João 10

Huastec San Luis Potosi NT (HUS_WBT) vs NAA

Sair da comparação
NAA Nova Almeida Atualizada 2017
1 Lej chubax nan tu uchalchic abal an cue’ u c’athil tim ba’te’lil in tenmal an ovejachic abal ca otsits, ani yab tin lej hui’lebil.
1 — Em verdade, em verdade lhes digo: quem não entra no curral das ovelhas pela porta, mas sobe por outro lugar, esse é ladrão e salteador.
2 Am beletnom ovejachic jats ojni’ u otsel tin hui’lebil in tenmal an ovejachic.
2 Aquele, porém, que entra pela porta, esse é o pastor das ovelhas.
3 Tats tu otsel tam ca japchin c’al am beletnom hui’leb tam ne’ets quin caltha’ ti ac’ul an ovejachic. Cum exlanchab in cahuintal am beletnom oveja, tocat quim bijiy tim bijchic tam u calelel an ovejachic.
3 Para este o porteiro abre, as ovelhas ouvem a sua voz, ele chama as suas próprias ovelhas pelo nome e as conduz para fora.
4 Tam calnequits tim patalchic, tam ne’éts oc’chith am beletnom oveja ani tal cuxlab an ovejachic. U aynab am beletnom c’al an ovejachic cum exlanchab in cahuintal.
4 Depois de levar para fora todas as que lhe pertencem, vai na frente delas, e elas o seguem, porque reconhecem a voz dele.
5 An ovejachic yab ne’ets quin ayna’ i pil inic, cum yab in exlanchal in cahuintal, tocat ne’ets ca c’ale ti athil max quin ats’anchi in cahuintal.
5 Mas de modo nenhum seguirão o estranho; pelo contrário, fugirão dele, porque não conhecem a voz dos estranhos.
6 Ax in ats’a’chic antsana’ axe’ xi jalpith cau yab in exbay jant’o in le’ quin ulu a Jesús.
6 Jesus fez esta comparação, mas eles não compreenderam o sentido daquilo que ele falava.
7 Taley tam a Jesús in uchaye i cau axi c’uajatchic c’al jaja’: ―Nana’its in ejtil i hui’leb jun tu otsel an ovejachic.
7 Então Jesus disse mais uma vez:
8 Patal axi che’nequits ani yab tequeth olnomats c’al in cahuintal a Dios, jats ejtil nixe’ ax in le’ ti cue’ c’al an ovejachic. Axi chubax u belom c’al u cahuintal yab u belom c’al nixe’ axi ejtil i cue’chic.
8 Todos os que vieram antes de mim são ladrões e salteadores, mas as ovelhas não lhes deram ouvidos.
9 Cum nana’its in ejtil i hui’leb jun tu otsel an ovejachic tin tenmal, jitats ca otsits nan ne’ets cu jec’ontha’ c’al patal jahuaquits quin tamu. Ne’ets cu alhua’ beletnanchi in ejattal ejtil i oveja ax u othab tam acal tin tenmal ani ca chutheyits u calthab abal ti ac’ul.
9 Eu sou a porta. Se alguém entrar por mim, será salvo; entrará, sairá e achará pastagem.
10 Axi yab tequeth olnom c’al in cahuintal a Dios, jats axi ejtil i cue’ ax u che’el abal quin cue’ey ani quin tsemtha’ an ovejachic. Nan yab u ey antsana’. Nan in che’nec teje’ tsabal abal tu pitha’chic i it ejattalab abal quit jum putat canat c’uajiy c’al a Dios.
10 O ladrão vem somente para roubar, matar e destruir; eu vim para que tenham vida e a tenham em abundância.
11 Nana’its in alhua’ beletnom c’al u belomilchic. Ne’ets cu bina’ tu ba’ quin tsemtha ti al an cruz abal tata’chic quit jec’ontha. Jitats lej chubax c’anithom c’al in ovejajilchic, ma ts’ejcachic in ichich ca tsemets abal ca jec’onthachic.
11 — Eu sou o bom pastor. O bom pastor dá a vida pelas ovelhas.
12 Yab lej alhua’ jec’onthax axi expith ti atlomq’ui ti beletnom oveja. Tam ca chich am pathum quin yac’ua’ an oveja, tam jaja’ u pit’c’onal. In jilal ca yac’uan an ovejachic c’al am pathum ani axi más in jilal ca tala’ buq’uey.
12 O mercenário, que não é pastor, a quem não pertencem as ovelhas, vê o lobo chegando, abandona as ovelhas e foge; então o lobo as arrebata e dispersa.
13 Antsana’ tu pit’c’onal axi atlomq’ui, cum yab in c’anithal an ovejachic, expith an tumin in le’.
13 O mercenário foge, porque é mercenário e não se importa com as ovelhas.
14 Nana’its in alhua’ beletnom c’al u belomilchic cum pel ejtil i oveja. U exláx nana’ ani u belomilchic ejtil nana’ ani u Tata ti eb u exláx. Ne’ets cu bina’ tu ba’ quin tsemtha abal ca jec’onthachic.
14 Eu sou o bom pastor. Conheço as minhas ovelhas, e elas me conhecem,
15 — ausente —
15 assim como o Pai me conhece, e eu conheço o Pai; e dou a minha vida pelas ovelhas.
16 Nan ne’ets tu jec’ontha’ tata’chic ax it belom c’al nana’ ani jaye ne’ets cu jec’onthaye axi pil xe’etschic yab c’al tata’chic. Jaja’chic jaye ne’ets quin t’aja’ jahua’ nan cu ucha’. Ne’ets cu tamcuy c’al tata’ ta yaneltalchic, ani ne’ets cu ts’ejca’ juncats i cuenel. Ani nan ne’ets quin jilc’on tin juncats beletnom c’al ta yaneltalchic.
16 Ainda tenho outras ovelhas, não deste aprisco. Preciso trazer também estas. Elas ouvirão a minha voz e, então, haverá um só rebanho e um só pastor.
17 Cum nan ne’ets cu bina’ tu ba’ quin tsemtha, jaxtam u Tata ti eb tin lej c’anithal. Ne’ets quin tsemtha ani ne’ets quin ejatlin junil.
17 Por isso, o Pai me ama, porque eu dou a minha vida para recebê-la outra vez.
18 C’al u cuete’ culbetal ne’ets cu bina’ tu ba’ quin tsemtha, cum ni jita’ tam inic yab in ejtohual tiquin tsemtha’ max nan yab cu le’na’. Pel u uchbil ax im pithnenec c’al u Tata ti eb cu bina’ tu ba’ ani quin ejatlin junil.
18 Ninguém tira a minha vida; pelo contrário, eu espontaneamente a dou. Tenho autoridade para entregá-la e também para reavê-la. Este mandato recebi de meu Pai.
19 Tam lehuáx talchic i Israelchic tin ebal c’al axe’ xi cau jahua’ in ulu a Jesús.
19 Por causa dessas palavras, houve nova divisão entre os judeus.
20 Yan jaja’chic in ulu: ―Yab qui t’ajchi ti cuenta in cahuintal axe’ xi inic, cum u co’oyab c’al i at’ax teneclab ani u olmanalits.
20 Muitos deles diziam: — Ele tem demônio e enlouqueceu. Por que vocês ouvem o que ele diz?
21 Ani q’ue’at jaja’chic in ulu: ―Max chubaxac u co’oyab c’al i at’ax teneclab yab ne’ets quin ejtou quin ulu abal in cua’al in uchbil c’al a Dios. Ani jaye jun i inic ax u co’oyab c’al i at’ax teneclab yab ne’ets quin ejtou quin tsu’uxmetha’ i joc’tsichic.
21 Outros diziam: — Este modo de falar não é de endemoniado. Será que um demônio pode abrir os olhos aos cegos?
22 Im bajuhuits an tsamay q’uij, ani u t’ajnalits an ajib ti Jerusalén tam tu it binab an tiyopan ca c’ac’naxnaye c’al a Dios.
22 Celebrava-se em Jerusalém a Festa da Dedicação. Era inverno.
23 Xe’ets a Jesús ti al an tiyopan al i c’uajattalab im bij hueu cucu’ ata Salomón.
23 Jesus passeava no templo, no Pórtico de Salomão.
24 Ani tamcunits toninil taja’ i Israelchic c’al a Jesús, ani uchan jaja’: ―¿Jayq’ui’ ne’ets tucu lejquith olchi a lej ey abal yabats cu xe’tsin cononol i ichich c’al jant’o a ey? Tucu t’ajat lejquith olchi max tata’its it Cristo ax it bijithits ne’ets quit aban c’al a Dios quit chich.
24 Então os judeus o rodearam e disseram: — Até quando você nos deixará nesse suspense? Se você é o Cristo, diga francamente.
25 A Jesús in toc’tsiychic: ―Nan tu uchamalits abal nana’its ani yab tim belchamal. Nan tu tejhua’methanchi u lej ey c’al an t’ajbilab jahua’ u t’ajamalits tim bij u Tata ti eb.
25 Jesus respondeu:
26 Tocat yab a le’chic tiquim belchi, cum yab ja tata’chic axi nana’ tu c’al an ovejachic. Antsana’ tu uchamalitschic abal yab pel tu c’al.
26 Mas vocês não creem, porque não são das minhas ovelhas.
27 An inicchic axi chubax pel u ovejajil jats ax tin exlanchal u cahuintal ani tin aynal.
27 As minhas ovelhas ouvem a minha voz; eu as conheço, e elas me seguem.
28 Cum u pithalchic i it ejattalab abal ca ets’ey c’uajiy c’al a Dios, jaxtam ni jayq’ui’ yab ne’ets ca q’uibeychic. Cum u t’ayat co’oyalchic tu c’ubac ni jita’ tam inic in ejtohualac tiquin tixc’anchi.
28 Eu lhes dou a vida eterna; jamais perecerão, e ninguém as arrebatará da minha mão.
29 Pel jaja’chic ax im pithnenec u Tata ti eb cu c’alna’. Cum u co’oyabitschic tihua’ tin c’ubac u Tata ti eb jaye, ni jita’ tam inic yab in ejtohualac quin tixc’anchi tin c’ubac jaja’. U Tata ti eb in lej cua’al in ets’ey tsap yab ejtil an inic.
29 Aquilo que meu Pai me deu é maior do que tudo, e da mão do Pai ninguém pode arrebatar.
30 Nana’ ani c’al u Tata ti eb jununul i ey.
30 Eu e o Pai somos um.
31 Tam junil talchic i Israelchic im pena’ i t’ujub abal quin cui’iy a Jesús.
31 Os judeus mais uma vez pegaram pedras com a intenção de apedrejá-lo.
32 A Jesús in ucha’chic tam: ―Yan i alhua’ t’ajbilab u t’ajamalits ta tsu’ux hualchic, cum antsana’ tim pitha’ u uchbil u Tata ti eb cu t’aja’. ¿C’al jant’o c’al tin ebal ta le’chic tiquin cui’iy c’al i t’ujub?
32 Mas Jesus lhes disse:
33 Toc’tsin an Israelchic: ―Yab ne’ets tu cui’iy c’al tin ebal i t’ajbilab jahua’ a t’ajamal, tocat abal pel i pulic hualabtalab c’al a Dios a t’ajamal cum a ulu pel it Dios ani expith a ey pel it inic.
33 Os judeus responderam: — Não é por obra boa que queremos apedrejá-lo, e sim por causa da blasfêmia. Pois, sendo você apenas um homem, está se fazendo de Deus.
34 Tam a Jesús in ucha’chic: ―Thuchathits ti al an ts’ejcath cau ax it jilchin c’al a Moisés, abal a Dios in ulu tin cuenta an inic pelits i dioschic.
34 Jesus disse:
35 I tso’obits abal an T’ocat Thuchlab pel i lej chubaxtalab ani ni jita’ tam inic yab in ejtohual quim pacuchi. Ca t’aja’ ti cuenta abal a Dios ti jayq’ui’ im bijiy ti dioschic ax im pithamal in cahuintal jaja’.
35 Se ele chamou deuses àqueles a quem foi dirigida a palavra de Deus — e a Escritura não pode falhar —,
36 Ja’its a Dios ax tin tacuy ani tin aba’ quin chich teje’ tsabal. ¿Jale’ tam a ulu abal u t’aja’ i pulic hualabtalab c’al a Dios tam tu ulu nana’its pel tin Tsacamil a Dios?
36 então como vocês dizem que aquele que o Pai santificou e enviou ao mundo está blasfemando, só porque declarei que sou Filho de Deus?
37 Yab tiquim bela’ max yab cu t’ajchi i labith t’ajbilab u Tata ti eb ax tim pitha’ u uchbil cu t’aja’.
37 Se não faço as obras do meu Pai, não acreditem em mim.
38 Aba ani’ tata’chic yab a le’ tiquim bela’ c’al tin ebal u cahuintal, bel tiquim bela’ c’al tin ebal an labith t’ajbilab jahua’ u t’ajamalits ta tsu’ux hual. Max chubax tiquim bela’ ne’ets ca alhua’ exla’ abal nana’ ani c’al u Tata ti eb ts’ot’c’óx i ichich.
38 Mas, se faço, e vocês não creem em mim, creiam pelo menos nas obras, para que vocês possam saber e compreender que o Pai está em mim e que eu estou no Pai.
39 Ani junil le’nab ca yac’uan a Jesús ca ne’tha, tocat tixc’an ta c’alets.
39 Então tentaram outra vez prendê-lo, mas ele se livrou das mãos deles.
40 Tam huichiy a Jesús jum poq’ue’ am pulic itse’ Jordán juntalab ti calel q’uicha. Tats ti jilc’on al an c’uajattalab jun ti xe’tsin a Juan ti jayq’ui’ ti pujal.
40 Novamente Jesus se retirou para além do Jordão, para o lugar onde João batizava no início; e ali permaneceu.
41 Ani chich yantalam i inicchic quin tsu’u a Jesús. In uluchic: ―A Juan abal i yab in t’aja’ ni jun i labith t’ajbilab ti tsu’bixtalab abal quin tejhua’metha’ max chubax abnenec c’al a Dios, bel pel i lej chubaxtalab patal jahua’ in olnanchi in ey axe’ xa Jesús.
41 E muitos iam até ele e diziam: — João não fez nenhum sinal, mas tudo o que ele disse a respeito deste homem era verdade.
42 Ani c’al yantalam i inic axi taja’chic tu belnal a Jesús.
42 E naquele lugar muitos creram nele.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 10, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.