Lucas 14
Huastec San Luis Potosi NT (HUS_WBT) vs NTLH
1 C’ale ti c’apul jun i sábado a Jesús tin q’uima’ i oc’lec fariseo, ani taja’ lej tsapic met’nal a Jesús c’al axi q’ue’at i fariseochic jant’o quin t’aja’.
1 Num sábado, Jesus entrou na casa de certo líder fariseu para tomar uma refeição. E as pessoas que estavam ali olhavam para Jesus com muita atenção.
2 C’uajat jaye jun i inic ax in cua’al i yau’lats pel i mal.
2 Um homem, com as pernas e os braços inchados, chegou perto dele.
3 Tam a Jesús in conoy axi taja’chic an exobchix c’al an ts’ejcath cau binath c’al a Moisés ani an fariseochic: ―¿Jant’o a ulalchic tu jilal an ts’ejcath cau qui jeltha’ an ya’ul tam sábado?
3 E Jesus perguntou aos mestres da Lei e aos fariseus:
4 Ani ma lejat yab ela’ toc’tsinchic. Tam a Jesús in yac’uchi in c’ubac an ya’ul ani in jeltha’its. Tam in ucha’ ca c’alets.
4 Mas eles não responderam nada. Então Jesus pegou o homem, curou-o e o mandou embora.
5 Taley tam a Jesús in ucha’ an fariseochic: ―Auxe’ max jita’ tata’chic ca ijcan a burrojil o a hueyaxil al i mom tam sábado, ani hualam yab ne’ets ca caltha’.
5 Aí disse:
6 Yab in ejtohualchic ca toc’tsin ni c’al jahua’.
6 E eles não puderam responder.
7 A Jesús in tsu’tal axi chichits ti c’apul c’al an fariseo abal u buxcanalchic ti mexa jun ti bijithits ca buxcan axi lej huinat exbath in ey. Tam in ucha’chic:
7 Certa vez Jesus estava reparando como os convidados escolhiam os melhores lugares à mesa. Então fez esta comparação:
8 ―Max jitats ti caniy tit c’apul c’al i ts’alat c’apuxtalab tin cuenta i tomquintalab yab quit buxcan jun ti bijithits ca buxcan axi lej huinat exbath in ey, cum hualam ne’ets ca ulitse jun axi más huinat exbath in ey axi bijithits ca buxcan taja’.
8 — Quando alguém convidá-lo para uma festa de casamento, não sente no melhor lugar. Porque pode ser que alguém mais importante tenha sido convidado.
9 Tam ax ti canamal quit chich ne’ets ti ucha’ quit tixc’an abal ca buxcan axi lej bijith, ani tata’ ne’ets quit uchan quit buxcan c’al an alq’uith inicchic. Tam ojni’ ne’ets quit tithebe.
9 Então quem convidou você e o outro poderá dizer a você: “Dê esse lugar para este aqui.” Aí você ficará envergonhado e terá de sentar-se no último lugar.
10 Tam quit c’ale c’al an ts’alat c’apuxtalab quit buxcan c’al an alq’uith inicchic, ani hualam ax ti canamal ne’ets ti ucha’, ja’ub quit chich quit buxcan teje’ jun ti bijithits ca buxcan axi lej huinat exbath in ey. Ani tam ojni’ ne’ets quit ajiyatitste tit lej exbath.
10 Pelo contrário, quando você for convidado, sente-se no último lugar. Assim quem o convidou vai dizer a você: “Meu amigo, venha sentar-se aqui num lugar melhor.” E isso será uma grande honra para você diante de todos os convidados.
11 Cum antsana’its jitats quin t’aja’ lej pulic ne’ets ca tsa’ca, ani jitats quin tsa’ca’ tim ba’ ne’ets ca pulicmethanchat in ey c’al a Dios.
11 Porque quem se engrandece será humilhado, mas quem se humilha será engrandecido.
12 Tam a Jesús in ucha’ an fariseo c’al axi ti caniyat ti c’apul: ―Tam ne’ets ca t’aja’ i c’apuxtalab yab ca caniy a ja’ub, ni a at ebchal, ni a at xits’al, ni a at q’uimath axi rico, cum in ejtohualchic ti huichbanchi.
12 Depois Jesus disse ao homem que o havia convidado:
13 Expith ca caniy an ts’ejhuantal, ani an tsambe, ani an c’uets’e’, ani an joc’tsi.
13 Mas, quando você der uma festa, convide os pobres, os aleijados, os coxos e os cegos
14 Aba ma jaja’chic yab ne’ets quin ejtou ti huichbanchi, bel ne’ets quit culbe cum a Dios ne’ets ti huichbanchi tam jaja’ quin ejtha’ am pututh inicchic.
14 e você será abençoado. Pois eles não poderão pagar o que você fez, mas Deus lhe pagará no dia em que as pessoas que fazem o bem ressuscitarem.
15 Tam uchan a Jesús c’al jun i inic axi quetel ti mexa: ―Ne’ets ca lej culbe jitats ca buxcan ti c’apul ti eb tam a Dios quin t’aja’ ti lej Ts’ale.
15 Um dos que estavam à mesa ouviu isso e disse para Jesus: — Felizes os que irão sentar-se à mesa no
16 Tam a Jesús in toc’tsiy: ―Jun i inic in caniy yantalam i inic ca chich ti c’apul tin q’uima’ c’al i ts’alat c’apuxtalab.
16 Então Jesus lhe disse:
17 Cum ts’ejcacathits in cua’al an c’apnel, tocat in aba’ in t’ojnalil ca c’ale quin caniy axi bijithits ca chich.
17 Quando chegou a hora, mandou o seu empregado dizer aos convidados: “Venham, que tudo já está pronto!”
18 Ani patal jaja’chic tocat in ts’i’quiy quin huaynanchi jant’o. Jun in ulu, talele u ts’a’iy jun i pejach i tsabal ani u le’ quin c’ale cu tsu’u. Ca ucha’ a amu abal yab in ne’ets.
18 — Mas eles, um por um, começaram a dar desculpas. O primeiro disse ao empregado: “Comprei um sítio e tenho de dar uma olhada nele. Peço que me desculpe.”
19 Junaque in ulu, talele u ts’a’iy bo’ i yunta i hueyax ani ne’ets quin c’ale cu t’ojontha’ max alhua’ ca t’ojon. Ca ucha’ a amu abal yab in ne’ets.
19 — Outro disse: “Comprei cinco juntas de bois e preciso ver se trabalham bem. Peço que me desculpe.”
20 Q’ue’at in ulu, talele in tomquinenec ani jaxtam yab u ejtohual quin c’ale c’al an c’apuxtalabcua’.
20 — E outro disse: “Acabei de casar e por isso não posso ir.”
21 Taley huichits an t’ojnal c’al in amu ani in tala’ olchi jant’ini’ ti uchnenec. Tam lej tsacuy an amu ani in ucha’ an t’ojnal: Thubat quit c’ale ti al am pulic belchic ti al am bichou ani jaye ti al an tsacam belchic ax tin hualchicte’lil am bichou, ani ca chi’tha’ ti c’apul an ts’ejhuantal, ani an tsambe, ani an c’uets’e’, ani an joc’tsi, in ulu an amulab.
21 — O empregado voltou e contou tudo ao patrão. Ele ficou com muita raiva e disse: “Vá depressa pelas ruas e pelos becos da cidade e traga os pobres, os aleijados, os cegos e os coxos.”
22 Tam ta c’alets ti olchix, ani tam ti huichits an t’ojnal in ulu: Amu, u t’ajamal jahua’ tin uchamal ani bel hua’atse i jolat ju’ta ta ca buxcan i c’apulchic.
22 — Mais tarde o empregado disse: “Patrão, já fiz o que o senhor mandou, mas ainda está sobrando lugar.”
23 Tam toc’tsiyat an t’ojnal c’al in amu: Xo’ quit c’ale ti al i pulic alte’ bel ani jaye ti al i tsacam alte’ bel ca lej uluth ucha’ ca chichits jitats ca ela’ abal ca t’uchichits u q’uima’.
23 — Aí o patrão respondeu: “Então vá pelas estradas e pelos caminhos e obrigue os que você encontrar ali a virem, a fim de que a minha casa fique cheia.
24 Nan tu uchal abal axi oc’ox bijithits ca chich ti c’apul, ni jun yab ne’ets quin c’apu an ts’alat c’apuxtalab ax u ts’ejcanchamal.
24 Pois eu afirmo a vocês que nenhum dos que foram convidados provará o meu jantar!”
25 Ne’ets ts’at’at yan i inicchic c’al a Jesús. Tam huilq’uin ani in ucha’chic:
25 Certa vez uma grande multidão estava acompanhando Jesus. Ele virou-se para eles e disse:
26 ―Yab in ejtohual ca ts’at’ey c’al nana’ jitats in c’athpich c’anithal in tata ani in mim, o in tomquil, o in tsacamilchic, o in ebchalchic, o in uxum ebchalchic, o in cuete’ le’nomtal.
26 — Quem quiser me acompanhar não pode ser meu seguidor se não me amar mais do que ama o seu pai, a sua mãe, a sua esposa, os seus filhos, os seus irmãos, as suas irmãs e até a si mesmo.
27 Aniye jaye yab in ejtohual ca ts’at’ey c’al nana’ jitats yab ts’ejcacathits ca yajchiquiyat ani ma ca tsemtha c’al tu ebal nana’.
27 Não pode ser meu seguidor quem não estiver pronto para morrer como eu vou morrer e me acompanhar.
28 Max ne’ets ca ts’ejca’ i ata ca oc’ox tsalpay max a cua’alits an tumin abal ca tala’ ts’ejca’.
28 Se um de vocês quer construir uma torre , primeiro senta e calcula quanto vai custar, para ver se o dinheiro dá.
29 Max ca ts’ejca’ tocat in cub an ata ani yab ca ejtou ca tala’ ts’ejca’ an ata, tam tocat ne’ets quit tilibna.
29 Se não fizer isso, ele consegue colocar os alicerces, mas não pode terminar a construção. Aí todos os que virem o que aconteceu vão caçoar dele, dizendo:
30 Ne’ets quin ulu an tilibnax abal a tuju an ata ani yab a ejtou ca tala’ ts’ejca’ tim puhuel.
30 “Este homem começou a construir, mas não pôde terminar!”
31 Jaye max i ts’ale ne’ets ca pejéxin c’al q’ue’at i ts’ale in tomnal quin oc’ox tsalpay max c’al lajuj mil i soldado in ejtohual quin ata’ an ts’ale ax in cua’al jun inic mil i soldado.
31 — Se um rei que tem dez mil soldados vai partir para combater outro que vem contra ele com vinte mil, ele senta primeiro e vê se está bastante forte para enfrentar o outro.
32 Max quin tsalpay yab ne’ets quin ejtou quin ata’, tam ne’ets quin abchi i caulome quin ucha’ an tomolnax ts’ale abal ca coyotsits c’al an cau ani yab ca pejéxin.
32 Se não fizer isso, acabará precisando mandar mensageiros ao outro rei, enquanto este ainda estiver longe, para combinar condições de paz. Jesus terminou, dizendo:
33 Antsana’its jitats c’al tata’chic yab it ts’ejcacathits ca tala’ jilcachiquiy jahua’ a cua’al, yab ne’ets ca ejtou quit ts’at’ey c’al nana’.
33 — Assim nenhum de vocês pode ser meu discípulo se não deixar tudo o que tem.
34 An at’em in cua’al in huinat alhua’ ey tam yab tsamc’ac’ath. Max tsamc’ac’athits, yabats jant’o ti alhua’.
34 — O sal é uma coisa útil; mas, se perde o gosto, deixa de ser sal.
35 Tocat ne’ets ca lejat huac’la ejtil i amul, ani ma yab ne’ets ca tabatna ni c’al an tsabal ni c’al i t’ayablab. Jitats junat in ichich c’al nana’ u ichich, quin lej alhua’ bina’ in xutsun c’al axe’ xi cau.
35 É jogado fora, pois não serve mais nem para a terra nem para o monte de esterco. Se vocês têm ouvidos para ouvirem, então ouçam.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 14, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.