Mateus 16
Khoryenkom Karyehtanà (HIXNT) vs NVT
1 Txesusu hyaka nomohtxownà hatà, Farysew kukur komo, Saknusew kukur komo xarha. Onà wyaro nketxkon hatà, àwya. Kahe yawon yahoxetà xenyhoko, amna wya, yaworo xaxa manay hamà katxho me, amna wya, ketxkonà rma haryhe tà. Noro yahoxetà kukmanàrà xe rma nehxatxkon haryhe tà.
1 Os fariseus e saduceus vieram pôr Jesus à prova, exigindo que lhes mostrasse um sinal do céu.
2 Onà wyaro haxa neyuhtxownà hatà, Txesusu. Awanaka owyanye kahe yonyetoko, onà wyaro kany me manatxow hamà, kekon hatà, àwyanye. Awanaworo omokhàra nay hamà, tuna, kahe roro me esnàr ke, kany me manatxow hamà. Àro hoko yaworo màketxow hamà, kekon hatà, Txesusu.
2 Ele respondeu: “Vocês conhecem o ditado: ‘Céu vermelho ao entardecer, bom tempo amanhã;
3 Enmahrà ro xarha, onà wyaro kany me manatxhe. Tuna heno nomokyan hamà, tawanye esnàr ke, kany me manatxhe. Àro hoko xarha, yaworo rma rha màketxow hamà, kekon hatà. Àro ywero manatxow hamà. Onà ywenyeke mak manatxhe. Khoryenkom yano me tan ryehtxoho ywenyeke rma manatxhe, kekon hatà, Txesusu.
3 céu vermelho e sombrio logo cedo, mau tempo o dia todo’. Vocês sabem identificar as condições do tempo no céu, mas não sabem interpretar os sinais dos tempos!
4 Àsok hana manatxow ha, omnyam ha, amnyeno rma komo, kekon xarha tà, àwyanye. Atxke rma haxa manatxow hamà. Thetxenhàrà hyaye toto yotowrà wyaro, Khoryenkomo hyaye otowsah me manatxow hamà. Àro ke, kahe yawon yahoxetà xenyhoko, amna wya, màketxhe rma haryhe, kekon hatà. Noro yahoxetà yonyhohra mak wehxaha, owyanye. Xonas heno hutwahkahpàra ehtxoko. Noro heno hoko rma tahoxetà yonyhoy hatà, Khoryenkomo, tàwya anàmrà ke mak ha. Àro wyaro rma rha, towenyxa ro haxa tahoxetà yonyhehe hampànà, kekon hatà, Txesusu, Farysew komo wya, Saknusew komo wya xarha. Àro wyaro tàwya katxhe rma, àhyayenye toy hatà.
4 Pedem um sinal porque são uma geração perversa e adúltera, mas o único sinal que lhes darei será o sinal do profeta Jonas”. Então Jesus os deixou e se retirou.
5 Mon hona totxownà hatà, Txesus komo. Ekeyu yarhàra mak nehtxownà hatà, ànhananàhrà ro komo. Nàkwetarontatxownà hatà.
5 Mais tarde, depois de atravessar o mar, os discípulos descobriram que tinham se esquecido de levar pães.
6 Onà wyaro nkekon hatà, Txesusu, àwyanye. Katamaru wakan hona mpànà xenytxoko, kekon hatà. Farysew yanhàn komo rma hona mpànà xenytxoko. Saknusew yanhàn komo rma hona mpànà xenytxoko, kekon hatà.
6 Jesus os advertiu: “Fiquem atentos! Tenham cuidado com o fermento dos fariseus e saduceus”.
7 Àro wyaro tàwyanye enytxatxhe rma, nosonytxetxkon hatà, ànhananàhrà ro komo, nyamoro rye rma. Àsok tawro àro wyaro nkano, katamaru wakan hoko, ekeyu yokhàra kesnàr kom ke hamà, ketxkonà rma haryhe tà, tàwyanye rma.
7 Os discípulos começaram a discutir entre si por que não tinham trazido pão.
8 Osonytxatxho komo hutwekon mak hatà, Txesusu. Àro ke, onà wyaro nkekon hatà, àwyanye. Rorwonà hutwahra manatxow hamà, rohona xenyhera oyesnàr kom ke, kekon hatà. Àsok tawro àro wyaro mosonytxatxow harha. Àsok tawro orwonatxow harha, uyuhra oyehtxoho kom hoko, kekon hatà.
8 Ao tomar conhecimento do que falavam, Jesus disse: “Como é pequena a sua fé! Por que vocês discutem entre si sobre a falta de pão?
9 — ausente —
9 Ainda não entenderam? Não se lembram dos cinco pães para os cinco mil e dos cestos de sobras que recolheram?
10 — ausente —
10 Nem dos sete pães para os quatro mil e dos cestos grandes de sobras que recolheram?
11 Rowya, katamaru wakan hona mpànà xenytxoko tatoko rma, ekeyu hokohra rma àro wyaro àkano, kekon xarha tà. Katamaru wakano katxho rma, Farysew yanhàn komo kuknon me naha. Saknusew yanhàn komo kuknon me rma naha. Nyamoro yanhàn hona mpànà xenytxoko, àkan haxa hawe, owyanye. Àro wyaro uhutwahra mak mahtxok hamà, kekon hatà, Txesusu, tànhananàhrà ro komo wya.
11 Como não conseguem entender que não estou falando de pão? Repito: tenham cuidado com o fermento dos fariseus e saduceus”.
12 Àro wyaro tàwyanye enytxatxhe rma, hutwatxownà harha tà, nyamoro ha. Ekeyu hokohra nàrwonàmno hamà, ketxkon hatà, tàwyanye rma. Katamaru wakan hona mpànà xenytxoko katxho rma, ekeyu hokohra nahko hamà. Farysew komo wya ahananàhtoho kom hona mpànà xenytxoko katxho me rma nahko hamà. Saknusew komo wya ahananàhtoho kom hona mpànà xenytxoko katxho me rma nahko hamà, ketxkon hatà, Txesusu nhananàhrà ro komo, tàwyanye rma.
12 Finalmente entenderam que ele não se referia ao fermento do pão, mas ao ensino dos fariseus e saduceus.
13 Taa. Sesaryeya Feryepe màtkoso tetxkon hatà, Txesus komo. Tàtonàr kom me, onà wyaro nkekon hatà, Txesusu, tànhananàhrà ro komo wya. Onok me ryhe naye, Toto me Enusaho, toto komo wya, kekon hatà. Onok me netakyatxowà, kekon hatà, àwyanye.
13 Quando Jesus chegou à região de Cesareia de Filipe, perguntou a seus discípulos: “Quem as pessoas dizem que o Filho do Homem é?”.
14 Onà wyaro nketxhe, anar komo, ketxkon hatà. Xowaw heno we mokro ha, aymomno ynye ro heno we mokro ha, ketxhe haryhe, ohoko, anar komo, ketxkon hatà. Eryeyas heno haxa we mokro ha, ketxhe, anar komo xarha. Xeryemeyas heno haxa we mokro ha, ketxhe, anar komo xarha. Khoryenkomo rwonà yokarymanye ro heno komo kukur haxa we mokro ha, ketxhe, anar komo xarha, ketxkon hatà, ànhananàhrà ro komo.
14 Eles responderam: “Alguns dizem que o senhor é João Batista; outros, que é Elias; e outros, ainda, que é Jeremias ou um dos profetas”.
15 Omnyam haxa, onok me ryhe uro metakyatxowà, kekon hatà, Txesusu, àwyanye.
15 “E vocês?”, perguntou ele. “Quem vocês dizem que eu sou?”
16 Kryestu ryhe omoro, amna wya, kekon hatà, Semaw Petru. Khoryenkom muru rma omoro, tehxem xaxa muru rma omoro, amna wya, kekon hatà, Semaw Petru.
16 Simão Pedro respondeu: “O senhor é o Cristo, o Filho do Deus vivo!”.
17 Semawu y, Xowaw muru y, kekon hatà, Txesusu. Towakryexem me rma haxa manay hamà. Àsok tawro hana. Toto yano mehra àro wyaro màkan hamà, rohoko. Royàm yano me haxa ryhe àro wyaro màkano, kahe yawon yano me mak ha. Noro ryhe rohutwamohson hamà, owya. Àro ke, towakryexem me rma haxa manay hamà, kekon hatà, Txesusu, Petru wya.
17 Jesus disse: “Que grande privilégio você teve, Simão, filho de João! Foi meu Pai no céu quem lhe revelou isso. Nenhum ser humano saberia por si só.
18 Onà wyaro àkehe, owya, kekon xarha tà, àwya. Petru omoro. Tohu katxho me rma nay hamà, oyosotà, Petru katxho. Owya, Kryestu ryhe omoro, Khoryenkom muru omoro, katxho xarha, tohu wyaro rma rha naha, towaxkemà wyaro rma, kekon hatà. Àsok hana romryenon komo weryan ha. Onà wyaro kany me weryatxow hamà, kekon hatà. Kryestu ryhe omoro, Khoryenkom muru rma omoro, kany me rma rha weryatxhe hampànà, romryenon komo, kekon hatà. Àro hoye ro arymahranye ro mak naha hampànà, anhà yohà ymo, awayehtoho komo yohà ymo, kekon hatà, Txesusu, Petru wya.
18 Agora eu lhe digo que você é Pedro, e sobre esta pedra edificarei minha igreja, e as forças da morte não a conquistarão.
19 Rano me ryhe, onà wyaro màkehe, omoro, toto komo wya, kekon xarha tà, àwya. Khoryenkomo mryenon mehra manatxhe hampànà, màkehe, anar komo wya, rano me mak ha. Àro wyaro rma màkehe, omoro, yukryeka hono rma. Àro wyaro rma rha àkehe, uro xarha, kahe yawono, nyamoro hoko, kekon hatà. Khoryenkomo mryenon mehra harha hak nahtxoko, nyamoro ha, ranoto rwonà yawo ro mak ha, àkehe uro, kahe yawono, kekon hatà. Khoryenkomo mryenon me mpànà manatxhe ha, màkehe xarha, anar komo wya, rano me rma rha. Àro wyaro rma màkehe, omoro, yukryeka hono rma. Àro wyaro rma rha àkehe, uro xarha, kahe yawono, nyamoro hoko, kekon hatà. Khoryenkomo mryenon me hak nahtxoko, nyamoro ha, ranoto rwonà yawo ro mak ha, àkehe uro, kahe yawono, kekon hatà, Txesusu, Petru wya.
19 Eu lhe darei as chaves do reino dos céus. O que você ligar na terra terá sido ligado no céu, e o que você desligar na terra terá sido desligado no céu”.
20 Onà wyaro nkekon xarha tà, tànhananàhrà ro komo wya. Kryestu me naha, Txesusu, kahra xaxa mpànà ehtxok ha, toto komo wya, kekon hatà, Txesusu, teryewrye ro, àwyanye.
20 Então ele advertiu a seus discípulos que não dissessem a ninguém que ele era o Cristo.
21 Àro wyaro Petru kom yakoro tàrwonàmàtxhe, noskarymekon harha tà, Txesusu. Twayehtoho rma yokarymekon harha tà, tànhananàhrà ro komo wya. Àtehe ro mak hampànà, Xerusaryen hona, kekon hatà. Thenyehra rma haxa ryeryewhamnohyatxhe hampànà, Xuknewyana yoh komo, horykomo komo rma, Khoryenkom màn yonye ro yoh komo xarha, àyweronàhyamano ynye ro komo xarha, kekon hatà. Yahkotohen hona ramoyathohetxhe xarha hampànà. Rowayhàtxhe, kasanàmyaha harha hampànà. Osorwawo ro enmahàtxhe, kasanàmyaha harha hampànà, kekon hatà, Txesusu, àwyanye.
21 Daquele momento em diante, Jesus começou a falar claramente a seus discípulos que era necessário que ele fosse a Jerusalém e sofresse muitas coisas terríveis nas mãos dos líderes do povo, dos principais sacerdotes e dos mestres da lei. Seria morto, mas no terceiro dia ressuscitaria.
22 Àro ke, meya nyhe txko narày hatà, Petru. Amna yohà y, àro wyaro kahra exko, kekon hatà, àwya. Àro wyaro kahra exko. Oyeryewhamnohpohra nay hamà, Khoryenkomo, àwyanye. Àro wyarohra manay hamà, kekon hatà, Petru, àwya.
22 Pedro o chamou de lado e começou a repreendê-lo por dizer tais coisas. “Jamais, Senhor!”, disse ele. “Isso nunca lhe acontecerá!”
23 Noro wetxe neramay hatà, Txesusu. Onà wyaro nkekon hatà, àwya. Khoryenkomo yoyuknur xehra manay hamà, rowya, kekon hatà. Khoryenkomo yehutwatxho hoye rohra àro wyaro màkano. Toto yehutwatxho hoye ro haxa ryhe àro wyaro màkano, kekon hatà. Satanasà ymo yano me ryhe àro wyaro màkano. Àro ke, onà wyaro àkehe, noro ymo wya. Satanasà y, àtok ha, rohyaye, àkehe, àwya, kekon hatà, Txesusu, Petru wya.
23 Jesus se voltou para Pedro e disse: “Afaste-se de mim, Satanás! Você é uma pedra de tropeço para mim. Considera as coisas apenas do ponto de vista humano, e não da perspectiva de Deus”.
24 Onà wyaro nkekon hatà, Txesusu, tànhananàhrà ro komo wya. Rakoro otonàr komo xe oyehtokonye, onà wyaro ehtxok hampànà, kekon hatà, àwyanye. Osoxanomkahnohtxok hampànà. Oyeryewhamnohtoho komo enàmtxok hampànà. Àro wyaro enàmnye rma, rakoro àtotxok hampànà, kekon hatà, Txesusu, àwyanye.
24 Então Jesus disse a seus discípulos: “Se alguém quer ser meu seguidor, negue a si mesmo, tome sua cruz e siga-me.
25 Anatoko oyeryewhamnohrà komo xehra manatxow hana, toto komo wya, kekon xarha tà, àwyanye. Àro ke, oyekrunhonàr xe manatxow hana, awayehrà kom hona. Oyekrunhonàr xano rma, awayehyatxhe xak mak hampànà, kekon hatà. Àsok haxa hana manatxow ha. Mosoxanomkahnohyatxow haxa hana, twayehso ro, rox oyesnàr kom ke mak ha. Àro wyaro tosoxanomkahnohsomà rma, mekrunhetxhe harha. Karyhe roro harha manatxhe ha, kekon hatà, Txesusu.
25 Se tentar se apegar à sua vida, a perderá. Mas, se abrir mão de sua vida por minha causa, a encontrará.
26 Àsok hana manatxow ha, kekon xarha tà, àwyanye. Tkatxhonke rma haxa manatxow hana. Ohyawonye rma nay hana, anaro rha katxhonano, omeroro, kekon hatà. Àro wyaro thenyehra tkatxhonkemà rma, ohxehra rma manatxhe ha. Karyhe roro harha manatxhe katxho mehra oyehtokonye, ohxehra rma manatxhe ha. Tanàhnohsom me xak mak manatxhe hampànà, kekon hatà. Karyhe roro harha oyehtxoho komo rma, onàhnàn kom me nay hamà. Anaro onàhnàn komo ehxera ro mak nay hamà, kekon hatà, Txesusu.
26 Que vantagem há em ganhar o mundo inteiro, mas perder a vida? E o que daria o homem em troca de sua vida?
27 Amnye nomokyaha hampànà, Toto me Enusaho, kahe yawon kom yakoro, tanoto kom yakoro, kekon xarha tà. Tàyàmà wyaro ehonomnà me xaxa nosonyhehe hampànà. Tomokàtxhe rma, ehenàhno yeryaha hampànà. Anar komo wya, ohxe exetxhàyamo yehemehe hampànà. Anar komo wya haxa ryhe, atxke exetxhàyamotho yehenàhyaha hampànà, kekon hatà, Txesusu.
27 Pois o Filho do Homem virá com seus anjos na glória de seu Pai e julgará cada pessoa de acordo com suas ações.
28 Onà wyaro yaworo xaxa àkehe, owyanye. Toto komo kayaryet me nomokyaha xaxa mak hampànà, Toto me Enusaho, kekon hatà. Àro wyaro noro yomokhàra ro rma haka awayehyatxhe hampànà, omnyamo, kekon hatà. Okukur kom marma ryhe, àwayehpàra rma hak natxhe hampànà. Nyamoro rma, toto komo kayaryet me noro yomohtoho yonyatxhe hampànà, kekon hatà, Txesusu.
28 Eu lhes digo a verdade: alguns que estão aqui neste momento não morrerão antes de ver o Filho do Homem vindo em seu reino!”.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 16, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.