João 8
Huastec San Luis Potosi NT (HUS_WBT) vs NAA
1 Ani a Jesús c’ale ti bolchal Olivo.
1 Jesus, no entanto, foi para o monte das Oliveiras.
2 Aytalab q’uicha lej thajujul huichiy junil ti tiyopan. Utey c’al jaja’ patal an inicchic axi c’uajat taja’, ani buxcan a Jesús ti exobchix c’al in cahuintal a Dios.
2 De madrugada, voltou novamente para o templo, e todo o povo se reuniu em volta dele; e Jesus, assentado, os ensinava.
3 Tam talchic axi pel i exobchixchic c’al an ts’ejcath cau junax c’al i fariseochic in chi’thal jun i uxum axi elchinence ti at cuaxnax c’al i inic axi yab pel in tomquil. In c’uajba’ an uxum ts’ejel jun ti exobchix a Jesús c’al an mulcunel.
3 Então os escribas e fariseus trouxeram à presença dele uma mulher surpreendida em adultério e, fazendo-a ficar em pé no meio de todos,
4 Uchan a Jesús c’al jaja’chic ax in chi’tha’ an uxum: ―Exobchix, axe’ xi uxum elchinenec ti at cuaxnax c’al i inic axi yab pel in tomquil.
4 disseram a Jesus: — Mestre, esta mulher foi surpreendida em flagrante adultério.
5 An ts’ejcath cau ax tu jilchi a Moisés in ulal abal jita’ quin t’aja’ i hualabtalab ejtil in t’ajamal axe’ xi uxum, ca pithcachiquinchat c’al i t’ujub ma ta ca t’ajat tsemtha. ¿Ani tata’ jant’o a ulal ca t’ajchin axe’ xi uxum?
5 Na Lei, Moisés nos ordenou que tais mulheres sejam apedrejadas. E o senhor, o que tem a dizer?
6 Antsana’ ti conoyat a Jesús abal u le’nab ca jolbiyat max quin ulu i cau axi yab juncuth c’al an ts’ejcath cau. Tam cutle a Jesús in ts’i’quiy jant’o quin thucha’ c’al in ch’uchub ti tsabal ba’ am pojoth.
6 Eles diziam isso tentando-o, para terem de que o acusar. Mas Jesus, inclinando-se, escrevia na terra com o dedo.
7 Cum lej conomichiquiyabe c’al i cau, lujcun a Jesús. In ucha’chic: ―Max hua’ats jita’ c’al tata’chic yab hualbith, jats quim pithcanchi an oc’ox t’ujub axe’ xi uxum.
7 Como eles insistiam na pergunta, Jesus se levantou e lhes disse:
8 Tam cutle a Jesús junil quin thuchaye más jant’o ti tsabal ba’ am pojoth.
8 E, inclinando-se novamente, continuou a escrever no chão.
9 Tam in ts’i’quiy an inicchic ti calelel ti junchic, cum tin ats’a’ lej uchan antsana’ max hua’ats jita’ yab hualbith jats quim pithcanchi an uxum an oc’ox t’ujub. Patal in ats’a’ jolbith in ichich. Oc’ox ne’ets calelel an yejtselchic, ani taley tiq’uele ti tala’ calets axi patal jitaquitsq’ui. Jilc’on expith a Jesús ani nixe’ xi uxum.
9 Mas eles, ouvindo essa resposta, foram saindo um por um, a começar pelos mais velhos até os últimos, ficando só Jesus e a mulher em pé diante dele.
10 Tam lujcun a Jesús, in tsu’u expith c’uajat an uxum. In ucha: ―¿Uxum, ju’ta ti c’uajat ax ti jolbiyalac? ¿Yab jilc’on ma ni jun abal ti lej jolbiy?
10 Levantando-se, Jesus perguntou a ela:
11 Tam in ulu an uxum: ―Iba ni jun yab jilc’on, pay’lom. Tam uchan c’al a Jesús: ―Nana’ne yab tu jolbiyal. Quit c’ale ani yabats quit hualbin.
11 Ela respondeu: — Ninguém, Senhor! Então Jesus disse:
12 Taley in taunaye junil a Jesús an inicchic, in ucha’: ―Nana’its ax u pithal an inicchic i tajaxtalab tin ichich. Jitats ca ts’at’ey c’al nana’ ne’ets ca xe’tsin al an tajax ani iba al an yic’uax. Ne’ets ca xe’tsin it ejatlith al an tajax.
12 De novo, Jesus lhes falou, dizendo:
13 Tam uchan a Jesús c’al talchic i fariseochic: ―Yab jant’o ti exbath an cau jahua’ a ulal, cum tocat a olnal ta ba’.
13 Então os fariseus lhe disseram: — Você dá testemunho de si mesmo. O testemunho que você dá não é verdadeiro.
14 A Jesús in toc’tsiychic: ―Aba ani’ u olnal tu ba’, bel exbath an cau ani lej chubax jahua’ u olnal. Nana’ u alhua’ tso’obits ma ju’tam in tal ani ma ju’tam in ne’ets, ani tata’chic yab a exlal.
14 Jesus respondeu:
15 Tata’chic ojni’ tin jolbiyal cum tin tsalpanchal u ey jant’inits tin tsu’talq’ui ejtil max pel i jahuaquitsq’ui tam inic. Nana’ teje’ tsabal yab u jolbiyal i inic.
15 Vocês julgam segundo a carne; eu não julgo ninguém.
16 Max u jolbiyalac lej chubax an ts’ejcaxtalab ne’ets cu pitha’ cum nan yab in ts’ejcom cuetem, in ts’ejcom junax c’al u Tata ti eb ax tin abamal quin chich teje’ tsabal ani ets’ey c’uajat c’al nana’.
16 E, se eu julgo, o meu juízo é verdadeiro, porque não sou só eu que julgo, mas eu e o Pai, que me enviou.
17 In ulal an ts’ejcath cau ax a cua’alchic abal lej chubax an olnomtalab max jununul in olnomtal tsab i olnom.
17 Também na Lei de vocês está escrito que o testemunho de duas pessoas é verdadeiro.
18 Nana’ u olnal tu ba’ ani tin olnanchal u ey u Tata ti eb ax tin aba’ quin chich teje’ tsabal. Tsab ti eb huahua’ tu olnom.
18 Eu dou testemunho de mim mesmo, e o Pai, que me enviou, também dá testemunho de mim.
19 Tam conoyat a Jesús: ―¿Ju’ta ti c’uajat a Tata? A Jesús in toc’tsiychic: ―Tata’chic yab tin exlal, ani yab a exlal u Tata ti eb. Max tin exlalac nana’, a exlalac u Tata ti eb jaye.
19 Então eles lhe perguntaram: — Onde está o seu Pai? Jesus respondeu:
20 Ja’its axe’ xi cau ax in exobchal a Jesús ti al an tiyopan utat jun ti c’uajat am poc’te’chic jun tu bats’uhuab an c’ac’naxtalab tumin. Ni jita’ yab in yac’ua’ a Jesús, cum yabaye im baju an hora jant’ini’ ti pejchame c’al a Dios ca yac’uan.
20 Jesus proferiu essas palavras perto da caixa de ofertas, quando ensinava no templo. Ninguém o prendeu, porque ainda não havia chegado a sua hora.
21 Taley in taunaye junil a Jesús an inicchic: ―Nan in ne’ets, ani tata’chic ne’ets tiquin aliy. Yab ne’ets tiquin ela’, cum yab ne’ets ca ejtou quit ulits jun ti nan in ne’ets. Ne’ets quit tsemets, ani ne’ets quit jilc’on t’ajat q’uibenec c’al a hualab.
21 Outra vez Jesus lhes falou, dizendo:
22 Tam in ulu talchic i Israelchic: ―Hualam max ne’ets quin cuete’ tsemtha’ tim ba’ ani jaxtam in ulu huahua’ yab i ejtohual cu ulits jun ti jaja’ ne’ets.
22 Então os judeus diziam: — Será que ele tem a intenção de se suicidar? Porque diz: “Para onde eu vou vocês não podem ir.”
23 Tam a Jesús in ucha’chic: ―Tata’chic it hua’tsinenec tit eleb poq’uel teje’ tsabal, ani nana’ in tal ti eb. Jununul a tsalapchic c’al a at inic teje’ ti al an hualab c’ay’lal, ani nana’ u tsalap pil yab ejtil tata’chic.
23 Jesus lhes disse:
24 Cum a t’ajtal ey it hualbith, jaxtam nan tu ucha’chic abal ne’ets quit tsemets ani quit jilc’on q’uibenec c’al a hualab. Max yab tim belchal abal lej chubax jant’ini’ nan tu olchits u ey, ne’ets quit tsemets ani quit jilc’on t’ajat q’uibenec c’al a hualab.
24 Por isso, eu lhes disse que vocês morrerão em seus pecados. Porque, se não crerem que
25 Tam conoyat a Jesús: ―¿Jita’ tata’? A Jesús in toc’tsiychic: ―Nana’its u ey ax tu uchamalits ma ti jayq’ui’ tam tu oc’ox tauna’.
25 Então lhe perguntaram: — Quem é você? Jesus respondeu:
26 Hua’atse yan i cau u ejtohualac tu uchayechic tin cuenta a ey. U ejtohualac tu jolbiy ani yab ne’ets cu t’aja’. Expith u lubal cu olchi an inicchic an cau jahua’ u ats’amal c’al jaja’ ax tin aba’ quin chich teje’ tsabal. Lej chubax an cau jahua’ jaja’ quin ulu.
26 Muitas coisas tenho para falar e julgar a respeito de vocês. Porém aquele que me enviou é verdadeiro, de modo que as coisas que dele ouvi, essas digo ao mundo.
27 Ma ni c’al patal axe’ xi cau yab in ejtiyalchic abal a Jesús in olnal an Tatalab ax ti eb.
27 Eles não entenderam que Jesus lhes falava do Pai.
28 Tam a Jesús in ucha’chic: ―Nana’its tin Juntal patal an inicchic. Tam tata’chic tiquin co’oy q’uet’ath al am pelc’oth te’, tam tiq’uele ne’ets ca tso’obna’ abal lej chubax u ey jahua’ u ulumalits. Tamna’its ne’ets ca tso’obna’chic ta lej ichich abal jahua’ nan u ulal yab pel u cuete’ cahuintal, pel ax tim pithamal u Tata ti eb.
28 Então Jesus disse:
29 U Tata ti eb ax tin aba’ quin chich teje’ tsabal ets’ey c’uajat c’al nana’. Yab tin jilcacayal, cum ets’ey u t’ajchal in culbetal.
29 E aquele que me enviou está comigo, não me deixou só, porque eu faço sempre o que lhe agrada.
30 Ani c’al axe’ xi cau jahua’ uchan, yan i inicchic im bela’ a Jesús.
30 Quando Jesus disse isto, muitos creram nele.
31 Tam a Jesús in ucha’ an Israelchic axi c’al tu belnal jaja’: ―Max ca t’ayat bina’ a xutsun c’al an cau jahua’ nan u olnal, pel it lej chubax exobal c’al nana’.
31 Então Jesus disse aos judeus que haviam crido nele:
32 Ne’ets ca exla’ an chubaxtalab ani jats ne’ets ti hualca’.
32 conhecerão a verdade, e a verdade os libertará.
33 Toc’tsiyat a Jesús: ―Huahua’ pel tu at xits’al a Abraham ani u hualcath. Ni jayq’ui’ yab jita’ tu huic’at co’oyamal. ¿Jale’ a ulal ne’ets cu hualca?
33 Eles responderam: — Somos descendência de Abraão e jamais fomos escravos de ninguém. Como você pode dizer que seremos livres?
34 A Jesús in ucha’: ―Lej chubax nan tu uchalchic abal patal jitats u hualbinal jats u huic’at co’oyab c’al an hualabtalab.
34 Jesus respondeu:
35 Pel in ey jaja’ yab hualcath ejtil i t’ojnal axi c’unat co’oyab c’al i amulab. Expith in tsacamil an amulab jats axi lej chubax hualcath.
35 O escravo não fica sempre na casa; o filho, sim, fica para sempre.
36 Nana’its tin Tsacamil a Dios. Max nana’ tu hualcanthanchichic a ichich tin cuenta an hualabtalab, tam ne’ets ca ats’a’ abal it lej chubax hualcathits a ichich. Yabats ne’ets quit huic’at co’oyat c’al an hualabtalab.
36 Se, pois, o Filho os libertar, vocês serão verdadeiramente livres.
37 U tso’obits abal pel ti at xits’alchic a Abraham. Aba ani’ antsana’ a ey, bel a le’chic tiquin tsemtha’ cum yab u lejel ta ichich an cau jahua’ nan tu olchalchic.
37 Bem sei que vocês são descendência de Abraão; no entanto, estão querendo me matar, porque a minha palavra não está em vocês.
38 Aba ani’ nan tu olnanchalchic jahua’ u tsu’umal c’al u Tata ti eb, bel a le’chic ca t’aja’ jahua’ it exobchith c’al a tata.
38 Eu falo das coisas que vi junto de meu Pai; vocês, porém, fazem o que ouviram do pai de vocês.
39 Toc’tsinchic tam: ―Huahua’ i biyal tata pel a Abraham. A Jesús in ucha’chic: ―Max chubax anac a Abraham pel a tata, a chubax aynanchalac an chubaxtalab jahua’ ti jilchamal.
39 Então lhe disseram: — Nosso pai é Abraão. Mas Jesus respondeu:
40 Nan tu chubax olchalchic an chubaxtalab ax tin olchal a Dios, ani bel a le’ tiquin tsemtha’. Max c’uajatac teje’ a Abraham, jaja’ yab ne’ets tiquin t’ajchi antsana’.
40 Mas agora vocês estão querendo me matar, a mim que lhes falei a verdade que ouvi de Deus; Abraão não fez isso.
41 Tata’chic a nits’binchal in t’ajbil a tata. Tam uchan a Jesús c’al jaja’chic: ―Huahua’ yab pel u peno’ tsacam. I cua’al juncats i tata axi pel a Dios ti eb.
41 Vocês fazem as obras do pai de vocês. Eles responderam: — Nós não somos filhos ilegítimos. Temos um pai, que é Deus.
42 Tam a Jesús in ucha’chic: ―Max chubaxac pel a Tata Dios ti eb tin c’anithalac nana’, cum ja’its tin aba’ quin chich teje’ tsabal c’al tata’chic. Yab in che’nec expith max nan u lej le’ quin chich tu cuete’ ba’. Ja’its a Dios ax tin abamal.
42 Jesus disse:
43 ¿Jale’ yab a ejtohual ca exbay jahua’ u ulal? Jats cum yab a alhua’ binal a xutsun c’al an cau jahua’ nan tu uchalchic.
43 Por que vocês não compreendem a minha linguagem? É porque vocês são incapazes de ouvir a minha palavra.
44 An teneclab jats a tatachic ani an teneclab pel ti tsacamilchic. Jats jaja’ a lej culbetnal ca t’ojonchi. Ma tam ti c’a’al jaja’ pel i tsemthom inic. Ni jayq’ui’ yab in lejatnamal tin ichich an chubaxtalab ani ni jayq’ui’ yab in ulal an chubaxtalab. Pel i janamcau ani c’al jaja’ jats tu hua’tsinthab an janamtalab.
44 Vocês são do diabo, que é o pai de vocês, e querem satisfazer os desejos dele. Ele foi assassino desde o princípio e jamais se firmou na verdade, porque nele não há verdade. Quando ele profere mentira, fala do que lhe é próprio, porque é mentiroso e pai da mentira.
45 Nan tu uchalchic an chubaxtalab ani yab tim belchal.
45 Mas, porque eu digo a verdade, vocês não creem em mim.
46 ¿Jita’ hualam axi c’al tata’chic in ejtohual tiquin jolbiy ani tiquin ucha’ abal yab chubax jahua’ u ulal ani yab chubax jahua’ u t’ajal? ¿Jale’ hualam yab tim belchal an chubaxtalab jahua’ tu uchalchic?
46 Quem de vocês me convence de pecado? Se digo a verdade, por que não creem em mim?
47 Jitats pel in c’al a Dios, jats in alhua’ binal in xutsun quin ats’anchi in cahuintal a Dios. Cum tata’chic yab pel ti c’al, jaxtam yab a le’ ca lej bina’ a xutsun ca ats’anchi xe’.
47 Quem é de Deus ouve as palavras de Deus; por isso, vocês não me ouvem, porque não são de Deus.
48 Tam uchan a Jesús c’al an Israelchic: ―Lej chubax jahua’ i ulumalits abal pel it Samariajib ani it co’oyab c’al i at’ax teneclab.
48 Os judeus disseram a Jesus: — Será que não temos razão em dizer que você é samaritano e tem demônio?
49 A Jesús in toc’tsiychic: ―Iba yab in co’oyab c’al i at’ax teneclab. Expith u lubal cu c’ac’na’ u Tata ti eb, ani tata’chic yab tin c’ac’nal nana’.
49 Jesus respondeu:
50 Nan ni jant’o yab u t’ajal abal quim puhuethanchat u bij. U Tata ojni’ jats in le’ quim puhuethanchat u bij, ani jats quin ulu jayq’ui’.
50 Eu não procuro a minha própria glória; há quem a busque e julgue.
51 Lej chubax nan tu uchalchic abal jitats quim putu c’al u cahuintal, jats axi ni jayq’ui’ yab ne’ets quin leca’ an lej tsemla.
51 Em verdade, em verdade lhes digo que, se alguém guardar a minha palavra, não verá a morte eternamente.
52 Tam toc’tsin an Israelchic: ―Xohue’ ojni’ i tso’obits abal it co’oyab c’al i at’ax teneclab. Tsemetsits a Abraham ani patal am biyal caulomechic c’al a Dios, ani tata’ a ulal max jita’ quim putu c’al a cahuintal jats yab ne’ets quin leca’ an lej tsemla.
52 Então os judeus disseram: — Agora estamos certos de que você tem demônio. Abraão morreu, e também os profetas, e você diz: “Se alguém guardar a minha palavra, não provará a morte eternamente.”
53 Auxe’ max it más lej pulic ani i biyal tata Abraham iba. Tsemetsits jaja’ ani patal am biyal caulomechic c’al a Dios. ¿Jita’ hualam pel a ey a t’ajal?
53 Você não está querendo dizer que é maior do que Abraão, o nosso pai, que morreu? Também os profetas morreram. Quem você pensa que é?
54 A Jesús in toc’tsiychic: ―Ni jant’o yab ti exbath max nan u puhuethalac tu ba’. Ja’its a Dios ax tim puhuethanchal u bij, ani ja’its a Dios ax a ulal a c’ac’nalchic.
54 Jesus respondeu:
55 Yab chubax a exlalchic a Dios, nana’ ja’its ax u lej exlal a Dios. Max u ulalac abal yab u exlal a Dios, ne’etsne tin janamcau jant’ini’ tata’chic it janamcau. Lej chubax u exlal a Dios ani u putuhual c’al jahua’ in ulal.
55 Entretanto, vocês não o conhecem; eu, porém, o conheço. Se eu disser que não o conheço, serei como vocês: mentiroso; mas eu o conheço e guardo a sua palavra.
56 A biyal tata Abraham lej culbe tam tin exla’ abal nan ne’ets quin chich teje’ tsabal. Xohue’ in tso’obits abal in che’nequits, ani jats ti jum putat culbel jaja’.
56 Abraão, o pai de vocês, alegrou-se por ver o meu dia; e ele viu esse dia e ficou alegre.
57 Tam uchan a Jesús c’al nixe’ xi Israelchic: ―Auxe’ max a tsu’umal a Abraham, ani yabaye a cua’al tsab inic i tamub.
57 Então os judeus lhe perguntaram: — Você não tem nem cinquenta anos e viu Abraão?
58 A Jesús in toc’tsiychic: ―Lej chubax nan tu uchalchic abal in ejatits tam ti yabaye hua’tsinenec a Abraham.
58 Jesus respondeu:
59 Tam im pena’chic i t’ujub abal quin cui’iy a Jesús. Ani jaja’ cale tsininil jun ti muthat an inicchic ti al an tiyopan, ta c’alets.
59 Então pegaram pedras para atirar nele, mas Jesus se ocultou e saiu do templo.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 8, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.