Lucas 2

Huastec San Luis Potosi NT (HUS_WBT) vs NVT

Sair da comparação
NVT Nova Versão Transformadora
1 Tam ti nihua’ q’uicha an lej ts’ale oc’lec Augusto in aba’ an cau ca penchin im bij al an u patal an inicchic ma ju’tamits huichat jaja’ in abatnal.
1 Naqueles dias, o imperador Augusto decretou um recenseamento em todo o império romano.
2 C’a’al antsana’ penchinits im bij an inicchic tam ti a Cirenio pel i gobernador ti Siria.
2 (Esse foi o primeiro recenseamento realizado quando Quirino era governador da Síria.)
3 Pel in uchbil tim patal an inicchic ca c’ale ti bichou jun ti cuentalith abal antsana’ ca penchin im bij.
3 Todos voltaram à cidade de origem para se registrar.
4 Cale a José tim bichohuil Nazaret axi cuentalith ti bichoulom Galilea, c’ale ti bichou Belén axi ti bichoulom Judea. Tats ti c’ale cum pel in at ja’ub xits’al a David, ani tats ti hua’tsinenec a David.
4 Por ser descendente do rei Davi, José viajou da cidade de Nazaré da Galileia para Belém, na Judeia, terra natal de Davi,
5 Ulits ti Belén jaye junax c’al a María abal ca penchin im bijchic. Ts’ejcathits an cau abal a María ne’ets ca tomquin c’al a José. Ani co’othits a María c’al an tsacam.
5 levando consigo Maria, sua noiva, que estava grávida.
6 Biyat c’uajatchic tihua’ ti Belén, im bajuhuits an q’uij tam ti ne’ets ca hua’tsin an t’ele’.
6 E, estando eles ali, chegou a hora de nascer o bebê.
7 Ani tats ti hua’tsin in c’a’al tsacamil a María. In thu’bay c’al i toltom ani in cuatsba’ ba’ in c’apumtal i co’nel jun tu co’oyab jaja’chic, cum yabats hua’ats i alta jun tin huat’al an acal am belal inicchic.
7 Ela deu à luz seu primeiro filho, um menino. Envolveu-o em faixas de pano e deitou-o numa manjedoura, porque não havia lugar para eles na hospedaria.
8 Utat ti Belén taja’ c’uajat i inicchic ax im beletnal tam acal an ovejachic.
8 Naquela noite, havia alguns pastores nos campos próximos, vigiando rebanhos de ovelhas.
9 Jun jic’tohual chich c’al jaja’chic jun i ángel abath c’al a Dios. Ani ijcan jun ti c’uajatchic jun i lej tsapic tajaxtalab tal ma ti eb. Tam lej jiq’ueychic.
9 De repente, um anjo do Senhor apareceu entre eles, e o brilho da glória do Senhor os cercou. Ficaram aterrorizados,
10 Ani uchanchic c’al an ángel: ―Yab quit jiq’ueychic, cum nan in tal abal tu olchi i cau axi lej huinat alhua’, c’al ca culbe patal an inicchic.
10 mas o anjo lhes disse: “Não tenham medo! Trago boas notícias, que darão grande alegria a todo o povo.
11 Xo’ hua’tsin i t’ele’ tim bichohuil a David. Jats an Ajatic Cristo axi abnenec c’al a Dios ti Jec’onthax c’al tata’chic.
11 Hoje em Belém, a cidade de Davi, nasceu o Salvador, que é Cristo, o Senhor!
12 Ne’ets ca tso’obnanchi abal chubax an cau jahua’ tu ucha’ tam ca tsu’u thu’babach an t’ele’ c’al i toltom ani cuatsat tin c’apumtal i co’nel jun tu co’oyab jaja’chic.
12 Vocês o reconhecerão por este sinal: encontrarão o bebê enrolado em faixas de pano, deitado numa manjedoura”.
13 Tameq’ui ulits yantalam i ángelchic tal ti eb c’al axi jun i ángel ulnequits oc’ox. Tim patalchic im puhuethanchal im bij a Dios. In uluchic:
13 De repente, juntou-se ao anjo uma grande multidão do exército celestial, louvando a Deus e dizendo:
14 — ausente —
14 “Glória a Deus nos mais altos céus, e paz na terra àqueles de que Deus se agrada!”.
15 Tam ta c’alets an ángelchic ti eb. Ani am beletnomchic c’al an oveja in ulu jun c’al xi jun: ―Cum tu abchi a Dios an cau c’al an ángel, huana cu c’ale ti Belén qui tsu’u.
15 Quando os anjos voltaram para o céu, os pastores disseram uns aos outros: “Vamos a Belém para ver esse acontecimento que o Senhor nos anunciou”.
16 Tam ta c’alechic c’al in athic. Taja’ in ela’ a María ani a José c’uajatchic, ani an t’ele’ cuatsat al nixe’ xi c’apumtalab jun tu co’oyab an co’nelchic.
16 Indo depressa ao povoado, encontraram Maria e José, e lá estava o bebê, deitado na manjedoura.
17 Tocat in met’alchic an t’ele’. Tam in olchichic an inicchic taja’ an cau jant’ini’ ti olchinenec c’al an ángel tin cuenta an t’ele’.
17 Depois de o verem, os pastores contaram a todos o que o anjo tinha dito a respeito da criança,
18 Ani lej jic’panchab jahua’ in uluchic.
18 e todos que ouviam a história dos pastores ficavam admirados.
19 A María jats in lej luputh t’aya’ ani in lej tsalapnal nixe’ xi cau tin ichich.
19 Maria, porém, guardava todas essas coisas no coração e refletia sobre elas.
20 Taley ta huichits am beletnom ovejachic jun ti c’uajat in co’nelil. In lej puhuethanchalchic im bij a Dios c’al an ángel ani c’al an t’ele’ ax in tsu’umal. Patal jant’ini’ ti uchanchic c’al an ángel, jats antsana’ tin tsu’umal.
20 Os pastores voltaram, glorificando e louvando a Deus por tudo que tinham visto e ouvido. Tudo aconteceu como o anjo lhes havia anunciado.
21 Tam ti an t’ele’ in cua’alits huaxic a q’uicha ti hua’tsinenec, cojchin in inictal jant’ini’ in ujnamtal an Israel. Ani bijiyat ta Jesús, cum antsana’ ti uchnenequits a María c’al an ángel quim bijiy tam ti yabaye co’othits c’al an tsacam.
21 Oito dias depois, quando o bebê foi circuncidado, chamaram-no Jesus, o nome que o anjo lhe tinha dado antes mesmo de ele ser concebido.
22 An ts’ejcath cau binath c’al a Moisés in ulal abal an mimlab quin aychi ma ta ca putunits tsab inic a q’uicha ti hua’tsinenec an t’ele’, tam tiq’uele ta ca otsits ti al an tiyopan. Im putuhuits tsab inic a q’uicha, tam a José ani a María in ne’tha’ an t’ele’ Jesús ti Jerusalén quim binanchi c’al a Dios.
22 Então chegou o tempo da oferta de purificação, como era a exigência da lei de Moisés. Seus pais o levaram a Jerusalém para apresentá-lo ao Senhor,
23 Antsana’ in t’aja’chic jant’ini’ an thuchath ts’ejcath cau in ulal ca binanchat tin c’ubac a Dios patal an oc’ox t’ele’ cuitol.
23 pois a lei do Senhor dizia: “Se o primeiro filho for menino, será consagrado ao Senhor”.
24 Jaye im putu c’al an ts’ejcath cau ax in ulal an uxum ax in cua’al i it t’ele’ quim bina’ i ts’acchixtalab. Quim bina’ tsab i boc’ o max tsab i lab cucu’.
24 Assim, ofereceram o sacrifício exigido pela lei do Senhor: “duas rolinhas ou dois pombinhos”.
25 Tam ti nihua’ q’uicha c’uajat ti Jerusalén jun i alhua’ inic im bij Simeón. U lej co’oyab c’al an Espíritu Santo an u lej c’ac’nax c’al a Dios. In lej aychal a Dios quin aba’ an Jec’onthax ca jec’ontha in at Israelchic.
25 Naquela época, vivia em Jerusalém um homem chamado Simeão. Ele era justo e devoto, e esperava ansiosamente pela restauração de Israel. O Espírito Santo estava sobre ele
26 C’al an Espíritu Santo olchin abal yab ne’ets ca thubat tsemets, ma ti quin oc’ox tsu’u a Cristo axi bijithits ne’ets ca aban c’al a Dios ca chich.
26 e lhe havia revelado que ele não morreria enquanto não visse o Cristo enviado pelo Senhor.
27 Nixe’ xi Simeón c’ale ne’thach c’al an Espíritu Santo ti tiyopan. Ani taja’ c’uajatchic a José ani a María ti al an tiyopan im putuhual c’al an ts’ejcath cau tin cuenta ca binanchat an t’ele’ Jesús tin c’ubac a Dios.
27 Nesse dia, o Espírito o conduziu ao templo. Assim, quando Maria e José chegaram para apresentar o menino Jesus ao Senhor, como a lei exigia,
28 Tam a Simeón im bats’uhual an t’ele’ Jesús ani in teynal tin ocob. Tam im puhuethanchal im bij a Dios, in ulu:
28 Simeão tomou a criança nos braços e louvou a Deus, dizendo:
29 — ausente —
29 “Soberano Deus, agora podes levar em paz o teu servo, como prometeste.
30 — ausente —
30 Vi a tua salvação,
31 — ausente —
31 que preparaste para todos os povos.
32 — ausente —
32 Ele é uma luz de revelação às nações e é a glória do teu povo, Israel!”.
33 — ausente —
33 Os pais de Jesus ficaram admirados com o que se dizia a respeito dele.
34 Tam uchanchic c’al a Simeón, a Dios ti lej lablinchichic. Ani a Simeón in uchaye a María: ―Ca lej t’aja’ ti cuenta abal axe’ xi t’ele’ tequeth pithnenequits in ey c’al a Dios. Tam ca puhueyits ne’ets ca pojca c’al yanchic i Israel, ani jats ti ne’ets ca q’uibeychic. Jaye ne’ets ca bats’uhuat c’al yanchic i Israel, ani jats ti ne’ets ca jec’onthachic.
34 Então Simeão os abençoou e disse a Maria, a mãe do bebê: “Este menino está destinado a provocar a queda de muitos em Israel, mas também a ascensão de tantos outros. Foi enviado como sinal de Deus, mas muitos resistirão a ele.
35 Antsana’ ti ne’ets ca tso’obnanchi in tsalap ti junchic an inic. Ani tata’ ne’ets ca lej yajna’ tam ca tsu’u abal u pojcab a Jesús, ma ne’ets ca ats’a’ ta ichich ejtil max it xec’chinal c’al i cutsil.
35 Como resultado, serão revelados os pensamentos mais profundos de muitos corações, e você sentirá como se uma espada lhe atravessasse a alma”.
36 Ani tam c’uajat jaye ti al an tiyopan jun i uxcue’lab im bij Ana axi pel i caulome c’al a Dios. Jaja’ in tata pel a Fanuel axi pel i at xits’lab c’al an cuenel Aser. Tomquinenec a Ana tam ti ts’ic’ache, ani buc i tamub talbel tam ti tsemetsits in tomquil.
36 A profetisa Ana, filha de Fanuel, da tribo de Aser, também estava no templo. Era muito idosa e havia perdido o marido depois de sete anos de casados
37 Pel i tsemchith uxum in cua’alits tse’ inic c’al tse’ i tamub. Ets’ey u pabil ol ti al an tiyopan. Lej c’ac’nax c’al a Dios q’uicha ani acal.
37 e vivido como viúva até os 84 anos. Nunca deixava o templo, adorando a Deus dia e noite, em jejum e oração.
38 Tam ti talits ti cau a Simeón, chich a Ana quim bina’ i c’ac’namal yan c’al a Dios. Taley tamna’ in ts’i’quiy quin t’iloxnanchi an t’ele’ Jesús c’al patal jita’ taja’ in lej aychal ca jec’ontha am bichou Jerusalén c’al a Dios.
38 Chegou ali naquele momento e começou a louvar a Deus. Falava a respeito da criança a todos que esperavam a redenção de Jerusalém.
39 Im putuhuits a José ani a María patal an uchbixtalab tin cuenta an ts’ejcath cau taja’ ti Jerusalén, ani taley huichitschic tim bichohuil Nazaret axi cuentalith ti Galilea.
39 Após cumprirem todas as exigências da lei do Senhor, os pais de Jesus voltaram para casa em Nazaré, na Galileia.
40 Ani an t’ele’ Jesús ne’ets puhuhuel ani ne’ets tsapnenel. U lej tsalpapnal ani u lej lablinchab c’al a Dios.
40 Ali o menino foi crescendo, saudável e forte. Era cheio de sabedoria, e o favor de Deus estava sobre ele.
41 Ti tamub ti tamub u c’alelchic a José ani a María ti Jerusalén quin ajibnanchi in q’uichajil am biyal bichou Israel tam ti calthame ti Egipto.
41 Todos os anos, os pais de Jesus iam a Jerusalém para a festa da Páscoa.
42 Tam tin cua’alits lajuj tsab tamub a Jesús, tam c’ale junax c’al jaja’chic ti Jerusalén tin cuenta nixe’ xi ajib.
42 Quando Jesus completou doze anos, foram à festa, como de costume.
43 Talits an ajib ani u huichelits tin q’uima’ a José ani a María in mim a Jesús. Yab in tso’bimchic max a Jesús jilc’onenec ti Jerusalén.
43 Terminada a celebração, partiram de volta para Nazaré, mas Jesus ficou para trás, em Jerusalém, sem que seus pais notassem sua falta.
44 In tsalpayalchic abal ta talits cuxlab junax c’al axi q’ue’atchic. Belatschic jun a q’uicha, ani tamna’ in aliyal max tal a Jesús c’al in at ja’ub xits’al ani c’al in exlohualchic.
44 Pensaram que ele estivesse entre os demais viajantes, mas depois de caminharem um dia inteiro começaram a procurá-lo entre os parentes e amigos.
45 Cum yab in elal, jaxtam huichiychic ti Jerusalén abal quin aliy taja’.
45 Como não o encontravam, voltaram a Jerusalém para procurá-lo.
46 Xe’ets alililchic, ani taley oxchilab q’uicha in ela’chic quetel al an tiyopan c’al an exobchixchic c’al an ts’ejcath cau binath c’al a Moisés. In ots’omichiquinchal in exobchixtal jaja’chic ani in conomichical jant’ini’ tin le’ quin ulu in exobchixtal.
46 Por fim, depois de três dias, acharam Jesus no templo, sentado entre os mestres da lei, ouvindo-os e fazendo perguntas.
47 Ani an exobchixchic jaye in conomichical a Jesús. In lej jic’panchal in toc’tsixtal ani in tsalpathtal.
47 Todos que o ouviam se admiravam de seu entendimento e de suas respostas.
48 Tam ti a José ani a María in tsu’u a Jesús taja’ al an tiyopan, in lej jic’palchic. Ani tamna’ a María in conoyal a Jesús: ―¿Tsacamil, jale’ yab it junax ayin c’al huahua’? Lej t’e’pipith i ichich cum hualim tu alilil c’al tata’.
48 Quando o viram, seus pais ficaram perplexos. Sua mãe lhe disse: “Filho, por que você fez isso conosco? Seu pai e eu estávamos aflitos, procurando você por toda parte”.
49 Tam a Jesús in toc’tsiy: ―¿Jale’ it xe’tsinenecchic alilil c’al nana’? ¿Yab xe’ a lej tso’obits abal nan u cua’al u uchbil cu t’ojonchi u Tata ti eb?
49 “Mas por que me procuravam?”, perguntou ele. “Não sabiam que eu devia estar na casa de meu Pai?”
50 Yab in ejtiychic an cau jahua’ antsana’ uchan.
50 Não entenderam, porém, o que ele quis dizer.
51 Tam junax huichiy a Jesús c’al jaja’chic ti Nazaret. Taja’ in lej putuhual in uchbil jant’o ta ca abatna tin q’uima’. A María in tala’ thaycaquiyal tin ichich jahua’ quin tsu’u ani jahua’ quin ats’a’ tin cuenta a Jesús.
51 Então voltou com os pais para Nazaré, e lhes era obediente. Sua mãe guardava todas essas coisas no coração.
52 Ne’ets puhuehuele ani ne’ets tsalpapnale a Jesús. In t’ajal jahua’ alhua’ c’al a Dios ani jaye c’al an inicchic.
52 Jesus crescia em sabedoria, em estatura e no favor de Deus e das pessoas.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 2, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.