Lucas 17
Khoryenkom Karyehtanà (HIXNT) vs NTLH
1 Onà wyaro nkekon hatà, Txesusu, tànhananàhrà ro komo wya. Tanhàn hokon me texem me natxow hamà, toto komo, kekon hatà. Àro hokon me txenyetho komo ryhe, tanàhnohsom me rma haxa natxhe hampànà, kekon hatà, Txesusu.
1 Jesus disse aos seus discípulos:
2 Tanhàn hokon me harha bàryekomo yeryhera hak nahtxoko. Romryenon komo rma yeryhera hak nahtxoko, tanhàn hokon me harha. Àro hokon me harha tàwyanye txenyetokonye, ohxehra ro mak natxhe hampànà, kekon hatà. Àro wyaro txeryhera ronye rma twayehnàtokonye, ohxe esnàràtho kom haryhe. Tuna kwaka tànonàtokonye, ohxe esnàràtho kom haryhe. Tohu ymo ke amusmexah me tànonàtokonye, àro wyaro rma twayehnàtokonye, ohxe esnàràtho kom haryhe, kekon hatà, Txesusu, tànhananàhrà ro komo wya.
2 Seria melhor para essa pessoa que ela fosse jogada no mar com uma grande pedra de moinho amarrada no pescoço do que fazer com que um destes pequeninos peque.
3 Ohxe mpànà ehtxoko, kekon xarha tà, àwyanye. Oyowtà wya owàràhyakantokonye, noro eytxoko. Anar me harha tanhànàthàrà yonyan hana, noro ha. Anar me harha àwya xenyetxhe, oseryewhokatxoko, noro yanhànàtho hoko, kekon hatà, Txesusu.
3 Tenham cuidado! Se o seu irmão pecar, repreenda-o; se ele se arrepender, perdoe.
4 Anatoko yake ro owàràhyaketxow hana, noro ha. Àro rma ho yake ro rma rha, onà wyaro nken hana, owyanye. Anar me harha ranhànàtho wenyaha, ken hana, yake ro rma rha, owyanye. Àro wyaro àwya katxhe rma, oseryewhokatxoko, noro yanhànàtho hoko, yake ro rma rha, kekon hatà Txesusu.
4 Se pecar contra você sete vezes num dia e cada vez vier e disser: “Me arrependo”, então perdoe.
5 Onà wyaro nketxkon hatà, Petru komo, 12 komo rma, Kohkomo wya. Khoryenkom hona xeny me nyhe amna txeryko, ketxkon hatà, àwya.
5 Os apóstolos pediram ao Senhor: — Aumente a nossa fé.
6 Onà wyaro haxa neyuhtxownà hatà, Kohkomo. Anatoko Khoryenkom hona menyatxow hana, atxke txko rma, natà txko wyaro rma, mostakna nathàrà txko wyaro rma. Atxke txko noro hona owyanye xenyetoko rma, eryehokano meryatxhe rma, noro yano me mak ha, kekon hatà. Oyuyukyatxhe hampànà, wewe ymo, amoryera ymo, moro ymo. Owyanye, emorurakako, osowaxehtok harha tuna ymo kwaka, katxhe rma, oyoyukyatxhe hampànà, moro ymo, atxke txko Khoryenkom hona owyanye xenyetok mak ha, kekon hatà, Txesusu.
6 E ele respondeu:
7 Àsok hana ayanoto ro komo manotometxow ha, kekon hatà. Anatoko amararàn kom hok ehxe mànyakyatxow hana. Owoknà komo yonyàr hoko ehxe mànyakyatxow haxa hana, kekon hatà. Àhok ehxemotho komo nomokyatxow harha mà, omàn kom yaka. Omokàtxhenye rma, onà wyaro kahra manatxow hamà, àwyanye. Eryewtatxoko txko ha, emtakmaxe, rakoro, kahra manatxow hamà, kekon hatà, Txesusu.
7 Jesus disse:
8 Onà wyaro haxa màketxow hamà, àwyanye. Ronyahrà enyhoryetxoko hxa ha, màketxow hamà. Owomun komo awnuhtxoko hxa ha, ronyahrà sohtxoko hxa ha, màketxow hamà. Amnye memtakmetxhe omnyamo, ryemtakmatxhe mak ha, màketxow hamà, ayanoto ro komo wya, kekon hatà, Txesusu.
8 Claro que não! Pelo contrário, você dirá: “Prepare o jantar para mim, ponha o avental e me sirva enquanto eu como e bebo. Depois você pode comer e beber.”
9 Àwyanye oyoyukutxhenye rma, onà wyaro kahra manatxow hamà. Hàà, àna txko rma, uro txko mewakryetxowà, kahra manatxow hamà, àwyanye, ayanoto ro me esnàr kom ke, kekon hatà, Txesusu.
9 Por acaso o empregado merece agradecimento porque obedeceu às suas ordens?
10 Ayanoto komo wya oyoyuhtoho komo wyaro, Khoryenkomo eyuhtukatxoko, omnyamo, omeroron hoko, kekon xarha tà. Owyanye eyuhtukatxhe rma, onà wyaro katxoko, àwya. Apa y, anhà rma amna, oyoyuknyehnà, katxoko. Amna oyoyukhormehe mak ha katxoko, àwya, kekon hatà, Txesusu, tànhananàhrà ro komo wya.
10 Assim deve ser com vocês. Depois de fazerem tudo o que foi mandado, digam: “Somos empregados que não valem nada porque fizemos somente o nosso dever.”
11 Taa. Asama yarye tetxkonà rma hatà, Txesus komo, Xerusaryen hona. On ho nehxakon hatà, Samarya yamtarà. Mon ho nehxakon hatà, Karyeryeya yamtarà. Àrakataha tetxkon hatà.
11 Jesus continuava viajando para Jerusalém e passou entre as regiões da Samaria e da Galileia.
12 Owto hahnoke ehtokonye, àhyakanye nomokyatxkon hatà, toto komo, 10 kom hatà. Hunmata ymo yawon komo rma mokyam nehxatxkon hatà. Moxe nyhe txko horohtxownà hatà.
12 Quando estava entrando num povoado, dez leprosos foram se encontrar com ele. Eles pararam de longe
13 Teryewrye ro nàrwonàmtxownà hatà. Txesusu y, khananàhnye y, ketxkon hatà. Amna hnàn yaw exko ketxkon hatà.
13 e gritaram: — Jesus, Mestre, tenha pena de nós!
14 Tàwya xenyetxhenye rma, onà wyaro nkekon hatà, Txesusu, àwyanye. Àtoxoko, Khoryenkom màn yonye ro komo hyaka, kekon hatà. Osonyhotatxko ha, àwyanye, kekon hatà, àwyanye. Àro ke totxownà hatà. Tàtonàr kom me rma nenyhotatxownà hatà. Hunmata ymo yawohra harha nehxatxkon hatà.
14 Jesus os viu e disse: Quando iam pelo caminho, eles foram curados.
15 Horohye hatà, ukukur komo, towenyxa mak hatà. Tàwya tonyhotatho yonyetxhe rma, horohye hatà, noro marma mak ha. Nomokye harha tà. Ohxe xaxa nay hamà, Khoryenkomo, kekon hatà, teryewrye ro hatà.
15 E, quando um deles, que era samaritano , viu que estava curado, voltou louvando a Deus em voz alta.
16 Tano me ro rma nehurkay hatà, Txesusu yakrataka. Uro txko menyhoryeno. Ohxe xaxa manaha, kekon hatà, àwya. Samaryayana ryhe mok nehxakon hatà, Xuknewyanahnà rma hatà.
16 Ajoelhou-se aos pés de Jesus e lhe agradeceu.
17 Onà wyaro nkekon hatà, Txesusu. 10 mehra kat nahtxoko, enyhotaxemo komo, kekon hatà. Henta haryhe 9 komo.
17 Jesus disse:
18 Omokhàra natxow hamà. Ohxe xaxa nay hamà, Khoryenkomo, kahra natxow hamà, 9 komo, kekon hatà. Moson marma nomokno hamà, Xuknewyanahnà rma nomokno hamà kekon hatà, Txesusu.
18 Por que somente este estrangeiro voltou para louvar a Deus?
19 Onà wyaro nkekon xarha tà, noro wya, hunmata ymo yawonotho wya. Asanàmko harha, kekon hatà, àwya. Ohxe àtoko. Ohxe harha manaha, rohona owya xenyàr ke mak ha, kekon hatà, Txesusu, àwya.
19 E Jesus disse a ele:
20 Taa. Onà wyaro nketxkon hatà, Farysew kukur komo, Txesusu wya. Àsokentoko nomokyano, Khoryenkomo, kàkayaryet kom me tehtxoho me, ketxkon hatà, àwya.
20 Alguns fariseus perguntaram a Jesus quando ia chegar o Reino de Deus . Ele respondeu:
21 Xenytxoko, moson ha kàkayaryet komo, katxho mehra nomokyaha. Mokro ha kàkayaryet komo, omohsaho rma, katxho mehra rma rha nomokyaha, Khoryenkomo, kekon hatà. Awawonye rma naha, akayaryet komo, Khoryenkomo nànyaketxho rma, kekon hatà, Txesusu, Farysew komo wya.
21 Ninguém vai dizer: “Vejam! Está aqui” ou “Está ali”. Porque o Reino de Deus está dentro de vocês.
22 Onà wyaro nkekon xarha tà, tànhananàhrà ro komo wya. Amnye Toto me Enusaho yomoknàr xe rma haxa manatxhe hampànà, kekon hatà. Omoko hxa ha màketxhe hampànà. Omokhàra mak naha ha, kekon hatà, Txesusu, àwyanye.
22 Então ele disse aos discípulos:
23 Onà wyaro nketxhe rma haryhe, toto komo, owyanye. Nomokyak haxa hatà, Toto me Enusaho, mono nay hatà, ketxhe rma haryhe, owyanye. Tan naha, omohtxoko xenyxe, ketxhe xarha, anar komo, owyanye. Àtohra mpànà ehtxoko, akoronye, kekon hatà, Txesusu.
23 Alguns vão dizer a vocês: “Olhem aqui” ou “Olhem ali”; porém não saiam para procurá-lo.
24 Onà wyaro haxa ryhe nomokyaha hampànà, Toto me Enusaho. Toto komo nenytxehkanàr me mpànà nomokyaha ha, omeroron komo nenyàr me mak ha. Àsok tonyxem me hana nay ha, sasa ha, kekon hatà. Sasa tatoko rma, tonyxem me rma haxa nay hamà, kahe ratokoko. Tawasnye rma haxa tonyxem me nay hamà, sasa. Àro wyaro rma rha, tonyxem me rma haxa mpànà nomokyaha ha, Toto me Enusaho, kekon hatà, Txesusu.
24 Porque, assim como o relâmpago brilha de uma ponta do céu até a outra, assim será no dia em que o Filho do Homem vier.
25 Wahoro htxero teryewhamnohsom me rma haxa naha hampànà, noro ha, thenyehra rma haxa mak ha, kekon xarha tà. Noro xanomkahnohyatxhe hampànà, toto komo, amnyeno rma komo. Amnye haxa nomokyaha harha hampànà, Toto me Enusaho, kekon hatà, Txesusu.
25 Mas primeiro ele precisa sofrer e ser rejeitado pelo povo de hoje.
26 Nowe heno yehtoko tuna ymo yomokàthàrànhàrà wyaro nomokyaha hampànà, kekon hatà.
26 Como foi no tempo de Noé, assim também será nos dias de antes da vinda do Filho do Homem.
27 Àsok hana nehxatxkon ha, nyamoro heno ha, kekon hatà. Tuna ymo yomokhàra ro rma haka, tànyahrà kom hoko nehxatxkon hamà. Thehtanàr kom hoko xarha nehxatxkon hamà. Tànyontanàr kom hoko xarha nehxatxkon hamà, kekon hatà. Tkanawarà ymo kom yaka Nowe heno komo yosonkahàtxhe rma, nomokye hatà, tuna ymo. Toto heno komo yanàhnohtàkay hatà. Àro wyaro rma rha àhoko toto komo yehtoko, nomokyaha hampànà, Toto me Enusaho, kekon hatà, Txesusu.
27 Todos comiam e bebiam, e os homens e as mulheres casavam, até o dia em que Noé entrou na barca. Depois veio o dilúvio e matou todos.
28 Àsok hana nehxatxkon ha, Ryo yehtokon heno kom ha, kekon xarha tà. Àro wyaro rma rha àhoko nehxatxkon hamà, nyamoro heno xarha. Tànyahrà kom hoko nehxatxkon hamà. Twarawantanàr kom hoko xarha nehxatxkon hamà. Bararàn komo homonàr hoko xarha nehxatxkon hamà. Bàn komo yenyàr hoko xarha nehxatxkon hamà, kekon hatà, Txesusu.
28 A mesma coisa aconteceu no tempo de Ló. Todos comiam e bebiam, compravam e vendiam, plantavam e construíam.
29 Sa, nenmahye haxa hatà. Àro rma ho Soknoma hoye toy hatà, Ryo. Àro rma ho nomokye hatà, weheto ymo, kahe yaye. Toh me nehurkay hatà, tatahxem me rma hatà, kekon hatà. Toto heno komo yanàhnohtàkay hatà, àro ymo ha.
29 No dia em que Ló saiu de Sodoma, choveu do céu fogo e enxofre e matou todos.
30 Àro wyaro rma rha àhoko toto komo yehtoko, nosonyhehe hampànà, Toto me Enusaho, kekon hatà, Txesusu.
30 Assim será o dia em que o Filho do Homem aparecer.
31 Noro yomohtoho ho akatxho kom horà àtohra mpànà ehtxok ha, kekon xarha tà. Màmyaye oyehtokonye, omàn kom yaka harha àtohra mpànà ehtxok ha. Akatxho komo yanàr horà àtohra ehtxoko, kekon hatà. Amararàn kom hoko oyehtokonye, eramahra mpànà ehtxok ha.
31 Aí quem estiver em cima da sua casa, no terraço, desça, e fuja logo, e não perca tempo entrando na casa para pegar as suas coisas. E quem estiver no campo não volte para casa.
32 Ryo hetx heno yeramatxhàrànhàrà hutwahkahpàra ehtxoko, kekon hatà, Txesusu.
32 Lembrem da mulher de Ló.
33 Tekrunhotxahke oyehtokonye, awayehyatxhe xak mak hampànà. Awayehrà komo xehra rma oyehtokonye, awayehyatxhe xak mak hampànà, kekon hatà. Tosoxanomkahnohsom me oyehtokony haxa, mekrunhetxhe harha hampànà. Awayhàtxhenye rma, karyhe roro harha manatxhe hampànà, kekon hatà, Txesusu.
33 A pessoa que procura os seus próprios interesses nunca terá a vida verdadeira; mas quem esquece a si mesmo terá a vida verdadeira.
34 Onà wyaro àkehe, owyanye, kekon xarha tà. Noro yomohtoho ho, kohsaya àto rye nànàkyatxow hana, toto komo, asako. Anaro, tanàmsom me mpànà naha ha. Anaro haxa ryhe, tànomsom me mpànà naha ha, kekon hatà, Txesusu.
34 Naquela noite duas pessoas estarão dormindo numa mesma cama. Eu afirmo a vocês que uma será levada, e a outra, deixada.
35 Àto rye xerye kyatxow hana, woràskomo, asako. Anaro, tanàmsom me mpànà naha ha. Anaro haxa ryhe, tànomsom me mpànà naha ha, kekon hatà, Txesusu.
35 Duas mulheres estarão moendo trigo juntas: uma será levada, e a outra, deixada.
36 Àto rye bararàn kom hoko natxow hana, toto komo, asako. Anaro, tanàmsom me mpànà naha ha. Anaro haxa ryhe, tànomsom me mpànà naha ha, kekon hatà, Txesusu.
36 [Naquele dia, dois homens estarão trabalhando na fazenda: um será levado, e o outro, deixado.]
37 Amna yohà y, henta ryhe tànomsom komo yosarà naye, ketxkon hatà, ànhananàhrà ro komo. Henta ryhe tànomsom komo yosarà naye, ketxkon hatà. Kuknonano me haxa neyuhtxownà hatà, Txesusu. Henta ya hana nohsamnohyatxow ha, kwatxenama kom ha, kekon hatà. Àmataxahotho hyaka nohsamnohyatxow hamà. Àro wyaro rma rha atxke ehxemotho komo hyaka nomokyaha hampànà, anàhnohtàkany komo, kekon hatà, Txesusu.
37 Então os discípulos perguntaram: — Senhor, onde vai ser isso? Ele respondeu:
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 17, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.