Mateus 5
Khoryenkom Karyehtanà (HIXNT) vs ACF
1 Takoron komo yonyey hatà, Txesusu. Thenyehra natxow hamà, toto komo, kekon hatà, tàwya rma. Àro ke toy hatà. Àhà ymo yawnukye hatà. Neryewtay hatà. Àhyaka nomohtxownà hatà, ànhananàhrà ro komo.
1 E Jesus, vendo a multidão, subiu a um monte, e, assentando-se, aproximaram-se dele os seus discípulos;
2 Àro ke, hananàhyatxkon hatà, Txesusu. Onà wyaro nkekon hatà, àwyanye.
2 E, abrindo a sua boca, os ensinava, dizendo:
3 Onà wyaro kany me ehtxoko, kekon hatà. Atxke wehxan hamà, Khoryenkomo wya, kany me ehtxoko. Àro wyaro kany me oyehtokonye, towakryexe rma manatxhe ha, amnye Khoryenkom yowto hon me oyesnàr komo ke mak ha, kekon hatà.
3 Bem-aventurados os pobres de espírito, porque deles é o reino dos céus;
4 Ekhokatxoko, ayanhànàthàyam hoko. Oyekhokantokonye, towakryexe rma manatxhe, amnye teryehotanàhsom me harha oyesnàr komo ke mak ha, kekon hatà.
4 Bem-aventurados os que choram, porque eles serão consolados;
5 Norohnàtho me osonytxoko. Norohnàtho me oyosonyetokonye, towakryexe rma manatxhe, amnye Khoryenkomo wya ehonomnà me harha oynyàr komo ke mak ha. Yukryeka yoh me harha oyeryatxhe hampànà, kekon hatà.
5 Bem-aventurados os mansos, porque eles herdarão a terra;
6 Ohxe roro oyesnàr komo xe rma haxa ehtxoko. Ohxe roro oyesnàr komo xe oyehtokonye, towakryexe rma manatxhe, amnye Khoryenkomo wya ohxe roro rma haxa oynyàr komo ke mak ha, kekon hatà.
6 Bem-aventurados os que têm fome e sede de justiça, porque eles serão fartos;
7 Toto komo hnàn yawo rma haxa ehtxoko. Àhnàn kom yawo oyehtokonye, towakryexe rma manatxhe, amnye ohnàn kom yawo rma rha Khoryenkom yesnàr ke mak ha, kekon hatà.
7 Bem-aventurados os misericordiosos, porque eles alcançarão misericórdia;
8 Anhà hokonohnà ro me ehtxoko, ohnawonye. Anhà hokonohnà ro me oyehtokonye, towakryexe rma manatxhe, amnye owyanye Khoryenkom yonyàr ke mak ha, kekon hatà.
8 Bem-aventurados os limpos de coração, porque eles verão a Deus;
9 Toto komo akoronomatxoko, osoyhera harha ehtxoho menye, othoko towanhke harha ehtxoho menye. Àro wyaro owyanye akoronomantokonye, towakryexe rma manatxhe, amnye Khoryenkomo wya, rohokru mosonà katxho me oyesnàr komo ke mak ha, kekon hatà.
9 Bem-aventurados os pacificadores, porque eles serão chamados filhos de Deus;
10 Teryewhamnohsom me manatxow hana, Khoryenkom yoyuknye me oyesnàr komo ke mak ha, ohxe oyesnàr komo ke mak ha. Àro wyaro teryewhamnohsom me oyehtokonye, towakryexe rma manatxhe, amnye Khoryenkom yowto hon me oyesnàr komo ke mak ha, kekon hatà.
10 Bem-aventurados os que sofrem perseguição por causa da justiça, porque deles é o reino dos céus;
11 Owàràhyaketxow hana, toto komo. Oyeryewhamnohyatxow hana. Atxke manatxhe, ketxow hana, ohokonye, yaworohra mak ha, kekon hatà. Thenyehra owàràhyaketxow hana, romryenon me oyesnàr komo ke mak ha. Àro wyaro rma ohxehra oyehtokonye, towakryexe rma manatxhe, kekon hatà.
11 Bem-aventurados sois vós, quando vos injuriarem e perseguirem e, mentindo, disserem todo o mal contra vós por minha causa.
12 Àro ke, teryehorye rma ehtxoko. Ekhokahra mak ehtxoko. Amnye kahe yaw harha oyehtokonye, towakryexem me rma haxa manatxhe. Àsok tawro hana. Amnyehra teryewhamnohsom me rma rha nehxatxkonà, Khoryenkomo rwonà yokarymanye ro heno komo xarha. Oyonurhura ronye rma haka, toto komo neryewhamnohrà me rma haxa nehxatxkonà, nyamoro heno, kekon hatà, Txesusu, tànhananàhrà ro komo wya.
12 Exultai e alegrai-vos, porque é grande o vosso galardão nos céus; porque assim perseguiram os profetas que foram antes de vós.
13 Onà wyaro nkekon xarha tà, àwyanye. Xura wyaro manatxhe, omnyamo, kekon hatà. Ohxe rma woto yeryan hamà, xura. Àro wyaro rma rha, ohxe toto komo meryatxhe ha, omnyamo, kekon hatà. Àsok haxa hana nay ha, xuratho ha. Tanhàntatxhe rma, ohxehra ro mak nay hamà. Xura me harha txeryhen me nay hamà, kekon hatà. Tarymaxem me nay hamà. Takmehxem me nay hamà. Àro wyaro rma rha, atxke harha oyesnàr kom hona mpànà xenytxoko, kekon hatà, Txesusu.
13 Vós sois o sal da terra; e se o sal for insípido, com que se há de salgar? Para nada mais presta senão para se lançar fora, e ser pisado pelos homens.
14 Weyu ymo wyaro xarha manatxhe, kekon xarha tà, àwyanye. Ohxe tonyxem me nay hamà, weyu ymo. Toto komo yawasmen hamà. Àro wyaro rma rha, ohxe tonyxem me mpànà ehtxoko, toto komo wya Khoryenkom hutwanàr horà, kekon hatà. Àhà ymo ho owto yehtoko, ohxe tonyxem me nay hamà, omeroron komo wya. Àro wyaro rma rha ohxe tonyxem me mpànà ehtxoko, toto komo wya, kekon hatà.
14 Vós sois a luz do mundo; não se pode esconder uma cidade edificada sobre um monte;
15 Kàwyanye kweyuru komo hotuhtotxhe rma, etahurhura tehxatxow hamà. Oryen yosnaka txeryhera tehxatxow hamà. Ahon hona haxa teryatxow hamà, kekon hatà. Àro ho tehtoko, kweyhetxow hamà. Bàn yawon komo rma weyhetxow hamà, kekon hatà.
15 Nem se acende a candeia e se coloca debaixo do alqueire, mas no velador, e dá luz a todos que estão na casa.
16 Àro wyaro rma rha, ohxe tonyxem me mpànà ehtxoko, toto komo wya, ohxe rma haxa natxow hamà, moxamo, tawro horà. Tàwyanye ohxe oyehtxoho komo yonyetoko rma, onà wyaro xarha nketxow hamà, Khoryenkom hoko, oyàmkom hoko, kahe yawon hoko. Ohxe xaxa nay hamà, Khoryenkomo, ohxe rma rha thokyamo yesnàr ke, ketxow hamà, toto komo, kekon hatà, Txesusu.
16 Assim resplandeça a vossa luz diante dos homens, para que vejam as vossas boas obras e glorifiquem a vosso Pai, que está nos céus.
17 Àsok hana màketxow ha, rohoko, kekon xarha tà, Txesusu. Onà wyaro màketxow hana. Moyses heno nmenhotho yawo rohra harha tehxatxow hamà, moson yomoknàr ke, Txesus yomoknàr ke, màketxow hana. Khoryenkomo rwonà yokarymanye ro heno komo nmenhotho yawo rohra harha tehxatxow hamà, mosonà khananàhnye komo yomoknàr ke, màketxow hana. Àro wyaro ehutwahra ehtxoko, rohoko, kekon hatà. Àro yawo rohra harha ehtxoko kaxehra komokye. Onà wyaro ehtxok hampànà, àro yawo ro rma haxa oyehtxoho menye, kax haxa ryhe komokye, kekon hatà, Txesusu.
17 Não cuideis que vim destruir a lei ou os profetas: não vim abrogar, mas cumprir.
18 Onà wyaro yaworo xaxa àkehe, owyanye, kekon xarha tà. Nyamoro heno nmenhotho ryhe, toyuhsom me roro rma haxa mpànà naha ha. Kahe yosomtatkahra ro rma haka, yukryeka xarha yosomtatkahra ro rma haka, toyuhsom me roro mpànà naha ha, omeroro, kekon hatà.
18 Porque em verdade vos digo que, até que o céu e a terra passem, nem um jota ou um til jamais passará da lei, sem que tudo seja cumprido.
19 Àro ke, onà wyaro kahra ehtxoko, Moyses heno nmenhotho hoko, àhoyenotho txko hoko. Àrotho txko yawo rohra harha wehxan hamà, kahra ehtxoko, kekon hatà. Eyukhura harha tehtxe, kahra ehtxoko, toto komo wya. Àro wyaro owyanye tatok haxa ryhe, norohnàtho me manatxhe hampànà. Khoryenkom yowto ho oyehtokonye, norohnàtho me rma manatxhe hampànà, Moyses heno nmenhotho yoyukhura oyesnàr komo ke mak ha, kekon hatà. Eyuhtukany me oyehtokony haxa ryhe, omeroro teyuhtukatxe kany me oyehtokonye rma, ehonomnà me mpànà manatxhe ha. Khoryenkom yowto ho oyehtokonye, ehonomnà me rma haxa mpànà manatxhe ha, owyanye Moyses heno nmenhotho yoyuhtukanàr ke mak ha, kekon hatà, Txesusu.
19 Qualquer, pois, que violar um destes mandamentos, por menor que seja, e assim ensinar aos homens, será chamado o menor no reino dos céus; aquele, porém, que os cumprir e ensinar será chamado grande no reino dos céus.
20 Onà wyaro àkehe xarha, owyanye. Ohxe roro wehxaha, ketxhe rma haryhe, àyweronàhyamano ynye ro komo, Farysew komo xarha. Nyamoro yoho rma haxa ohxe ehtxoko. Nyamoro wyaro marma oyehtokonye, Khoryenkomo yowto hona àtohra ro mak manatxhe hampànà, kekon hatà, Txesusu.
20 Porque vos digo que, se a vossa justiça não exceder a dos escribas e fariseus, de modo nenhum entrareis no reino dos céus.
21 Moyses heno nmenhotho yonytxanyenhàr me manatxow hamà. Onà wyaro nkekon heno hatà, amnyehran heno komo wya. Toto yotahahra ehtxoko, kekon heno hatà, àwyanye. Owyanye toto yotahatxhe rma, tanàhnohsom me manatxhe hampànà, kekon heno hatà, kekon hatà, Txesusu.
21 Ouvistes que foi dito aos antigos: Não matarás; mas qualquer que matar será réu de juízo.
22 Onà wyaro haxa àkehe, owyanye. Toto yotahahra manatxow hana. Ewakhàra marma manatxow hana, toto hoko. Noro hoko ewakhàra oyehtokonye, tanàhnohsom me rma rha manatxhe hampànà, kekon hatà. Anatoko, atxke manaha, tàywenyeke manaha, màketxow hana, toto wya. Àro wyaro owyanye tatoko rma, tasom me manatxhe hampànà, owto yoh komo hyaka, àwyanye ayanàhnohrà kom horà, kekon hatà. Anatoko, akàhpànà ymo xak omoro màketxow hana, toto wya. Àro wyaro owyanye tatoko rma, eryewhamnohno ytxoho ro na tàtosom me manatxhe hampànà, kekon hatà, Txesusu.
22 Eu, porém, vos digo que qualquer que, sem motivo, se encolerizar contra seu irmão, será réu de juízo; e qualquer que disser a seu irmão: Raca, será réu do sinédrio; e qualquer que lhe disser: Louco, será réu do fogo do inferno.
23 — ausente —
23 Portanto, se trouxeres a tua oferta ao altar, e aí te lembrares de que teu irmão tem alguma coisa contra ti,
24 — ausente —
24 Deixa ali diante do altar a tua oferta, e vai reconciliar-te primeiro com teu irmão e, depois, vem e apresenta a tua oferta.
25 Àsok hana manatxow ha, kekon xarha tà. Txenyeru yehetàhkanye wyaro manatxow hamà, Khoryenkomo wya. Àsok hana nay ha, toto ha. Anaro wya txenyeru yehetàhken hamà, noro ha. Noro hoko ewakhàra harha nay hamà, ehemahra esnàr ke mak ha, kekon hatà. Owto yohà hyaka karyan hamà, ehemahra oyesnàr ke, ken hamà, àwya. Asama yarye tàtontokonye rma, tehemahorye nay hamà, ehetàhkatxhàràtho wya, owto yohà hyaka àwya tanàr hona, kekon hatà. Ehemahra rma ehtoko, watxa ymo yaka noro yahryempen hamà, owto yohà, tanoto wya, ahosno ynye ro wya, kekon hatà.
25 Concilia-te depressa com o teu adversário, enquanto estás no caminho com ele, para que não aconteça que o adversário te entregue ao juiz, e o juiz te entregue ao oficial, e te encerrem na prisão.
26 Onà wyaro yaworo xaxa àkehe, owyanye. Ehematxehkahra rma tehtoko, watxa ymo yawo roro nay hamà. Ahatakahra ro mak naha ha. Àro wyaro rma rha, anar me harha ayanhànàthàyamo yonyhera oyehtokonye, tanàhnohsom me mpànà manatxhe ha, omnyam xarha, kekon hatà, Txesusu.
26 Em verdade te digo que de maneira nenhuma sairás dali enquanto não pagares o último ceitil.
27 Moyses heno nmenhotho yonytxanyenhàr me manatxow hamà, kekon xarha tà, Txesusu. Onà wyaro xarha nkekon hatà, noro heno. Anar komo hetx hokohra ehtxoko, kekon heno hatà, kekon hatà, Txesusu.
27 Ouvistes que foi dito aos antigos: Não cometerás adultério.
28 Onà wyaro haxa àkehe, owyanye. Wos hokohra rma manatxow hana. Tehohkaxem me marma manatxow hana, wos hoko. Noro rma menyatxow hana, àhoko oyehohkanàr kom horà, kekon hatà. Àro wyaro wos hoko oyehohkantokonye rma, atxke manatxhe. Wos hokon komo wyaro atxke rma rha manatxhe, ohnawonye àhoko oyehohkanàr komo ke mak ha, kekon hatà, Txesusu.
28 Eu, porém, vos digo, que qualquer que atentar numa mulher para a cobiçar, já em seu coração cometeu adultério com ela.
29 Àsok hana mehohketxow ha, ayanhàn kom hoko. Mehohketxow hamà, oyonur komo ke mak ha, kekon hatà. Onà wyaro haxa katxoko. Enhura hak wehxe, ranhàn hoko ehohkahra harha ryehtxoho me, katxoko, kekon hatà. Tarymaxem me manatxhe hampànà, yuhnayen hona, eryewhamnohno ytxoho ro na, tonke oyesnàr kom ke mak ha, oyonur kom ke rma atxke oyesnàr kom ke mak ha. Enhura haxa oyehtokonye, ohxe rma manatxhe. Arymahnà me rma manatxhe, yuhnayen hona, kekon hatà, Txesusu.
29 Portanto, se o teu olho direito te escandalizar, arranca-o e atira-o para longe de ti; pois te é melhor que se perca um dos teus membros do que seja todo o teu corpo lançado no inferno.
30 Anatoko ayanhàn kom hoko manatxow hana, ayamor komo ke mak ha, kekon xarha tà. Onà wyaro haxa katxoko. Amohra hak wehxe, ranhàn hokohra harha ryehtxoho me, katxoko, kekon hatà. Tarymaxem me manatxhe hampànà, yuhnayen hona, eryewhamnohno ytxoho ro na, tamok oyesnàr kom ke mak ha, ayamor kom ke rma atxke oyesnàr kom ke nak ha. Amohra haxa oyehtokonye, ohxe rma manatxhe. Arymahnà me rma manatxhe, yuhnayen hona, kekon hatà, Txesusu.
30 E, se a tua mão direita te escandalizar, corta-a e atira-a para longe de ti, porque te é melhor que um dos teus membros se perca do que seja todo o teu corpo lançado no inferno.
31 Onà wyaro xarha nkekon hatà, Moyses heno, kekon xarha tà, Txesusu. Ohetxenhàyamo hyaye oyotownàtokonye, akaryehtan komo àmenhotxoko, kekon heno hatà. Kotowyaha hampànà, ohyaye, katxho me hak nahko, onmenhothàyamo, kekon hatà, Moyses heno, kekon hatà, Txesusu.
31 Também foi dito: Qualquer que deixar sua mulher, dê-lhe carta de divórcio.
32 Onà wyaro haxa àkehe, owyanye. Ohetxe hyaye otowhàra ro mak ehtxoko. Tàhyaye oyotowàtxhenye, atxke naha, wosà, kekon hatà. Anaro kàrà hetx me harha tehtoko, atxke rma haxa naha, anaro hoko tesnàr ke. Anatoko, anaro kàrà hoko nay hana, ohetxe. Anaro hoko ehxaho hyaye rma oyotownàtokonye, ohxe rma manatxhe, kekon hatà. Tànyonhàrà hyaye wos yotowàtxhe, ohetx kom me noro yahohsàra ro mak ehtxoko. Owyanye ahosnàtoko rma, atxke manatxhe, anaro hetx me noro yesnàr ke mak ha, kekon hatà, Txesusu.
32 Eu, porém, vos digo que qualquer que repudiar sua mulher, a não ser por causa de fornicação, faz que ela cometa adultério, e qualquer que casar com a repudiada comete adultério.
33 Moyses heno nmenhotho yonytxanyenhàr me manatxow hamà, kekon xarha tà, Txesusu. Onà wyaro xarha nkekon heno hatà, amnyehran heno komo wya. Onà wyaro kany me manatxow hamà, orwonàmàthàyam yawo ro oyehutwamohsonàr kom horà, kekon heno hatà. Rorwonàmàthàrà yawo ro xaxa mpànà wehxaha ha, àro yawo rohra haxa ryehtoko, romtatkano rma haka, Kohkomo, kany me manatxow hamà, kekon heno hatà, àwyanye. Àro wyaro owyanye tatoko rma, orwonàmàthàyamo yawo ro rma haxa ehtxok hampànà, Kohkomo nenyàr me, kekon heno hatà, àwyanye. Yaworohra àro wyaro kahra ro mak ehtxok hampànà, kekon hatà, Moyses heno, amnyehran heno komo wya, kekon hatà, Txesusu.
33 Outrossim, ouvistes que foi dito aos antigos: Não perjurarás, mas cumprirás os teus juramentos ao Senhor.
34 Onà wyaro haxa àkehe, owyanye. Romtatkano rma haka, Kohkomo, kahra ro mak ehtxoko. Romtatkano rma haka, Kohkomo, kanyehnà rma, orwonàmàthàyam yawo ro ehtxoko, kekon hatà. Àsok haxa hana nketxow ha, toto kom ha. Anatoko onà wyaro nketxow hamà. Rorwonàmàthàrà yawo rohra ryehtoko, nosomtatkano rma haka, kahe, ketxow hamà. Àro wyaro kahra ro mak ehtxoko, kahe hoko, Khoryenkom yowto me esnàr ke. Àro wyaro kanyehnà rma, orwonàmàthàyam yawo ro ehtxoko, kekon hatà, Txesusu.
34 Eu, porém, vos digo que de maneira nenhuma jureis; nem pelo céu, porque é o trono de Deus;
35 Anatoko onà wyaro nketxow hamà, toto komo. Rorwonàmàthàr yawo rohra ryehtoko, nosomtatkano rma haka, yukryeka, ketxow hamà. Àro wyaro kahra rma rha ehtxoko, yukryeka hoko xarha, Khoryenkom yahon me esnàr ke. Àro wyaro kanyehnà rma, orwonàmàthàyam yawo ro ehtxoko, kekon hatà. Anatoko onà wyaro nketxow hamà. Rorwonàmàthàr yawo rohra ryehtoko, nosomtatkano rma haka, Xerusaryenà, ketxow hamà. Àro wyaro kahra rma rha ehtxoko, Xerusaryen hoko xarha, akayaryet komo ymo yowto me esnàr ke, Khoryenkomo nànyaketxho yowto me esnàr ke. Àro wyaro kanyehnà rma, orwonàmàthàyam yawo ro ehtxoko, kekon hatà, Txesusu.
35 Nem pela terra, porque é o escabelo de seus pés; nem por Jerusalém, porque é a cidade do grande Rei;
36 Anatoko onà wyaro nketxow hamà. Rorwonàmàthàr yawo rohra ryehtoko, anar me harha hak nahko, rohpotxetho, ketxow hamà. Àro wyaro kahra rma rha ehtxoko. Àsok tawro hana, ohpotx komo yoh me Khoryenkom yesnàr ke. Buknye harha txeryhera manatxow hamà, omnyamo. Buknye ehtoko, thurme harha txeryhera manatxow hamà, kekon hatà, Txesusu.
36 Nem jurarás pela tua cabeça, porque não podes tornar um cabelo branco ou preto.
37 Àro ke, toto kom yakoro orwonàmnàtokonye, yaworo rye rma haxa orwonàmtxoko. Kohkom hak romtatkano kanyehnà rma, anaro rha hoko nosomtatkan haka kanyehnà rma, yaworo rma orwonàmtxoko, kekon hatà. Àro wyaro kanyehnà rma, orwonàmàthàyam yawo ro ehtxoko. Àro wyaro kany komo rma, atxke tehtxoho kom hoye ro àro wyaro nketxhe, tàtemaronyem me tehtxoho hoye ro mak ha, kekon hatà, Txesusu.
37 Seja, porém, o vosso falar: Sim, sim; Não, não; porque o que passa disto é de procedência maligna.
38 Moyses heno nmenhotho yonytxanyenhàr me manatxow hamà, kekon xarha tà, Txesusu. Onà wyaro xarha nkekon heno hatà. Onà wyaro ehenàhno txetxoko, kekon heno hatà. Toto wya anaro yonutho yowàtxhe, noro yonutho xarha towtxoko, kekon heno hatà. Toto wya anaro yotho yowàtxhe, noro yotho xarha towtxoko. Àro wyaro rma ehenàhno txetxoko, kekon hatà, Moyses heno, kekon hatà, Txesusu.
38 Ouvistes que foi dito: Olho por olho, e dente por dente.
39 Onà wyaro haxa àkehe, owyanye. Ohsànàhpàra ro mak ehtxoko, axanhàn kom hoko, anhà kom hoko rma, kekon hatà. Anatoko dow ketxow hana, oyompatar kom hoko. Ohsànàhpàra rma ehtxoko. Onà wyaro haxa katxoko, àwyanye. Àrakayo me kasko xarha, katxoko, àwyanye, kekon hatà.
39 Eu, porém, vos digo que não resistais ao mau; mas, se qualquer te bater na face direita, oferece-lhe também a outra;
40 Anatoko ayaryatxow hana, owto yoh komo hyaka, owomunuthuyamo yowrà horà, twomun kom me harha towrà horà. Ohsànàhpàra rma ehtxoko. Onà wyaro haxa katxoko, axanhàn komo wya. Anarotho xarha towko, katxoko, àwyanye, kekon hatà, Txesusu.
40 E, ao que quiser pleitear contigo, e tirar-te a túnica, larga-lhe também a capa;
41 Anatoko ayanotometxow hana, waha komo. Rokatxho arko ha, ketxow hana. 1 kerometru me àmoxenonà arko ha, ketxow hana. Àro wyaro àwyanye tatoko rma, ohsànàhpàra rma ehtxoko. Onà wyaro haxa katxoko, àwyanye. Moxe nyhe waryaha, 2 kerometrus me àmoxenonà, katxoko, àwyanye, kekon hatà, Txesusu.
41 E, se qualquer te obrigar a caminhar uma milha, vai com ele duas.
42 Uro nyhe txko rokatxho ha kanye ro komo eyuhtxoko, kekon xarha tà. Nyamoro rma ewakryetxoko. Anatoko akatxho komo yanàr xe nay hana, toto. Noro wya rma, arhàra exko kahra ro mak ehtxoko. Arhotxoko rma, àwya, kekon hatà, Txesusu.
42 Dá a quem te pedir, e não te desvies daquele que quiser que lhe emprestes.
43 Moyses heno nmenhotho yonytxanyenhàr me manatxow hamà, kekon xarha tà, Txesusu. Onà wyaro xarha nkekon heno hatà. Ohoyen komo xe xaxa ehtxoko, kekon heno hatà. Axanhàn komo xehra ehtxoko, kekon xarha tà, Moyses heno, kekon hatà, Txesusu.
43 Ouvistes que foi dito: Amarás o teu próximo, e odiarás o teu inimigo.
44 Onà wyaro haxa àkehe, owyanye. Axanhàn komo xe ehtxoko. Oyeryewhamnohnye kom hoko orwonàmtxoko, Khoryenkom yakoro, àwya ewakryenàr kom horà, kekon hatà.
44 Eu, porém, vos digo: Amai a vossos inimigos, bendizei os que vos maldizem, fazei bem aos que vos odeiam, e orai pelos que vos maltratam e vos perseguem; para que sejais filhos do vosso Pai que está nos céus;
45 Àro wyaro rma ohxe ehtxoko, oyàmkomo wyaro rma rha ohxe oyehtxoho menye, kahe yawono wyaro ohxe oyehtxoho menye. Àsok hana nay ha, noro ha, oyàmkomo, kekon hatà. Omeroron komo yowakryeny me nay hamà. Kamàmà yonampatakehe, toto komo yowakryenàr horà, enyhoru komo rma yowakryenàr horà, anhà komo xarha yowakryenàr horà, kekon hatà. Àro wyaro rma rha tuna heno nyakyaha, ohxe ehxemo komo yowakryenàr horà, atxke ehxemo komo xarha yowakryenàr horà. Noro wyaro rma rha ohxe ehtxoko, omeroron kom hoko, kekon hatà, Txesusu.
45 Porque faz que o seu sol se levante sobre maus e bons, e a chuva desça sobre justos e injustos.
46 Axan komo xe marma oyehtokonye, ohxe manatxhe kahra rma wehxaha, owyanye, kekon xarha tà. Àsok tawro hana. Atxke natxhe moxamo katxho komo xarha, tàxan komo xe natxow hamà. Nyamoro yoho rma haxa ohxe oyesnàr komo xe wehxaha, kekon hatà.
46 Pois, se amardes os que vos amam, que galardão tereis? Não fazem os publicanos também o mesmo?
47 Okukur kom hok marma towahke oyehtokonye, anar komo wyaro manatxow hamà. Xuknewyanahnà komo xarha, towahke natxow hamà, tkukur kom hoko. Nyamoro yoho rma haxa ohxe oyesnàr komo xe wehxaha, kekon hatà.
47 E, se saudardes unicamente os vossos irmãos, que fazeis de mais? Não fazem os publicanos também assim?
48 Àro ke, onà wyaro àkehe. Omnyamo ryhe, ohxe roro rma haxa ehtxoko, anar komo yoho rma haxa mak ha. Ohxe roro rma haxa nay hamà, oyàmkomo, kahe yawono. Noro wyaro rma rha ohxe roro ehtxoko, omnyam xarha, kekon hatà, Txesusu, tànhananàhrà ro komo wya.
48 Sede vós pois perfeitos, como é perfeito o vosso Pai que está nos céus.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 5, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.