Marcos 12
Huastec San Luis Potosi NT (HUS_WBT) vs NTLH
1 Taley a Jesús in ts’i’quiy junil quin tauna’ c’al i jalpith cau axi muthatchic c’al jaja’. In ucha’chic: ―Jun i inic in t’aya’ jun i lab t’uthublom, ani taley in tenmay c’al i te’. In ts’ejca’ in tsa’ub in hualil an lab t’uthub. Jaye in ts’ejca’ jun i t’ec’at tsac’ jun ti ca c’uajiy am beletnom lab t’uthublom. Taley im bina’ c’al jita’ ta ca t’ojonchat an lab t’uthublom. Tam c’ale ou an thabal.
1 Depois Jesus começou a falar por meio de parábolas . Ele disse:
2 Im baju in q’uijil an cotlats c’al an lab t’uthub, ani an thabal in aba’ jun i t’ojnal ca c’ale quim bats’c’unchi an lab t’uthub axi ne’ets ca jilc’on abal jaja’ an thabal.
2 Quando chegou o tempo da colheita, o dono enviou um empregado para receber a sua parte.
3 Ultsits an t’ojnal ani tocat yac’uan c’al an t’ojonchixchic. Cuathan ani aban ca huichiy naptal c’al an thabal.
3 Mas os lavradores agarraram o empregado, bateram nele e o mandaram de volta sem nada.
4 Tam an thabal in aba’ q’ue’at i t’ojnal. Tocat cui’iyat ani ts’ojbetha tin oc’ c’al i t’ujub, ani quithab uchan.
4 O dono mandou mais um empregado, mas eles bateram na cabeça dele e o trataram de um modo vergonhoso.
5 Taley an thabal in aba’ q’ue’ate. Ani jaja’ t’ajat tsemtha. Huilq’uith in aba’ i t’ojnalchic, ani tocat cuathan ani ma talchic jaja’ tsemtha.
5 E ainda outro foi mandado para lá, mas os lavradores o mataram. E o mesmo aconteceu com muitos mais — uns foram surrados, e outros foram mortos.
6 Ani tin lej taltalits an thabal in lejat aba’ in cuete’ ichich hual tsacamil. In tsalpay abal chubax ne’ets ca alhua’ bats’uhuat in tsacamil.
6 E agora a única pessoa que o dono da plantação tinha para mandar lá era o seu querido filho. Finalmente ele o mandou, pensando assim: “O meu filho eles vão respeitar.”
7 Ani iba, expith in ulu an t’ojonchixchic antse’: Jats axe’ ne’ets ti c’alnanchix c’al an lab t’uthublom tam ca tsemets in tata. Qui tsemtha’ ani qui c’alnanchi huahua’.
7 Mas os lavradores disseram uns aos outros: “Este é o filho do dono; ele vai herdar a plantação. Vamos matá-lo, e a plantação será nossa.”
8 Tam in yac’ua’chic ani in t’ajat tsemtha’, ani in caltha’ tin elebtal an lab t’uthublom.
8 — Então agarraram o filho, e o mataram, e jogaram o corpo para fora da plantação.
9 Tam a Jesús in conoy axi c’uajat c’al jaja’chic: ―¿Jant’ini’ ti ne’ets quin t’aja’ nixe’ xi thabal lab t’uthublom? Ne’ets ca c’ale quin t’ajat tsemtha’ an t’ojonchixchic, ani ne’ets quim bina’ an lab t’uthublom ca t’ojonchat c’al q’ue’at i inicchic.
9 Aí Jesus perguntou:
10 Auxe’ max yab a ajiyamalchic an T’ocat Thuchlab jun tin olnab nana’its ejtil in mimlab t’ujub antse’:
10 Vocês não leram o que as
11 — ausente —
11 Isso foi feito pelo Senhor
12 Tam c’al nixe’ xi cau a Jesús u le’nab ca yac’uan c’al talchic i inic ax in exla’its abal jaja’chic ja’its ax u uxnal al nixe’ xi jalpith cau. Expith in ts’ejnalchic max jant’o ca t’ajchin c’al am bichouchic max quin lej yac’ua’ a Jesús, ani ta c’alechic.
12 Os líderes judeus sabiam que a parábola era contra eles e quiseram prender Jesus, mas tinham medo do povo. Por isso deixaram Jesus em paz e foram embora.
13 Taley aban ca c’alechic c’al a Jesús talchic i fariseo ani talchic axi ts’at’at c’al a Herodes, quin t’ajchi quin ulu i q’uibts’oth cau abal ca ejtohuat ca jolbiyat.
13 Depois mandaram que alguns fariseus e alguns membros do partido de Herodes fossem falar com Jesus a fim de conseguirem alguma prova contra ele.
14 Ultsitschic c’al a Jesús, in ucha’chic: ―Exobchix, i tso’ob abal jahua’ tata’ ca ulu pel i lej chubaxtalab. Expith a olnanchal in tequeth belil a Dios. Yab a t’ajal ti cuenta jahua’its it uxnal c’al an inicchic, ani yab it poc’oth tsu’tom c’al an inicchic. Tucu ucha’ max i cua’al i uchbil o max yab i cua’al qui jalbiy an jalbixtalab tumin c’al an ts’ale oc’lec romano.
14 Eles chegaram e disseram: — Mestre, sabemos que o senhor é honesto e não se importa com a opinião dos outros. O senhor não julga pela aparência, mas ensina a verdade sobre a maneira de viver que Deus exige. Diga: é ou não é contra a nossa
15 Cum a Jesús in exla’its abal pel i c’ambix cau, jaxtam in ucha’chic: ―¿Jale’ a le’chic tiquin macla’? Tiquim pitha’ jun i tumin abal qui met’a’.
15 Mas Jesus percebeu a malícia deles e respondeu:
16 Tam pithanits. Taley in met’a’ ani in conoy: ―¿Jita’ axe’ in hual ani jita’ axe’ im bij axi thuchath teje’ al an tumin? Toc’tsin jaja’chic: ―Pel in hual ani pel im bij an ts’ale oc’lec.
16 Eles trouxeram, e ele perguntou: Eles responderam: — São do Imperador.
17 Tam a Jesús in ucha’chic: ―Ca pitha’ an ts’ale oc’lec jahua’ pel a uchbil ca pitha’, ani ca pitha’ a Dios jahua’ pel a uchbil ca pitha’ jaye. Ani lej jic’panchab in toc’tsixtal a Jesús c’al axi che’nec ti maclaxchic.
17 Então Jesus disse: E eles ficaram admirados com Jesus.
18 Taley talchic i saduceo chich c’al a Jesús. Cum yab im belalchic abal max ne’ets ca ejtha an tsemelomchic, uchan a Jesús c’al jaja’chic:
18 Alguns saduceus , os quais afirmam que ninguém ressuscita, chegaram perto de Jesus e disseram:
19 Exobchix, a Moisés in thucha’ abal max ca tsemets jun i tomquith inic ani yab in co’oyamal i tsacam c’al in q’uimathil, ca tomquin in ebchal an tsemelom c’al an tsemchith uxum. Lequitsq’ui max quin co’oy i tsacam tam.
19 — Mestre, Moisés escreveu para nós a seguinte lei : “Se um homem morrer e deixar a esposa sem filhos, o irmão dele deve casar com a viúva, para terem filhos, que serão considerados filhos do irmão que morreu.”
20 Hua’atsac buc i ebchalab. Tomquin an oc’ox, ani tsemets yab in co’oyamal i tsacam.
20 Acontece que havia sete irmãos. O mais velho casou e morreu sem deixar filhos.
21 Taley tomquin in tsabchil ebchal an tsemelom c’al an tsemchith uxum. Tsemets jaja’, ani yab in co’oyamal i tsacam. Jayetseq’ui in oxchil ebchal an tsemelom tomquin c’al nixe’ xi tsemchith uxum, ani tsemets jaja’ jaye yab in co’oyamal i tsacam.
21 O segundo casou com a viúva e morreu sem deixar filhos. Aconteceu a mesma coisa com o terceiro.
22 Tim patal nixe’ xi buc i ebchalab tomquinenec c’al nixe’ xi juncats uxum, ani ni jun yab in co’oyamal i tsacam. Taley tsemets jaye an uxum.
22 Afinal, os sete irmãos casaram com a mesma mulher e morreram sem deixar filhos. Depois de todos eles, a mulher também morreu.
23 ¿Cum tomquinenec nixe’ xi uxum c’al axi buc i ebchalab teje’ tsabal, c’al jahua’ ti ne’ets ti c’uajiy ti tomiclab tam ca ejtha an tsemelomchic?
23 Portanto, no dia da ressurreição, quando todos os mortos tornarem a viver, de qual dos sete a mulher vai ser esposa? Pois todos eles casaram com ela!
24 A Jesús in toc’tsiychic: ―Tata’chic ojni’ lej q’uibts’othits a tsalap tin cuenta an tsemelomchic, cum yab a exlal an T’ocat Thuchlab ani yab a exlanchal in tsap a Dios.
24 Jesus respondeu:
25 Tam ca ejtha an tsemelomchic in ey an inic ani in ey an uxum yabats ne’ets ca tomquin. Ne’ets ca c’uajiychic ejtil an ángelchic axi ti eb yab u tomquinal.
25 Pois, quando os mortos ressuscitarem, serão como os anjos do céu, e ninguém casará.
26 Tin cuenta abal u ejthab an tsemelomchic hualam yab a ajiyamalchic jahua’ in thucha’ a Moisés, abal tauna jaja’ c’al a Dios ti al i tsacam te’ tam ti t’a’ilits. Uchan a Moisés antse’: Nana’its pel tin Diosil a Abraham ani tin Diosil a Isaac ani tin Diosil a Jacob, in ulu.
26 Vocês nunca leram no
27 Cum a Dios pel in Diosil nixe’ xi ox i inic axi tsemenec teje’ tsabal, jaxtam i exlalits abal bel c’uajatchic ejate tin tamet a Dios. Lej q’uibts’oth a tsalap tata’chic tin cuenta an tsemelomchic.
27 E Deus não é Deus dos mortos e sim dos vivos. Vocês estão completamente errados!
28 Taley utey c’al a Jesús jun i inic axi pel i exobchix c’al an ts’ejcath cau binath c’al a Moisés. In ats’amalits jaja’ tam ti hueutsíxin an saduceochic c’al a Jesús. Cum in exla’its abal tsalpath in toc’tsixtal a Jesús, jaxtam in conoy: ―¿Jahua’ hualam an uchbixtalab axi más lej huinat exbath ti al an ts’ejcath cau binath c’al a Moisés?
28 Um mestre da Lei que estava ali ouviu a discussão. Viu que Jesus tinha dado uma boa resposta e por isso perguntou: — Qual é o mais importante de todos os mandamentos da
29 Toc’tsin a Jesús: ―Ja’its ax in thuchanchi a Moisés in juntalchic Israel antse’: I Pay’lom Diosil jats juncats expith axi hua’ats.
29 Jesus respondeu:
30 Jats jaja’ ca lej jum putat c’anitha’chic c’al patal a ichich, ani c’al patal a ejattal, ani c’al patal a tsalap, ani c’al patal a tsapcua’. Nan tu uchalchic abal ja’its xe’ an uchbixtalab axi más lej huinat exbath.
30 Ame o Senhor, seu Deus, com todo o coração, com toda a alma, com toda a mente e com todas as forças.”
31 Huinat exbath jaye an uchbixtalab ax in thucha’ a Moisés antse’: Ca c’anitha’ patal a at inic jant’ini’ ta c’anithal ta ba’cua’. Nan tu uchalchic abal yab hua’ats q’ue’at i uchbixtalab axi lej huinat exbath ejtil axe’ xi tsab.
31 E o segundo mais importante é este: “Ame os outros como você ama a você mesmo.” Não existe outro mandamento mais importante do que esses dois.
32 Tam uchan a Jesús c’al nixe’ xi exobchix c’al an ts’ejcath cau binath c’al a Moisés: ―Exobchix, jahua’ tata’ a ulumal lej tequeth. Lej chubax hua’ats juncats a Dios, ani yab hua’ats q’ue’at.
32 Então o mestre da Lei disse a Jesus: — Muito bem, Mestre! O senhor disse a verdade. Ele é o único Deus, e não existe outro além dele.
33 Lej chubax pel in uchbil an inic quin lej jum putat c’anitha’ a Dios c’al patal in ichich, ani c’al patal in tsalap, ani c’al patal in ejattal, ani c’al patal in tsapcua’. Jaye quin c’anitha’ patal in at inic jant’ini’ tin c’anithal tim ba’cua’. Max antsana’ quin t’aja’, tam ojni’ más in exbath nixe’ xi inic tin tamet a Dios, yab ejtil axi expith in ts’acchiyal a Dios c’al yantalam i tsemthach t’u’lec ani c’al yantalam i ts’acchixtalab jahuaquitsq’ui.
33 Devemos amar a Deus com todo o nosso coração, com toda a nossa mente e com todas as nossas forças e também devemos amar os outros como amamos a nós mesmos. Pois é melhor obedecer a estes dois mandamentos do que trazer animais para serem queimados no altar e oferecer outros sacrifícios a Deus.
34 Tam tin ats’a’ a Jesús abal antsana’ tsalpath toc’tsin nixe’ xi exobchix, in ucha’: ―A q’uibchale expith hue’ abal a Dios quin t’aja’ ti Ts’ale ta ichich. C’al axe’ xi cau ni jita’chic taja’ yabats in inicnal tim ba’ ti quin conomichiquiye a Jesús c’al jant’o.
34 Jesus viu que o mestre da Lei tinha respondido com sabedoria e disse: Depois disso ninguém tinha coragem de fazer mais perguntas a Jesus.
35 U exobchixe a Jesús ti al an tiyopan, ani in ucha’ axi taja’chic: ―In ulal an exobchixchic c’al an ts’ejcath cau binath c’al a Moisés abal a Cristo pel in tsacamil a David.
35 Quando Jesus estava ensinando no pátio do Templo, perguntou:
36 Yab ja cum a David c’uajchith c’al an Espíritu Santo im bijiy a Cristo tin Ajatic. In ulu antse’: A Dios in ucha’ u Ajatic: Teje’ quit buxcan tu huinab c’ubac, ma nan tu pitha’its ta c’ubac a tolmolnaxilchic abal ca tala’ ata’.
36 Pois Davi, inspirado pelo Espírito Santo, escreveu:
37 Cum antsana’ a David im bijiy a Cristo tin Ajatic, jaxtam i tso’obits abal yab pel in tsacamil a David. An mulcunel axi c’uajat taja’ in lej culbetnanchal jahua’ antsana’ in ulu a Jesús.
37 O próprio Davi chama o Messias de Senhor. Portanto, como é que o Messias pode ser descendente de Davi? Uma grande multidão escutava com prazer o que Jesus ensinava.
38 A Jesús in exobchiye an inicchic al an tiyopan, in uchalchic: ―Ca lej t’aja’chic ti cuenta yab ca t’aja’ jant’ini’ in t’ajal an exobchixchic c’al an ts’ejcath cau binath c’al a Moisés. In culbetnal ca xe’tsin c’al in nacat coton abal max ca tsu’tat ti pulic in ey. Jaye ca lej tsapnethachic ti bel c’al yan i c’ac’naxtalab.
38 Ele dizia ao povo:
39 Ti al an tiyopan in lej c’a’inchal ca buxcan jun ti quetel axi lej c’athpich pulic in ey, aniye jaye tam hua’ats i ajib ts’alat c’apuxtalab.
39 preferem os lugares de honra nas
40 Ani c’al im pojcaxtal bel in tixc’anchalchic i c’alab an tsemchith uxumchic. U lej ohuel ti ol expith abal max ca tsu’tat ti t’ocat. Jats jaja’chic axi ne’ets ca c’athpich jolbiyat c’al a Dios.
40 Exploram as viúvas e roubam os seus bens; e, para disfarçarem, fazem orações compridas. Portanto, o castigo que eles vão sofrer será pior ainda!
41 Quetel a Jesús ti al am pulic tiyopan tin tamet am poc’te’ jun tu binab an c’ac’naxtalab tumin. In me’tal an inicchic ax im binal an tumin taja’. Yan i ricochic im binal yan i tumin.
41 Jesus estava no pátio do Templo, sentado perto da caixa das ofertas, olhando com atenção as pessoas que punham dinheiro ali. Muitos ricos davam muito dinheiro.
42 Chich jun i ts’ejhuantal tsemchith uxum im bina’ tsab i tsacam tumin cobre lej hue’ in jalbil.
42 Então chegou uma viúva pobre e pôs na caixa duas moedinhas de pouco valor.
43 A Jesús in caniy ca uteychic in exobalil, ani in ucha’chic: ―Lej chubax nan tu uchalchic abal axe’ xi ts’ejhuantal tsemchith uxum in lejat bina’ yab ejtil axi q’ue’at im bina’.
43 Aí Jesus chamou os discípulos e disse:
44 Axi q’ue’atchic im bina’ i jilc’omach tumin, ani jaja’ aba ani’ ts’ejhuantal in tala’ bina’ jahua’ in cua’alac quin cuxuthna’.
44 Porque os outros deram do que estava sobrando. Porém ela, que é tão pobre, deu tudo o que tinha para viver.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 12, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.