João 8

Huastec San Luis Potosi NT (HUS_WBT) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 Ani a Jesús c’ale ti bolchal Olivo.
1 [Depois todos foram para casa, mas Jesus foi para o monte das Oliveiras.
2 Aytalab q’uicha lej thajujul huichiy junil ti tiyopan. Utey c’al jaja’ patal an inicchic axi c’uajat taja’, ani buxcan a Jesús ti exobchix c’al in cahuintal a Dios.
2 De madrugada ele voltou ao pátio do Templo, e o povo se reuniu em volta dele. Jesus estava sentado, ensinando a todos.
3 Tam talchic axi pel i exobchixchic c’al an ts’ejcath cau junax c’al i fariseochic in chi’thal jun i uxum axi elchinence ti at cuaxnax c’al i inic axi yab pel in tomquil. In c’uajba’ an uxum ts’ejel jun ti exobchix a Jesús c’al an mulcunel.
3 Aí alguns mestres da Lei e fariseus levaram a Jesus uma mulher que tinha sido apanhada em adultério e a obrigaram a ficar de pé no meio de todos.
4 Uchan a Jesús c’al jaja’chic ax in chi’tha’ an uxum: ―Exobchix, axe’ xi uxum elchinenec ti at cuaxnax c’al i inic axi yab pel in tomquil.
4 Eles disseram: — Mestre, esta mulher foi apanhada no ato de adultério.
5 An ts’ejcath cau ax tu jilchi a Moisés in ulal abal jita’ quin t’aja’ i hualabtalab ejtil in t’ajamal axe’ xi uxum, ca pithcachiquinchat c’al i t’ujub ma ta ca t’ajat tsemtha. ¿Ani tata’ jant’o a ulal ca t’ajchin axe’ xi uxum?
5 De acordo com a Lei que Moisés nos deu, as mulheres adúlteras devem ser mortas a pedradas. Mas o senhor, o que é que diz sobre isso?
6 Antsana’ ti conoyat a Jesús abal u le’nab ca jolbiyat max quin ulu i cau axi yab juncuth c’al an ts’ejcath cau. Tam cutle a Jesús in ts’i’quiy jant’o quin thucha’ c’al in ch’uchub ti tsabal ba’ am pojoth.
6 Eles fizeram essa pergunta para conseguir uma prova contra Jesus, pois queriam acusá-lo. Mas ele se abaixou e começou a escrever no chão com o dedo.
7 Cum lej conomichiquiyabe c’al i cau, lujcun a Jesús. In ucha’chic: ―Max hua’ats jita’ c’al tata’chic yab hualbith, jats quim pithcanchi an oc’ox t’ujub axe’ xi uxum.
7 Como eles continuaram a fazer a mesma pergunta, Jesus endireitou o corpo e disse a eles:
8 Tam cutle a Jesús junil quin thuchaye más jant’o ti tsabal ba’ am pojoth.
8 Depois abaixou-se outra vez e continuou a escrever no chão.
9 Tam in ts’i’quiy an inicchic ti calelel ti junchic, cum tin ats’a’ lej uchan antsana’ max hua’ats jita’ yab hualbith jats quim pithcanchi an uxum an oc’ox t’ujub. Patal in ats’a’ jolbith in ichich. Oc’ox ne’ets calelel an yejtselchic, ani taley tiq’uele ti tala’ calets axi patal jitaquitsq’ui. Jilc’on expith a Jesús ani nixe’ xi uxum.
9 Quando ouviram isso, todos foram embora, um por um, começando pelos mais velhos. Ficaram só Jesus e a mulher, e ela continuou ali, de pé.
10 Tam lujcun a Jesús, in tsu’u expith c’uajat an uxum. In ucha: ―¿Uxum, ju’ta ti c’uajat ax ti jolbiyalac? ¿Yab jilc’on ma ni jun abal ti lej jolbiy?
10 Então Jesus endireitou o corpo e disse:
11 Tam in ulu an uxum: ―Iba ni jun yab jilc’on, pay’lom. Tam uchan c’al a Jesús: ―Nana’ne yab tu jolbiyal. Quit c’ale ani yabats quit hualbin.
11 — Ninguém, senhor! — respondeu ela. Jesus disse:
12 Taley in taunaye junil a Jesús an inicchic, in ucha’: ―Nana’its ax u pithal an inicchic i tajaxtalab tin ichich. Jitats ca ts’at’ey c’al nana’ ne’ets ca xe’tsin al an tajax ani iba al an yic’uax. Ne’ets ca xe’tsin it ejatlith al an tajax.
12 De novo Jesus começou a falar com eles e disse:
13 Tam uchan a Jesús c’al talchic i fariseochic: ―Yab jant’o ti exbath an cau jahua’ a ulal, cum tocat a olnal ta ba’.
13 Os fariseus disseram a Jesus: — Agora você está falando a favor de você mesmo. Por isso o que você diz não tem valor.
14 A Jesús in toc’tsiychic: ―Aba ani’ u olnal tu ba’, bel exbath an cau ani lej chubax jahua’ u olnal. Nana’ u alhua’ tso’obits ma ju’tam in tal ani ma ju’tam in ne’ets, ani tata’chic yab a exlal.
14 Jesus respondeu:
15 Tata’chic ojni’ tin jolbiyal cum tin tsalpanchal u ey jant’inits tin tsu’talq’ui ejtil max pel i jahuaquitsq’ui tam inic. Nana’ teje’ tsabal yab u jolbiyal i inic.
15 Vocês julgam de modo puramente humano; mas eu não julgo ninguém.
16 Max u jolbiyalac lej chubax an ts’ejcaxtalab ne’ets cu pitha’ cum nan yab in ts’ejcom cuetem, in ts’ejcom junax c’al u Tata ti eb ax tin abamal quin chich teje’ tsabal ani ets’ey c’uajat c’al nana’.
16 E, se eu julgar, o meu julgamento é verdadeiro porque não julgo sozinho, pois o Pai, que me enviou, está comigo.
17 In ulal an ts’ejcath cau ax a cua’alchic abal lej chubax an olnomtalab max jununul in olnomtal tsab i olnom.
17 Na
18 Nana’ u olnal tu ba’ ani tin olnanchal u ey u Tata ti eb ax tin aba’ quin chich teje’ tsabal. Tsab ti eb huahua’ tu olnom.
18 Eu dou testemunho a respeito de mim mesmo, e o Pai, que me enviou, também dá testemunho a meu respeito.
19 Tam conoyat a Jesús: ―¿Ju’ta ti c’uajat a Tata? A Jesús in toc’tsiychic: ―Tata’chic yab tin exlal, ani yab a exlal u Tata ti eb. Max tin exlalac nana’, a exlalac u Tata ti eb jaye.
19 — Onde está o seu pai? — perguntaram. Jesus respondeu:
20 Ja’its axe’ xi cau ax in exobchal a Jesús ti al an tiyopan utat jun ti c’uajat am poc’te’chic jun tu bats’uhuab an c’ac’naxtalab tumin. Ni jita’ yab in yac’ua’ a Jesús, cum yabaye im baju an hora jant’ini’ ti pejchame c’al a Dios ca yac’uan.
20 Jesus disse essas coisas quando estava ensinando no pátio do Templo, perto da caixa das ofertas. Ninguém o prendeu porque ainda não tinha chegado a sua hora.
21 Taley in taunaye junil a Jesús an inicchic: ―Nan in ne’ets, ani tata’chic ne’ets tiquin aliy. Yab ne’ets tiquin ela’, cum yab ne’ets ca ejtou quit ulits jun ti nan in ne’ets. Ne’ets quit tsemets, ani ne’ets quit jilc’on t’ajat q’uibenec c’al a hualab.
21 Jesus disse outra vez:
22 Tam in ulu talchic i Israelchic: ―Hualam max ne’ets quin cuete’ tsemtha’ tim ba’ ani jaxtam in ulu huahua’ yab i ejtohual cu ulits jun ti jaja’ ne’ets.
22 Os líderes judeus disseram: — Ele diz que nós não podemos ir para onde ele vai! Será que ele vai se matar?
23 Tam a Jesús in ucha’chic: ―Tata’chic it hua’tsinenec tit eleb poq’uel teje’ tsabal, ani nana’ in tal ti eb. Jununul a tsalapchic c’al a at inic teje’ ti al an hualab c’ay’lal, ani nana’ u tsalap pil yab ejtil tata’chic.
23 Jesus continuou:
24 Cum a t’ajtal ey it hualbith, jaxtam nan tu ucha’chic abal ne’ets quit tsemets ani quit jilc’on q’uibenec c’al a hualab. Max yab tim belchal abal lej chubax jant’ini’ nan tu olchits u ey, ne’ets quit tsemets ani quit jilc’on t’ajat q’uibenec c’al a hualab.
24 Por isso eu disse que vocês vão morrer sem o perdão dos seus pecados. De fato, morrerão sem o perdão dos seus pecados se não crerem que “
25 Tam conoyat a Jesús: ―¿Jita’ tata’? A Jesús in toc’tsiychic: ―Nana’its u ey ax tu uchamalits ma ti jayq’ui’ tam tu oc’ox tauna’.
25 — Quem é você? — perguntaram a Jesus. Ele respondeu:
26 Hua’atse yan i cau u ejtohualac tu uchayechic tin cuenta a ey. U ejtohualac tu jolbiy ani yab ne’ets cu t’aja’. Expith u lubal cu olchi an inicchic an cau jahua’ u ats’amal c’al jaja’ ax tin aba’ quin chich teje’ tsabal. Lej chubax an cau jahua’ jaja’ quin ulu.
26 Existem muitas coisas a respeito de vocês das quais eu preciso falar e as quais eu preciso julgar. Porém quem me enviou é verdadeiro, e eu digo ao mundo somente o que ele me disse.
27 Ma ni c’al patal axe’ xi cau yab in ejtiyalchic abal a Jesús in olnal an Tatalab ax ti eb.
27 Eles não entenderam que ele estava falando a respeito do Pai.
28 Tam a Jesús in ucha’chic: ―Nana’its tin Juntal patal an inicchic. Tam tata’chic tiquin co’oy q’uet’ath al am pelc’oth te’, tam tiq’uele ne’ets ca tso’obna’ abal lej chubax u ey jahua’ u ulumalits. Tamna’its ne’ets ca tso’obna’chic ta lej ichich abal jahua’ nan u ulal yab pel u cuete’ cahuintal, pel ax tim pithamal u Tata ti eb.
28 Por isso Jesus disse:
29 U Tata ti eb ax tin aba’ quin chich teje’ tsabal ets’ey c’uajat c’al nana’. Yab tin jilcacayal, cum ets’ey u t’ajchal in culbetal.
29 Quem me enviou está comigo e não me deixou sozinho, pois faço sempre o que lhe agrada.
30 Ani c’al axe’ xi cau jahua’ uchan, yan i inicchic im bela’ a Jesús.
30 Quando Jesus disse isso, muitos creram nele.
31 Tam a Jesús in ucha’ an Israelchic axi c’al tu belnal jaja’: ―Max ca t’ayat bina’ a xutsun c’al an cau jahua’ nan u olnal, pel it lej chubax exobal c’al nana’.
31 Então Jesus disse para os que creram nele:
32 Ne’ets ca exla’ an chubaxtalab ani jats ne’ets ti hualca’.
32 e conhecerão a verdade, e a verdade os libertará.
33 Toc’tsiyat a Jesús: ―Huahua’ pel tu at xits’al a Abraham ani u hualcath. Ni jayq’ui’ yab jita’ tu huic’at co’oyamal. ¿Jale’ a ulal ne’ets cu hualca?
33 Eles responderam: — Nós somos descendentes de Abraão e nunca fomos escravos de ninguém. Como é que você diz que ficaremos livres?
34 A Jesús in ucha’: ―Lej chubax nan tu uchalchic abal patal jitats u hualbinal jats u huic’at co’oyab c’al an hualabtalab.
34 Jesus disse a eles:
35 Pel in ey jaja’ yab hualcath ejtil i t’ojnal axi c’unat co’oyab c’al i amulab. Expith in tsacamil an amulab jats axi lej chubax hualcath.
35 O escravo não fica sempre com a família, mas o filho sempre faz parte da família.
36 Nana’its tin Tsacamil a Dios. Max nana’ tu hualcanthanchichic a ichich tin cuenta an hualabtalab, tam ne’ets ca ats’a’ abal it lej chubax hualcathits a ichich. Yabats ne’ets quit huic’at co’oyat c’al an hualabtalab.
36 Se o Filho os libertar, vocês serão, de fato, livres.
37 U tso’obits abal pel ti at xits’alchic a Abraham. Aba ani’ antsana’ a ey, bel a le’chic tiquin tsemtha’ cum yab u lejel ta ichich an cau jahua’ nan tu olchalchic.
37 Eu sei que vocês são descendentes de Abraão; porém estão tentando me matar porque não aceitam os meus ensinamentos.
38 Aba ani’ nan tu olnanchalchic jahua’ u tsu’umal c’al u Tata ti eb, bel a le’chic ca t’aja’ jahua’ it exobchith c’al a tata.
38 Eu falo das coisas que o meu Pai me mostrou, mas vocês fazem o que aprenderam com o pai de vocês.
39 Toc’tsinchic tam: ―Huahua’ i biyal tata pel a Abraham. A Jesús in ucha’chic: ―Max chubax anac a Abraham pel a tata, a chubax aynanchalac an chubaxtalab jahua’ ti jilchamal.
39 — O nosso pai é Abraão! — responderam eles. Então Jesus disse:
40 Nan tu chubax olchalchic an chubaxtalab ax tin olchal a Dios, ani bel a le’ tiquin tsemtha’. Max c’uajatac teje’ a Abraham, jaja’ yab ne’ets tiquin t’ajchi antsana’.
40 Mas eu lhes tenho dito a verdade que ouvi de Deus, e assim mesmo vocês estão tentando me matar. Abraão nunca fez uma coisa assim!
41 Tata’chic a nits’binchal in t’ajbil a tata. Tam uchan a Jesús c’al jaja’chic: ―Huahua’ yab pel u peno’ tsacam. I cua’al juncats i tata axi pel a Dios ti eb.
41 Vocês estão fazendo o que o pai de vocês fez. Eles responderam: — Nós não somos filhos ilegítimos; nós temos um Pai, que é Deus!
42 Tam a Jesús in ucha’chic: ―Max chubaxac pel a Tata Dios ti eb tin c’anithalac nana’, cum ja’its tin aba’ quin chich teje’ tsabal c’al tata’chic. Yab in che’nec expith max nan u lej le’ quin chich tu cuete’ ba’. Ja’its a Dios ax tin abamal.
42 Jesus disse a eles:
43 ¿Jale’ yab a ejtohual ca exbay jahua’ u ulal? Jats cum yab a alhua’ binal a xutsun c’al an cau jahua’ nan tu uchalchic.
43 Por que é que vocês não entendem o que eu digo? É porque não querem ouvir a minha mensagem.
44 An teneclab jats a tatachic ani an teneclab pel ti tsacamilchic. Jats jaja’ a lej culbetnal ca t’ojonchi. Ma tam ti c’a’al jaja’ pel i tsemthom inic. Ni jayq’ui’ yab in lejatnamal tin ichich an chubaxtalab ani ni jayq’ui’ yab in ulal an chubaxtalab. Pel i janamcau ani c’al jaja’ jats tu hua’tsinthab an janamtalab.
44 Vocês são filhos do Diabo e querem fazer o que o pai de vocês quer. Desde a criação do mundo ele foi assassino e nunca esteve do lado da verdade porque nele não existe verdade. Quando o Diabo mente, está apenas fazendo o que é o seu costume, pois é mentiroso e é o pai de todas as mentiras.
45 Nan tu uchalchic an chubaxtalab ani yab tim belchal.
45 Mas, porque eu digo a verdade, vocês não creem em mim.
46 ¿Jita’ hualam axi c’al tata’chic in ejtohual tiquin jolbiy ani tiquin ucha’ abal yab chubax jahua’ u ulal ani yab chubax jahua’ u t’ajal? ¿Jale’ hualam yab tim belchal an chubaxtalab jahua’ tu uchalchic?
46 Qual de vocês pode provar que eu tenho algum pecado? Se digo a verdade, por que não creem em mim?
47 Jitats pel in c’al a Dios, jats in alhua’ binal in xutsun quin ats’anchi in cahuintal a Dios. Cum tata’chic yab pel ti c’al, jaxtam yab a le’ ca lej bina’ a xutsun ca ats’anchi xe’.
47 A pessoa que é de Deus escuta as palavras de Deus. Vocês não escutam as palavras de Deus porque vocês não são dele.
48 Tam uchan a Jesús c’al an Israelchic: ―Lej chubax jahua’ i ulumalits abal pel it Samariajib ani it co’oyab c’al i at’ax teneclab.
48 Eles disseram a Jesus: — Por acaso não temos razão quando dizemos que você é
49 A Jesús in toc’tsiychic: ―Iba yab in co’oyab c’al i at’ax teneclab. Expith u lubal cu c’ac’na’ u Tata ti eb, ani tata’chic yab tin c’ac’nal nana’.
49 Jesus respondeu:
50 Nan ni jant’o yab u t’ajal abal quim puhuethanchat u bij. U Tata ojni’ jats in le’ quim puhuethanchat u bij, ani jats quin ulu jayq’ui’.
50 Não procuro conseguir elogios para mim mesmo; mas existe alguém que procura consegui-los para mim, e ele é o Juiz.
51 Lej chubax nan tu uchalchic abal jitats quim putu c’al u cahuintal, jats axi ni jayq’ui’ yab ne’ets quin leca’ an lej tsemla.
51 Eu afirmo a vocês que isto é verdade: quem obedecer aos meus ensinamentos não morrerá nunca.
52 Tam toc’tsin an Israelchic: ―Xohue’ ojni’ i tso’obits abal it co’oyab c’al i at’ax teneclab. Tsemetsits a Abraham ani patal am biyal caulomechic c’al a Dios, ani tata’ a ulal max jita’ quim putu c’al a cahuintal jats yab ne’ets quin leca’ an lej tsemla.
52 Então eles disseram: — Agora temos a certeza de que você está dominado por um demônio! Abraão e todos os
53 Auxe’ max it más lej pulic ani i biyal tata Abraham iba. Tsemetsits jaja’ ani patal am biyal caulomechic c’al a Dios. ¿Jita’ hualam pel a ey a t’ajal?
53 Será que você é mais importante do que Abraão, o nosso pai, que morreu? E os profetas também morreram! Quem você pensa que é?
54 A Jesús in toc’tsiychic: ―Ni jant’o yab ti exbath max nan u puhuethalac tu ba’. Ja’its a Dios ax tim puhuethanchal u bij, ani ja’its a Dios ax a ulal a c’ac’nalchic.
54 Ele respondeu:
55 Yab chubax a exlalchic a Dios, nana’ ja’its ax u lej exlal a Dios. Max u ulalac abal yab u exlal a Dios, ne’etsne tin janamcau jant’ini’ tata’chic it janamcau. Lej chubax u exlal a Dios ani u putuhual c’al jahua’ in ulal.
55 Vocês nunca conheceram a Deus, mas eu o conheço. Se eu disser que não o conheço, serei mentiroso como vocês; mas eu o conheço e obedeço ao que ele manda.
56 A biyal tata Abraham lej culbe tam tin exla’ abal nan ne’ets quin chich teje’ tsabal. Xohue’ in tso’obits abal in che’nequits, ani jats ti jum putat culbel jaja’.
56 Abraão, o pai de vocês, ficou alegre ao ver o tempo da minha vinda. Ele viu esse tempo e ficou feliz.
57 Tam uchan a Jesús c’al nixe’ xi Israelchic: ―Auxe’ max a tsu’umal a Abraham, ani yabaye a cua’al tsab inic i tamub.
57 — Você não tem nem cinquenta anos e viu Abraão? — perguntaram eles.
58 A Jesús in toc’tsiychic: ―Lej chubax nan tu uchalchic abal in ejatits tam ti yabaye hua’tsinenec a Abraham.
58 — Eu afirmo a vocês que isto é verdade: antes de Abraão nascer, “ — respondeu Jesus.
59 Tam im pena’chic i t’ujub abal quin cui’iy a Jesús. Ani jaja’ cale tsininil jun ti muthat an inicchic ti al an tiyopan, ta c’alets.
59 Então eles pegaram pedras para atirar em Jesus, mas ele se escondeu e saiu do pátio do Templo.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 8, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.