Mateus 23
Huastec San Luis Potosi NT (HUS_WBT) vs NVT
1 Tam a Jesús tu ucha’ huahua’ tu exobalilchic ani an mulcunel antse’:
1 Então Jesus disse às multidões e a seus discípulos:
2 ―An fariseochic ani an exobchix c’al an ts’ejcath cau binath c’al a Moisés in cua’al in uchbilcua’ quin exobchi an ts’ejcath cau.
2 “Os mestres da lei e os fariseus ocuparam o lugar de intérpretes oficiais da lei de Moisés.
3 Patal jahua’ jaja’chic ti uchalchic tin cuenta an ts’ejcath cau, jats ca t’aja’. Expith yab ca t’aja’ jant’ini’ jaja’chic in t’ajal yab im putuhual c’al in exobchixtal, tocat exobchixq’ui.
3 Portanto, pratiquem tudo que eles dizem e obedeçam-lhes, mas não sigam seu exemplo, pois eles não fazem o que ensinam.
4 Ejtil i quitax ax in quitayal in at inic c’al i quitalab lej alchic, antsana’ jaja’chic in t’ajchal an inicchic c’al im punc’uth exobchixtal lej alchic axi yab ejtohuab ca quitna. Ani ni jayq’ui’ ni hue’ yab quitnax c’al in cuete’ exobchixtal.
4 Oprimem as pessoas com exigências insuportáveis e não movem um dedo sequer para aliviar seus fardos.
5 Patal jahua’ in t’ajalchic expith abal max ca tsu’tat ti lej t’ocat. Im pulicmethamalits an tsacam balixtalab c’al an T’ocat Thuchlab ax in xe’tsinthal tim piq’uib ani tin ocob. U xe’etschic c’al in lej nacat coton abal max ca tsu’tat ti pulic in ey.
5 “Tudo que fazem é para se exibir. Usam nos braços filactérios mais largos que de costume e vestem mantos com franjas mais longas.
6 Tam ti hua’ats i ajib ts’alat c’apuxtalab in lej le’chic ca buxcan jun ti quetel axi lej c’athpich pulic in ey. Aniye jaye in le’ tam ti c’uajatchic ti al an tiyopan.
6 Gostam de sentar-se à cabeceira da mesa nos banquetes e de ocupar os lugares de honra nas sinagogas.
7 In lej culbetnalchic ca tsapnetha ti bel c’al yan i c’ac’naxtalab ani ca uchan ti exobchix.
7 Gostam de receber saudações respeitosas enquanto andam pelas praças e de ser chamados de ‘Rabi’.
8 Yab ca le’na’ tata’chic quit uchan tit exobchix, cum pel it ebchalabchic ta ba’. Nana’its tin Cristo tin juncats Exobchix c’al tata’chic.
8 “Não deixem que pessoa alguma os chame de ‘Rabi’, pois vocês têm somente um mestre, e todos vocês são irmãos.
9 Yab ca ucha’ jita’ teje’ tsabal ta tata ti al an tiyopan, cum juncats i lej Tata axi c’uajat ti eb.
9 Não se dirijam a pessoa alguma aqui na terra como ‘Pai’, pois somente Deus no céu é seu Pai.
10 Yab ca ucha’ jita’ ti Ajatic, cum nana’ tin Cristo tin juncats Ajatic c’al tata’chic.
10 Não deixem que pessoa alguma os chame de ‘Mestre’, pois vocês têm somente um mestre, o Cristo.
11 Jitats axi más tolmix c’al tata’chic, jats axi más pulic in ey c’al a Dios.
11 O mais importante entre vocês deve ser servo dos outros,
12 Jitats quim puhuetha’ tim ba’ ne’ets ca tsa’ca, ani jitats quin tsa’ca’ tim ba’ ne’ets ca puhuethanchat in ey c’al a Dios.
12 pois os que se exaltam serão humilhados, e os que se humilham serão exaltados.
13 It lej ts’ejhuantal tata’chic ax it exobchix c’al an ts’ejcath cau binath c’al a Moisés ani ax it fariseochic, cum it eb t’ocatq’ui expith. A t’apchal in tsalap an inicchic abal yab quin jilchi a Dios quin t’aja’ ti Ts’ale tin ichich. Tata’chic yab a jilchal a Dios quin t’aja’ ti Ts’ale ta ichich, ani a tanc’uiyal q’ue’atchic ax in le’ quin jilchi a Dios quin t’aja’ ti Ts’ale tin ichich.
13 “Que aflição os espera, mestres da lei e fariseus! Hipócritas! Fecham a porta do reino dos céus na cara das pessoas. Vocês mesmos não entram e não permitem que os outros entrem.
14 It lej ts’ejhuantal tata’chic ax it exobchix c’al an ts’ejcath cau binath c’al a Moisés ani ax it fariseo, cum it eb t’ocatq’ui expith. C’al a pojcaxtal a tixc’anchal i c’alab an tsemchith uxumchic, ani bel it lej ohuel tit ol expith abal max quit tsu’tat tit t’ocat. Jaxtam ne’ets quit c’athpich jolbiyat c’al a Dios.
14 “Que aflição os espera, mestres da lei e fariseus! Hipócritas! Tomam posse dos bens das viúvas de maneira desonesta e, depois, para dar a impressão de piedade, fazem longas orações em público. Por causa disso, serão duramente castigados.
15 It lej ts’ejhuantal tata’chic ax it exobchix c’al an ts’ejcath cau binath c’al a Moisés ani ax it fariseo, cum it eb t’ocatq’ui expith. It xe’ets tim puhuel an tsabal a lej alimichical max jita’ ca ts’at’ey c’al tata’chic. Tam ts’at’atits a lej c’athpich quithabmethanchal in ichich, ma in quithabtal lej c’athpich yab ejtil a quithabtal tata’chic. In ey im bajuhual ejtil an teneclab.
15 “Que aflição os espera, mestres da lei e fariseus! Hipócritas! Atravessam terra e mar para converter alguém e depois o tornam um filho do inferno, duas vezes pior que vocês.
16 It lej ts’ejhuantalchic cum a le’ ca t’aja’ tit oc’nom ani it joc’tsichic. A ulalchic abal yab chubax uchbith an inic quim putu c’al jahua’ quin ulu ne’ets quin t’aja’ max in cubal ti chubax an tiyopan. Expith uchbithcua’ quim putu max quin cuba’ ti chubax an oro axi ti al an tiyopan.
16 “Que aflição os espera, guias cegos! Vocês dizem não haver importância se alguém jura ‘pelo templo de Deus’, mas se jurar ‘pelo ouro do templo’ será obrigado a cumprir o juramento.
17 Tata’chic ojni’ lej macu’ a tsalap ani it joc’tsi. An oro yab ja axi lej exbath. An tiyopan jun ti c’uajat an oro jats ojni’ lej exbath.
17 Tolos cegos! O que é mais importante: o ouro ou o templo, que torna o ouro sagrado?
18 A ulalchic jaye abal yab chubax uchbith an inic quim putu c’al jahua’ quin ulu ne’ets quin t’aja’ max in cubal ti chubax an ts’acnaxtalab ti al an tiyopan. Expith uchbithcua’ quim putu max quin cuba’ ti chubax an ts’acchixtalab.
18 Dizem também não haver importância se alguém jura ‘pelo altar’, mas se jurar ‘pelas ofertas sobre o altar’ será obrigado a cumprir o juramento.
19 Tata’chic ojni’ lej macu’ a tsalap ani it joc’tsi. An ts’acchixtalab yab ja axi lej exbath. An ts’acnaxtalab jun tu binab an ts’acchixtalab jats ojni’ axi lej exbath.
19 Cegos! O que é mais importante: a oferta sobre o altar ou o altar, que torna a oferta sagrada?
20 Jitats in cubal ti chubax an ts’acnaxtalab, in mac’uchith cubal jaye an ts’acchixtalab.
20 Quando juram ‘pelo altar’, juram por ele e por tudo que está sobre ele.
21 Ani jitats in cubal ti chubax an tiyopan, in mac’uchith cubal jaye a Dios ti chubax cum jaja’ u c’uajil taja’.
21 Quando juram ‘pelo templo’, juram por ele e por Deus, que nele habita.
22 Jitats in cubal ti chubax an eb, in mac’uchith cubal jaye ti chubax in ts’alat lactemil a Dios ani jaye a Dios axi quetel taja’.
22 Quando juram ‘pelo céu’, juram pelo trono de Deus e por Deus, que se senta no trono.
23 It lej ts’ejhuantal tata’chic ax it exobchix c’al an ts’ejcath cau binath c’al a Moisés ani ax it fariseochic, cum it eb t’ocatq’ui expith. A pithal a Dios jun i elbenax c’al tin cuenta an lajuj ani antsana’ a t’ajal jaye c’al an anis ani c’al an comino, ani jahua’ más exbath c’al a Dios yab ja a t’ajalchic. Pel a lej uchbil quit xe’tsinchic bolith. Ca yajnanchi an inicchic ani ca lej bela’ a Dios. Ja’its axe’ axi más exbath an uchbixtalabchic c’al an ts’ejcath cau ca putu, ani yab expith ca pitha’ a Dios jun c’al an lajuj jahua’its a cua’al.
23 “Que aflição os espera, mestres da lei e fariseus! Hipócritas! Têm o cuidado de dar o dízimo da hortelã, do endro e do cominho, mas negligenciam os aspectos mais importantes da lei: justiça, misericórdia e fé. Sim, vocês deviam fazer essas coisas, mas sem descuidar das mais importantes.
24 Tata’chic ojni’ a le’ ca t’aja’ tit oc’nom ani it joc’tsi. A t’ajal ti cuenta an uchbixtalab axi hue’ exbath ani yab a t’ajal ti cuenta axi más exbath.
24 Guias cegos! Coam a água para não engolir um mosquito, mas engolem um camelo!
25 It lej ts’ejhuantal tata’chic ax it exobchix c’al an ts’ejcath cau binath c’al a Moisés ani ax it fariseochic, cum it eb t’ocatq’ui expith. It ejtil i uts’umtalab axi t’acathits eleb ani i talap axi expith t’acathits tin cux ani yab alta. Ta lej ichich hualim it jaylom ani hualim a t’ajal a cuete’ canat.
25 “Que aflição os espera, mestres da lei e fariseus! Hipócritas! Têm o cuidado de limpar a parte exterior do copo e do prato, enquanto o interior está imundo, cheio de ganância e falta de domínio próprio.
26 It joc’tsichic, fariseo. Ca t’aca’ tin al an uts’umtalab abal ca jilc’on t’acathits ejtil tin elebtal, ani jaye alta an talab abal ca jilc’on t’acathits ejtil tin cux.
26 Fariseus cegos! Lavem primeiro o interior do copo e do prato, e o exterior também ficará limpo.
27 It lej ts’ejhuantal tata’chic ax it exobchix c’al an ts’ejcath cau binath c’al a Moisés ani ax it fariseochic, cum it eb t’ocatq’ui expith. Ejtil it jolimtalab tsemelom ax in cua’al eblim i t’ujub lej thacni’bethach c’al i tay’. Eleb u tsu’tab alabel ani tin al hualim im beclac i tsemelom ani patal i c’atselomtalab.
27 “Que aflição os espera, mestres da lei e fariseus! Hipócritas! São como túmulos pintados de branco: bonitos por fora, mas cheios de ossos e de toda espécie de impureza por dentro.
28 Antsana’ tata’chic ta elebtal it tsu’tab tit t’ocat, ani ta lej ichich hualim it c’ambix ani hualim it jec’om c’al jahua’ in le’ a Dios ca t’aja’.
28 Por fora parecem justos, mas por dentro seu coração está cheio de hipocrisia e maldade.
29 It lej ts’ejhuantal tata’chic ax it exobchix c’al an ts’ejcath cau binath c’al a Moisés ani ax it fariseochic, cum it eb t’ocatq’ui expith. A ts’ejcanchal i jolimtalab jun ti ca joliyat axi pel i caulomechic c’al a Dios ani a c’uajbanchal i huits tin jolimtal am pututh inicchic.
29 “Que aflição os espera, mestres da lei e fariseus! Hipócritas! Constroem túmulos para os profetas, enfeitam os monumentos dos justos
30 A ulalchic: Max u c’uajatachue ti lej jayq’ui’ tam ti xe’ets i biyal tatachic, yab i tsemthamalac in caulomejilchic a Dios jant’ini’ in t’ajamal jaja’chic.
30 e depois dizem: ‘Se tivéssemos vivido no tempo de nossos antepassados, não teríamos participado com eles do derramamento de sangue dos profetas’.
31 Cum antsana’ a bijiyal ti tatalabchic, a tejhua’methal abal it juntalab c’al nixe axi tsemthomats ti biyal c’al axi pel i caulomechic c’al a Dios.
31 “Ao dizer isso, porém, testemunham contra si mesmos que são, de fato, descendentes dos que assassinaram os profetas.
32 Xo’ tata’chic a quithbanchal jahua’ a biyal tatachic in ts’i’quiyamal ti tsemthom.
32 Vão e terminem o que seus antepassados começaram.
33 Tata’chic ojni’ ejtil it tsan. Ni hue’ yab ne’ets ca jec’a’ yab quit yajchiquiyat ti al an tamtsemla.
33 Serpentes! Raça de víboras! Como escaparão do julgamento do inferno?
34 Nan ne’ets tu abchiyechic i caulomechic ani i tsalpath inicchic ani i exobchix c’al in cahuintal a Dios. Ani tocat ne’ets ca tsemtha’ talchic jaja’, ani ma talchic ne’ets ca q’uet’ath tsemtha’ ti al i cruz. Ne’ets ca huithc’oy talchic jaja’ ta tiyopanil ani ne’ets ca quethmaychic talchic ti bichou ti bichou.
34 “Por isso eu lhes envio profetas, homens sábios e mestres da lei. Vocês crucificarão alguns e açoitarão outros nas sinagogas, perseguindo-os de cidade em cidade.
35 Jaxtam a Dios ne’ets ti mac’uchith jolbiychic c’al ax in tsemthamalits patal axi q’ue’atchic am pututh inicchic. Pel a mac’uchith hualab in huac’lath xits’al jaja’chic. Abal axi tsemtha ti biyal ani jaye in huac’lath xits’al a Zacarías in tsacamil a Berequias axi tata’chic ite a tsemthamal utat an ts’acnaxtalab tin cuenta an tiyopan, patal pel a mac’uchith hualab.
35 Como resultado, serão responsabilizados pelo assassinato de todos os justos de todos os tempos, desde o assassinato do justo Abel até o de Zacarias, filho de Baraquias, que vocês mataram no templo, entre o santuário e o altar.
36 Lej chubax jahua’ nan tu uchalchic abal ax it xo’ c’uajat teje’ tsabal ne’ets quit jolbiyatte junax c’al patal nixe’ xi huac’lath xits’lab.
36 Eu lhes digo a verdade: esse julgamento cairá sobre a presente geração.”
37 Tata’chic ojni’ ax it c’uajil ti Jerusalén it lej tsemthom c’al in caulomejilchic a Dios ani it lej cui’ix c’al i t’ujub c’al in abathualejilchic a Dios. Ejtil i pita’ ax in tamcuyal in tsacam t’am abal quin c’aniy tin alcam in ocob, antsana’ yan i calat nan u lej le’ac tu tamcuy ani tu c’aniy, ani tocat yab a le’acchic.
37 “Jerusalém, Jerusalém, cidade que mata profetas e apedreja os mensageiros de Deus! Quantas vezes eu quis juntar seus filhos como a galinha protege os pintinhos sob as asas, mas você não deixou.
38 Ca t’aja’chic ti cuenta abal lejat jolat ne’ets ca jilc’on a tiyopanil.
38 E, agora, sua casa foi abandonada e está deserta.
39 Nan tu uchalchic abal lej chubax yabats ne’ets tiquin tsu’u ma biyat tiquin olna’ antse’: Jaja’ jats axi tal abath c’al a Dios, ani jats axi qui puhuethanchi im bij.
39 Pois eu lhe digo: você nunca mais me verá, até que diga: ‘Bendito é o que vem em nome do Senhor!’”.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 23, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.