Mateus 19
Huastec San Luis Potosi NT (HUS_WBT) vs NVI
1 Tam ti talits antsana’ ti exobchix a Jesús cale ti Galilea, c’ale ti Judea ani ulits ma tihua’ jec’at am pulic itse’ Jordán.
1 Tendo acabado de dizer essas coisas, Jesus saiu da Galiléia e foi para a região da Judéia, no outro lado do Jordão.
2 Lej ts’at’enchab c’al yan i inicchic. Taja’ in jelthal an ya’ulchic.
2 Grandes multidões o seguiam, e ele as curou ali.
3 Tam utey i fariseochic in le’ quin tacchiquiy a Jesús, ani conoyab jaja’: ―¿In jilal a Dios an inic quin jilcacay in tomquil c’al jant’oquitsq’ui tam ebaltalab?
3 Alguns fariseus aproximaram-se dele para pô-lo à prova. E perguntaram-lhe: "É permitido ao homem divorciar-se de sua mulher por qualquer motivo? "
4 A Jesús in toc’tsiychic: ―A ajiyamalchic an T’ocat Thuchlab abal tam ti yabaye hua’ats jita’ teje’ tsabal, tamna’ a Dios in ts’ejca’ jun i inic ani jun i uxum.
4 Ele respondeu: "Vocês não leram que, no princípio, o Criador ‘os fez homem e mulher’
5 Jaxtam in ulu a Dios abal an inic ca tixc’an c’al in tata ani in mim abal ca juncun c’al in tomquil. Ani tam juncunenequitschic ejtil max juncatsits tin ebchiccua’.
5 e disse: ‘Por essa razão, o homem deixará pai e mãe e se unirá à sua mulher, e os dois se tornarão uma só carne’?
6 Cum antsana’ juncatsmethachits jaja’chic c’al a Dios ani ejtil yabats tsab, jaxtam yabats alhua’ max an inic quin jilcacay in tomquil.
6 Assim, eles já não são dois, mas sim uma só carne. Portanto, o que Deus uniu, ninguém o separe".
7 Ani conoyabe a Jesús: ―¿Jale’ tam in ulu a Moisés abal an inic max ne’ets quin jilcacay in tomquil, ca oc’ox ts’ejcanchat ani ca pithan an u jun tu olnab jale’ ne’ets ca jilcacayat?
7 Perguntaram eles: "Então, por que Moisés mandou dar uma certidão de divórcio à mulher e mandá-la embora? "
8 A Jesús in ucha’chic tam: ―Cum lej t’ujbathchic in ichich an inic, jats tin thucha’ a Moisés abal bel an inic quin jilcacay in tomquil. Tam ti lej c’a’alac yab pel in lej culbetal a Dios an inic quin jilcacay in tomquil.
8 Jesus respondeu: "Moisés lhes permitiu divorciar-se de suas mulheres por causa da dureza de coração de vocês. Mas não foi assim desde o princípio.
9 Nan tu uchalchic abal max jun i inic quin jilcacay in tomquil ani yab tin ebal abal pel i inicbe, ani max ca tomquin c’al q’ue’at i uxum, tamna’ jaja’ pel i uxumbe. Ani max i inic ca tomquin c’al i uxum axi jilcacathits tin ebal abal pel i inicbe, tamna’ jaja’ pel i uxumbe jaye.
9 Eu lhes digo que todo aquele que se divorciar de sua mulher, exceto por imoralidade sexual, e se casar com outra mulher, estará cometendo adultério".
10 Tam huahua’ tu exobalil a Jesús i ulu: ―Max antsana’ lej tsapic in uchbil an tomquith inic c’al in tomquil, tam hualam in tomnal yab ca tomquin.
10 Os discípulos lhe disseram: "Se esta é a situação entre o homem e sua mulher, é melhor não casar".
11 A Jesús tu toc’tsiychic: ―Yab tim patal an inicchic in ejtohual quin ejtiy jahua’ u ulumal. Expith jitats ca pithan an tsalpathtalab c’al a Dios, jats ne’ets quin ejtiy.
11 Jesus respondeu: "Nem todos têm condições de aceitar esta palavra; somente aqueles a quem isso é dado.
12 Hua’ats talchic i inic yab u tomquinal cum in t’ajtalits ey pel i eunuco ani hua’ats jaye axi pel i t’ajanthach eunuco c’al in at inic. Hua’ats i inicchic jaye yab u tomquinal cum antsana’ pel in culbetal a Dios ti eb. Jitats in ejtohual, quin alhua’ ejtiy axe’ xi cau.
12 Alguns são eunucos porque nasceram assim; outros foram feitos assim pelos homens; outros ainda se fizeram eunucos por causa do Reino dos céus. Quem puder aceitar isso, aceite".
13 Taley chanchinal a Jesús i tsacamchic abal ca punchin in c’ubac ani ca conchinchat i lablinchixtalab c’al a Dios. Ani huahua’ tu exobalil a Jesús i c’uiya’ an chi’thomchic.
13 Depois trouxeram crianças a Jesus, para que lhes impusesse as mãos e orasse por elas. Mas os discípulos os repreendiam.
14 Tam a Jesús tu ucha’chic: ―Yab ca c’anchi an tsacamchic yab ca chi’tha c’al nana’. Expith jitats tsa’at in ichich ejtil in ichich i tsacam, jats ax im bats’uhual a Dios ti Ts’ale tin ichich.
14 Então disse Jesus: "Deixem vir a mim as crianças e não as impeçam; pois o Reino dos céus pertence aos que são semelhantes a elas".
15 Tam ti talits a Jesús quim punchi in c’ubac antsana’ nixe’ xi tsacamchic, tam c’alets.
15 Depois de lhes impor as mãos, partiu dali.
16 Chich jun i cuitol inic c’al a Jesús in conoyal: ―¿Jant’o pel u uchbil cu t’aja’ abal quin it ejatliyat abal ets’ey? Tata’ it alhua’ exobchix tiquin ucha’.
16 Eis que alguém se aproximou de Jesus e lhe perguntou: "Mestre, que farei de bom para ter a vida eterna? "
17 Toc’tsin a Jesús: ―¿Jale’ tin uchal tin alhua’? Hua’ats juncats expith axi alhua’, ja’its a Dios. Max a le’ quit it ejatliyat abal ets’ey, ca putu c’al in uchbixtalchic a Dios.
17 Respondeu-lhe Jesus: "Por que você me pergunta sobre o que é bom? Há somente um que é bom. Se você quer entrar na vida, obedeça aos mandamentos".
18 Tam in conoyale an cuitol inic: ―¿Jahua’ tam uchbixtalab? Toc’tsin a Jesús: ―Yab ca tsemtha’ a at inic. Yab quit uxumbejin. Yab quit cue’en. Ni jita’ yab ca t’ajchi an janamtalab.
18 "Quais? ", perguntou ele. Jesus respondeu: " ‘Não matarás, não adulterarás, não furtarás, não darás falso testemunho,
19 Ca c’ac’na’ a tata ani a mim. Ca c’anitha’ a at inic jant’ini’ ta c’anithal ta ba’.
19 honra teu pai e tua mãe’ e ‘amarás o teu próximo como a ti mesmo’".
20 Toc’tsin an cuitol: ―Ma tam tu tsacamtal u tala’ putumal an uchbixtalab c’al axe’ ax tin uchamal. ¿Jant’o hualam u q’uibchale cu t’aja’?
20 Disse-lhe o jovem: "A tudo isso tenho obedecido. O que me falta ainda? "
21 Toc’tsin a Jesús: ―Max a le’ ca baju tit huinat alhua’ inic, quit c’ale ca tala’ nuju jahua’ a cua’al ani ca pitha’ an tumin an ts’ejhuantalchic. Ma tam tiq’uele quit huichiy ani tiquin ts’at’enchi. Tam ojni’ ne’ets quit pithan yan i c’alab tihua’ ti eb.
21 Jesus respondeu: "Se você quer ser perfeito, vá, venda os seus bens e dê o dinheiro aos pobres, e você terá um tesouro no céu. Depois, venha e siga-me".
22 Tam tin ats’a’ an cuitol inic antsana’ an cau, c’ale lej t’e’pith in ichich cum in le’ quin cuete’ c’alna’ axi yan in cua’al.
22 Ouvindo isso, o jovem afastou-se triste, porque tinha muitas riquezas.
23 Tam a Jesús tu ucha’chic huahua’ tu exobalil: ―Chubax man tu uchal abal lej q’uibat an ricochic quim bats’u a Dios ti Ts’ale tin ichich.
23 Então Jesus disse aos discípulos: "Digo-lhes a verdade: Dificilmente um rico entrará no Reino dos céus.
24 Tu uchalchic abal lej q’uibat ca huat’ey jun i camello tin lo’tal in acan an t’ithab, ani lej huat’ath más q’uibat abal i rico quim bats’u a Dios ti Ts’ale tin ichich max quin huat’ath tsapna’ axi yan in cua’al.
24 E lhes digo ainda: é mais fácil passar um camelo pelo fundo de uma agulha do que um rico entrar no Reino de Deus".
25 Tam huahua’ i ats’a’ nixe’ xi cau i lej jic’pal, ani i conoyal jun c’al xi jun: ―¿Max chubax antsana’ jahua’ in ulu, tam jita’ hualam ne’ets ca ejtohuat ca jec’ontha?
25 Ao ouvirem isso, os discípulos ficaram perplexos e perguntaram: "Neste caso, quem pode ser salvo? "
26 A Jesús tocat tu met’a’chic ani tu ucha’: ―An inicchic yab in ejtohual quin cuete’ jec’ontha’ tim ba’, expith c’al a Dios ojni’ ne’ets ca ejtohuat ca jec’ontha. A Dios expith patal in ejtohual quin t’aja’.
26 Jesus olhou para eles e respondeu: "Para o homem é impossível, mas para Deus todas as coisas são possíveis".
27 Tam uchan a Jesús c’al a Pedro: ―Ajatic, huahua’ i tala’ jilamal i c’al jahua’ i co’oyamal, ani xo’ u ts’at’enec c’al tata’. ¿Jant’o tam alhua’talab ne’ets qui bats’u?
27 Então Pedro lhe respondeu: "Nós deixamos tudo para seguir-te! Que será de nós? "
28 Toc’tsin a Jesús: ―Nana’ tin Juntal patal an inicchic ne’ets quin chich quim buxcan tu ts’alat lactemil cu t’aja’ tin lej Ts’ale ti al an it eb. Chubax nan tu uchal abal tata’chic ax it ts’at’enec c’al nana’ ne’ets quit buxcan ti lajuj tsab i ts’alat lactem ca ts’ejca’ axi lajuj tsab i cuenel am bichou Israel.
28 Jesus lhes disse: "Digo-lhes a verdade: Por ocasião da regeneração de todas as coisas, quando o Filho do homem se assentar em seu trono glorioso, vocês que me seguiram também se assentarão em doze tronos, para julgar as doze tribos de Israel.
29 Patal jitats in jilamalits jant’o c’al tin ebal u bij ne’ets ca pithan yan más c’al a Dios. Ma bo’ inic huichc’othe ne’ets ca pithan max quin jila’ in q’uima’, max in ebchal, max in uxum ebchal, max in tata, max in mim, max in tomquil, max in tsacamilchic, max in tsabalil. Ani ti eb ne’ets ca c’uajiy it ejatlith abal ets’ey.
29 E todos os que tiverem deixado casas, irmãos, irmãs, pai, mãe, filhos ou campos, por minha causa, receberão cem vezes mais e herdarão a vida eterna.
30 Hua’ats xohue’ teje’ tsabal yan i inicchic pulic in ey, ani talbel ne’ets ca ajiyat ti tsipilin in ey ti eb c’al a Dios. Hua’ats jaye yan i inicchic axi xohue’ tsipilin in ey, ani talbel ne’ets ca ajiyat ti pulic in ey ti eb c’al a Dios.
30 Contudo, muitos primeiros serão últimos, e muitos últimos serão primeiros".
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 19, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.