Lucas 14
Khoryenkom Karyehtanà (HIXNT) vs NVT
1 Anaro hokano ytxoho yawasàn ho ryhe, toy hatà, Txesusu, horykomo màn yaka. Farysew kukur komo yoh me nehxakon hatà, noro ha. Àmàn yaka rma emtakmaxe toy hatà, Txesusu. Àto rma rha nehxatxkon hatà, àyweronàhyamano ynye ro kukur komo, Farysew kukur komo xarha. Txesusu yonytxehketxkon hatà, nyamoro ha.
1 Certo sábado, Jesus foi comer na casa de um líder fariseu, onde o observavam atentamente.
2 Àto rma rha nehxakon hatà, toto. Ekeh me rma haxa nehxakon hatà, xoxo ymo wya hatà. Txesusu hyaka nomokye hatà.
2 Estava ali um homem com o corpo muito inchado.
3 Onà wyaro nkekon hatà, Txesusu, àton komo wya. Kàyweronàhyamatxho kom yawo ro tehxorye tehxatxow hamà, kekon hatà. Àsok kat wehxano, owyanye, àro yawo ro ryehtxoho me. Hokano ytxoho yawasàn ho àsok kat wehxano. Onyhoryeno kat weryano. Onyhoryeno yhera kat wehxano, owyanye, kekon hatà, Txesusu, àwyanye.
3 Jesus perguntou aos fariseus e aos especialistas da lei: “A lei permite ou não curar no sábado?”.
4 Eyukhura mak nehxatxkon hatà, nyamoro ha. Àro ke toto yahosày hatà, Txesusu. Nenyhoryey hatà. Ohxe àtoko, kekon hatà, àwya.
4 Eles nada responderam, e Jesus tocou no homem enfermo, o curou e o mandou embora.
5 Onà wyaro nkekon xarha tà, àton komo wya. Àsok hana manatxow ha, hokano ytxoho yawasàn ho, kekon hatà. Tuna yonà ymo yaka owoknà komo yehurkatxhe, anàmpàra kat manatxowà. Àna matà, amamehra manàmyatxow hamà, hokano ytxoho yawasàn ho rma, kekon hatà, Txesusu, àwyanye.
5 Depois, perguntou a eles: “Qual de vocês, se seu filho ou seu boi cair num buraco, não se apressará em tirá-lo de lá, mesmo que seja sábado?”.
6 Noro yoyukhura nehxatxkon hatà.
6 Mais uma vez, não puderam responder.
7 Farysew nanyeketxhàyamo yonyakon hatà, Txesusu. Ehonomnà komo yahon hona neryewtetxkon hatà. Àro wyaro rma newahrokotetxkon hatà.
7 Quando Jesus observou que os convidados para o jantar procuravam ocupar os lugares de honra à mesa, deu-lhes este conselho:
8 Anatoko ayanyekyatxow hana, thehtaxemà, kekon hatà. Asahxemtoso ayanyekyatxow hana. Àsoken hona ryhe meryewtetxowà, ehonomnà komo yahon hona katà, kekon hatà. Àna matà, àrohnà hona eryewtatxoko. Àsok tawro hana. Anyehxah me rma rha nay hana, anaro, horykomo ymo, oyohon komo rma haxa, kekon hatà.
8 “Quando você for convidado para um banquete de casamento, não ocupe o lugar de honra. E se chegar algum convidado mais importante que você?
9 Ehonomnà komo yahon hona oyeryewtatxheny haxa, ohyakanye nomokyan hamà, ayanyeknyenhàyamo. Ayahonàhnà moro ken hamà, owyanye, kekon hatà. Moson yahon haxa moro ken hamà, ayanyeknyenhàyamo. Àro ke atxke tonyxem me manatxow hamà, esnakan komo yahon hona harha oyeryewtanàr komo ke, kekon hatà, Txesusu.
9 O anfitrião virá e dirá: ‘Dê o seu lugar a esta pessoa’, e você, envergonhado, terá de sentar-se no último lugar da mesa.
10 Onà wyaro haxa ehtxoko. Anyehxah me oyehtokonye, esnakan komo yahon hona ryhe eryewtatxoko. Àro wyaro oyehtokonye, onà wyaro nken hamà, ayanyeknyenhàyamo, owyanye, kekon hatà. Hoymo y, on hona haxa ryhe eryewtako, ehonomnà komo yahon hona, ken hamà, owyanye. Àro wyaro àwya katxhe rma, ehonomnà me oyonyatxow hamà, àton komo, ayakoronye tasahxemtosom komo rma, kekon hatà, Txesusu.
10 “Em vez disso, ocupe o lugar menos importante à mesa. Assim, quando o anfitrião o vir, dirá: ‘Amigo, temos um lugar melhor para você!’. Então você será honrado diante de todos os convidados.
11 Ehonomnà me oyosonyetokonye, norohnàtho me harha oyeryatxhe hampànà, Khoryenkomo, kekon hatà. Norohnàtho me haxa oyosonyetokonye, ehonomnà me harha oyeryatxhe hampànà, noro ha, kekon hatà, Txesusu, àton komo wya.
11 Pois os que se exaltam serão humilhados, e os que se humilham serão exaltados”.
12 Onà wyaro nkekon xarha tà, Farysewu wya, tanyeknyenhàrà wya. Owya ahxemtono ynyetoko, toto komo manyekyatxow hamà, kekon hatà. Manyekyatxow hamà, axan komo, oyowtà komo xarha, okukur komo xarha, tkatxhonkemà ro komo xarha. Nyamoro rma ayanyekyatxhe xarha, kekon hatà. Amnye asahxemtoso ayanyekyatxhe ha. Àro wyaro owya tahxemtothàyamo yehemetxow hamà, nyamoro ha, kekon hatà. Onà wyaro haxa àkehe, owya. Àro wyaron kom marmahnà anyehko, kekon hatà, Txesusu.
12 Então Jesus se voltou para o anfitrião e disse: “Quando oferecer um banquete ou jantar, não convide amigos, irmãos, parentes e vizinhos ricos. Eles poderão retribuir o convite, e essa será sua única recompensa.
13 Norohnàtho komo xarha anyehko, àkatxhomnà ro komo rma, ekeh komo xarha, àhrohnà ro komo xarha, enhunu ro komo xarha, kekon hatà.
13 Em vez disso, convide os pobres, os aleijados, os mancos e os cegos.
14 Àsok tawro hana. Ehemahra ro mak natxow hamà, nyamoro ha, owya, norohnàtho me tesnàr komo ke mak ha. Oyowakryehe mak hampànà, Khoryenkomo, kekon hatà. Amnye, owya nyamoro yowakryetxhàràtho yehemehe hampànà, noro ha, owya. Àwayehxemo kom waye tàwya enyhoru komo yanàmnàtoko, nehemehe hampànà, owya, kekon hatà, Txesusu.
14 Assim, na ressurreição dos justos, você será recompensado por ter convidado aqueles que não podiam lhe retribuir”.
15 Àro wyaro tàwya enytxatxhe rma, onà wyaro nkekon hatà, toto, tasahxemtosom komo kukuru rma. Khoryenkom yowto ho tasahxemtosom me kehtoko, towakryexem me rma haxa tehxan hamà, kekon hatà, Txesusu wya.
15 Ao ouvir isso, um homem que estava à mesa com Jesus exclamou: “Feliz será aquele que participar do banquete no reino de Deus!”.
16 Kuknonano me haxa nàrwonàmye hatà, Txesusu. Horykomo wyaro nay hamà, Khoryenkomo, ahxemtono ynyenhàrà wyaro mak ha, kekon hatà. Àsok hana ahxemtono yeryey ha, horykomo ha. Nyahà ymo yeryey hatà. Àro ke toto komo yanyekye hatà, thenyenohnà kom hatà, kekon hatà, Txesusu.
16 Jesus respondeu com a seguinte parábola: “Certo homem preparou um grande banquete e enviou muitos convites.
17 Ahxemtono ytxoho hahnok ehtoko, tanoto nyakye hatà, horykomo, nyah màtmatxhàyamo hyaka. Omohtxok hatà, tasahxemtetxow haxa hatà, kekon hatà, anoto, àwyanye, kekon hatà, Txesusu.
17 Quando estava tudo pronto, mandou seu servo dizer aos convidados: ‘Venham, o banquete está pronto’.
18 Tàtonàr komo xehra mak nehxatxkon hatà, nyamoro ha, omeroro. Àro ke noskarymetxkonà rma haryhe tà, horykomo yanoto wya, kekon hatà. Onà wyaro htxero nkekon hatà, anaro. Romararànà wehekahtyako, kekon hatà. Omokhàra wehxan hamà, romararànà yonyxe rotonàr ke, kekon hatà. Omokhàra ryehtxoho hoko ewakàhkahpàra hak nahko, horykomo, kekon hatà, noro ha, anoto wya, kekon hatà, Txesusu.
18 Mas todos eles deram desculpas. Um disse: ‘Acabei de comprar um campo e preciso inspecioná-lo. Peço que me desculpe’.
19 Onà wyaro xarha nkekon hatà, anaro. 10 me faka wehekahtyako, ranoto me ehtxoho me, kekon hatà. Omokhàra wehxan hamà, faka yonyxe rotonàr ke, kekon hatà. Omokhàra ryehtxoho hoko ewakàhkahpàra hak nahko, horykomo, kekon hatà, noro ha, anoto wya, kekon hatà, Txesusu.
19 Outro disse: ‘Acabei de comprar cinco juntas de bois e quero experimentá-las. Sinto muito’.
20 Onà wyaro xarha nkekon hatà, anaro. Tàhyem harha uro. Àro ke omokhàra wehxan hamà, kekon hatà, noro ha, horykomo yanoto wya, kekon hatà, Txesusu. Àro wyaro noskarymetxkonà rma haryhe tà, nyah màtmatxhàyamo, tàtonàr komo xehra tesnàr komo ke, kekon hatà, Txesusu.
20 Ainda outro disse: ‘Acabei de me casar e não posso ir’.
21 Àro ke, horykomo hyaka harha toy hatà, anoto, kekon hatà. Omokhàra nyamoro yehtxoho yokarymatxehkay hatà, àwya. Ewakhàra rma haxa nehxakon hatà, horykomo, nyamoro hoko, tomoknàr komo xehra esnàr komo ke mak ha, kekon hatà.
21 “O servo voltou e informou a seu senhor o que tinham dito. Ele ficou furioso e ordenou: ‘Vá depressa pelas ruas e becos da cidade e convide os pobres, os aleijados, os cegos e os mancos’.
22 Àro ke toy hatà, anoto, kekon hatà. Amnye nomokye harha tà. Onà wyaro nkekon hatà, horykomo wya. Rohà y, norohnàtho komo wekno ha, orwon yawo ro mak ha, kekon hatà. Omàn yanohkahra mak natxhe, nyamoro ha. Anaro yosar komo rma hak nay hamà, kekon hatà, anoto, horykomo wya, kekon hatà, Txesusu.
22 Depois de cumprir essa ordem, o servo informou: ‘Ainda há lugar para mais gente’.
23 Àro ke, onà wyaro nkekon xarha tà, horykomo, tanoto wya. Meya àtoko, owto hoye, àmàtkoko rma, enatokoko rma, kekon hatà. Àton komo xarha anyehtxa ha. Omohtxoko rma haxa mak hatà, horykomo màn yaka, màkehe ha, àwyanye, monyen komo wya, kekon hatà. Asahxemtoso omohtxok hatà, màkehe ha, àwyanye, tanohke ro rma haxa romànà yehtxoho me, kekon hatà, horykomo, tanoto wya, kekon hatà, Txesusu.
23 Então o senhor disse: ‘Vá pelas estradas do campo e junto às cercas entre as videiras e insista com todos que encontrar para que venham, de modo que minha casa fique cheia.
24 Àsok hana natxow ha, ronanyeketxhàyamotho, tomoknàrà xanhànàtho komo rma, kekon xarha tà, horykomo. Rakoro asahxemtohra ro mak natxhe hampànà, kekon hatà, horykomo, tanoto wya, kekon hatà. Horykomo wyaro rma rha norohnàtho komo yanyekyaha, Khoryenkomo, towto hona, kekon hatà, Txesusu.
24 Pois nenhum dos que antes foram convidados provará do meu banquete’”.
25 Taa. Txesus yakoro tetxkon hatà, toto komo, thenyenohnà komo. Àwetxenye neramay hatà, Txesusu. Onà wyaro nkekon hatà, àwyanye.
25 Uma grande multidão seguia Jesus, que se voltou para ela e disse:
26 Àsok hana manatxow ha, kekon hatà. Ronhananàhrà ro me oyesnàr komo xe manatxow hana. Ronhananàhrà ro me oyehtokonye, onà wyaro ehtxok hampànà, kekon hatà. Okukur komo hnànàytxoho yoho rma haxa rox ehtxok hampànà, oyàm komo hnànàytxoho yoho rma haxa mak ha, oyon komo hnànàytxoho yoho rma haxa mak ha, ohetx komo hnànàytxoho yoho rma haxa mak ha, onyo komo hnànàytxoho yoho rma haxa mak ha, ohokyamo hnànàytxoho yoho rma haxa mak ha, oyowtà komo hnànàytxoho yoho rma haxa mak ha, owosàn komo hnànàytxoho yoho rma haxa mak ha, oyeheka komo hnànàytxoho yoho rma haxa mak ha, rox ehtxok hampànà, kekon hatà. Rohnànàytxoho yoho nyhe nyamoro xe oyehtokony haxa, ronhananàhrà mehra ro mak manatxhe ha, kekon hatà. Oyotàhnànàytxoho yoho xarha, rox ehtxok hampànà. Rohnànàytxoho yoho nyhe osox oyehtokony haxa, ronhananàhrà mehra ro mak manatxhe ha, kekon hatà, Txesusu, toto komo wya.
26 “Se alguém que me segue amar pai e mãe, esposa e filhos, irmãos e irmãs, e até mesmo a própria vida, mais que a mim, não pode ser meu discípulo.
27 Onà wyaro nkekon xarha tà, àwyanye. Oyeryewhamnohtoho komo enàmtxok hampànà, kekon hatà. Àro wyaro enàmnye rma, rakoro àtotxok hampànà, ronhananàhrà ro me oyehtxoho menye. Oyeryewhamnohtoho komo yonàmpàra oyehtokony haxa, ronhananàhrà mehra ro mak manatxhe ha, kekon hatà, Txesusu, toto komo wya.
27 E, se não tomar sua cruz e me seguir, não pode ser meu discípulo.
28 Krawame rakoro ototho komo thutwahorye mak naha, owyanye, kekon xarha tà. Àsok hana natxow ha, nàmno ymo yeny kom ha. Nàmno ymo yenyàr xe tehtokonye, wahoro htxero onà wyaro nehutwetxow hamà, kekon hatà. Rotxenyerunu yoho rma haxa tehetàhke naye, romànà, ketxow hamà. Tàwyanye etxehtohra ro rma haka, àro wyaro nehutwetxow hamà. Tàtxenyerun komo yoho rma haxa tehetàhke ehtoko, txeryhera natxow hamà, kekon hatà.
28 “Quem começa a construir uma torre sem antes calcular o custo e ver se possui dinheiro suficiente para terminá-la?
29 Tàwyanye txenyetok haxa àtàhkahra natxow hamà, tehetàhke rma haxa esnàr ke, kekon hatà. Àro ke newnohyatxow hamà, anar komo, àtàhkahra esnàr komo ke mak ha.
29 Pois, se completar apenas os alicerces e ficar sem dinheiro, todos rirão dele,
30 Tàwyanye àtàhkahnàtho yonyetxhe rma, onà wyaro nketxhe hampànà. Owyanye ymo hxako, ketxhe hampànà. Bàn komo yetxehtetxok haryhe mà, mokyamo, ketxhe hampànà. Àtàhkahra yxak mak nehxatxok hamà, ketxhe hampànà, xeny komo, nyamoro hoko, kekon hatà. Àro wyaro newnohyatxhe hampànà. Àro ke, tàwyanye etxehtohra ro rma haka, tehetàhke ehtxoho thutwahorye nay hamà. Àro wyaro rma rha, rakoro otohra ronye rma haka, krawame ototho komo thutwahorye naha, kekon hatà, Txesusu.
30 dizendo: ‘Esse aí começou a construir, mas não conseguiu terminar!’.
31 Waha me owto yoh komo totho wyaro xarha nay hamà, kekon xarha tà. Anaro owto yoh kom yakoro tatarymantokonye, wahoro htxero nehutwetxow hamà, owto yoh komo, kekon hatà. Tàtohra ronye rma haka, onà wyaro nketxow hamà. Twahak hana natxow ha, kàmryenon kom yakenonà, waha kom yakenonà, ketxow hamà. 10 mew me marma natxow hamà, ketxhe xarha. Kxanhànà mryenon kom yakenon haxa ryhe, 20 mew me natxow hatà, ketxhe xarha. Àsoke ryhe tehxatxowà, ketxhe xarha. Kàwyam katà tarymetxowà, nyamoro haxa katà karymetxowà, ketxow hamà, owto yoh komo, tàtohra ronye rma haka, kekon hatà, Txesusu.
31 “Ou que rei iria à guerra sem antes avaliar se seu exército de dez mil poderia derrotar os vinte mil que vêm contra ele?
32 Anatoko, onà wyaro nketxow hana. Karymetxow hamà, nyamoro ha, ketxow hana. Àro wyaro tàwyanye tatoko, waha me àtohra natxow hamà. Tanoto kom haxa nyakyatxow hamà, tàxanhàn komo hyaka, kekon hatà. Moxe rma haxa nyamoro yehtoko, àhyakanye nànyakyatxow hamà. Amna wahar mehra ehtxoko kaxe nànyakyatxow hamà. Àsoke ryhe amna yesnàr xe manatxowà, amna wahar mehra oyehtxoho menye, kaxe nànyakyatxow hamà, owto yoh komo, kekon hatà, Txesusu.
32 E, se concluir que não, o rei enviará uma delegação para negociar um acordo de paz enquanto o inimigo está longe.
33 Àro wyaro rma rha, rakoro otohra ronye rma haka, krawame ototho komo thutwahorye naha. Otohra ronye rma haka, onà wyaro tkahorye naha, kekon hatà. Rokatxho hnàn yawohra ro mak wehxan hamà, moson yakoro rototho me, tkahorye naha. Akatxho komo hnàn yawo rma oyehtokonye, ronhananàhrà mehra ro mak manatxhe ha, kekon hatà, Txesusu, toto komo wya.
33 Da mesma forma, ninguém pode se tornar meu discípulo sem abrir mão de tudo que possui.
34 Onà wyaro nkekon xarha tà, àwyanye. Àsok hana nay ha, xura ha, kekon hatà. Ohxe nay hamà. Anatoko nanhànten hana. Tanhàntatxhe rma, ohxehra ro mak nay hamà. Xura me harha txeryhen me nay hamà, kekon hatà.
34 “O sal é bom para temperar, mas, se perder o sabor, como torná-lo salgado outra vez?
35 Àrotho rma, datàr komo yaxeronoryehra nay hamà, anhàntaxah me tesnàr ke mak ha. Tarymaxem me haxa nay hamà, àrotho, kekon hatà. Àro wyaro rma rha, atxke harha oyesnàr kom hona mpànà xenytxoko. Uro enytxatxoko, thanak oyehtokonye. Àhanahra kat manatxowà, kekon hatà, Txesusu, toto komo wya.
35 O sal sem sabor não serve nem para o solo nem para adubo; é jogado fora. Quem é capaz de ouvir, ouça com atenção!”.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 14, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.