Lucas 11
Khoryenkom Karyehtanà (HIXNT) vs NTLH
1 Anato tehtoko, Khoryenkom yakoro nàrwonakon hatà, Txesusu. Atàknatxhe rma, onà wyaro nkekon hatà, ànhananàhrà ro komo kukuru, àwya. Amna yohà y, kekon hatà. Àsoke ryhe amna nàrwonano, Khoryenkom yakoro. Uhutwamohsoko, amna wya, kekon hatà. Àro rma hutwamohsoy hatà, Xowaw heno, tànhananàhrà rotho komo wya. Àro wyaro rma rha uhutwamohsoko, amna wya, kekon hatà.
1 Um dia Jesus estava orando num certo lugar. Quando acabou de orar, um dos seus discípulos pediu: — Senhor, nos ensine a orar, como João ensinou os discípulos dele.
2 Khoryenkom yakoro orwonàmnàtokonye, onà wyaro katxoko, kekon hatà, Txesusu, àwyanye. Apa y, enyhoru ro me naha, Khoryenkomo, kanye ro me hak nahtxoko, toto komo, omeroro, ohoko, katxoko. Apa y, amamehra nyhe rma hak oyonytxowà, toto komo, tkayaryet kom me harha, katxok xarha.
2 Jesus respondeu:
3 Apa y, emahona ro amna ànyahmako, katxok xarha.
3 Dá-nos cada dia o alimento
4 Apa y, oseryewhokako, amna yanhànàtho hoko, katxok xarha. Apa y, amna xehra toto komo yexetxhe, amna xarha noseryewhokehe, àhokonye, àro ke oseryewhokako, amna hoko, katxok xarha. Apa y, anhà nkukmahtor me amna txeryko, katxok xarha. Àro wyaro rma Khoryenkom yakoro orwonàmtxoko, kekon hatà, Txesusu, tànhananàhrà ro komo wya.
4 Perdoa os nossos pecados,
5 Kuknonano me nàrwonàmye xarha tà, tàwya Khoryenkomo hutwamohsotho me, koyuknye ro me noro hutwamohsotho me. Àsok hana manatxow ha, kekon hatà, tànhananàhrà ro komo wya. Anatoko onà wyaro manatxow hana. Kohsarakatawo màtetxow hana, axan komo hyaka. Onà wyaro màketxow hana, àwya. Hoymo y, ekeyu tàmko, rowya, màketxow hana. 3 me rma tàmko,
5 Então Jesus disse aos seus discípulos:
6 rohyawo ehxera esnàr ke, rohyaka hawana yomoknàr ke, màketxow hana, axan komo wya, kekon hatà, Txesusu.
6 É que um amigo meu acaba de chegar de viagem, e eu não tenho nada para lhe oferecer.”
7 Àsok hana oyoyukyatxow ha, noro ha. Rompakahra exko kahra nay hamà, bàn yaye ro. Romàn mak wahuno ha kahra nay hamà. Nànàhtxow mak ha, rohokyamo, kahra nay hamà. Asanàmpàra wehxaha kahra nay hamà. Anyahrà yàmpàra wehxaha kahra nay hamà, kekon hatà, Txesusu.
7 — E imaginem que o amigo responda lá de dentro: “Não me amole! A porta já está trancada, e eu e os meus filhos estamos deitados. Não posso me levantar para lhe dar os pães.”
8 Onà wyaro haxa nay hamà, noro ha. Nasanàmyan hamà. Àx oyehtxoho komo yàmyan hamà. Àsok tawro hana. Axan kom me tehtxoho hoye rohra hana oyoyukyatxow ha. Teryewrye ro rma haxa orwonàmtoho kom hoye ro ryhe, oyoyukyatxow hamà, kekon hatà, Txesusu.
8 Jesus disse:
9 Onà wyaro àkehe, owyanye, kekon xarha tà. Apa y, uro ewakryeko kany me ehtxoko. Uro ewakryeko kany me oyehtokonye rma, oyowakryetxhe xaxa mak hampànà, Khoryenkomo, kekon hatà. Apa y, uhutwamohsoko, rowya, kany me ehtxok xarha. Uhutwamohsoko, rowya, kany me oyehtokonye rma, hutwamohsehe xaxa mak hampànà, noro ha, owyanye, kekon hatà. Àsok hana natxow ha, bàn yawon kom ha. Bàn komo hotar hoko, tey tey tey tawro yonytxatxhe rma, nahurmaketxow hamà. Àro wyaro rma rha, tàwya oyonytxatxhenye rma, oyoyukyatxhe xaxa mak hampànà, Khoryenkomo, kekon hatà, Txesusu.
9 Por isso eu digo: peçam e vocês receberão; procurem e vocês acharão; batam, e a porta será aberta para vocês.
10 Àsok tawro hana. Uro ewakryeko kany komo rma, towakryexem me harha natxow hamà. Uhutwamohsoko, rowya, kany komo xarha, hutwetxow harha mà. Tey tey tey kany komo xarha, toyuhsom me harha natxow hamà, kekon hatà, Txesusu.
10 Porque todos aqueles que pedem recebem; aqueles que procuram acham; e a porta será aberta para quem bate.
11 Àsok hana manatxow ha, kekon xarha tà. Thohke manatxow hana. Àsok hana omur komo meyukyatxow ha. Apa y, kana txko tàmko, rowya, kany me ehtokonye, okoye yàmpàra manatxow hamà, àwyanye, kekon hatà, Txesusu.
11 Por acaso algum de vocês será capaz de dar uma cobra ao seu filho, quando ele pede um peixe?
12 Apa y, àhme tàmko, rowya, kany me xarha ehtokonye, txekerye yàmpàra manatxow hamà, àwyanye, kekon hatà.
12 Ou, se o filho pedir um ovo, vai lhe dar um escorpião?
13 Enyhoru marma màmyatxow hamà, ohokyamo wya. Àro wyaro rma manatxhe, omnyamo, anhà komo rma. Àsok haxa hana nay ha, oyàm kom ha, kahe yawono rma. Oyohonye rma haxa enyhoru yàmnye ro me nay hamà. Owyanye, oyokato tàmko, rowya, katxhe rma, tokato rma yàmyaha ha, noro ha, owyanye.
13 Vocês, mesmo sendo maus, sabem dar coisas boas aos seus filhos. Quanto mais o Pai, que está no céu, dará o Espírito Santo aos que lhe pedirem!
14 Worokyamo yowye hatà, Txesusu, toto hyaye. Àrwomnà ro me toto yeryakon hatà, worokyamo. Tàhyaye otowàtxhe rma, nàrwonàmye harha tà, toto. Noseryehoketxkon hatà, toto komo.
14 Jesus estava expulsando de certo homem um demônio que não o deixava falar. Quando o demônio saiu, o homem começou a falar. A multidão ficou admirada,
15 Onà wyaro nketxkonà rma haryhe tà, ukukur komo. Bewsekmu yano me xaxa we nowyaha ha, mokro, ketxkon hatà. Worokyamo yohà ymo yano me towsom me nay hamà, worokyamo, ketxkon hatà.
15 mas alguns disseram: — É
16 Onà wyaro nketxkon xarha tà, anar komo, Txesusu wya. Kahe yawon yahoxetà xenyhoko, amna wya, yaworo xaxa manay hamà katxho me, amna wya, ketxkonà rma haryhe tà. Noro yahoxetà kukmanàr xe rma nehxatxkon haryhe tà.
16 Outros, querendo conseguir alguma prova contra Jesus, pediam que ele fizesse um milagre para mostrar que o seu poder vinha de Deus.
17 Atxke ehutwatxho komo hutwekon mak hatà, Txesusu. Àro ke, onà wyaro nkekon hatà, àwyanye. Àsok hana natxow ha, owto hon kom ha, kekon hatà. Tosoyxemà ro me tehtokonye, natanàhnohyatxow hamà, owto hon heno komo. Àsok hana natxow ha, àro rye yawon komo xarha, kekon hatà. Tosoyxemà ro me tehtokonye, natakhahyatxow hamà, àro rye yawonotho komo, kekon hatà.
17 Mas Jesus, conhecendo os pensamentos deles, disse:
18 Àro wyaro rma rha, tosoyxemà ro me tehtokonye, Satanasà ymo heno komo yatanàhnohràtho haryhe mà. Bewsekmu yano me worokyamo yownye me ryehtoko, worokyamo yosoynyàràtho kom haryhe mà, kekon hatà, Txesusu.
18 Se o reino de Satanás tem grupos que lutam entre si, como continuará a existir? Vocês dizem que é Belzebu que me dá poder para expulsar demônios.
19 Okukur komo xarha, worokyamo yowyatxow hatà, kekon xarha tà. Àsok tawro hana. Bewsekmu yano me amna nowyaha kahra natxow hamà, nyamoro ha. Àro ke, Bewsekmu yano me towsom me nay hamà, worokyamo, tatoko rma owyanye, yaworohra mak màketxhe ha, ketxow hamà, okukur komo rma, owyanye, kekon hatà.
19 Mas, se é assim, quem dá aos seguidores de vocês o poder para expulsar demônios? Assim, os seus próprios seguidores provam que vocês estão completamente enganados.
20 Khoryenkom yahoxet yano me haxa ryhe, worokyamo yowrà hoko wehxaha. Noro yano me townye me ryehtoko, onà wyaro kany me rma nay hamà, Khoryenkomo, owyanye. Akayaryet kom me naha, mosonà, ronànyaketxho, kany me nay hamà, owyanye, kekon hatà, Txesusu.
20 Na verdade é pelo poder de Deus que eu expulso demônios, e isso prova que o
21 Àsok hana nay ha, horykomo ha. Tahoxerye ymo rma haxa nay hamà, kekon hatà. Tàyehryenke xarha nay hamà. Bànà rma yonyan hamà, waha komo yowomrà hona, kekon hatà. Àro ke ohxe nay hamà, àkatxho. Arhàn me rma nay hamà, kekon hatà.
21 — Quando um homem forte e bem-armado guarda a sua própria casa, tudo o que ele tem está seguro.
22 Anatoko nomokyan hana, toto ymo. Bàn yonyetho yoho rma haxa tahoxerye nay hamà, noro ymo ha. Àro ke, bàn yonyetho yarymen hamà. Nàyehryenkehe xarha. Ryehrye ke kekurunhehe kanyetho rma kurunkehe. Nàyehryenkehe, omohsaho ymo. Àkatxhothàr xarha yaryaha. Tkatxho me harha neryaha, kekon hatà. Àro wyaro rma rha, rowya worokyamo yownàtoko, Satanas komo warymen hamà, kekon hatà, Txesusu.
22 Mas, quando um homem mais forte o ataca e vence, leva todas as armas em que o outro confiava e reparte tudo o que tomou dele.
23 Àsok hana manatxow ha, kekon xarha tà. Rakoro àtohra oyehtokonye, roxanhàn me rma manatxow hamà. Rohyaka toto komo yokhàra oyehtokonye, rohyaye maryatxow hamà, kekon hatà, Txesusu, toto komo wya.
23 — Quem não é a meu favor é contra mim; e quem não me ajuda a ajuntar está espalhando.
24 Àsok hana nay ha, worokyamo ha, kekon xarha tà, Txesusu. Toto hyaye totowàtxhe rma, ahehnaha ten hamà. Tosarà yohoryan hamà. Xenyhera ro mak naha, àto. Àro ke, onà wyaro nken hamà. Toto hyaka harha àten hamà, romànàtho yaka harha, kehe, worokyamo, toto hyaye otowsahotho, kekon hatà.
24 Jesus continuou:
25 Àro ke nomokyaha harha, toto hyaka harha. Toto yowanà yonyaha. Bànàthàrà rma yonyaha. Ohxe harha naha, àmànà. Enyhoryexaho rma yonyaha, kekon hatà.
25 Aí volta e encontra a casa varrida e arrumada.
26 Àro wyaro tàwya xenyetxhe, tkukur komo yanyekyaha, worokyamo. 7 me nanyekyatxhe. Noro ymo yoho rma haxa, atxke natxhe, nyamoro ha, ànanyeketxhàyamo, kekon hatà. Toto yowan yaka nowomyatxhe, nyamoro ha, omeroro, àto roro tehtxoho menye. Àsok hana nay ha, tototho. Atxke rma haxa nay hamà. Amnyehra htxero, atxke nehxakon hakahpa. Àro wyaro atxke texetxhàràtho yoho rma haxa, atxke nehtxekehe haxa ha, norotho, kekon hatà, Txesusu, toto komo wya.
26 Depois sai e vai buscar outros sete espíritos piores ainda, e todos ficam morando ali. Assim a situação daquela pessoa fica pior do que antes.
27 Àro wyaro Txesusu rwonàmnàtoko rma, teryewrye ro nàrwonàmye hatà, wosà. Toto komo waye ro, ohsamnohxemo komo waye ro, nàrwonàmye hatà. Onà wyaro nkekon hatà, Txesusu wya. Khoryenkomo newakryetxho me rma haxa nehxakon hamà, oyonà, kekon hatà. Noro newakryetxho me rma haxa nehxakon hamà, oyon me tesnàr ke mak ha, towan yawo ayanàr ke mak ha, owya àmanatàr yonàr ke mak ha, kekon hatà, wosà.
27 Quando Jesus acabou de dizer isso, uma mulher que estava no meio da multidão gritou para ele: — Como é feliz a mulher que pôs o senhor no mundo e o amamentou!
28 Àna matà, kekon hatà, Txesusu. Khoryenkomo rwonà yonytxany kom haxa ryhe, noro newakryenàr me natxhe. Eyuknye ro komo rma, noro newakryenàr me xaxa mpànà natxhe ha, kekon hatà, Txesusu.
28 Mas Jesus respondeu:
29 Nohsamnohyatxkonà rma haxa hatà, toto komo, Txesusu hyaka. Onà wyaro nkekon hatà, àwyanye. Àsok hana manatxow ha, omnyamo, amnyeno rma komo, kekon hatà. Atxke rma haxa manatxow hamà. Kahe yawon yahoxetà xenyhoko, amna wya, màketxhe rma harye, rowya. Noro yahoxetà yonyhohra mak wehxaha, owyanye. Xonas heno hutwahkahpàra ehtxoko. Noro heno yanàmye hatà, Khoryenkomo, tàwya tahoxetà yonyhotho me, kekon hatà, Txesusu.
29 Quando a multidão se ajuntou em volta de Jesus, ele começou a falar e disse o seguinte:
30 Noro yanàmàthàr hoye ro, Khoryenkom yahoxetà hutwatxownà hatà, Enenefe hon heno komo. Àro wyaro rma rha Toto me Enusaho yasanàmtoho hoye ro, Khoryenkom yahoxetà muhutwetxhe hampànà, omnyamo, amnyeno rma komo, kekon hatà, Txesusu.
30 Assim como o
31 Àsok hana nehxakon ha, Saromaw heno ha, kekon xarha tà. Tàywero rma haxa nehxakon hatà, noro heno, anar komo yoho rma haxa mak hatà. Àro ke, noro yonytxaxe nomokye hatà, wosà, notxwakomo. Sur yaworon heno komo notxwanà rma noro hatà. Nyamoro yowto rma, moxe rma haxa nehxakon hatà. Àsnye ro moxe rma haxa nomokye hatà, ànotxwan heno komo, Saromaw heno yonytxax mak hatà. Àsok hana manatxow ha, omnyamo, amnyeno rma komo, kekon hatà, Txesusu. Awawonye rma naha, ehonomnà xaxa. Saromaw heno yoho rma haxa ehonomnà me naha, noro ha. Noro yonytxahra mak manatxhe, omnyamo. Àro ke, amnye, Khoryenkomo wya wahanonkano ytxoho ro ho haxa, atxke rma haxa manatxhe hampànà. Àro rma ho, Sur yaworon heno komo notxwanà menyatxhe hampànà. Onà wyaro nkehe hampànà, noro ha, owyanye. Atxke rma haxa mehxatxkon hamà, rowyarohra oyesnàr komo ke, ehonomnà xaxa yonytxahra oyesnàr komo ke, kehe hampànà, Sur yaworon heno komo notxwanà, owyanye, kekon hatà, Txesusu.
31 No Dia do Juízo a rainha de Sabá vai se levantar e acusar vocês, pois ela veio de muito longe para ouvir os sábios ensinamentos de Salomão. E eu afirmo que o que está aqui é mais importante do que Salomão.
32 Àro rma ho, Enenefe hon heno komo xarha menyatxhe hampànà, kekon xarha tà. Onà wyaro nketxhe hampànà, nyamoro ha, owyanye. Atxke rma haxa mehxatxkon hamà, amna wyarohra oyesnàr komo ke, ketxhe hampànà, owyanye, kekon hatà, Txesusu. Àsok tawro hana. Xonas heno yonytxatxownà hatà, Enenefe hon heno komo. Noro heno wya ekarymatxhe rma, anar me harha tanhànàthàyamo yonytxownà hatà. Nyamoro heno wyarohra mak manatxhe, omnyamo, amnyeno rma komo. Awawonye rma naha, ehonomnà xaxa. Xonas heno yoho rma haxa ehonomnà me naha. Noro yonytxahra mak manatxhe ha, omnyamo, kekon hatà, Txesusu.
32 No Dia do Juízo o povo de Nínive vai se levantar e acusar vocês porque, quando ouviram a mensagem de Jonas, eles se arrependeram dos seus pecados. E eu afirmo que o que está aqui é mais importante do que Jonas.
33 Kuknonano me nàrwonàmye xarha tà, Txesusu. Kweyur komo wyaro naha, Khoryenkomo rwonà, kekon hatà. Kweyur komo hotuhtotxhe rma, etahurhura tehxatxow hamà. Oryen yosnaka txeryhera tehxatxow hamà. Ahon hona haxa teryatxow hamà, kekon hatà. Àro rma ho ehtoko, kweyhetxow hamà. Bàn kom yaka towomsom komo xarha weyhetxow hamà. Àro wyaro rma rha Khoryenkomo rwonà tekarymetxow hamà, toto komo wya Khoryenkomo hutwatxho me, kekon hatà, Txesusu.
33 Jesus continuou:
34 Kuknonano me rma rha nàrwonàmye xarha tà. Ohxe oyonur komo yehtoko, omeroro menyatxow hamà, kekon hatà. Tawasnye rma haxa manatxhe, ohnawonye. Ohxehra ehtok haxa, xenyhera ro mak manatxow hamà, kekon hatà. Tawanye mak manatxhe, ohnawonye. Àro wyaro rma rha, Khoryenkomo hutwahra oyehtokonye, tawanye manatxhe, ohnawonye, kekon hatà, Txesusu.
34 Os olhos são como uma luz para o corpo: quando os olhos de você são bons, todo o seu corpo fica cheio de luz. Porém, se os seus olhos forem maus, o seu corpo ficará cheio de escuridão.
35 Khoryenkomo hutwany me wehxaha, kany me rma oyehtokonye, ohxe mpànà ehtxoko, kekon hatà. Noro hutwahra rma manatxow hana, kekon hatà, Txesusu.
35 Portanto, tenha cuidado para que a luz que está em você não seja escuridão.
36 Khoryenkomo hutwany me oyehtokony haxa, tawasnye rma haxa manatxow hamà, ohnawonye. Awaràn wawon komo wyarohra ro mak manatxhe ha. Weyu wya kweyhontokono wyaro, tawasnye rma haxa manatxhe, ohnawonye, kekon hatà, Txesusu.
36 Pois, se o seu corpo estiver completamente luminoso, e nenhuma parte estiver escura, então ele ficará todo cheio de luz como acontece quando você é iluminado pelo brilho de uma lamparina.
37 Txesusu rwonàmnàtoko rma, àhyaka nomokye hatà, horykomo, Farysewu rma. Omoko, rohyaka emtakmaxe, kekon hatà, àwya. Àro ke toy hatà, Txesusu, noro màn yaka. Bo, neryewtay hatà, emtakmaxe.
37 Quando Jesus acabou de falar, um fariseu o convidou para jantar na casa dele. Jesus foi e sentou-se à mesa.
38 Osomyakorokahra rma nemtakmekon hatà, Txesusu. Àro ke noseryehokay hatà, Farysewu. Àsok tawro harha, kàyweronàhyamatxho kom yawo rohra nay hamà, mosonà, kekon hatà, tàhnawo.
38 O fariseu ficou admirado quando viu que Jesus não tinha se lavado antes de comer.
39 Àro ke, onà wyaro nkekon hatà, Kohkomo, àwya. Àsok hana manatxow ha, omnyam ha, Farysew komo, kekon hatà. Àmkay marma oryenà korokaxaho wyaro manatxow hamà. Kàyweronàhyamatxho kom yawo ron me mosonyhetxhe rma haryhe, toto komo wya. Ohnawonye ryhe, àro yawo rohra mak manatxhe ha. Atxke rma haxa manatxhe, ohnawonye. Anar komo katxho hoko tehohkaxemà ro me xarha manatxhe, ohnawonye, kekon hatà, Txesusu.
39 Então o Senhor disse a ele:
40 Akàhpàn me manatxow hamà. Kàyweronàhyamanyenhàr me Khoryenkomo hutwahra manatxow hamà. Tàwya kàyweronàhyamantokonye rma, onà wyaro nkekonà, Khoryenkomo. On yawo ro ehtxoko, toto komo nenyàr me ohxe oyehtxoho menye, kekonà. Onà wyaro nkekon xarha. Ohnawony xarha, on yawo ro ehtxoko, ronenyàr me ohxe oyehtxoho menye, kekon xarha, Khoryenkomo, kekon hatà, Txesusu.
40 Seus tolos! Quem fez o lado de fora não é o mesmo que fez o lado de dentro?
41 Àro ke, onà wyaro ehtxoko. Ewakryehnàtho komo ewakryetxoko. Akatxho kom hoye tàmtxoko, àwyanye. Owyanye tàmnàkoko rma, ohnawony xarha amemra ehtxoko. Àro wyaro oyehtokonye, ohxe rma haxa manatxhe, Khoryenkomo wya, kekon hatà, Txesusu, Farysewu wya.
41 Portanto, deem aos pobres o que está dentro dos seus copos e pratos, e assim tudo ficará limpo para vocês.
42 Onà wyaro haxa àkehe, owyanye, Farysew komo wya, kekon xarha tà. Tanàhnohsom me manatxhe hampànà, omnyam heno. Àsok tawro hana. Anatàr komo yeher hoye desmu rma màmyatxow hamà, Khoryenkomo wya. Ohteran komo txko hoye, ahukna komo txko hoy xarha, anaro rha anatàr komo yeher hoy xarha, desmu rma màmyatxow hamà, Khoryenkomo wya, kàyweronàhyamatxho kom yawo ro oyosonyhonàr kom horà, kekon hatà. Onà wyaro kahra mak manatxhe. Àme rye rma haxa hak wehxe, toto kom hoko, kahra mak manatxhe. Khoryenkom xe rma haxa hak wehxe, kahra mak manatxhe. Àro wyaro ohxe oyehtxoho kom hok haxa tehxorye manatxhe. Àro wyarono rma, desmu yàmrà hoko xarha tehxorye manatxhe ha, Khoryenkomo wya, kekon hatà, Txesusu.
42 — Ai de vocês, fariseus! Pois dão para Deus a décima parte até mesmo da hortelã, da arruda e de todas as verduras, mas não são justos com os outros e não amam a Deus. E são exatamente essas coisas que vocês devem fazer sem deixar de lado as outras.
43 Tanàhnohsom me manatxhe hampànà, omnyam heno, Farysew komo, kekon xarha tà. Àsok tawro hana. Ohsamnohno ytxoho ro yawo oyehtokonye, ehonomnà komo yahon ho meryewtetxow hamà. Yakentawo otontokonye, Ha y, khananàhnye y tawro xe manatxow hamà, toto komo wya. Ehonomnà me oyonyàr komo xe manatxow hamà, àwyanye, kekon hatà, Txesusu.
43 — Ai de vocês, fariseus! Pois gostam demais dos lugares de honra nas
44 Tanàhnohsom me manatxhe hampànà, omnyam heno, kekon xarha tà. Àsok tawro hana. Onamno ytxoho ro wyaro manatxow hamà. Xenyhera rma tehtokonye, onamno ytxoho ro yakmekyatxow hamà, toto komo, àywenyeke tesnàr komo ke. Àro wyaro rma rha, ohokonye nehohketxhe, toto komo, ayanhàn komo ywenyeke tesnàr komo ke mak ha, kekon hatà, Txesusu.
44 — Ai de vocês! Pois são como sepulturas que não se veem, sepulturas que as pessoas pisam sem perceber.
45 Onà wyaro nkekon hatà, àyweronàhyamano ynye ro komo kukuru, Txesusu wya. Khananàhnye y, kekon hatà. Àro wyaro owya Farysew komo yokarymantoko, amna xarha meyan hamà, kekon hatà.
45 Então um mestre da Lei disse a Jesus: — Mestre, falando assim, o senhor está nos ofendendo também.
46 Tanàhnohsom me rma rha manatxhe hampànà, omnyam heno xarha, àyweronàhyamano ynye ro komo, kekon hatà, Txesusu. Àsok tawro hana. Toto komo màhananàhyatxow hamà, thenyehra rma haxa mak ha, àwyanye eyuknuru yoho rma haxa mak ha. Omnyam xarha, eyukhura rma rha manatxhe. Nyamoro yakoronomahra mak manatxhe. Esnakanye nyhe rma àhananàhpàranye mak manatxhe, kekon hatà, Txesusu.
46 Jesus respondeu:
47 Tanàhnohsom me manatxhe hampànà, omnyam heno, kekon xarha tà. Àsok tawro hana. Ohoryen heno komo, Khoryenkom yanoto heno komo yotahetxkon hatà. Omnyamo ryhe, nyamoro heno yonamàthàràtho menyhoryetxhe, kekon hatà.
47 Ai de vocês! Pois fazem túmulos bonitos para os
48 Owyanye enyhoryetxho hoye ro, ohoryen heno komo yanhànà muhutwamohsetxow hamà, toto komo wya. Nyamoro heno wya etahatxhàyamonhàrà ohxe nay hamà, owyanye. Àsok tawro hana, owyanye enamàthàyamotho yonyhoryenàr ke hamà, kekon hatà, Txesusu.
48 Com isso vocês mostram que concordam com o que os seus antepassados fizeram, pois eles mataram os profetas, e vocês fazem túmulos para eles.
49 Àro hoko rma, onà wyaro nkehe, Khoryenkom karyehtanà, khutwatxehkanye ro komo karyehtanà rma.
49 Por isso a Sabedoria de Deus disse: “Mandarei para eles profetas e mensageiros, e eles matarão alguns e perseguirão outros.”
50 — ausente —
50 Por causa disso esta gente de hoje será castigada pela morte de todos os profetas assassinados desde a criação do mundo,
51 — ausente —
51 começando pela morte de Abel até a morte de Zacarias, que foi assassinado entre o altar e o
52 Tanàhnohsom me manatxhe hampànà, omnyam heno, àyweronàhyamano ynye ro komo, kekon xarha tà. Àsok tawro hana. Yaworon xaxa hutwamohsohra ro mak manatxhe ha, toto komo wya. Uhutwanyehnà komo kax mak manatxhe ha, kekon hatà. Uhutwatxahke toto komo yehtoko, onà wyaro màketxow hamà, àwyanye. Yaworonohnà àro ha, onhutwanàr komo ymo xako, màketxhe rma haryhe, àwyanye, kekon hatà, Txesusu.
52 — Ai de vocês, mestres da Lei! Pois guardam a chave que abre a porta da casa da Sabedoria. E assim nem vocês mesmos entram, nem deixam os outros entrarem.
53 — ausente —
53 Quando Jesus saiu dali, os mestres da Lei e os fariseus começaram a criticá-lo com raiva e a lhe fazer perguntas sobre muitos assuntos.
54 — ausente —
54 Eles queriam levá-lo a dizer alguma coisa que pudesse lhes servir de motivo para acusá-lo.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 11, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.