João 12

Huastec San Luis Potosi NT (HUS_WBT) vs NAA

Sair da comparação
NAA Nova Almeida Atualizada 2017
1 In q’uibchale acac a q’uicha tam an Israelchic quin t’aja’ an ajib tin cuenta abal ti calthame im biyal juntalchic ti Egipto. Chich a Jesús ti Betania tin q’uima’ a Lázaro axi tsemenecac ani xo’ ejthachits.
1 Seis dias antes da Páscoa, Jesus foi para Betânia, onde estava Lázaro, a quem ele tinha ressuscitado dentre os mortos.
2 Ani ts’ejcanchab i c’apnel ca c’aputs. Quetel a Jesús ba’ an mexa junax c’al a Lázaro, ani pijchiyabchic c’al a Marta.
2 Prepararam-lhe, ali, uma ceia. Marta servia, e Lázaro era um dos que estavam à mesa com Jesus.
3 Tam a María in chi’tha’ ts’ejel i litro i nihuihuiltalab nardo lej chubax ani lej jalbith. In jolchi tin acan a Jesús, ani taley in huayethanchi c’al in xi’il. Ani lej nihuihuilbe tim puhuel an ata.
3 Então Maria, pegando um frasco de perfume de nardo puro, muito precioso, ungiu os pés de Jesus e os enxugou com os seus cabelos. E toda a casa se encheu com o cheiro do perfume.
4 Tam cau a Judas Iscariote axi ne’ets talbel quin tsinat bina’ a Jesús tin c’ubac in tomolnaxilchic. Ja’its pel in tsacamil a Simón. In ulu:
4 Mas Judas Iscariotes, um dos seus discípulos, aquele que estava para trair Jesus, disse:
5 ―In tomnalac max nujuhuamejac nixe’ xi nihuihuiltalab ti ox i bo’ inicchic i tumin denario ani pithnenecac an tumin an ts’ejhuantalchic.
5 — Por que este perfume não foi vendido por trezentos denários e o valor não foi dado aos pobres?
6 Antsana’ in ulu yab abal in yajnanchal an ts’ejhuantalchic, tocat abal in le’ ca balchinchat an tumin ti al an morral ax in xe’tsinthal jun tu baliyab in tuminal in exobalilchic a Jesús. Cum a Judas pel i cue’ tin lej ichich, in ujnam ti cue’ c’al an tumin taja’ al an morral.
6 Ele disse isso não porque se preocupava com os pobres, mas porque era ladrão e, tendo a bolsa do dinheiro, tirava o que era colocado nela.
7 Tam uchan c’al a Jesús: ―Yab a cuenta jahua’ tin t’ajchamal a María. Aba ani’ yabaye in tsemenec, bel tin jolchi an nihuihuiltalab ejtil max tin q’uejab t’ojojonchalits u inictal tam ne’ets quin joliyat.
7 Mas Jesus disse:
8 Ets’ey ne’ets ca c’uajiy an ts’ejhuantalchic c’al tata’chic ani nana’ expith jun i hue’ in c’uajat.
8 Porque os pobres estão sempre com vocês, mas a mim vocês nem sempre terão.
9 Cum olchinenequits i Israelchic abal c’uajat a Jesús tihua’ ti Bitania, jaxtam c’alechic yantalam tihua’. Chich jaja’chic abal quin tsu’u a Jesús ani jaye a Lázaro axi ejtha c’al a Jesús.
9 Uma numerosa multidão dos judeus ficou sabendo que Jesus estava em Betânia. Eles foram até lá não só por causa dele, mas também para ver Lázaro, a quem ele tinha ressuscitado dentre os mortos.
10 An ts’alechic c’al am pale’chic in junax ts’ejca’ an cau abal jant’ini’ ti quin tsemtha’ a Lázaro jaye.
10 Mas os principais sacerdotes resolveram matar também Lázaro,
11 Cum yan i Israelchic im bela’ a Jesús tam tin tsu’u ejthachits a Lázaro, ani yabats ts’at’ey c’al in at Israelchic.
11 porque muitos dos judeus, por causa dele, voltavam crendo em Jesus.
12 Ulnequits yantalam i inicchic ti Jerusalén quin t’aja’ an ajib tin cuenta abal ti calthame an Israelchic ti biyal ti Egipto, ani an aytalab q’uicha tso’obliyab abal ne’ets ca ulits a Jesús taja’.
12 No dia seguinte, a numerosa multidão que tinha vindo à festa, tendo ouvido que Jesus estava a caminho de Jerusalém,
13 Tam an ajibalchic in cotoyal in xequel i apats’ abal quin xe’tsintha’ huihuohuol tam ca ulits a Jesús. Tam c’alechic quim bats’u a Jesús. Ne’ets thajajal in ulalchic: ―Qui puhuethanchi im bij a Dios. Qui ajatnanchi im bij axi te talits abath c’al a Dios. Qui ajatnanchi im bij i Ts’alejil huahua’ tu Israel.
13 pegou ramos de palmeiras e saiu ao encontro dele, clamando: “Hosana! Bendito o que vem em nome do Senhor e que é Rei de Israel!”
14 Tal a Jesús punat al i burro. Antsana’ putun jahua’ thuchath ti al an T’ocat Thuchlab antse’:
14 E Jesus, tendo conseguido um jumentinho, montou-o, segundo está escrito:
15 — ausente —
15 “Não tema, filha de Sião, eis que o seu Rei está vindo, montado num filho de jumenta.”
16 Huahua’ tu exobalil a Jesús yab i thubat ejtiy abal u olnab antsana’ a Jesús ti al an T’ocat Thuchlab. Ma tam ti huichits a Jesús ti eb puhuethanchithits im bij, tam tiq’uelejits i alhua’ exbaychic abal ja’its jaja’ ax u olnab c’al nixe’ xi thuchath cau.
16 Seus discípulos a princípio não compreenderam isso. Mas, quando Jesus foi glorificado, então eles se lembraram de que essas coisas estavam escritas a respeito dele e também de que tinham feito isso com ele.
17 Talchic axi c’uajat al an mulcunel ajibal jats axi c’uajatac tam ti ejtha a Lázaro c’al a Jesús, ani jats jaja’chic ax in olnanchal axi q’ue’at an ajibalchic jahua’ t’ajchinenec a Lázaro c’al a Jesús.
17 A multidão que estava com Jesus quando ele chamou Lázaro do túmulo e o levantou dentre os mortos dava testemunho.
18 Cum antsana’ ti olchinenecchic an lej labith t’ajbilab ax in t’ajamal a Jesús, jaxtam ti lej xe’ets in lej aliyalchic a Jesús.
18 Por causa disso, também, a multidão saiu ao encontro de Jesus, pois ouviu que ele tinha feito esse sinal.
19 Tam in ulu an fariseochic jun c’al xi jun: ―Ca t’aja’chic ti cuenta abal ni jant’o yab i ejtohual qui t’aja’ abal an inicchic yab ca ts’at’ey c’al axe’ xi inic. Jat’hua’ tim patal an inicchic u ts’at’el c’al jaja’.
19 Então os fariseus disseram entre si: — Vocês podem ver que não estão conseguindo nada! Eis que o mundo vai atrás dele.
20 Talchic i inicchic axi che’nequits ti Jerusalén tin cuenta an ajib pel i griegochic.
20 Ora, entre os que foram para adorar durante a festa, havia alguns gregos.
21 Utey jaja’chic c’al a Felipe axi tal ti Betsaida cuentalith ti Galilea. Lej canat uchan a Felipe: ―Pay’lom, i lej le’ qui tsu’u a Jesús.
21 Estes se dirigiram a Filipe, que era de Betsaida da Galileia, e lhe pediram: — Senhor, queremos ver Jesus.
22 Tam c’ale a Felipe quin olchi a Andrés jant’o uchan, ani axi tsabchic c’ale quin olchi a Jesús abal le’nab ca tsu’tat.
22 Filipe foi dizê-lo a André, e André e Filipe o comunicaram a Jesus.
23 Ani a Jesús in ucha’chic: ―Hue’its ne’ets quim baju am pejchith hora ne’ets quim puhuethanchat u bij c’al a Dios. Nana’its pel tin Juntal patal an inicchic.
23 Então Jesus se dirigiu a eles, dizendo:
24 Lej chubax nan tu uchalchic abal expith max ca t’ayan an iyalab ani ca elchiyat c’al i anam, expith tamna’ ne’ets ca cale ani ca puhuey ani quim bina’ yan i hualilab. Max yab ca t’ayan, u jilc’onale lej cuetemits.
24 Em verdade, em verdade lhes digo: se o grão de trigo, caindo na terra, não morrer, fica ele só; mas, se morrer, produz muito fruto.
25 Jitats quin t’aja’ expith in cuete’ culbetal, jats ne’ets ca q’uibey. Jitats quim pojca’ in cuete’ culbetal ani tiquin t’ajchi u culbetal, jats ne’ets ca jec’ontha ani ca ets’ey c’uajiy c’al a Dios.
25 Quem ama a sua vida perde-a; mas aquele que odeia a sua vida neste mundo irá preservá-la para a vida eterna.
26 Patal jitats in le’ tiquin t’ojonchi pel in uchbil tiquin junini’ ts’at’enchi ju’tamits nan quin c’ale. Jats axi ne’ets ca puhuethanchat in ey c’al u Tata ti eb.
26 Se alguém me serve, siga-me, e, onde eu estou, ali estará também o meu servo. E, se alguém me servir, meu Pai o honrará.
27 Cum hue’its ne’ets quim baju an hora tam quin yajchiquiyat, c’athpich yajchic u ichich. Hualam max cu ucha’ u Tata ti eb tiquin jaluntha’ ani yab quin yajchiquiyat. Iba tiquin jaluntha’ xe’, cum ja’its tin che’nequits abal quin yajchiquiyat.
27 — Agora a minha alma está angustiada, e o que direi? “Pai, salva-me desta hora”? Não, pois foi precisamente com este propósito que eu vim para esta hora.
28 U lej le’ Tata ti eb abal expith tata’ quit puhuethanchat a bij c’al jahua’ cu yajchicna’. Tamna’ tal jun i cau ma ti eb antse’: ―U puhuethamalits u bij, ani ne’ets cu puhuethaye junil.
28 Pai, glorifica o teu nome. Então veio uma voz do céu: — Eu já o glorifiquei e ainda o glorificarei.
29 Talchic i inicchic taja’ in ats’a’ nix an cau ani in ulu abal u petnal an mamlab. Q’ue’atchic in ulu: ―Pel in cahuintal i ángel.
29 A multidão que ali estava e que ouviu aquela voz dizia ter havido um trovão. Outros diziam: — Foi um anjo que lhe falou.
30 Tam a Jesús in ucha’chic: ―A Dios ti abchi tata’chic axe’ xi cau abal ca tso’obna’ jant’o in t’ajal, ani yab tin abchi nana’.
30 Então Jesus explicou:
31 Hue’its ani ne’ets ca tejhua’me in lej pojcaxtal an inicchic. Hue’its ani ne’ets cu ata’ an oc’ox teneclab abal yabats quin t’aja’ ti abatnom c’al an inicchic.
31 Chegou o momento de este mundo ser julgado, e agora o seu príncipe será expulso.
32 Cum nan ne’ets quin q’uet’an al i te’, jaxtam ne’ets cu quinchi in ichich tim patal an inicchic ca chich c’al nana’.
32 E eu, quando for levantado da terra, atrairei todos a mim.
33 Antsana’ in olna’ a Jesús jant’ini’ ne’ets ta ca tsemtha.
33 Ele dizia isto, significando com que tipo de morte estava para morrer.
34 Toc’tsiyat a Jesús c’al an inicchic axi taja’chic: ―Huahua’ u olchinenequits jahua’ thuchath ti al an ts’ejcath cau axi jilchin a Moisés abal in ey a Cristo ets’ey ejat, ni jayq’ui’ yab u tsemel. Ja’its axi bijithits ne’ets ca aban c’al a Dios ca chich. Hualam yab it Cristo, jaxtam a uluhuits abal in Juntal patal an inicchic in yejenchal ca q’uet’an al i te’. Tucu lejquith olchi jita’ nixe’ in Juntal patal an inicchic ax a ulu.
34 A multidão disse: — Nós ouvimos da Lei que o Cristo permanece para sempre. Como, então, você diz que é necessário que o Filho do Homem seja levantado? Quem é esse Filho do Homem?
35 Tam a Jesús in ucha’chic: ―Nana’its ax u pithal an inicchic i tajaxtalab tin ichich. Quit ts’at’ey c’al nana’ biyat in c’uajate hue’ teje’ tsabal, ani ne’ets quit xe’tsin al an tajax. Yab ne’ets ca ts’ejna’ an yic’uax. Yab ne’ets quit xe’tsin q’uibenec ejtil an inic axi q’uibets al an yic’uax yab in exlal ju’ta ti ne’ets.
35 Jesus respondeu:
36 Max tiquim bela’ abal nana’ chubax tu pithal i tajaxtalab ta ichich, tam ne’ets ca ujna’ quit xe’tsin al an tajax. Tiquim bela’ biyat hua’atse an q’uij. Tam tin ulumalits a Jesús patal axe’ xi cau, tam c’alets ani tsinat xe’etse hue’.
36 Enquanto vocês têm a luz, creiam na luz, para que se tornem filhos da luz. Depois de dizer isso, Jesus foi embora e ocultou-se deles.
37 Aba ani’ in t’ajamalits a Jesús yan i labith t’ajbilabchic ti tsu’bixtalab tin tsu’ux hual an Israelchic, ni abal jay yab im bela’chic.
37 E, embora tivesse feito tantos sinais na presença deles, não creram nele,
38 Antsana’ ti putun jant’ini’ ti thuchathits jaja’chic axi yab belom c’al an caulome Isaías antse’:
38 para se cumprir a palavra do profeta Isaías, que diz: “Senhor, quem creu em nossa pregação? E a quem foi revelado o braço do Senhor?”
39 Yab in ejtou nixe’ xi Israelchic quim belchi in cahuintal a Jesús. T’ajchinenec c’al a Dios jant’ini’ ti jayq’ui’ t’ajchinenecchic am biyal inicchic thuchathits antse’ c’al a Isaías:
39 Por isso, não podiam crer, porque Isaías disse ainda:
40 — ausente —
40 “Cegou os olhos deles e endureceu-lhes o coração, para que não vejam com os olhos, nem entendam com o coração, e se convertam, e sejam por mim curados.”
41 Ja’its xe’ an cau ax in olnamalits a Isaías tin cuenta a Jesús tam tin tsu’umalits c’uajatits ti eb lej c’athpich pulic in ey. In q’uejab olna’ abal yab ne’ets ca lej belchin in cahuintal a Jesús.
41 Isaías disse isso porque viu a glória dele e falou a respeito dele.
42 Aba ani’ yab ne’ets ca belchin c’al patal an Israelchic, bel yantalam axi taja’ c’uajatchic c’al a Jesús im bela’. Talchic jaja’chic ax im belal pel i lej oc’lecchic c’al an Israelchic. Tocat yab in le’chic quin olna’ max im belalits a Jesús, cum in exlalits abal ne’ets ca caltha ti al an tiyopan max quin olna’. In lej ts’ejnalchic an fariseochic max ca caltha tin elebtal an tiyopan ani ca quethmayat ca c’ale.
42 No entanto, muitos dentre as próprias autoridades creram em Jesus, mas, por causa dos fariseus, não o confessavam, para não serem expulsos da sinagoga.
43 Yab in olnal max im belalchic a Jesús, cum más in le’chic ca uchan ti alhua’ c’al an inicchic ani lej hue’ c’al a Dios.
43 Porque amaram mais a glória dos homens do que a glória de Deus.
44 Tam a Jesús in lej tsapic ulu: ―Max tata’chic tiquim bela’ nana’, tamna’ a mac’uchith belal jaye u Tata ti eb, cum ja’its jaja’ ax tin aba’ quin chich teje’ tsabal.
44 E Jesus clamou, dizendo:
45 Max tata’chic tin tsu’tal nana’, tamna’ a mac’uchith tsu’tal jaye u Tata ax tin aba’ teje’.
45 E quem vê a mim vê aquele que me enviou.
46 In chich teje’ tsabal abal cu pitha’ an inicchic i tajaxtalab tin ichich. Jitats tiquim bela’ yabats ne’ets ca xe’tsin al an yic’uax.
46 Eu vim como luz para o mundo, a fim de que todo aquele que crê em mim não permaneça nas trevas.
47 Aba ani’ yab in chich abal cu jolbiy an inicchic teje’ tsabal, bel ne’ets ca jolbiyat c’al a Dios jitats tiquin ats’anchi u cahuintal ani tiquim pojcanchi talbel.
47 Se alguém ouvir as minhas palavras e não as guardar, eu não o julgo. Porque eu não vim para julgar o mundo, e sim para salvá-lo.
48 Lej chubax hua’ats jant’o c’al ta ca jolbiyat jitats tiquim pojca’ nana’ ani tiquim pojcanchi u cahuintal. An cauchic jahua’ nan tu olchamalitschic ja’its axi nixe’ ti jolbix tam quim baju an taltalab q’uicha tam ca t’ajchin an inicchic an ts’ejcaxtalab.
48 Quem me rejeita e não recebe as minhas palavras tem quem o julgue; a própria palavra que falei, essa o julgará no último dia.
49 An cauchic jahua’ nan tu olchamalits yab u elenthamal tu cuete’ oc’, expith nan tu olchamal ani tu exobchamal an cau jahua’ tim pithamal u Tata abal nan tu olchichic. Ja’its u Tata ti eb ax tin aba’ abal nan tu olchichic in cahuintal jaja’.
49 Porque eu não falei por mim mesmo, mas o Pai, que me enviou, esse me ordenou o que dizer e o que anunciar.
50 Patal an cau jahua’ nan cu olna’ jats ax tim pithal u Tata ti eb. U lej tso’obits abal c’al in cahuintal jaja’ jats c’al tu it ejatliyab abal ets’ey an inicchic.
50 E sei que o seu mandamento é a vida eterna. Portanto, as coisas que eu digo, digo exatamente assim como o Pai me falou.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 12, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.