João 9
Huastec San Luis Potosi NT (HUS_WBT) vs NAA
1 Ne’ets belal a Jesús in tsu’u jun i inic axi joc’tsi ma tin hua’tsintal.
1 Enquanto Jesus caminhava, viu um homem cego de nascença.
2 Ani huahua’ tu exobalil i conoy a Jesús: ―¿Exobchix, hualam exbath jale’ ti hua’tsin joc’tsi axe’ xi inic? Hualam tin ebal jaja’ in hualab, ani max i hualam tin ebal in hualab in tata ani in mim.
2 E os seus discípulos perguntaram: — Mestre, quem pecou para que este homem nascesse cego? Ele ou os pais dele?
3 A Jesús tu ucha’chic: ―Yab pel i joc’tsi tin ebal in cuete’ hualab ni tin ebal in hualab in tata ani in mim. Pel i joc’tsi expith abal ca tsu’uxmetha c’al in tsap a Dios, ani antsana’ ca tejhua’me abal a Dios in lej cua’al in tsap.
3 Jesus respondeu:
4 Biyat q’uichaye u cua’al u uchbil cu t’ojonchi in t’ojlabil a Dios ax tin aba’ quin chich teje’ tsabal. Hue’its ne’ets ca acle, ani yabats ne’ets cu ejtou cu t’ojonchiye tam.
4 É necessário que façamos as obras daquele que me enviou enquanto é dia; a noite vem, quando ninguém pode trabalhar.
5 Biyat nan quin xe’tsin teje’ tsabal, u pithal an inicchic i tajaxtalab tin ichich.
5 Enquanto estou no mundo, sou a luz do mundo.
6 Tam tin uluhuits antsana’ axe’ xi cau, tamna’ a Jesús tubal tsabal. In ts’ejca’ i lucuc tsipili’ c’al in ijil, ani in mauchi tin hual an joc’tsi.
6 Depois de dizer isso, Jesus cuspiu na terra, fez lama com a saliva e com a lama untou os olhos do cego.
7 Tam a Jesús in ucha’: ―Quit c’ale ca t’aca’ a hual ti al an ts’acbath ja’ Siloé. An cau Siloé in le’ quin ulu abath ti tenec. Ani c’ale an joc’tsi in t’aca’ in hual. Tam ti huichits u tsu’uxits.
7 Então disse ao cego: Siloé quer dizer “Enviado”. O cego foi, lavou-se e voltou vendo.
8 Tam in at q’uimathchic c’al ti tsu’ume joc’tsijac in uluchic: ―Hualam axe’ ja’its ax i exlamal ti joc’tsijac tam tu conol c’al an limoxna.
8 Então os vizinhos e os que antes o conheciam de vista, como mendigo, perguntavam: — Não é este o que ficava sentado pedindo esmolas?
9 Talchic jaja’chic in ulu: ―Ja’its xe’. Q’ue’atchic in ulu: ―Yab ja, tocat ejtilits. Tam axi joc’tsijac in ulu: ―Nana’ ojni’ ja’its ax a t’iloxnalchic.
9 Uns diziam: — É ele. Outros: — Não, mas se parece com ele. O homem dizia: — Sou eu.
10 Tam conoyat jaja’: ―¿Jant’ini’ tit t’ajchinenec abal it tsu’uxits?
10 Então lhe perguntaram: — Como foram abertos os seus olhos?
11 Jaja’ in toc’tsiychic: ―Jun i inic uxnal ti Jesús in ts’ejca’ i lucuc ani tin mauchi tu hual. Taley tin ucha’ quin c’ale cu t’aca’ u hual ti al an ts’acbath ja’ Siloé. In c’ale ani u t’aca’ u hual taja’, ani xo’ in tsu’uxits.
11 Ele respondeu: — O homem chamado Jesus fez lama, passou nos meus olhos e disse: “Vá ao tanque de Siloé e lave-se.” Então fui, lavei-me e estou vendo.
12 Tam conoyat: ―¿Ju’ta ti c’uajat nixe’ xi inic a olnalac? Toc’tsin jaja’: ―Yab u tso’ob.
12 Eles perguntaram: — Onde está ele? Respondeu: — Não sei.
13 Tam ne’tha axi joc’tsijac jun ti c’uajat talchic i fariseochic.
13 Levaram aos fariseus aquele que antes era cego.
14 Pelac i sábado tam ti a Jesús in ts’ejca’ i lucuc ani in tsu’uxmetha’ an joc’tsi.
14 E era sábado o dia em que Jesus fez a lama e lhe abriu os olhos.
15 Conoyat junil axi joc’tsijac jant’ini’ ti t’ajchinenec abal tsu’uxits. Ani toc’tsin: ―In mauchin i lucuc tu hual ani u t’aca’ u hual, ani xo’ in tsu’uxits.
15 Então os fariseus lhe perguntaram outra vez como podia ver. Ele respondeu: — Ele pôs lama sobre os meus olhos, lavei-me e estou vendo.
16 Tam talchic nixe’ xi fariseochic in ulu: ―I tso’obits abal axe’ xi inic ax in tsu’uxmetha’ an joc’tsi yab c’al a Dios ti abnenec, cum yab in c’ac’nal an q’uicha sábado. Ani q’ue’atchic i fariseo al nixe’ xi cuenel in ulu: ―Auxe’ max i hualbith inic in ejtohualac quin t’aja’ i labith t’ajbilab ejtil in t’ajal axe’ xi inic ax in tsu’uxmetha’ an joc’tsi. Tam lehuáx an fariseochic, cum yab jununul in tsalpanchal in ey a Jesús.
16 Por isso, alguns dos fariseus diziam: — Esse homem não é de Deus, porque não guarda o sábado. Mas outros diziam: — Como pode um homem pecador fazer sinais como estes? E houve divisão entre eles.
17 Tam conoyat junil c’al an fariseochic axi joc’tsijac: ―¿Ani tata’ jant’ini’ ta tsalpanchal in ey ax ti tsu’uxemtha’ c’al a hual? Toc’tsin jaja’: ―Nan u tsalpanchal in ey pel i caulome abnenec c’al a Dios.
17 De novo perguntaram ao cego: — O que você diz a respeito dele, uma vez que lhe abriu os olhos? Ele respondeu: — É um profeta.
18 Cum an Israelchic yab in le’ quim bela’ max chubax pelac i joc’tsi ani max tsu’uxmethamejits, jaxtam in abchi an cau ca chich in tata ani in mim.
18 Os judeus não acreditaram que ele tinha sido cego e que agora podia ver, enquanto não chamaram os pais dele
19 Chich jaja’chic ani conoyat: ―¿Ja’its axe’ a tsacamil? Tucu ucha’ max joc’tsi ti hua’tsinenec. ¿Max chubax joc’tsijac jant’ini’ ti t’ajchinenec abal xo’ tsu’uxits?
19 e lhes perguntaram: — É este o filho de vocês, que vocês dizem que nasceu cego? Como é que agora ele está vendo?
20 Toc’tsinchic in tata ani in mim: ―I tso’ob abal ja’its axe’ huahua’ i lej tsacamil ani joc’tsi ti hua’tsinenec.
20 Então os pais responderam: — Sabemos que este é o nosso filho e que nasceu cego,
21 Tin cuenta abal xo’ tsu’uxits yab i tso’ob jant’ini’. Yab i tso’ob c’al jita’ ti tsu’uxmetha. Cum pelits i inic pulic, jaja’ ca conoy. Jaja’ in ejtohual ti toc’tsiychic jant’ini’ ti tsu’uxmetha.
21 mas não sabemos como agora está vendo. E também não sabemos quem lhe abriu os olhos. Perguntem a ele, pois já tem idade e poderá falar por si mesmo.
22 Antsana’ ti toc’tsin in tata ani in mim axi joc’tsijac, cum in ts’ejnal an Israelchic ax in ulumalits ca quethmayat eleb ca c’ale tin tiyopanil max jita’ quin olna’ abal a Jesús ja’its a Cristo axi bijithits ne’ets ca aban c’al a Dios ca chich.
22 Os pais dele disseram isso porque estavam com medo dos judeus, pois estes já tinham combinado que, se alguém confessasse que Jesus era o Cristo, seria expulso da sinagoga.
23 Jaxtam in tata ani in mim axi joc’tsijac in ucha’ an oc’lec Israelchic ca conchinchat axi joc’tsijac cum pelits i inic pulic.
23 Foi por isso que os pais dele disseram: “Ele já tem idade e poderá falar por si mesmo.”
24 Taley tam an oc’lecchic in abchi an cau ca chich junil axi joc’tsijac. Chich junil ani uchan: Ca lej t’aja’ ti cuenta tucu ucha’ an chubaxtalab, cum a Dios ti tsu’tal ani ti ats’al. I lej tso’obits abal pel i hualbith inic ax ti tsu’uxmetha’.
24 Então chamaram, pela segunda vez, o homem que tinha sido cego e lhe disseram: — Diga a verdade diante de Deus; nós sabemos que esse homem é pecador.
25 Tam jaja’ in toc’tsiychic: ―Yab u tso’ob max pel i hualbith inic o max pel i alhua’ inic. Tocat u tso’obits abal in joc’tsijac ani xo’ in tsu’uxits.
25 Ele respondeu: — Se é pecador, não sei. Uma coisa sei: eu era cego e agora vejo.
26 Conoyate junil: ―¿Jant’ini’ ti t’ajchi abal ti tsu’uxmetha’?
26 Perguntaram-lhe outra vez: — O que ele fez a você? Como lhe abriu os olhos?
27 Jaja’ in toc’tsiychic: ―Nan tu uchamalitschic an chubaxtalab ani yab a t’ajamal ti cuenta. Hualam max a le’chicte quit ts’at’ey c’al jaja’, jaxtam a le’ abal nan tu tsab ucha’ junil jant’ini’ jaja’ tin t’ajchi.
27 Ele respondeu: — Já lhes disse, mas vocês não ouviram. Por que querem ouvir outra vez? Por acaso vocês também querem se tornar discípulos dele?
28 Ma tamna’its lej tsapic c’uiyan c’al nixe’ xi fariseochic. Uchan: ―Tata’ it ts’at’atits c’al jaja’ ani huahua’ iba, cum u ts’at’atits c’al an cau ax tu jilchamal a Moisés.
28 Então o insultaram e lhe disseram: — Discípulo dele é você! Nós somos discípulos de Moisés.
29 I tso’obits abal t’ilmats a Dios c’al a Moisés, ani axe’ xi inic ni jant’o yab i tso’obnanchamal tin cuenta a Dios. Ma yab i tso’ob ju’ta ti tal.
29 Sabemos que Deus falou a Moisés, mas este nem sabemos de onde é.
30 Tam axi joc’tsijac in toc’tsiychic: ―Auxe’ max cu bela’ yab a tso’obchic. ¿Tin tsu’uxmethamal ani ma yab a tso’ob ju’ta ti tal jaja’?
30 O homem respondeu: — É estranho que vocês não saibam de onde ele é, mas ele me abriu os olhos.
31 I lej alhua’ tso’obits abal a Dios yab u ats’ax c’al i hualbith inic. Axi c’ac’nax c’al a Dios ani in t’ajchal in culbetal a Dios jats axi ne’ets ca ats’an c’al jaja’.
31 Sabemos que Deus não atende a pecadores. Pelo contrário, se alguém teme a Deus e pratica a sua vontade, a este atende.
32 Ni jayq’ui’ yab jita’ xe’tsinenec teje’ tsabal ti tsu’uxmethom c’al axi joc’tsi ma tin hua’tsintal.
32 Desde que o mundo existe, jamais se ouviu que alguém tenha aberto os olhos a um cego de nascença.
33 Yab in ejtohualac axe’ xi inic ti tsu’uxmethom max yabac pithnenec in tsap c’al a Dios ani max yabac abnenec c’al a Dios.
33 Se este homem não fosse de Deus, não poderia ter feito nada.
34 Tam uchan axi joc’tsijac: ―Tata’ ojni’ a lej t’ajtal ey tit hua’tsinenec tit huat’ath hualbith inic ani ma a le’ tucu exobchi huahua’. Taley tamna’ quethmayat eleb ca c’ale.
34 Mas eles disseram: — Você nasceu cheio de pecado e quer nos ensinar? E o expulsaram.
35 In tso’obna’ a Jesús abal quethmayatits eleb al an tiyopan axi joc’tsijac. Talbel in tamu ani in ucha’: ―¿A belal in Tsacamil a Dios?
35 Jesus ouviu que eles tinham expulsado o homem. Ao encontrá-lo, perguntou:
36 Toc’tsiyat a Jesús: ―Pay’lom, tiquin ucha’ jita’ pel in Tsacamil a Dios abal cu bela’.
36 Ele respondeu: — Quem é, Senhor, para que eu creia nele?
37 Toc’tsin a Jesús: ―Xo’ a tsu’umalits in Tsacamil a Dios. Ja’its nana’ ax tu taunal.
37 E Jesus lhe disse:
38 Tam axi joc’tsijac in tuthu in c’ualal tin tamet a Jesús ani in ucha’: ―Ajatic, nan u belal abal tata’its ti Tsacamil a Dios.
38 Então ele afirmou: — Eu creio, Senhor! E o adorou.
39 Tam uchan c’al a Jesús: ―Cum in che’nec teje’ tsabal patal an inicchic in cua’al in uchbil tiquim bela’. Axi ejtil i joc’tsi ani tiquim bela’ nana’, jats ax u tsu’uxmethal abal ca tsu’xin c’al jahua’ in t’ajal a Dios. Axi yab tiquim bela’ u jilal ca más joc’tsibe, cum in tsalpayal abal lej tsu’ux c’al jahua’ in t’ajal a Dios ani yab chubax.
39 Jesus continuou: —
40 Tam c’al nixe’ xi cau talchic nixe’ xi fariseo in conoy a Jesús: ―¿U joc’tsi huahua’?
40 Alguns dos fariseus que estavam perto dele perguntaram-lhe: — Por acaso também nós somos cegos?
41 A Jesús in toc’tsiychic: ―Max tata’chic tim belamalac nan yabac tu t’ajat jolbiyamal tin cuenta a hualab aba ani’ pel ejtil it joc’tsi. It jolbithits cum yab tim belal ani a ulal abal it tsu’ux c’al jahua’ in t’ajal a Dios ani yab chubax.
41 Jesus respondeu:
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 9, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.