Lucas 18

Huastec San Luis Potosi NT (HUS_WBT) vs NVT

Sair da comparação
NVT Nova Versão Transformadora
1 A Jesús in olchiye in exobalilchic q’ue’at i jalpith cau c’al ca exobchin abal patal in lej yejenchal ca ets’ey olon ani yab ca palme in ichich.
1 Jesus contou a seus discípulos uma parábola para mostrar-lhes que deviam orar sempre e nunca desanimar.
2 In ulu: ―C’uajatac al jun i bichou i ts’ejcom cau axi yab in c’ac’nal a Dios ani yab in t’ajchal ti cuenta tam ca chich an othom cauchic.
2 Disse ele: “Havia numa cidade um juiz que não temia a Deus nem se importava com as pessoas.
3 C’uajatac jaye al nixe’ xi bichou i tsemchith uxum, lej ets’ey u c’alel c’al nixe’ xi ts’ejcom cau abal quin othanchi an cau in tomolnaxil.
3 Uma viúva daquela cidade vinha a ele com frequência e dizia: ‘Faça-me justiça contra meu adversário’.
4 Ohuatits an ts’ejcom cau yab in le’ quin ts’ejcanchi an cau, ma lej talbelits in ulu tin ichich antse’: Nan yab u c’ac’nal a Dios ani yab u t’ajal ti cuenta an inic.
4 Por algum tempo, o juiz não lhe deu atenção, mas, por fim, disse a si mesmo: ‘Não temo a Deus e não me importo com as pessoas,
5 Aba ani’ bel ne’ets cu ts’ejcanchi an cau an uxum cum tin ets’ey it’ixbethal. Ne’ets cu lejat ts’ejcanchi abal yabats ca huichiy tiquin it’ixbetha’.
5 mas essa viúva está me irritando. Vou lhe fazer justiça, pois assim deixará de me importunar’”.
6 Tam in ulu an Ajatic: ―Aba ani’ pojcax an ts’ejcom cau, ca lej t’aja’chic ti cuenta jant’o in ulu abal ne’ets quin tolminchi an uxum.
6 Então o Senhor disse: “Aprendam uma lição com o juiz injusto.
7 Max antsana’ tin tolminchi an uxum, jaquitsq’ui yab i a Dios ne’ets quin más tolminchi jitats in tacuyamalits tam ca conchin jant’o. A Dios yab u it’ixbel ti tolmix c’al jant’ots ca conchin max acal o max q’uicha.
7 Acaso Deus não fará justiça a seus escolhidos que clamam a ele dia e noite? Continuará a adiar sua resposta?
8 Lej chubax nan tu uchalchic abal thubat in tolmiyal im bichohuil. Aba ani’ antsana’ pel in ey a Dios ti lej tolmix, bel hualam max cu ela’ i belomchic tam nana’ tin Juntal patal an inicchic quin chich junil.
8 Eu afirmo que ele lhes fará justiça, e rápido! Mas, quando o Filho do Homem voltar, quantas pessoas com fé ele encontrará na terra?”.
9 Tam a Jesús in olchi i jalpith cau talchic i inicchic axi alalnax c’al in at inic ani in tsalpayal abal jats jaja’ lej c’athpich pututh. In ucha’chic:
9 Em seguida, Jesus contou a seguinte parábola àqueles que confiavam em sua própria justiça e desprezavam os demais:
10 ―C’alechic tsab i inic ti tiyopan ca olon, jun pel i fariseo ani axi jun pel i bats’c’ul jalbixtalab tumin c’al an gobierno.
10 “Dois homens foram ao templo orar. Um deles era fariseu, e o outro, cobrador de impostos.
11 Cubiy ti ol an fariseo al an tiyopan in ulu antse’: Dios, u binal i c’ac’namal cum nan u ey yab ejtil in ey axi q’ue’at ax u cue’, ax u pojcax, ax u uxumbe. Yab in ejtil nixe’ xi bats’c’ul jalbixtalab tumin.
11 O fariseu, em pé, fazia esta oração: ‘Eu te agradeço, Deus, porque não sou como as demais pessoas: desonestas, pecadoras, adúlteras. E, com certeza, não sou como aquele cobrador de impostos.
12 Im pabil yab in c’apul tsab i calat ti al an semana ani tu pithal jun tin cuenta c’al an lajuj patal jahua’ u cua’al.
12 Jejuo duas vezes por semana e dou o dízimo de tudo que ganho’.
13 Ani am bats’c’ul jalbixtalab tumin cubat hue’ ou. In ats’al lej hualbith, ma yab in tomnal quin met’a’ hualq’ui’ ti eb. Tocat in cuathcuayal in ichich cum in ats’al lej jolbith. U ol in ulu antse’: Dios, tiquin yajnanchi cum nan in lej hualbith.
13 “Mas o cobrador de impostos ficou a distância e não tinha coragem nem de levantar os olhos para o céu enquanto orava. Em vez disso, batia no peito e dizia: ‘Deus, tem misericórdia de mim, pois sou pecador’.
14 Tam in uluye a Jesús: Nan tu uchalchic abal huichits tin q’uima’ am bats’c’ul jalbixtalab tumin paculanchithits in hualab, ani an fariseo yab ja paculanchithits in hualab. Jitats quin c’athatna’ tim ba’ yab ne’ets ca yajnanchat c’al a Dios, ani jitats quin tsa’ca’ tim ba’ jats ne’ets ca yajnanchat.
14 Eu lhes digo que foi o cobrador de impostos, e não o fariseu, quem voltou para casa justificado diante de Deus. Pois aqueles que se exaltam serão humilhados, e aqueles que se humilham serão exaltados”.
15 An inicchic in chi’thal i tsacamchic ca tacchin c’al a Jesús, ani in exobalilchic tocat in ts’i’quiyal quin c’uiya’ an chi’thom.
15 Certo dia, trouxeram crianças para que Jesus pusesse as mãos sobre elas. Ao ver isso, os discípulos repreenderam aqueles que as traziam.
16 Tam a Jesús in ucha’chic’ in exobalil: Yab ca c’anchi an tsacamchic yab ca chi’tha c’al nana’. Expith jitats tsa’at in ichich ejtil in ichich i tsacam, jats ax im bats’uhual a Dios ti Ts’ale tin ichich.
16 Jesus, porém, chamou as crianças para junto de si e disse aos discípulos: “Deixem que as crianças venham a mim. Não as impeçam, pois o reino de Deus pertence aos que são como elas.
17 Jitats yab antsana’ in ichich, yab in ejtohual quim bats’u a Dios ti Ts’ale ani yab ne’ets ca c’uajiy ti eb jun tin t’ajal a Dios ti lej Ts’ale. Jats an lej chubaxtalab nan tu uchalchic.
17 Eu lhes digo a verdade: quem não receber o reino de Deus como uma criança de modo algum entrará nele”.
18 Jun i oc’lec in conoy a Jesús: ―¿Jant’o pel u uchbil cu t’aja’ abal quin it ejatliyat abal ets’ey? Tata’ it alhua’ exobchix tiquin ucha’.
18 Certa vez, um homem de alta posição perguntou a Jesus: “Bom mestre, que devo fazer para herdar a vida eterna?”.
19 Toc’tsin a Jesús: ―¿Jale’ tin uchal tin alhua’? Hua’ats juncats expith axi alhua’, ja’its a Dios.
19 “Por que você me chama de bom?”, perguntou Jesus. “Apenas Deus é verdadeiramente bom.
20 A tso’obits an uchbixtalabchic axi thuchat tin cahuintal a Dios antse’: Yab quit uxumbejin. Yab ca tsemtha’ a at inic. Yab quit cue’en. Ni jita’ yab ca t’ajchi an janamtalab. Ca c’ac’na’ a tata ani a mim.
20 Você conhece os mandamentos: ‘Não cometa adultério. Não mate. Não roube. Não dê falso testemunho. Honre seu pai e sua mãe’.”
21 Tam uchan a Jesús c’al an oc’lec nixe’: ―Ma tam tu tsacamtal u tala’ putumal an uchbixtalab c’al axe’ ax tin uchamal.
21 O homem respondeu: “Tenho obedecido a todos esses mandamentos desde a juventude”.
22 Toc’tsin a Jesús: ―Hua’atse jant’o in le’ a Dios abal ca t’aja’. Ca tala’ nuju jahua’ a cua’al ani ca pitha’ an tumin an ts’ejhuantalchic. Ma tam tiq’uele quit huichiy ani tiquin ts’at’enchi. Max antsana’ ca t’aja’, tam ojni’ ne’ets quit pithan yan i c’alab tihua’ ti eb.
22 Quando Jesus ouviu sua resposta, disse: “Ainda há uma coisa que você não fez. Venda todos os seus bens e dê o dinheiro aos pobres. Então você terá um tesouro no céu. Depois, venha e siga-me”.
23 C’al nixe’ xi cau jilc’on lej t’e’pith an oc’lec, cum in le’ quin cuete’ c’alna’ axi yan in cua’al.
23 Ao ouvir essas palavras, o homem se entristeceu, pois era muito rico.
24 A Jesús in tsu’u abal lej t’e’pith ani in ulu: ―Lej q’uibat an ricochic quim bats’u a Dios ti Ts’ale tin ichich.
24 Ao ver a tristeza daquele homem, Jesus disse: “Como é difícil os ricos entrarem no reino de Deus!
25 Lej q’uibat ca huat’ey jun i camello tin lo’tal in acan an t’ithab, ani lej huat’ath más q’uibat abal i rico quim bats’u a Dios ti Ts’ale tin ichich max quin huat’ath tsapna’ axi yan in cua’al.
25 Na verdade, é mais fácil um camelo passar pelo buraco de uma agulha que um rico entrar no reino de Deus”.
26 Ani ax in ats’alchic jahua’ antsana’ in ulu a Jesús, in conoyal: ―¿Max chubax antsana’ jahua’ in ulu, tam jita’ hualam ne’ets ca ejtohuat ca jec’ontha?
26 Aqueles que o ouviram disseram: “Então quem pode ser salvo?”.
27 A Jesús in toc’tsiychic: ―An inicchic yab in ejtohual quin cuete’ jec’ontha’ tim ba’, expith c’al a Dios ojni’ ne’ets ca ejtohuat ca jec’ontha.
27 Jesus respondeu: “O que é impossível para as pessoas é possível para Deus”.
28 Tam uchan a Jesús c’al a Pedro: ―Ajatic, i tala’ jilamal i c’al abal tu ts’at’enchi.
28 Pedro disse: “Deixamos nossos lares para segui-lo”.
29 A Jesús in toc’tsiy: ―Lej chubax nan tu uchalchic abal hua’ats jita’chic in jilamalits i c’alab cum im bats’umalits a Dios ti Ts’ale tin ichich. Hua’ats ax in jilamalits in q’uima’, in tata ani in mim, in tomquil, ani in tsacamilchic.
29 Jesus respondeu: “Eu lhes garanto que todos que deixaram casa, esposa, irmãos, pais ou filhos por causa do reino de Deus
30 Jats jaja’chic axi ne’ets ca pithan yan más c’al a Dios biyat xe’etse teje’ tsabal, ani talbel ne’ets ca c’uajiy ti eb it ejatlith abal ets’ey.
30 receberão neste mundo uma recompensa muitas vezes maior e, no mundo futuro, terão a vida eterna”.
31 A Jesús in ne’tha’ hue’ pil in exobalilchic ani in ucha’: ―Xo’ ojni’ huahua’ u ne’etsits tihua’ ti Jerusalén, ani taja’ ne’ets quin tala’ t’ajchin jahua’ an caulomechic c’al a Dios biyalits in thuchamal antsana’ ne’ets quin t’ajchin. Nana’its pel tin Juntal patal an inicchic.
31 Jesus chamou os Doze à parte e disse: “Estamos subindo para Jerusalém, onde tudo que foi escrito pelos profetas a respeito do Filho do Homem se cumprirá.
32 Ne’ets quim bina tin c’ubac i pil inicchic axi yab Israel, c’al quin tilibna, ani quin othna, ani quin tubcayat.
32 Ele será entregue aos gentios, e zombarão dele, o insultarão e cuspirão nele.
33 Ne’ets quin huithc’oyat, ani ne’ets quin tsemtha. Aba ani’ quin tsemtha, bel ne’ets quin ejtha oxchilab q’uicha ti al an jolimtalab.
33 Eles o açoitarão e o matarão, mas no terceiro dia ele ressuscitará”.
34 Ni jahua’ axe’ xi cau in exobalilchic a Jesús yabaye in ejtohual quin exbay.
34 Os discípulos, porém, não entenderam. O significado dessas palavras lhes estava oculto, e não sabiam do que ele falava.
35 Utatits a Jesús ca ulits ti bichou Jericó, ani tats ti quetel tin hualte’lil am bel jun i joc’tsi ti conol c’al i ts’ejhualixtalab tumin.
35 Quando Jesus se aproximava de Jericó, havia um mendigo cego sentado à beira do caminho.
36 Cum in ats’al lej yantalam i inicchic u huat’el, in conoyal jale’ tu huat’el yantalam i inic.
36 Ao ouvir o barulho da multidão que passava, perguntou o que estava acontecendo.
37 Tam uchan pel a Jesús Nazaretib u huat’el.
37 Disseram-lhe que Jesus de Nazaré estava passando por ali.
38 Tam in thajat ulu: ―Tata’ Jesús axi pel it at xits’lab c’al a David, tiquin yajnanchi.
38 Então começou a gritar: “Jesus, Filho de Davi, tenha misericórdia de mim!”.
39 Tamna’ c’uiynal an joc’tsi, uchan ca ts’ibc’an c’al axi ne’ets hue’ más oc’ox c’al a Jesús. Ani jaja’ tocat más tsapic thajat cau, in ucha’ a Jesús: ―Tata’ axi pel it at xits’lab c’al a David, tiquin yajnanchi.
39 Os que estavam mais à frente o repreendiam e ordenavam que se calasse. Mas ele gritava ainda mais alto: “Filho de Davi, tenha misericórdia de mim!”.
40 Tam cubiy a Jesús ani in aba’ an cau ca chanchin an joc’tsi. Ani tam ti ulthanchatits, tam in conoy:
40 Então Jesus parou e ordenou que lhe trouxessem o homem. Quando ele se aproximou, Jesus lhe perguntou:
41 ―¿Jant’o a le’ abal nan tu t’ajchi? Toc’tsin an joc’tsi: ―U le’ abal tiquin tsu’uxmetha’.
41 “O que você quer que eu lhe faça?”. “Senhor, eu quero ver!”, respondeu o homem.
42 Tam a Jesús in ucha’: ―Ojni’ ne’ets tu tsu’uxmetha’ cum tim belamal. Xo’ jelthachits a hual.
42 E Jesus disse: “Receba a visão! Sua fé o curou”.
43 Ma tamna’ an joc’tsi tsu’uxits, ani taley ts’at’eyits c’al a Jesús in lej puhuethanchal im bij a Dios. Ani patal an inicchic ax in tsu’u jahua’ t’ajchinenec an joc’tsi, jaye im puhuethanchal im bij a Dios.
43 No mesmo instante, o homem passou a enxergar, e seguia Jesus, louvando a Deus. E todos que presenciaram isso também louvavam a Deus.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 18, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.