ti al i tsacam bichouchic. In exobchichical an inicchic c’al in cahuintal a Dios ti al in tiyopanilchic an Israel, ani in thajchixnanchal an alhua’ cau jant’ini’ tin t’ajal ti Ts’ale a Dios. Jaye xe’ets ti jelthothol c’al patal jitats u ya’ul ani c’al jitats in cua’al i yajalchic.
35 E percorria Jesus todas as cidades e povoados, ensinando nas sinagogas, pregando o evangelho do reino e curando toda sorte de doenças e enfermidades.
36 Tam tin tsu’u a Jesús am pulic mulcunel in lej yajnanchal, cum in tsu’u abal lej yajchiquith ani lej t’e’pipil xe’ets. Xe’ets ejtil i q’uibelom ovejachic yab jita’ c’al ta ca beletna.
36 Vendo ele as multidões, compadeceu-se delas, porque estavam aflitas e exaustas como ovelhas que não têm pastor.
37 Tam a Jesús tu ucha’ huahua’ tu exobalil: ―Lej chubax jant’ini’ max hua’ats yan i huay’ ca c’ojohuat, antsana’ hua’ats yan i inicchic axi ts’ejcathits abal tiquim bela’ nana’. Ani jant’ini’ tam hua’ats lej hue’ an c’ojolchic, antsana’ hua’ats lej hue’ jita’ tiquin olnanchi u bij c’al an inicchic.
37 E, então, se dirigiu a seus discípulos: A seara, na verdade, é grande, mas os trabalhadores são poucos.
38 Jant’ini’ an thabal huay’ in abal jita’ ti c’ojol, antsana’ ta ca conchi a Dios abal quin abayechic jita’ tiquin olnanchi u bij c’al an inicchic.
38 Rogai, pois, ao Senhor da seara que mande trabalhadores para a sua seara.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 9, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.