Gênesis 31
Habo nalolene bi gahenge lo winigo ogo (HUI) vs NTLH
1 Yagaba ibu hale halu hearia Labana igini bu hearume lalu, Yagaba ibugua ina abanaga mbirale wiaru ibu mo hai halu kagome ibu mbirale dewawi homogo haragonida, laga bira layane hale hene.
1 Jacó ficou sabendo que os filhos de Labão andavam dizendo o seguinte: — Jacó está tirando tudo o que é do nosso pai. É às custas do nosso pai que ele está ficando rico.
2 Yagaba ibu bi ogoni hale ho hearia dege Labanahandabi nde ibuhondo ala turuho hagadagua ndo ai mini mende ale wu hearia hendene.
2 Jacó também notou que Labão já não se mostrava tão amigo como antes.
3 Ani bu heago hondowa Anduane Homogohanda Yagabahondo lamialu lalu, Áyu ogoni í̠ aba dindiha í̠ni dameneru bu karia dai bialu pobe. I̱nime í̠ baya hangu handayaho holeberogo ani bibe, lene.
3 Então o Senhor Deus disse a Jacó: — Volte para a terra dos seus pais, onde estão os seus parentes. Eu estarei com você.
4 Ani layagola hale halu Yagaba ibugua ibu one Lia Leselola ibuni nogo sibi memeru haru haga biagoha ibilo libuhondo bi lawia hene.
4 Aí Jacó mandou chamar Raquel e Leia para que viessem ao campo, onde ele estava com as suas ovelhas e cabras.
5 Libu ibiyagola Yagaba ibugua libuhondo lamialu lalu, Libu abahanda i̱hondo abale bayale bialu hagadagua ndo bialu ka. Anigoyu i̱ abanaga Ngode Datagaliwabe ibu i̱ni heba haabo ka.
5 Quando chegaram, ele disse: — Tenho reparado que o pai de vocês já não se mostra tão meu amigo como antes; mas o Deus do meu pai tem estado comigo.
6 Ai i̱na libu abanaga biabe luore biaabo halu harugoni libu manda bidabigoni.
6 Vocês sabem muito bem que tenho me esforçado muito, trabalhando para o pai de vocês.
7 Ibugua bia layago i̱na hongo howa bialu hewagola ibugua i̱hondo ke̱ halu i̱ yolo bule layadagua nabi mo hondo howa pi halu mo iriari biaabo haga biya. Ani bialu heago helowa Ngode Datagaliwabe ibugua Labanahanda i̱ mo ko helo yupe nahaya.
7 Mas ele me tem enganado e já mudou o meu salário umas dez vezes. Porém Deus não deixou que ele me prejudicasse.
8 Abale howa Labana ibugua nogo meme pagabua gilimugalimubi harago yolo ogonigo í̠ habelo layagola ai meme igini gilimugalimubi dege dewa hono yu haya. Ani heagola mani howa nogo pagabua luni giligilibi bupe hagabi kago í̠ habelo layagola meme biarume pagabua luni giligilibi bupe hagabi dewa hono yu haya.
8 Quando ele dizia: “Os cabritos com manchas serão o seu salário”, aí as fêmeas tinham crias manchadas. E, quando ele dizia: “Os cabritos listados serão o seu salário”, aí as crias saíam todas listadas.
9 Ai Ngode Datagaliwabe ibugua libu abanaga nogo hearu anidagua bialu i̱ mo ngiai haya.
9 Foi assim que Deus tirou os rebanhos do pai de vocês e os deu a mim.
10 Horo mbirungi emaga handalu hewaria nogo meme angibuni bu hearu wangabe pagabua giligili bigibime hendelalu hearia handaru.
10 — Um dia, quando os animais estavam no tempo do cruzamento, eu tive um sonho. Eu vi que os bodes que cobriam as fêmeas eram listados, malhados e manchados.
11 Ani hondo hewagola Ngode Datagaliwabenaga dahuliyali mbirame lalu, Yagaba-o, layagola i̱na, Ya i̱ o kogoni, laru.
11 O Anjo de Deus me chamou pelo nome, e eu respondi: “Aqui estou.”
12 Ani larugola ibugua i̱hondo lalu, Nogo meme gilimugalimubime hendelalu kagoni í̠ de handa. Ogoni i̱nime ani mo bia harogoni. Ani berogoni irane Labana ibugua í̠hondo mana liahe bialu heago hondowa i̱na ani bero.
12 Então ele continuou: “Veja! Todos os bodes que estão cruzando são listados, malhados e manchados. Eu estou fazendo com que isso aconteça porque tenho visto o que Labão está fazendo com você.
13 Ala í̠ Bedele dindini paleria Ngode Datagaliwabe i̱na hapani harugonaga í̠na mani mitangi budai bule ege to̱le̱ haguanda harigo weli odoba halu loma bia harigoni. Ani bialu habo nalolene bi mbira i̱hondo lo wialu birigoni. Ai áyu ogoni heyalu mbirale wu haridaruni mo manda manda bialu í̠ni dalu dai bibe, laya, lene.
13 Eu sou o Deus que apareceu a você em Betel, onde você me dedicou uma pedra, derramando azeite sobre ela, e onde você me fez uma promessa. Agora prepare-se, saia desta terra e volte para a terra onde você nasceu.”
14 Lia Leselola libugua bi ogoni hale howa ladai bialu lalu, I̱ya aba andagaha howa mbirale mbira mo yulene nawi.
14 Então Raquel e Leia responderam: — Não sobrou nada para herdarmos do nosso pai.
15 Iya abahanda iya wali tara berelaradagua biya. Ibugua iya dabuni dewa taguiyagoyu bibahende ibuni mo hole biai haya.
15 Ele nos trata como se fôssemos estrangeiras. Ele até nos vendeu e depois gastou todo o dinheiro que recebeu como pagamento.
16 Mbirale bibahendeore Ngode Datagaliwabehanda iya abanaga giha howa yamialu í̠ mo ngiai hayagoni. Anigo uruni bibahende iyanebi iya waneigini bu karubi ina harunaga ngago ai Ngode Datagaliwabehanda bibe lalu langiyadadagua bibe, lene.
16 Toda a riqueza que Deus tirou do nosso pai é nossa e dos nossos filhos. Portanto, faça tudo o que Deus mandou.
17 Ani layagola Yagabahanda ibu one waneiginiru nogo kamele erembirani berelai halu
17 — ausente —
18 ibunaga nogo sibi memeru haru hai halu mbirale yári damene Mesobodemiaha howa mo yiniru ya bialu ibu bamba halu pene. Anidagua bialu ti dindi ogoni wahalu ibuni dindi ibu aba Aisaga hearia Kenana dai bini.
18 — ausente —
19 Ti pole howa Labana ibu ibunaga nogo sibi irini podama piyago hondowa ti pene. Pole howa Leselo ibugua ibu abanaga mbirale dama mitangi bialu bi pupu wule gime wabini mbira anda mamage helo mo do ho wiago mo yalu pene.
19 Labão, o pai de Raquel, havia ido para outro lugar a fim de cortar a lã das suas ovelhas; e, enquanto ele estava fora, Raquel roubou as imagens dos deuses da casa dele.
20 Yagaba ibugua nde ina anidagua poleberema lalu Aramiali Labana lamia nabi ti ohalu
20 Foi assim que Jacó, sem avisar que ia embora, enganou Labão, o arameu,
21 ibunaga mbirale wiyadaru bibahende kabu biai halu yalu pene. Ibugua Labana dalu wahalu puwa iba Yuberedisi doma ede halu Gileadaha hari barebare wiago hondo yalu pupe hene.
21 fugindo com tudo o que tinha. Atravessou o rio Eufrates e foi na direção da região montanhosa de Gileade.
22 Ti ani peaha horo kiru howa horo teboneni agali marume Labana lamialu lalu, Yagaba togo lalu abale piyago ndobe, lene.
22 Três dias depois Labão ficou sabendo que Jacó havia fugido.
23 Ani layago hale howa Labanahanda ibu damene bu hearu haru halu Yagaba talima pialu horo karu harigani handa paligi bima pene. Ani pialu tigua Yagaba ibu Gileada dindiha dindi barebare wiagoria anda pu hearia ibini.
23 Ele reuniu os seus parentes e foi atrás de Jacó. Sete dias depois, Labão alcançou Jacó na região montanhosa de Gileade.
24 Ibiyagola Ngode Datagaliwabehanda mbiraga mbirungi emagaha howa Labanahondo lamialu lalu, Í̠na Yagaba mo gi hole mbirale mbira nabibe, lalu lamini.
24 Naquela noite Deus apareceu num sonho a Labão, o arameu, e disse: — Cuidado! Não faça nada a Jacó.
25 Yagaba ibu hari hombene wiagoria balai anda bu hearia Labana ibu hendene. Ani hondowa Labana halu agali ibuni damene haru hayaru tibi nde Gileada dindiha hari hombene wiagoria dege balai anda bini.
25 Labão alcançou Jacó na região montanhosa de Gileade, onde ele estava acampado. E Labão e os seus parentes acamparam no mesmo lugar.
26 Ani bialu Labana ibugua Yagaba hearia puwa ibuhondo lalu, Irane aginaga í̠na i̱ mayongo bia halu i̱ wane biago labo wai bialu garabaya haru poradagua bialu pu yola harigo agibe.
26 Aí Labão disse a Jacó: — Por que foi que você me enganou, levando as minhas filhas como se fossem prisioneiras de guerra?
27 Í̠ ani pole kogoni lalubi i̱ nalangi howa yola halu ibiriyago irane agi. Í̠ pole kogoni lalu i̱ abale biago langidele nde i̱na i̱ dameneruhondo lamialu tigua iba gana lalu ngida balu í̠ baya hanguore turu hama pobe ledole.
27 Por que você me enganou, fugindo desse jeito, sem me dizer nada? Se você tivesse falado comigo, eu teria preparado uma festa alegre de despedida, com canções acompanhadas de pandeiros e de liras .
28 Ai ani ndo í̠na i̱ wane biago labohondobi i̱ aguaneruhondobi tí pilimu lalu i̱nime yu nu̱nu̱ loliya ha nabi piriyagoni mana koore biriya.
28 Você nem me deixou beijar os meus netos e as minhas filhas. O que você fez foi coisa de gente sem juízo.
29 I̱na tí mo ko holene karulapeore kogo ainde í̠ abanaga Ngode Datagaliwabehanda áyu mbiraga emagaha howa i̱ langialu lalu, Í̠na Yagaba mo gi holene ale mbirale mbira nabibe, laya laro.
29 Eu poderia ter feito muito mal a vocês, mas na noite passada o Deus do seu pai me disse assim: “Cuidado! Não faça nada a Jacó.”
30 Ainde i̱ yu wahalu í̠ni dalu dai buleore hame laridane manda bidogo. Anigo irane aginaga mbirale dama mitangi bialu bi pupu wule gime wabinigo i̱ andaga mamage helonaga ngelarugo tí mo hilo yai halu ibirimida agibe, lene.
30 Eu sei que você foi embora porque tinha saudades de casa. Mas por que foi que você roubou as imagens dos deuses da minha casa?
31 Ani layagola Yagabahanda ladai bialu lalu, I̱ ohalu í̠ handa nabini ibirudagoni irane í̠ wane biaruni í̠ni haru dai bibeheyane biru.
31 Jacó respondeu: — Eu fiquei com medo, pois pensei que o senhor ia me tirar as suas filhas à força.
32 Ani birugo ai ina ibirimadago aria mbirame í̠naga mbirale bi pupu wiaga ogoni mbira mo yiniyagua ogoni ibuni homelo bo wahabe. Ainde í̠ damene bu kamaru bibahendenaga deni howa mbirale iname mo yalu ibirimadaruni handai hole íbu. Handalu keria mbirale mbira í̠naga lenego wiagua ogoni í̠ni mo yu dai bibelo, lene. Anigo Leselohanda ibu abanaga mbirale bi pupu wule gime wabini uruni mo do ho bereago manda nabi howa Yagaba ibugua anidagua lene.
32 Mas, se o senhor achar as suas imagens com alguém aqui, essa pessoa será morta. Os nossos parentes são testemunhas: se o senhor encontrar aqui qualquer coisa que seja sua, pode levar. Acontece que Jacó não sabia que Raquel havia roubado as imagens.
33 Ani laya handala Labana ibugua Yagabanaga balai anda heagoha anda puwa mbirale wiaru baya hangu handai hene. Handai halu Lianaga balai anda heagohabi anda puwa handai hene. Ani bialu biabe bia haga wali kirali bereagonaga balai andahabi handalu hearia ibunaga bi pupu wule gime wabini biaruni mbira wiaria handa walia nahe dege hene. Nawioreya handala ai uruninaga balai anda helalu Leselonaga balai anda heagoha taya bule anda pene.
33 Labão entrou na barraca de Jacó, depois na de Leia e depois na das duas escravas, porém não encontrou as suas imagens. Então foi para a barraca de Raquel.
34 Anda puwa mbirale bi pupu wule gime wabini ogoni Leselo ibu mo page buwa nu ale mbira nogo kamele erekunini mo pagaho biraga wiagoha hanado ho ngelowa ibuni bira dambiho berene. Ani bereagola Labana ibugua balai anda tamuha anda puwa taya bialu hearia uruniha nawi degeyane hendene.
34 Aí ele procurou em toda parte, porém não achou nada, pois Raquel havia posto as imagens numa sela de camelo e estava sentada em cima.
35 Ani handalu hearia Leselohanda lalu, Aba-o í̠na i̱ heya nalabe. Áyu i̱na walinaga horongi bedogo, lene. Ani layagola Labanahanda taya bialu heariabi mbirale dama mitangi bialu bi pupu wule gime wabini biagoni mbira handa walia nahe dege hene.
35 Ela disse ao pai: — O senhor não fique zangado comigo por eu não me levantar, mas é que estou menstruada. Foi assim que Labão procurou as suas imagens, sem as encontrar.
36 Ani handa walia nahe dege heagola Yagaba ibugua Labanahondo keba howa lalu, I̱na í̠hondo mana ko liahe mbira agi birugonaga í̠na i̱ haruru talima ibiribe.
36 Aí Jacó ficou zangado. Ele disse a Labão: — O que foi que eu fiz de errado? Qual foi a
37 Í̠na mbirale i̱naga wiwaruni bibahende handai harigonidago ai mbirale agilego mo yiwaria handa walia haribe. Í̠naga mbirale mbirale wiaria handa walia hariyagua nde wali agali í̠ aria bu karubi i̱ aria bu karubi bibahendenaga deni ti hendelo mo pani ha. Ani beregola tigua iyanaga bi hale hai howa ái ibunaga bi tigabidabe hendelo ani bia nabere.
37 Agora que mexeu em todas as minhas coisas, será que encontrou alguns objetos que são seus? Pois ponha esses objetos aqui, na frente dos meus parentes e dos seus, para que eles julguem qual de nós dois está com a razão.
38 Ai i̱na mali pira kira (20) í̠la haabo harugo. Ani hewagola í̠naga nogo sibi memeru bibahende igini bayale wialu haya. Ani howa í̠naga nogo sibi uruni aria wangabe hearu mbira balu na nabi dege haru.
38 Durante os vinte anos que trabalhei para o senhor, as suas ovelhas e as suas cabras nunca tiveram abortos, e eu não comi um só carneiro do seu rebanho.
39 Ani handayaho hewagola ai gabua tara tara karume í̠naga nogo sibi memeru mbira balu naragola ogoale biya lalu í̠ni langia nabi i̱nime nogo dege aribia haruli. Í̠naga sibi memeru mbirale mbira ngamiru mbiraga horombeyaguabi mbiralime page bu yalu piyiyagua minalu biyada nale howa i̱hondo í̠naga nogo aribia habe larili.
39 Nunca lhe trouxe os animais que as feras mataram, mas eu mesmo pagava o prejuízo. O senhor me cobrava qualquer animal que fosse roubado de dia ou de noite.
40 Horo bibahendengi ni tandagabi dayagome i̱ do yogo biyagola i̱na harugo lowa biabe bialu haruli. Mbiragabi dagare nde timbuni biyagola u napale harugo lalu haruli.
40 A minha vida era assim: de dia o calor me castigava, e de noite eu morria de frio. E quantas noites eu passei sem dormir!
41 Ogonidagua i̱na mali pira kirani (20) í̠naga biabe biaabo halu haru. Í̠ wane kira biago labo dabu bule mali pira mbirani maria (14) í̠naga biabe bialu nogo meme sibiru ngibelonaga i̱na mali waragaria biabe bialu haru. Ani bialu hewagola í̠na yolo ogoore nguliya lalu lo wirigo wahalu mende ale mo iriari biaabo haga birili.
41 Fiquei vinte anos na sua casa. Trabalhei catorze anos para conseguir as suas duas filhas e seis anos para conseguir os seus animais. E, ainda por cima, o senhor mudou o meu salário umas dez vezes.
42 Ani biriligo ainde i̱ mamali Abarahama Aisagabi libugua Ngode Datagaliwabe mo tene howa ibu mitangi bialu lotu lalu haga kago ibugua i̱ heba nahenedale í̠na i̱ mbirale mbira giha nayi bame dai bia ledelego. Ainde Ngode Datagaliwabe ibugua i̱naga bu miniha genda yu hewago handalu biabe ndelahe bialu harugo mitangi bialubi ibunime bi hongohe mbiraga í̠ talialu bi langiyada, lene.
42 Se o Deus dos meus antepassados — o Deus de Abraão, o Deus a quem Isaque temia — não tivesse estado comigo, o senhor teria me mandado embora com as mãos vazias. Mas Deus viu o meu sofrimento e o trabalho que tive e ontem à noite ele resolveu a questão.
43 Labana ibugua Yagabanaga bi layarunaga ladai bialu lalu, Wali kira o bedagoni labo libu i̱ wane biralu libu waneigini bu karunibi nde i̱ aguane bu ka. Ani bialu nogo sibi meme bu karunibi nde i̱ nogo dege bu ka. Mbirale bibahende o ngaruni i̱naga wini biaruni degedago. Ainde i̱ wane kira ogolabo baba libunaga waneigini bu karunibi ina mandagi holoma̱yanaga tihondo mbirale mbira agilego buliyabe.
43 Labão respondeu a Jacó assim: — Estas filhas são minhas, os netos são meus, estes animais são meus, e tudo o que você está vendo é meu. Agora, como não posso fazer nada para ficar com as minhas filhas e com os filhos que elas tiveram,
44 Mbira bulene nawidago ainde habo nalolene bi mbira dege lo wibiya. Ani lo wialu bi ogoni mo mitangi bia helonaga ege to̱le̱ dugu hangabiya, lene.
44 estou disposto a fazer um trato com você. Vamos fazer aqui um montão de pedras para que lembremos desse trato.
45 Ani layagola Yagaba ibugua bi ogoni mitangi biaabo holenaga tubari ege to̱le̱ mbira dugu hengene.
45 Então Jacó pegou uma pedra e a pôs de pé como se fosse um pilar.
46 Ani hongowa ibu damene bu hearuhondo lamialu, Ege to̱le̱ dewaore dugu yu ibalu wima irigi hadaba, layagola tigua ani biai hene. Mani ani biai howa Yagaba ibu damenerubi Labana ibu damenerubi bibahende ege to̱le̱ dewa dugu wima irigi ho heagoria tomo timbuniore dawalu ti mandagi biruwa nene.
46 Depois disse aos seus parentes que ajuntassem e amontoassem pedras. Eles fizeram um montão de pedras e depois tomaram uma refeição ali do lado dele.
47 Ani biruwa Labana ibugua ege to̱le̱ dugu wima irigi hene wiago mini Yaga Sahaduda wialu Yagabahanda ege to̱le̱ uruni mini Galede laga wini.
47 Labão pôs naquele lugar o nome de Jegar-Saaduta , e Jacó o chamou de Galeede .
48 Labana ibugua lalu, Ege to̱le̱ dugu wima irigi ho ngago ogoni habo nalolene bi áyu lo wiribagonaga tubari ogoni iya mitangi biaabo holobaya wiaabo helo, lene. Ani lene winigo wali agali heneru tigua ege to̱le̱ dugu wima irigi hene ogoni mini Galede laga wini.
48 Depois Labão disse: — Este montão de pedras servirá para que nós dois lembremos desse trato. Foi por isso que aquele lugar recebeu o nome de Galeede.
49 Ani wialu Labana ibugua lalu, Iya haru mandagi nahe haga hagabu kabago iyame mana bialu kabaruni Anduane Homogo ibunime handape halu helo hameledo, lene. Ani layagola dindi ogoni mini mendebi wialu nde Misiba laga hene.
49 E também teve o nome de Mispa porque Labão disse: — Que o
50 Labana ibugua la dege bialu, Í̠na i̱ wane kira o bedago labohondo mana ko bialu hariyaguabi wali maru biru ngaruni dabu bialu piriyaguabi bi áyu lo wiribago wali agalime manda nabi heaguabi mana iyame bialu kabaruni bibahende Ngode Datagaliwabe kagome handai ho kagoni manda bibe, lene.
50 Se você maltratar as minhas filhas ou se você casar com outras mulheres, mesmo que eu não saiba o que está acontecendo, lembre que Deus está nos vigiando.
51 Ani lowa Labanahanda Yagabahondo laabo halu lalu, Ege to̱le̱ uruni iya kabago hengeneha dugu wima irigi hene ngaru handalu ege to̱le̱ mbiraore luni amu heyu kagobi handabe.
51 Aqui estão as pedras e o pilar que coloquei entre nós dois.
52 Ainde ege to̱le̱ luni amu heyu kagobi maru o dugu wima irigi haribagobi ogonilabo kirabali habo nalolene bi lo wiribagonaga tubari ogoni holebira. I̱na ege to̱le̱ ogoni bolangua halu í̠ kegohayagi wai bule naibaguago í̠nabi nde ogoni bolangua halu i̱ kogohayagi wai bule naibabe, lene.
52 O montão de pedras e o pilar são para lembrarmos desse trato. Eu nunca passarei para lá deste pilar para atacá-lo, e você não passará para cá deste montão de pedras e deste pilar para me atacar.
53 Ani lowa lalu Labana ibugua ibu mamalirunaga Ngode Datagaliwabenaga minini howa lalu, Abarahamanaga Ngode Datagaliwabe kagomebi Nahonaga Ngode Datagaliwabe kagomebi mana iyame bialu kabaru tiga tigaore ngadagua mo tale bilo, lene. Ani layagola Yagaba ibuguabi nde ibu aba Aisagahanda Ngode Datagaliwabe kago mitangi bialu lotu laga henegonaga minini howa lalu, Í̠na laredagua i̱na buleorebero, lalu bi lo wini.
53 O Deus de Abraão e o Deus de Naor será juiz entre nós. Então Jacó fez um juramento em nome do Deus a quem Isaque, o seu pai,
54 Ani lo wialu ibugua hari bare ogoriani Anduane Homogohondo nogo mbira bo lomabu delene. Nogo bo lomabu delayagonaga mbirini wiaru ibu dameneru nole ibidaba lene. Ogoni nalu mbiraga ogoningi ti bibahende hari bare ogoriani ho palu hene.
54 Ele ofereceu um animal em sacrifício ali na montanha e convidou os seus parentes para uma refeição. Naquela noite eles comeram e dormiram ali na montanha.
55 Palialu gao layagola Labana ibu heyalu ibu wane kira biagobi ibu aguane hearubi yu nu̱nu̱ lai halu hondo halimu lalu ibuni dalu dai bini.
55 Na manhã seguinte Labão se levantou bem cedo, beijou as suas filhas e os seus netos e os abençoou. E depois foi embora, voltando para a sua terra.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Gênesis 31, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.