Atos 9

Huastec San Luis Potosi NT (HUS_WBT) vs NVI

Sair da comparação
NVI Nova Versão Internacional
1 Xe’etse a Saulo lej tsacucul c’al axi belomchic c’al an Ajatic, ma in le’ quin tala’ tsemtha’chic. C’ale quin tauna’ an oc’lec pale’ c’al an Israelchic.
1 Enquanto isso, Saulo ainda respirava ameaças de morte contra os discípulos do Senhor. Dirigindo-se ao sumo sacerdote,
2 In conchi ca thuchanchat an u ax im binal an q’uij quin tsa’biy in tiyopanilchic an Israelchic ti bichou Damasco. Taja’ quin alimichiquiy jitats aynanchix c’al im belil an Ajatic, quin yac’ua’ ani quin ne’tha’ ca baliyat al an huic’axte’ ti Jerusalén. Max pel i inic o max pel i uxum quin ne’tha’chic.
2 pediu-lhe cartas para as sinagogas de Damasco, de maneira que, caso encontrasse ali homens ou mulheres que pertencessem ao Caminho, pudesse levá-los presos para Jerusalém.
3 Tam ti ne’ets ti bel utatits tihua’ ti bichou Damasco, tam jun jic’tohual ijcan jun i tajax jun ti ne’ets jaja’. Pel i tajax axi lej ts’umimil tal ti eb.
3 Em sua viagem, quando se aproximava de Damasco, de repente brilhou ao seu redor uma luz vinda do céu.
4 Tam ijcan tsabal a Saulo. In ats’a’ taunab antse’: ―¿Tata’ ojni’ Saulo, jale’ hualam tin lej othnachiquiyal?
4 Ele caiu por terra e ouviu uma voz que lhe dizia: "Saulo, Saulo, por que você me persegue? "
5 Tam a Saulo in toc’tsiy: ―¿Jita’ tata’, Ajatic? Toc’tsiyat: ―Nana’its in Jesús ax tin othnachiquiyal. Antsana’ ta cuete’ othnachiquiyal ta ba’. It ejtil an hueyax ax in cuete’ othnal tim ba’ tam quin tsotsbay tocat an ts’upith pat’al c’al tu ajnal.
5 Saulo perguntou: "Quem és tu, Senhor? " Ele respondeu: "Eu sou Jesus, a quem você persegue.
6 Tam ti t’elelelits a Saulo c’al in jiq’uib, ani in conoy: ―¿Jant’ini’ hualam a le’ Ajatic nan cu t’aja’ xo’? Toc’tsiyat c’al an Ajatic: ―Quit ts’aquiy ani quit c’ale ti bichou Damasco. Taja’ hua’ats jita’ ne’ets ti olchi jant’ini’ ta ca t’aja’.
6 Levante-se, entre na cidade; alguém lhe dirá o que você deve fazer".
7 Ani tam lej jiq’ueychic axi ne’ets junax c’al a Saulo, cum expith in ats’anchal i cau ani ni jita’ yab in tsu’tal hua’ats.
7 Os homens que viajavam com Saulo pararam emudecidos; ouviam a voz mas não viam ninguém.
8 Tam ts’acpan a Saulo, in lamc’a’ in hual ani yab in ejtohual ti tsu’ux. Cum joc’tsimethach c’al an tajax, tam ne’tha lotcomte ma ulits ti bichou Damasco.
8 Saulo levantou-se do chão e, abrindo os olhos, não conseguia ver nada. E eles o levaram pela mão até Damasco.
9 Taja’ jilc’on ox a q’uicha yab u tsu’ux. Yab u c’apul ani yab jant’o in uts’al.
9 Por três dias ele esteve cego, não comeu nem bebeu.
10 Taja’ c’uajat ti Damasco jun i belom im bij Ananías. An Ajatic in tsu’binchi tim ba’ c’al a Ananías ejtil i huachbilab. In ats’a’ taunab: ―Ananías. Toc’tsin jaja’: ―Te in c’uajat, Ajatic.
10 Em Damasco havia um discípulo chamado Ananias. O Senhor o chamou numa visão: "Ananias! " "Eis-me aqui, Senhor", respondeu ele.
11 Tam uchan c’al an Ajatic: ―Quit ts’aquiy ani quit c’ale ca ayna’ am bel ax im bij Bolith. Ca aliy jun i inic Tarsojib im bij Saulo. Ne’ets ca ela’ tin q’uima’ a Judas exom ti ol c’al nan u bij.
11 O Senhor lhe disse: "Vá à casa de Judas, na rua chamada Direita, e pergunte por um homem de Tarso chamado Saulo. Ele está orando;
12 A Dios in tsu’binchamalits a Saulo ejtil i huachbilab. Ti tsu’u tata’ Ananías it otsel al nixe’ xi ata ca punchi a c’ubac tin oc’ abal ca tsu’uxmetha’.
12 numa visão viu um homem chamado Ananias chegar e impor-lhe as mãos para que voltasse a ver".
13 Tam tin ats’a’ antsana’ an cau a Ananías, tam in ucha’ an Ajatic: ―Ajatic, nan u ats’anchamalits yan i inicchic tin olchamal in ey nixe’ xi Saulo. In t’ajchamal jaja’ yan i quithabtalab tihua’ ti Jerusalén axi belomchic c’al tata’cua’.
13 Respondeu Ananias: "Senhor, tenho ouvido muita coisa a respeito desse homem e de todo o mal que ele tem feito aos teus santos em Jerusalém.
14 Xohue’ ti che’nequits teje’ Damasco in chi’thal i thuchath u ax in conchamal an oc’lec pale’. In le’ quin yac’ua’ ani quin ne’tha’ ca baliyat al an huic’axte’ patal axi palenchix c’al a bij.
14 Ele chegou aqui com autorização dos chefes dos sacerdotes para prender todos os que invocam o teu nome".
15 Tam toc’tsiyat a Ananías c’al an Ajatic: ―Quit c’ale ca tsu’u a Saulo, cum nix nan u tacuyamalits. Jaja’ ne’ets tiquin olnanchi nan u bij c’al am pil bichouchic axi yab Israelchic ani c’al in ts’alejilchic. Jaye ne’ets tiquin olnanchi u bij c’al an Israelchic.
15 Mas o Senhor disse a Ananias: "Vá! Este homem é meu instrumento escolhido para levar o meu nome perante os gentios e seus reis, e perante o povo de Israel.
16 Nan ne’ets cu tso’obliye a Saulo abal ne’ets ca lej yajchiquiyat tin cuenta in uchbil c’al nana’ u bij.
16 Mostrarei a ele o quanto deve sofrer pelo meu nome".
17 Tam c’ale a Ananías tin q’uima’ a Judas jun ti c’uajat a Saulo. Otsits taja’, ani im punchi in c’ubac tin oc’. In ucha’: ―Ebchal Saulo, ja’its an Ajatic Jesús ax in tejhua’metha’ tim ba’ c’al tata’ tam ti hue’its quit ulits teje’ ti bichou Damasco. Ani xo’ jaja’ tin aba’ quin chich teje’ quin ulits c’al tata’ abal tu tsu’uxmetha’ ani abal quit jum putat co’onchat a ichich c’al an Espiritu Santo.
17 Então Ananias foi, entrou na casa, impôs as mãos sobre Saulo e disse: "Irmão Saulo, o Senhor Jesus, que lhe apareceu no caminho por onde você vinha, enviou-me para que você volte a ver e seja cheio do Espírito Santo".
18 Ani tameq’ui jun jic’tohual u calpachicnal tin hual ejtil i huaynec t’ot’oy, ani tam t’ajat tsu’xinalits junil a Saulo. Taley pujayab.
18 Imediatamente, algo como escamas caiu dos olhos de Saulo e ele passou a ver novamente. Levantando-se, foi batizado
19 Taley c’aputsits ani in ats’al lej tsaplilithits in ichich. Ani jilc’one a Saulo tsab ox a q’uicha c’al am belomchic ti Damasco.
19 e, depois de comer, recuperou as forças. Saulo passou vários dias com os discípulos em Damasco.
20 Taley xe’etsits a Saulo ti olnom c’al an alhua’ cau tin tiyopanil an Israelchic. Taja’ in olnanchal an inicchic abal ja’its a Jesús in lej Tsacamil a Dios.
20 Logo começou a pregar nas sinagogas que Jesus é o Filho de Deus.
21 Lej jic’pax patal jitats ax in ats’anchal in exobchixtal. In uluchic: ―Hualam ja’its nixe’ xi inic ax in othnamal ti Jerusalén axi palenchix c’al im bij a Jesús. Ejtil ja’its axi che’nec teje’ ti Damasco quin ne’tha’ huic’atchic am belom quim bina’ tin c’ubac an oc’lec pale’chic.
21 Todos os que o ouviam ficavam perplexos e perguntavam: "Não é ele o homem que procurava destruir em Jerusalém aqueles que invocam este nome? E não veio para cá justamente para levá-los presos aos chefes dos sacerdotes? "
22 Ani Saulo tocat exome ti olnom c’al an alhua’ cau c’al i lej inictalab. In lejquith exobchichical abal ja’its a Jesús axi lej chubax pelits a Cristo. Ani an Israelchic tihua’ ti Damasco yab in ejtohual jant’ini’ ta ca toc’tsin max quin ulu yab ja.
22 Todavia, Saulo se fortalecia cada vez mais e confundia os judeus que viviam em Damasco, demonstrando que Jesus é o Cristo.
23 Hue’ más talbelits yan a q’uicha, tam an Israelchic in juncuhual an cau abal jant’ini’ ti quin tsemtha’ a Saulo.
23 Decorridos muitos dias, os judeus decidiram de comum acordo matá-lo,
24 U aychiyab q’uicha ani acal ba’ an otsnab ti Damasco, lequitsq’ui max ca huat’ey ani ca t’ajat tsemtha. Tocat jaja’ a Saulo in lej tso’obits abal u le’nab ca tsemtha.
24 mas Saulo ficou sabendo do plano deles. Dia e noite eles vigiavam as portas da cidade a fim de matá-lo.
25 Ani jun i acal am belomchic im baliy a Saulo al i pulic t’ocnal, ani im pa’ba’ ba’ an t’i’ab axi c’uajat tin tonith am bichou. Antsana’ ti jec’ontha.
25 Mas os seus discípulos o levaram de noite e o fizeram descer num cesto, através de uma abertura na muralha.
26 Taley ulits a Saulo tihua’ ti Jerusalén, in le’ ca tamcun c’al am belomchic. Tocat c’al patalchic tu ts’ejnab, cum tsalpayab hualam yab chubax pel u belom.
26 Quando chegou a Jerusalém, tentou reunir-se aos discípulos, mas todos estavam com medo dele, não acreditando que fosse realmente um discípulo.
27 Aba ani’ antsana’ u ts’ejnab, bel a Bernabé in ne’tha’ ca tso’obna tin tamet an abathualechic. In olchichic jant’ini’ tin tsu’umal an Ajatic a Saulo ani jant’ini’ ti tauna c’al an Ajatic tam ti ne’ets hue’its ca ulits ti Damasco. Jaye in olchichic abal a Saulo tihua’ ti Damasco in lej olnanchamalits im bij a Jesús c’al i lej inictalab.
27 Então Barnabé o levou aos apóstolos e lhes contou como, no caminho, Saulo vira o Senhor, que lhe falara, e como em Damasco ele havia pregado corajosamente em nome de Jesus.
28 Ma tamna’its ti bats’uhuatits c’al am belomchic ti Jerusalén, ani junax xe’etsits c’al jaja’chic.
28 Assim, Saulo ficou com eles, e andava com liberdade em Jerusalém, pregando corajosamente em nome do Senhor.
29 Xe’ets in olnananchal im bij an Ajatic c’al i lej inictalab. In t’iloxnanchal an alhua’ cau an Israelchic ax in caunal an cau griego. Ani cum jaja’chic in hueutsixnal in olnomtal a Saulo, in alimichiquiyal jant’ini’ ti quin tsemtha’.
29 Falava e discutia com os judeus de fala grega, mas estes tentavam matá-lo.
30 Tam tin tso’obna’its an ebchalabchic abal le’nab ca tsemtha a Saulo, tamna’ in ne’tha’ ma ti Cesarea. Ani ma tihua’ uchan ca c’ale ti Tarso.
30 Sabendo disso, os irmãos o levaram para Cesaréia e o enviaram para Tarso.
31 Taley talbel yabats lej othna an tamcunel ebchalablomchic ti Judea ani ti Galilea ani ti Samaria. Ne’ets lej yanenel ani lej tsapliliyabchic. U lej tolmiminchabchic c’al an Espíritu Santo ani in lej junini’ c’acnananchalchic im bij an Ajatic.
31 A igreja passava por um período de paz em toda a Judéia, Galiléia e Samaria. Ela se edificava e, encorajada pelo Espírito Santo, crescia em número, vivendo no temor do Senhor.
32 Xe’ets a Pedro tsa’bibil abal ju’tamq’ui hua’ats i ebchalabchic. C’ale quin tsa’biy talchic ax ti bichou Lida.
32 Viajando por toda parte, Pedro foi visitar os santos que viviam em Lida.
33 Taja’ in ela’ jun i inic tsambe im bij Eneas. In cua’al huaxic tamub ti cuatsat tin tatil.
33 Ali encontrou um paralítico chamado Enéias, que estava acamado fazia oito anos.
34 Uchan c’al a Pedro: ―Eneas, xohue’its a Jesucristo ne’ets ti jeltha’. Quit ts’aquiy ca t’uliy a tatil. Tameq’ui ti ts’acpan a Eneas.
34 Disse-lhe Pedro: "Enéias, Jesus Cristo vai curá-lo! Levante-se e arrume a sua cama". Ele se levantou imediatamente.
35 Ani tsu’tab jelthachits c’al patal ax u c’uajil ti Lida ani ti Sarón. Taley jaja’chic in jilcachiquiyal im biyal belomtal ani huenc’onal c’al an Ajatic.
35 Todos os que viviam em Lida e Sarona o viram e se converteram ao Senhor.
36 Hua’ats ti bichou Jope jun i belom im bij Tabita. Ti cau griego im bij pel a Dorcas. Ets’ey in ujnam quin t’ajpichiquiy jahua’ alhua’ ani quin tolmiminchi an ts’ejhuantalchic.
36 Em Jope havia uma discípula chamada Tabita, que em grego é Dorcas, que se dedicava a praticar boas obras e dar esmolas.
37 Im baju a q’uicha yau’latsits ani tsemets. Ani tam ti achithanchatits in inictal cum atsana’ pel in ujnamtal an Israelchic, tam c’uajba al jun i alta tin tsabchil piso.
37 Naqueles dias ela ficou doente e morreu, e seu corpo foi lavado e colocado num quarto do andar superior.
38 Am bichou Jope utcúx c’al am bichou Lida. Cum am belomchic ti Jope in tso’obits abal tihua’ c’uajat a Pedro ti Lida, tam in aba’ ca c’ale tsab i inic quin ucha’: ―Ca t’e’pipinchi quit jic’at chich teje’ c’al huahua’ ti Jope.
38 Lida ficava perto de Jope, e quando os discípulos ouviram falar que Pedro estava em Lida, mandaram-lhe dois homens dizer-lhe: "Não se demore em vir até nós".
39 Tam c’ale a Pedro junax c’al nixe’ xi tsab i inic. Ulitschic tihua’ ti Jope, ani ne’tha a Pedro ti al an alta jun ti c’uajbathits an tsemelom Dorcas. Taja’ cuentsimithits c’al i tsemchith uxumchic ti uc’nal. Ani a Pedro u tejhua’methanchab c’al nixe’ xi uxumchic an ts’ejcath toltom ani i cotonlab ax in ts’ejcamal a Dorcas tam ti ejatac.
39 Pedro foi com eles e, quando chegou, foi levado para o quarto do andar superior. Todas as viúvas o rodearam, chorando e mostrando-lhe os vestidos e outras roupas que Dorcas tinha feito quando ainda estava com elas.
40 Tam a Pedro in tala’ aba’its ca cale eleb tim patal jaja’chic axi muthat. Taley in tuthu in c’ualal, ani olon. In met’al an tsemelom Dorcas ani in ucha’: ―Quit ts’aquiy, Tabita. Tamna’ tin lamc’a’ in hual ani in tsu’u a Pedro. Tam ts’aquiy quetelq’ui.
40 Pedro mandou que todos saíssem do quarto; depois, ajoelhou-se e orou. Voltando-se para a mulher morta, disse: "Tabita, levante-se". Ela abriu os olhos e, vendo Pedro, sentou-se.
41 Ani tam a Pedro in yac’uchi in c’ubac ani in cuba’. Tam in caniy ca otsits an ebchalabchic abal quin tejhua’methanchi ejthachits a Dorcas.
41 Tomando-a pela mão, ajudou-a a pôr-se de pé. Então, chamando os santos e as viúvas, apresentou-a viva.
42 Cum tso’obna tim puhuel am bichou Jope abal ejthachits a Dorcas, tam yan i inicchic in it belal an Ajatic.
42 Este fato se tornou conhecido em toda a cidade de Jope, e muitos creram no Senhor.
43 Ani jilc’on a Pedro yan a q’uicha taja’ ti Jope tin q’uima’ jun i inic im bij Simón axi pel i mucul ot’.
43 Pedro ficou em Jope durante algum tempo, com um curtidor de couro chamado Simão.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 9, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.