Mateus 23
Khoryenkom Karyehtanà (HIXNT) vs NTLH
1 Onà wyaro nkekon hatà, Txesusu, tànhananàhrà ro komo wya, toto komo wya xarha, ohsamnohxemo komo wya.
1 Então Jesus falou à multidão e aos seus discípulos.
2 Moyses heno nmenhotho hutwamohsetxow hamà, Farysew komo, àyweronàhyamano ynye ro komo, kekon hatà.
2 Ele disse:
3 Àro hoye ro àwyanye ahananàhnàtokonye, nyamoro eyuhtxoko, àro yawo ro oyehtxoho menye. Nyamoro wyarohra mak ehtxoko, atxke esnàr kom ke, àro yawo rohra esnàr kom ke, kekon hatà. Yaworo rma nekarymetxhe. Àro yawo rohra mak natxhe, kekon hatà, Txesusu.
3 Por isso vocês devem obedecer e seguir tudo o que eles dizem. Porém não imitem as suas ações, pois eles não fazem o que ensinam.
4 Thenyehra rma haxa hananàhno yeryatxow hamà, Moyses heno nmenhotho yoho rma haxa mak ha, toto komo wya eyuknur yoho rma haxa mak ha. Amotaka nyhe hananàhno yhera mak natxhe, kekon hatà, Txesusu.
4 Amarram fardos pesados e os põem nas costas dos outros, mas eles mesmos não os ajudam, nem ao menos com um dedo, a carregar esses fardos.
5 Ohxe nosonyhetxhe rma haryhe, Farysew komo, toto komo wya, kekon xarha tà. Eten kom hoko tehtokony hana, ohxe tosonyhonàr komo xe rma natxhe haryhe, toto komo wya. Àro ke àmenhosaho womyatxhe, temeknuwonye, kekon hatà. Khoryenkom karyehtan hoyeno rma womyatxhe, temeknuwonye, thewony xarha, ohxe tosonyhonàr kom horà. Kawo rma haxa horokuhtetxhe xarha, ohxe tosonyhonàr kom horà, kekon hatà, Txesusu.
5 Tudo o que eles fazem é para serem vistos pelos outros. Vejam como são grandes os trechos das das suas
6 Anar kom yakoro tasahxemtontokonye, ehonomnà me tosonyhonàr komo xe rma natxhe haryhe. Ohsamnohno ytxoho ro yawo tehtokonye, ehonomnà komo yahon ho neryewtetxhe, kekon hatà.
6 Eles preferem os melhores lugares nos banquetes e os lugares de honra nas
7 Yakentawo tàtontokonye, Ha y, khananàhnye y, tawro xe natxhe haryhe, toto komo wya. Khananàhnye y katxho me tesnàr komo xe rma haxa natxhe, toto komo wya, kekon hatà, Txesusu.
7 Gostam de ser cumprimentados com respeito nas praças e de ser chamados de “mestre”.
8 Onà wyaro nkekon xarha tà, Txesusu, tànhananàhrà ro komo wya. Omnyamo ryhe, khananàhnye y katxho me oyesnàr komo xehra ehtxoko, kekon hatà. Ehonomnà komo wyaro oyesnàr komo xehra rma ehtxoko. Uro ryhe, ahananàhnye kom me wehxaha. Anaro ehxera ro mak naha, ahananàhnye komo. Omnyam haxa ryhe, noro rye me manatxhe, ewtà rye komo wyaro, kekon hatà, Txesusu.
8 Porém vocês não devem ser chamados de “mestre”, pois todos vocês são membros de uma mesma família e têm somente um Mestre.
9 Apa y kahra ro mak ehtxoko, toto komo wya, ehonomnà komo wya, yukryeka hon komo wya, kekon xarha tà. Towenyxa mak naha, oyàmkomo, apa y katxho rma. Kahe yawono rma noro ha, kekon hatà.
9 E aqui na terra não chamem ninguém de pai porque vocês têm somente um Pai, que está no céu.
10 Àro wyaro rma rha, amna yohà y katxho mehra ro mak ehtxoko. Towenyxa mak naha, oyohkomo. Kryestu rma noro ha, Khoryenkomo nànyaketxho rma, kekon hatà, Txesusu.
10 Vocês não devem também ser chamados de “líderes” porque vocês têm um líder, o
11 Onà wyaro haxa ehtxoko, omnyamo ro rye rma. Ehonomnà me oyesnàr komo xe oyehtokonye, okukur komo yanoto me rma ehtxoko, kekon hatà.
11 Entre vocês, o mais importante é aquele que serve os outros.
12 Ehonomnà me oyosonyetokonye, norohnàtho me harha oyeryatxhe hampànà, Khoryenkomo. Norohnàtho me haxa oyosonyetokonye, ehonomnà me harha oyeryatxhe hampànà, kekon hatà, Txesusu, tànhananàhrà ro komo wya.
12 Quem se engrandece será humilhado, mas quem se humilha será engrandecido.
13 Onà wyaro nkekon xarha tà, Txesusu. Farysew komo y, àyweronàhyamano ynye ro komo y, yaworonohnà ro me manatxhe, omnyamo, kekon hatà. Tanàhnohsom me manatxhe hampànà, omnyam heno. Àsok tawro hana. Khoryenkomo hutwamohsohra ro mak manatxhe ha, toto komo wya. Uhutwanyehnà komo kax mak manatxhe ha, kekon hatà. Àro ke, Khoryenkomo mryenon mehra rma manatxhe. Toto komo xarha, noro mryenon mehra rma rha natxhe. Àmryenon me harha tehtxahkemàtho rma, àmryenon mehra rma natxhe, owyanye anar me thananàhrà kom ke, kekon hatà, Txesusu.
13 — Ai de vocês,
14 Farysew komo y, àyweronàhyamano ynye ro komo y, yaworonohnà ro me manatxhe, omnyamo, kekon xarha tà. Tanàhnohsom me manatxhe hampànà, omnyam heno. Àsok tawro hana. Enyonkaxemo katxhotho maryatxhe, akatxho kom me harha, kekon hatà. Khoryenkom yakoro orwonàmnàtokonye, mexe rma haxa orwonatxhe, onkuhtono ynyàr me mak ha, ohxe oyosonyhonàrà kom horà mak ha. Àro ke, tanàhnohsom me manatxhe hampànà, anar komo yoho rma haxa mak ha, kekon hatà, Txesusu.
14 [— Ai de vocês, mestres da Lei e fariseus, hipócritas! Pois vocês exploram as viúvas e roubam os seus bens e, para disfarçarem, fazem longas orações! Por isso o castigo de vocês será pior!]
15 Farysew komo y, àyweronàhyamano ynye ro komo y, yaworonohnà ro me manatxhe, omnyamo, kekon xarha tà. Tanàhnohsom me manatxhe hampànà, omnyam heno. Thenyehra rma haxa hananàhno meryatxow hamà, omryenon kom me harha toto komo yehtxoho me, kekon hatà. Omryenon kom me harha toto yehtoko, tanàhnohsom me rma rha noro meryatxhe. Eryewhamnohno ytxoho ro na tarymaxem me rma rha noro meryatxhe. Tanàhnohsom me oyehtxoho komo yoho rma haxa, tanàhnohsom me naha, noro, owyanye atxke thananàhrà ke, kekon hatà, Txesusu.
15 — Ai de vocês, mestres da Lei e fariseus, hipócritas! Pois vocês atravessam os mares e viajam por todas as terras a fim de procurar converter uma pessoa para a sua religião. E, quando conseguem, tornam essa pessoa duas vezes mais merecedora do inferno do que vocês mesmos.
16 Tanàhnohsom me manatxhe hampànà, omnyam heno, kekon xarha tà, àwyanye. Owyanye toto komo hananàhnàtokonye, enhun komo wyaro manatxow hamà. Àsok tawro hana. Anar komo yarhàra natxow hamà, enhun komo, kekon hatà. Àro wyaro rma rha, Khoryenkomo hutwamohsohra manatxhe, omnyamo, toto komo wya, uhutwanyehnà komo kaxe. Àro ke màhananàhyatxhe rma haryhe, kekon hatà. Onà wyaro màketxhe rma haryhe, toto komo wya. Orwonàmàthàyam yawo ron me oyosonyhontokonye, onà wyaro kahra ehtxoko, màketxhe. Rorwonàmàthàrà yawo rohra ryehtoko, nosomtatkano rma haka, Khoryenkom mànà, kahra ehtxoko, màketxhe. Onà wyaro haxa katxoko, màketxhe. Rorwonàmàthàrà yawo rohra ryehtoko, nosomtatkano rma haka, uru, Khoryenkom màn yawono, katxok xa ha, màketxhe. Nosomtatkano rma haka uru kanye rma, orwonàmàthàyam yawo ro ehtxok hampànà, atxke oyesnàr kom hona, màketxhe, toto komo wya, kekon hatà, Txesusu.
16 — Ai de vocês, guias cegos! Pois vocês ensinam assim: “Se alguém jurar pelo Templo, não é obrigado a cumprir o juramento. Mas, se alguém jurar pelo ouro do Templo, então é obrigado a cumprir o que jurou.”
17 Àro wyaro owyanye tatoko rma, Khoryenkom màn yoho nyhe àro yawono menyatxow hamà. Akàhpàra manatxow hamà. Enhun komo wyaro rma manatxow hamà, uhutwanyehnà komo kaxe, kekon hatà. Àsok tawro hana. Uru yoho nyhe enyhoru ro me nay hamà, Khoryenkom mànà. Enyhoru ro me rma rha naha, uru xarha, Khoryenkom màn yawo tesnàr ke mak ha. Àro yawohra tehtok haxa, enyhoru ro mehra esnàràtho haryhe, kekon hatà, Txesusu.
17 Tolos e cegos! Qual é mais importante: o ouro ou o Templo que
18 Onà wyaro màketxhe xarha, toto komo wya, kekon xarha tà. Orwonàmàthàyam yawo ron me oyosonyhontokonye, onà wyaro kahra ehtxoko, màketxhe. Rorwonàmàthàr yawo rohra ryehtoko, nosomtatkano rma haka, faka yaknyohtoho, kahra ehtxoko, màketxhe. Onà wyaro haxa katxoko, màketxhe. Rorwonàmàthàr yawo rohra ryehtoko, nosomtatkano rma haka, tàmsomà, faka yaknyohtoho mkawono, katxok xa ha, màketxhe. Nosomtatkano rma haka tàmsomà kanye rma, orwonàmàthàyam yawo ro ehtxok hampànà, atxke oyesnàr kom hona, màketxhe, toto komo wya, kekon hatà, Txesusu.
18 Vocês também ensinam isto: “Se alguém jurar pelo altar, não é obrigado a cumprir o juramento. Mas, se jurar pela oferta que está no altar, então é obrigado a cumprir o que jurou.”
19 Àro wyaro owyanye tatoko rma, faka yaknyohtoho yoho nyhe àmkawono menyatxow hamà. Enhun komo wyaro manatxow hamà, uhutwanyehnà komo kaxe, kekon hatà. Àsok tawro hana. Tàmsom yoho nyhe enyhoru ro me nay hamà, faka yaknyohtoho. Enyhoru ro me rma rha naha, tàmsom xarha, faka yaknyohtoho mkawo tesnàr ke mak ha. Àmkawohra tehtok haxa, enyhoru ro mehra esnàràtho haryhe, kekon hatà, Txesusu.
19 Cegos! Qual é mais importante: a oferta ou o altar que santifica a oferta?
20 Onà wyaro haxa àkehe, owyanye, kekon xarha tà. Owyanye, nosomtatkano rma haka, faka yaknyohtoho, tatoko, àro marmahnà hoko, àmkawon hoko xarha orwonatxow hamà, kekon hatà.
20 Por isso, quando alguém jura pelo altar, está jurando pelo altar e por todas as ofertas que estão em cima dele.
21 Owyanye, nosomtatkano rma haka, Khoryenkom mànà, tatoko, àro marmahnà hoko, àro yawon hoko xarha orwonatxow hamà. Nosomtatkano rma haka, Khoryenkomo, kany me rma manatxow hamà, bàn yawon me noro yesnàr ke, kekon hatà, Txesusu.
21 Quando alguém jura pelo Templo, está jurando pelo Templo e por Deus, que mora ali.
22 Owyanye, nosomtatkano rma haka, kahe, tatoko, àrohnà hoko rma, Khoryenkom yowto hok haxa orwonatxow hamà. Nosomtatkano rma haka, Khoryenkomo, kany me rma manatxow hamà, towto hon me noro yesnàr ke, kekon hatà. Àro wyaro kahra ro mak ehtxoko. Àro wyaro kanyehnà rma, orwonàmàthàyam yawo ro rma ehtxoko, kekon hatà, Txesusu, àwyanye.
22 E, quando alguém jura pelo céu, está jurando pelo trono de Deus e pelo próprio Deus, que está sentado nele.
23 Farysew komo y, àyweronàhyamano ynye ro komo y, yaworonohnà ro me manatxhe, omnyamo, kekon xarha tà. Tanàhnohsom me manatxhe hampànà, omnyam heno. Àsok tawro hana. Anatàr komo yeher hoye desmu rma màmyatxow hamà, Khoryenkomo wya, kekon hatà. Ohteran komo txko hoye, ehfaknose komo txko hoy xarha, komenyu komo txko hoy xarha, desmu rma màmyatxhe haryhe, Khoryenkomo wya, kàyweronàhyamatxho kom yawo ro oyosonyhonàr kom horà, kekon hatà. Onà wyaro katxho kom yawo ro haxa tehxorye manatxhe haryhe. Àme rye rma haxa ehtxoko, toto kom hoko, katxho yawo ro tehxorye manatxhe haryhe, kekon hatà. Toto komo hnàn yawo rma haxa ehtxoko katxho yawo ro xarha tehxorye manatxhe haryhe. Yaworo rma haxa ehtxoko katxho yawo ro xarha tehxorye manatxhe haryhe. Àro wyaro katxho kom yawo ro ryhe tehxorye manatxhe, kàyweronàhyamatxho kom yawo ro oyehtxoho menye, kekon hatà. Àro yawo rohra mak manatxhe. Àro yawo rono rma, desmu yàmrà hoko xarha tehxorye manatxhe ha, Khoryenkomo wya, kekon hatà, Txesusu, àwyanye.
23 — Ai de vocês, mestres da Lei e fariseus, hipócritas! Pois vocês dão a Deus a décima parte até mesmo da hortelã, da erva-doce e do
24 Anar komo yarhàra natxow hamà, enhun komo. Àro wyaro rma rha, Khoryenkomo hutwamohsohra manatxow hamà, omnyamo, toto komo wya, uhutwanyehnà komo kaxe, kekon hatà. Yaworohra oyehtokonye, desmu yàmrà xehra naha, Khoryenkomo, owyanye. Toto komo hnàn yawohra oyehtokonye rma, desmu yàmrà xehra naha, owyanye, kekon hatà. Omnyam haxa ryhe, onà wyaro màketxow hamà. Datàr komo txko hoye kàwyanye desmu yàmtoho ryhe, toto komo hnàn yawo kehtxoho komo yoho rma haxa naha, Khoryenkomo wya, màketxhe rma haryhe, kekon hatà, Txesusu.
24 Guias cegos! Coam um mosquito, mas engolem um camelo!
25 Farysew komo y, àyweronàhyamano ynye ro komo y, yaworonohnà ro me manatxhe, omnyamo, kekon xarha tà. Tanàhnohsom me manatxhe hampànà, omnyam heno. Àsok tawro hana. Àmkay marma oryen korokaxaho wyaro manatxow hamà, kekon hatà. Kàyweronàhyamatxho kom yawo ron me mosonyhetxhe rma haryhe, toto komo wya. Ohnawonye ryhe, àro yawo rohra mak manatxhe ha. Atxke rma haxa manatxhe, ohnawonye. Anar komo katxho hoko tehohkaxemà ro me manatxhe, ohnawonye, kekon hatà, Txesusu.
25 — Ai de vocês, mestres da Lei e fariseus, hipócritas! Pois vocês lavam o copo e o prato por fora, mas por dentro estes estão cheios de coisas que vocês conseguiram pela violência e pela ganância.
26 Enhun komo wyaro manatxow hamà, omnyamo, Farysew komo. Wahoro htxero osonyhoryetxoko, ohnawonye. Ohnawonye osonyhoryexaho rma, ohxe mosonyhetxow hamà, toto komo wya, kekon hatà, Txesusu.
26 Fariseu cego! Lave primeiro o copo por dentro, e então a parte de fora também ficará limpa!
27 Farysew komo y, àyweronàhyamano ynye ro komo y, yaworonohnà ro me manatxhe, omnyamo, kekon xarha tà. Tanàhnohsom me manatxhe hampànà, omnyam heno. Àsok tawro hana. Onamno ytxoho ro wyaro manatxow hamà, kekon hatà. Umuturyexah me ehtoko, ohxe tonyxem me nay hamà, onamno ytxoho ro. Àmkay marma ohxe tonyxem me nay hamà. Yaw haxa ryhe nay hamà, toto heno yotxhotho, anhà rma, kekon hatà.
27 — Ai de vocês, mestres da Lei e fariseus, hipócritas! Pois vocês são como túmulos pintados de branco, que por fora parecem bonitos, mas por dentro estão cheios de ossos de mortos e de podridão.
28 Àro wyaro rma rha, ohxe rma mosonyhetxhe haryhe, omnyamo, toto komo wya. Ohnawony haxa ryhe, atxke rma haxa manatxhe. Yaworohra mak manatxhe, ohnawonye, kekon hatà, Txesusu.
28 Por fora vocês parecem boas pessoas, mas por dentro estão cheios de mentiras e pecados.
29 Farysew komo y, àyweronàhyamano ynye ro komo y, yaworonohnà ro me manatxhe, omnyamo, kekon xarha tà. Tanàhnohsom me manatxhe hampànà, omnyam heno. Àsok tawro hana. Khoryenkomo rwonà yokarymanye ro heno komo yonamàthàràtho menyhoryetxow hamà, kekon hatà. Enyhoru heno komo rma yonamàthàràtho menyhoryetxow hamà.
29 — Ai de vocês,
30 — ausente —
30 E dizem: “Se tivéssemos vivido no tempo dos nossos antepassados, não teríamos feito o que eles fizeram, não teríamos matado os profetas.”
31 — ausente —
31 Assim vocês confirmam que são descendentes daqueles que mataram os profetas.
32 Àsok tawro hana. Ohoryen heno komo yoho nyhe ayanhàn kom hoko roro rma haxa mpànà manatxhe ha, nyamoro heno wyaro rma rha tanàhnohsom me oyehtxoho menye, kekon hatà, Txesusu.
32 Portanto, vão e terminem o que eles começaram!
33 Okoye wyaro atxke manatxow hamà, kekon xarha tà, àwyanye. Àsok tawro hana. Weheto krunke nekahtàmyan hamà, okoye. Àro wyaro rma rha, oyokahtàmrà komo xe manatxow hamà, Khoryenkomo wya ayanàhnohrà kom hona. Ekahtàmpàra mak manatxhe hampàna. Eryewhamnohno ytxoho ro na tarymaxem me manatxhe hampànà, atxke oyesnàr kom ke, kekon hatà, Txesusu.
33 Cobras venenosas, ninhada de cobras! Como esperam escapar da condenação do inferno?
34 Àro ke, onà wyaro àkehe, owyanye, amnyeno rma komo wya, kekon xarha tà. Ohyakanye ànyakyatxhe hampànà, Khoryenkomo rwonà yokarymany komo, tàyweron komo rma, oyweronàhyamany komo rma. Nyamoro rma ànyakyatxhe hampànà, ohyakanye, kekon hatà. Ukukuthuyamo rma metahetxhe hampànà. Yahkotohen hona mamoyathetxhe hampànà. Ukukuthuyamo xarha meryewhamnohyatxhe hampànà. Anaro rha owto ho mehoryatxhe hampànà, eryewhamnohrà kom horà, kekon hatà. Maryatxhe hampànà, oyohsamnohtoho kom yaka. Àro yawo rma màhpokyatxhe hampànà, kekon hatà.
34 Pois eu lhes mandarei profetas, homens sábios e mestres. Vocês vão matar alguns, crucificar outros, chicotear ainda outros nas
35 Àro ke ayanàhnohyatxhe hampànà, Khoryenkomo. Amnyeno rma komo yanàhnohyaha hampànà. Amnyehra, thenyehra rma haxa nehxatxkon hatà, etahaxemo heno komo, enyhoru ro heno komo, kekon hatà. Wahoro htxero wayehye hatà, Akmew heno. Atxke naha mosonà katxho mehra ro mak nehxakon hatà, noro heno. Wayehye mak hatà, totahatxho wya, kekon hatà. Noro heno wyaro rma rha wayehtxownà hatà, enyhoru ro heno komo, thenyenohnà heno komo, totahatxho komo wya rma rha. Amnye nyhe rma àmahyakany haxa wayehye hatà, Sakaryeyas heno, Barakeyas muru heno rma, totahatxho wya rma rha, kekon hatà. Khoryenkom màn watxan yawo noro heno yotahatxownà hatà, ohoryen heno komo. Faka yaknyohtoho monye nyhe hatà, Khoryenkom màn màhto rma hatà, noro heno yotahatxownà hatà, kekon hatà. Nyamoro heno yotahatxehkatxownà hatà, ohoryen heno komo, amnyeno rma horyen heno komo rma.
35 Por isso Deus castigará vocês pela morte de todas as pessoas inocentes que os antepassados de vocês mataram, desde a morte do inocente Abel até a de Zacarias, filho de Baraquias, que vocês mataram entre o Templo e o altar.
36 Àro hoye ro, tanàhnohtàkaxem me rma haxa manatxhe hampànà, omnyamo, amnyeno rma komo. Àro wyaro yaworo xaxa àkehe, owyanye, kekon hatà, Txesusu, Farysew komo wya, àyweronàhyamano ynye ro komo wya xarha.
36 Eu afirmo a vocês que isto é verdade: o castigo por tudo isso cairá sobre o povo de hoje.
37 Onà wyaro nkekon xarha tà, Txesusu. Àsok hana natxow ha, Xerusaryen hon kom ha, kekon hatà. Amnyehran heno komo, Khoryenkomo rwonà yokarymanye ro heno komo yotahetxkonà, Xerusaryen hon heno komo rma. Tàhyakanye ànyahxemotho komo rma yotahetxkonà, toh ke, kekon hatà. Amnyeno rma komo xarha, roxehra natxhe, Xerusaryen hon komo rma. Nyamoro rma kurunhonàr xe roro wehxakon haryhe. Àsok hana nay ha, apaytara ha, kekon hatà. Tahothàrà yosnaka tàmxekrà yohamnohyan hamà, ukurunhonàr horà. Àro wyaro rma rha, Xerusaryen hon komo kurunhonàr xe roro wehxakon haryhe. Tkurunhonàr komo xehra mak natxhe, rowya, kekon hatà, Txesusu.
37 Jesus terminou, dizendo:
38 Àsok tawro hana. Àxanomkahnohsah me harha naha, Xerusaryen heno.
38 Agora a casa de vocês ficará completamente abandonada.
39 Àto ehxera harha wehxaha. Ronyhera harha natxhe hampànà, àton komo, kekon hatà. Yukryeka hona harha romokhàra ro rma haka, ronyhera roro rma natxhe hampànà, Xerusaryen hon komo. Romokàtxhe, ronyatxhe harha, àton komo, amnyen komo. Àtoko rma, onà wyaro nketxhe hampànà. Kohkom yano me omohsaho ryhe mosonà, towakryexem me xaxa hak nahko, mosonà, ketxhe hampànà, kekon hatà, Txesusu.
39 Eu afirmo que vocês não me verão mais, até chegar o tempo em que dirão: “Deus abençoe aquele que vem em nome do Senhor!”
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 23, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.