Marcos 2
Khoryenkom Karyehtanà (HIXNT) vs NVT
1 Yake rohra enmahàtxhe, nomokye harha tà, Txesusu. Àpo, Kafahnaw hona nahatakay hatà. Àro ke nekaytay hatà. Mono manay ha, bàn yawo, ketxkon hatà, toto komo.
1 Dias depois, quando Jesus retornou a Cafarnaum, a notícia de que ele tinha voltado se espalhou rapidamente.
2 Àro ke nomohtàkatxownà hatà, àmàn yaka. Toto komo, thenyenohnà komo, nohsamnohtàkatxownà hatà. Esar komo kenyehra rma haxa nehxakon hatà, tahruruhke esnàr ke hatà. Àhotaw xarha, ehxera nehxakon hatà, esar komo. Khoryenkomo rwonà yokarymekon hatà, Txesusu, toto komo wya.
2 Em pouco tempo, a casa onde estava hospedado ficou tão cheia que não havia lugar nem do lado de fora da porta. Enquanto ele anunciava a palavra de Deus,
3 Nomohtxownà hatà, anar komo xarha, 4 komo rma. Tototho yohtxownà hatà, ekehà rma hatà, amusnaxaho rma hatà, tahon hono rma hatà. Txesusu hyaka nekyatxkon hatà.
3 quatro homens vieram carregando um paralítico numa maca.
4 Àhyakatho ro omokhàra mak nehxatxkon hatà, thenyehra rma haxa toto komo yesnàr ke hatà. Àro ke nàmnotho yowtxownà hatà, yaworo. Tàwyanye àhosokatxhe rma, nenàhtotxownà hatà. Amusnaxaho yonàhtotxownà hatà, tahon hono rma hatà.
4 Por causa da multidão, não tinham como levá-lo até Jesus. Então abriram um buraco no teto, acima de onde Jesus estava. Em seguida, baixaram o homem na maca, bem na frente dele.
5 Rohona xaxa nenyatxow hamà, moxamo, kekon hatà, Txesusu, tàhnawo. Àro ke, onà wyaro nkekon hatà, amusnaxaho wya. Kàrà y, kekon hatà. Koseryewhokan hampànà, ayanhànàthàr hoko. Towsah me harha naha, ayanhànàthàrà, kekon hatà.
5 Ao ver a fé que eles tinham, Jesus disse ao paralítico: “Filho, seus pecados estão perdoados”.
6 Àto nehxatxkon hatà, àyweronàhyamano ynye ro kukur komo. Onà wyaro ryhe nehutwetxkon hatà, tàhnawonye.
6 Alguns dos mestres da lei que estavam ali sentados pensaram:
7 Àsoke nkan haryhe mosonà, denytxanàr kom me, ketxkon hatà, tàhnawonye. Khoryenkomo wàràhyaken hamà. Khoryenkom marma ryhe, kanhànàthàyamo yownye me naha. Khoryenkomo wyaro nehutwen hamà, mosonà, ketxkon hatà, tàhnawonye.
7 “O que ele está dizendo? Isso é blasfêmia! Somente Deus pode perdoar pecados!”.
8 Ehutwatxho komo rma hutwekon hatà, Txesusu, tàhnawo. Àro ke, onà wyaro nkekon hatà, àwyanye. Àsok tawro àro wyaro màketxow haryhe, ohnawonye, kekon hatà.
8 Jesus logo percebeu o que eles estavam pensando e perguntou: “Por que vocês questionam essas coisas em seu coração?
9 Rowya, towsah me harha naha, ayanhànàthàrà, katxho ryhe, tkahoryehra nay hamà, owyanye, kekon hatà, àwyanye. Àro wyaro tkahoryehra naha, mosonà wya, amusnaxaho wya, màketxow hamà. Onà wyaro haxa tkahorye nay hamà, owyanye. Asanàmko, ayahon anàmko ha, àtok ha, katxho haxa ryhe, tkahorye rma haxa nay hamà, owyanye, kekon hatà, àwyanye.
9 O que é mais fácil dizer ao paralítico: ‘Seus pecados estão perdoados’ ou ‘Levante-se, pegue sua maca e ande’?
10 Towsah me harha naha, ayanhànàthàrà, kany me mak wehxaha, Toto me Enusah kaxe, kekon hatà. Tano rma yukryeka ho rma ryehtoko, àro wyaro kany me wehxaha, Khoryenkom yano me mak ha, kekon hatà. Àro wyaro kany me hak kehutwamohsosà, owyanye. Moson yeheryanàtho wowyaha hampànà, Khoryenkom yano me ryehutwamohsonàr horà, kekon hatà.
10 Mas eu lhes mostrarei que o Filho do Homem tem autoridade na terra para perdoar pecados”. Então disse ao paralítico:
11 Onà wyaro àkehe, owya, kekon hatà, amusnaxaho wya. Asanàmko, ayahon anàmko ha, omàn yaka àtok ha, kekon hatà, Txesusu, àwya.
11 “Levante-se, pegue sua maca e vá para casa”.
12 Àtoko rma nasanàmye hatà, amusnaxahotho. Sax, ànenyàr kom me nasanàmye hatà. Tahon yanàmye hatà. Kura, nahatakay hatà, àyweroronye. Àro ke noseryehokatxehketxkon hatà. Koo, ketxkon hatà. Ohxe xaxa nay hamà, Khoryenkomo. Xenyhenà rotho rma tenytxowà, ketxkon hatà, tàwyanye rma.
12 O homem se levantou de um salto, pegou sua maca e saiu andando diante de todos. A multidão ficou admirada e louvava a Deus, exclamando: “Nunca vimos nada igual!”.
13 Meya toy xarha tà, Txesusu, Karyeryeya kuthonà yetxehtaka. Toto komo nomohtàkatxownà hatà, àhyaka. Nyamoro hananàhye hatà.
13 Em seguida, Jesus saiu outra vez para a beira do mar e ensinou as multidões que vinham até ele.
14 Taa. Tàtonàr me Ryefe yonyey hatà. Awfew muru rma noro hatà. Nàmno yawo eryewtaxaho nehxakon hatà. Txenyeru yahohtoho yawo rma nehxakon hatà, tkayaryet komo txenyerunu yahosnye ro kaxe. Rakoro omok ha, kekon hatà, Txesusu, àwya. Sax, nasanàmye hatà, Ryefe. Txesus yakoro harha toy hatà.
14 Enquanto caminhava por ali, viu Levi, filho de Alfeu, sentado no lugar onde se coletavam os impostos. “Siga-me”, disse-lhe Jesus, e Levi se levantou e o seguiu.
15 Taa. Ryefe màn yawo nehxakon hatà, Txesusu. Nemtakmekon hatà, tànhananàhrà ro kom yakoro, anar kom yakoro xarha. Thenyehra rma haxa nehxatxkon hatà, toto komo, Txesus yakoro tàtosom komo. Anar komo, tkayaryet komo txenyerunu yahosnye ro me nehxatxkon hatà. Anar komo, atxke natxhe moxamo, katxho ro me nehxatxkon hatà. Omeroro rma nemtakmetxkon hatà, Txesus yakoro, Ryefe màn yaw hatà.
15 Mais tarde, na casa de Levi, Jesus e seus discípulos estavam à mesa, acompanhados de um grande número de cobradores de impostos e outros pecadores, pois eram muitos os que o seguiam.
16 Nenyatxkon hatà, àyweronàhyamano ynye ro komo. Farysew komo rma nyamoro hatà. Txesus komo yemtakmanàrà yonyatxkon hatà. Àro ke, onà wyaro nketxkon hatà, ànhananàhrà ro komo wya. Àsok tawro mokyam yakoro nemtakmeno, ketxkon hatà. Àsok tawro mokyam yakoro nemtakmeno. Atxke natxow hamà, mokyamo, txenyeru yahosnye ro komo rma, atxke natxhe moxamo katxho ro komo xarha, ketxkon hatà, Farysew komo.
16 Quando alguns fariseus, mestres da lei, viram Jesus comer com cobradores de impostos e outros pecadores, perguntaram a seus discípulos: “Por que ele come com cobradores de impostos e pecadores?”.
17 Nenytxatxownà hatà, Txesusu. Àro ke, onà wyaro nkekon hatà, àwyanye. Àsok hana natxow ha, eheryamnà kom ha, kekon hatà. Ohtxemano ynye ro komo hyaka àtohra natxow hamà, enyhoru komo kaxe. Teheryankem kom marma ryhe, àhyakanye tetxhe, kekon hatà. Àro wyaro rma rha, rohyaka omokhàra natxhe, ohxe natxhe moxamo katxho komo. Atxke natxhe moxamo katxho kom haxa ryhe, rohyaka nomokyatxhe. Nyamoro wya rma, rakoro omohtxoko kanye uro komokye, kekon hatà, Txesusu, Farysew komo wya.
17 Ao ouvir isso, Jesus lhes disse: “As pessoas saudáveis não precisam de médico, mas sim os doentes. Não vim para chamar os justos, mas sim os pecadores”.
18 Xowawu nhananàhrà ro komo natahyehnometxkon hatà, tàyweronàhyamatxho kom yawo ro hatà. Àro wyaro rma rha natahyehnometxkon hatà, Farysew komo xarha. Àro ke nomohtxownà hatà, toto komo, Txesusu hyaka. Onà wyaro nketxkon hatà, àwya. Kàyweronàhyamatxho kom yawo ro natahyehnometxhe yohà, Xowawu nhananàhrà ro komo, ketxkon hatà, àwya. Farysewu nhananàhrà ro komo xarha natahyehnometxhe yohà. Onhananàhrà ro kom haxa ryhe, atahyehnomahra natxhe haryhe, ketxkon hatà. Àsok tawro atahyehnomahra natxowà, ketxkon hatà, toto komo, Txesusu wya.
18 Certa vez, quando os discípulos de João e os fariseus estavam jejuando, algumas pessoas vieram a Jesus e perguntaram: “Por que seus discípulos não têm o hábito de jejuar como os discípulos de João e os discípulos dos fariseus?”.
19 Onà wyaro neyuhtxownà hatà, Txesusu. Àsok hana natxow ha, ronhananàhrà ro kom ha, kekon hatà. Thetx yahosnye yakoron komo wyaro natxow hamà. Tàwya thetx yahosnàtoko, tkukur komo yanyekyan hamà, toto. Asahxemtoso nanyekyatxow hamà. Àro ke, tàhyawonye rma hak noro yehtoko, atahyehnomahra natxow hamà, kekon hatà.
19 Jesus respondeu: “Por acaso os convidados de um casamento jejuam enquanto festejam com o noivo? Não podem jejuar enquanto o noivo está com eles.
20 Amnye àhyayenye tehe, àhehtaxaho. Tàhyayenye àtotxhe rma, natahyehnometxhe hxak hakahpa harha, akoronotho komo, toseryehokanàr komo ke mak ha, kekon hatà. Àro wyaro rma rha natxhe, ronhananàhrà ro komo, kekon hatà, Txesusu.
20 Um dia, porém, o noivo lhes será tirado, e então jejuarão.
21 Kuknonano me rma rha, onà wyaro nkekon xarha tà, àwyanye. Rowya ahananàhtoho komo ryhe, wom xenyeno wyaro naha, kekon hatà. Kwomunuthuyamo yenyemrà xe kehtokonye, wom xenyenohnà ke tenyemyatxow hamà. Xenyeno ke haxa kàwyanye enyemnyetoko, notowyan hamà, xenyenotho. Kàwyanye ahxeketxhe rma, notowyan hamà, kwomunuthuyam hoye, amnyehranotho hoye. Tamtak harha nay hamà, ewtarà, kekon hatà. Àro wyaro rma rha, oyweronàhyamatxhotho kom yawo ro rma haxa oyehtokonye, ronytxanàr xehra manatxow hamà, kekon hatà, Txesusu.
21 “Além disso, ninguém remendaria uma roupa velha usando pano novo. O pano novo encolheria a roupa velha e a rasgaria, deixando um buraco ainda maior.
22 Ufa xkunu wyaro xarha naha, rowya ahananàhtoho komo, kekon xarha tà. Àkawawantaxenyeno wyaro rma naha. Àkawawantaxenyen me ufa xkun yehtoko, arkahra tehxatxow hamà, enàthàrànhàr yaka, okno hutxhothonhàr yaka, amnyehranotho yaka, kekon hatà. Àrotho yaka kàwyanye arkantok haxa, tonàthàrà rakehe. Notukwamyaha hxak ha, àkawawantaxenyenotho. Enàthàrà xarha natanàhnohyaha hxak ha, kekon hatà. Xenyeno yaka ryhe tarketxow hamà, kekon hatà. Àro wyaro rma rha, rowya ahananàhtoho kom yawo ro rma haxa oyehtokonye, oyweronàhyamatxhotho kom yawo rohra harha manatxow hamà, kekon hatà, Txesusu, toto komo wya.
22 “E ninguém colocaria vinho novo em velhos recipientes de couro. O vinho os arrebentaria, e tanto o vinho como os recipientes se estragariam. Vinho novo precisa de recipientes novos”.
23 Marataha tetxkon hatà, Txesus komo, hokano ytxoho yawasàn ho hatà. Tàtontokonye rma, nasànasà hohtyatxkon hatà, ànhananàhrà ro komo.
23 Num sábado, enquanto Jesus caminhava pelos campos de cereal, seus discípulos começaram a colher espigas.
24 Nenytxownà hatà, Farysew kukuru komo. Ha y, ketxkon hatà, Txesusu wya. Àsok natxow haryhe, mokyamo, ketxkon hatà. Àsok natxow haryhe. Kàyweronàhyamatxho kom yawo rohra natxow hamà. Hokano ytxoho yawasàn ho, thothoryehra naha, kàwyanye, ketxkon hatà, Farysew komo.
24 Os fariseus lhe perguntaram: “Por que seus discípulos desobedecem à lei colhendo cereal no sábado?”.
25 Onà wyaro haxa nkekon hatà, Txesusu, àwyanye. Khoryenkom karyehtan hutwahra kat manatxowà, Dafe heno kom hoko, kekon hatà. Nyamoro heno xarha, tahyehnàtokonye, kàyweronàhyamatxho kom yawo rohra rma rha nehxatxkon hatà, kekon hatà. Nahyehyatxkonà rma haxa mak hatà. Tànyahrà komo xe rma haxa nehxatxkon hatà, kekon hatà.
25 Jesus respondeu: “Vocês não leram nas Escrituras o que fez Davi quando ele e seus companheiros tiveram fome?
26 Àro ke, Khoryenkom màn yaka nowomye hatà, Dafe heno. Apeyata heno ryhe, Khoryenkom màn yonye ro komo yoh me nehxakon hakahpa tà. Apeyata yehtoko rma haka, nowomye hatà, Dafe heno, Khoryenkom màn yaka, kekon hatà. Towomàtxhe, ekeyu yonahye hatà. Àsoken hana mon nehxakon ha, ekeyu. Khoryenkom yompataka txexahonhàràtho rma mon nehxakon hatà. Khoryenkom màn yonye ro komo yuru marma mon nehxakon hatà. Kàyweronàhyamatxho kom yawo ro nyamoro marma àro yonahyatxkon hatà. Anar komo nenahpàtorà ro mak hatà àro ha. Àrotho rma yonahye hatà, Dafe heno, tahyehrà ke mak hatà. Nàmye xarha tà, takoron komo wya, kekon hatà, Txesusu, Farysew komo wya.
26 Ele entrou na casa de Deus, nos dias em que Abiatar era sumo sacerdote, comeu os pães sagrados que só os sacerdotes tinham permissão de comer e os deu também a seus companheiros”.
27 Onà wyaro nkekon xarha tà, àwyanye. Hokano ytxoho yawasànà wahanonkaye, Khoryenkomo, kekon hatà. Toto komo hokanàr horà ryhe, wahanonkaye, toto komo yowakryenàr horà ryhe. Toto komo yeryehokanàr horàhnà mak wahanonkaye, kekon hatà.
27 Então Jesus disse: “O sábado foi feito por causa do homem, e não o homem por causa do sábado.
28 Àro ke, hokano ytxoho yawasàn yoh me wehxaha, Toto me Enusah kaxe, kekon hatà, Txesusu, Farysew komo wya.
28 Portanto, o Filho do Homem é senhor até mesmo do sábado”.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 2, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.