Lucas 3
Asɨ dɨ manasɨŋ (ENA) vs NVT
1 Taibeliusɨ agaŋ nɨbu Lom haiabɨla hɨsɨŋ agɨladɨ manɨgali hɨnihɨni fɨli tɨbɨ mu mu agɨladɨ migɨladami. Migɨlɨdaci hualɨ human limu limu fɨhala hɨcɨ limu fɨhala umi. Hadɨhu Ponɨtiusɨ Pailatɨ agaŋ Judia fɨli tɨbɨ agadɨ migɨladami. Helotɨ agaŋ Galili fɨli tɨbɨ agadɨ migɨladami. Nudɨ isanu Filipɨ nɨbu Itulia fɨli tɨbɨ agadɨdaŋ Tɨlakonitisɨ fɨli tɨbɨ agadɨdaŋ migɨladami. Lisaniasɨ nɨbu Abilene fɨli tɨbɨ agadɨ migɨladami.
1 Era o décimo quinto ano do reinado do imperador Tibério César. Pôncio Pilatos era governador da Judeia; Herodes Antipas governava a Galileia; seu irmão Filipe governava a Itureia e Traconites; e Lisânias governava Abilene.
2 Anasɨ hula Kaiafasɨ hula Asɨ saŋ sagalɨ igu igu hɨsɨŋ agɨladɨ manɨgali hekɨlɨ hɨniavɨhadami. Manɨgali hameŋ agɨlaŋ hɨniavɨdaci Sekalaia dɨ ninaŋ Jon nɨbu fɨli tɨbɨ kɨlɨ humɨsɨ akuaba akuaba apalɨ heŋ hɨniadami. Heŋ hɨnidaci Asɨ agaŋ nudɨ ciaŋ agadɨ nusaŋ iguadami.
2 Anás e Caifás eram os sumos sacerdotes. Nesse ano, veio uma mensagem de Deus a João, filho de Zacarias, que vivia no deserto.
3 Lɨdaci Jon agaŋ fɨli tɨbɨ mu hɨvɨ mu hɨvɨ hɨdadami. Jolɨdan avɨli caba heŋ hɨdahɨda Asɨ dɨ ciaŋ suladami. Sulasula nameŋ abadami. Lusɨŋ sɨbɨlɨ sɨbɨlɨ agɨladɨ valɨdalaŋ avɨli hɨvɨ naludɨ mɨŋamɨgu mɨŋaiahɨben uadami. Mɨŋamɨgu mɨŋaiahɨdalɨŋ Asɨ agaŋ naludɨ hugɨ agɨladɨ hivɨbali uadami.
3 João percorreu os arredores do rio Jordão, pregando o batismo como sinal de arrependimento para o perdão dos pecados.
4 Vaka Asɨ dɨ ciaŋ igalahalaha hɨsɨŋ hulaŋ Aisaia agaŋ Jon saŋ ala Asɨ dɨ manasɨŋ hekɨlɨ hɨvɨ ciaŋ nameŋ lɨbami. Hulaŋ mu fɨli tɨbɨ kɨlɨ humɨsɨ akuaba akuaba apalɨ heŋ hɨnihɨni ciaŋ vɨdɨvɨdɨŋ sɨbaŋ nameŋ abɨbali uami. Aludɨ Hekɨlɨ saŋ hɨbɨ hekɨlɨ agadɨ vɨcihalaŋ aba abɨbali uami. Hɨbɨ sudɨme cɨki cɨki agɨladɨ avi vɨcivɨci hihɨlɨhalaŋ aba abɨbali uami.
4 O profeta Isaías se referia a João quando escreveu em seu livro: “Ele é uma voz que clama no deserto: ‘Preparem o caminho para a vinda do Senhor! Abram uma estrada para ele!
5 Halu hekɨlɨ hekɨlɨ halu sudɨme sudɨme agɨladɨ mavɨhalaŋ aba abɨbali uami. Mavɨdalaŋ fɨli abɨlɨ daŋ heŋ mɨgumɨgu saiahavɨm aba abɨbali uami. Hɨbɨ hakɨ daŋ hakɨ daŋ agɨladɨ hihɨlɨhalaŋ aba abɨbali uami. Hɨbɨ lɨba kum kum daŋ agɨladɨ avi sɨhɨvia sɨbaŋ hihɨlɨhalaŋ aba abɨbali uami.
5 Os vales serão aterrados, e os montes e as colinas, nivelados. As curvas serão endireitadas, e os lugares acidentados, aplanados.
6 Lɨdalaŋ hulaŋ iamɨgali sɨkasɨkan agɨlaŋ iga iga abavɨbali aba abɨbali uami. Asɨ agaŋ hulaŋ iamɨgali agɨladɨ ahɨliahudaci huaci hameŋ laci hameŋ laci hɨniavɨbali aba abavɨbali aba abɨbali uami.
6 Então todos verão a salvação enviada por Deus’”.
7 Jon hɨdahɨda Asɨ dɨ ciaŋ sulɨdaci hulaŋ iamɨgali akape vehavɨmi. Jon agaŋ avɨli hɨvɨ aludɨ mɨŋamɨgu mɨŋaiahɨbali aba vehavɨmi. Vehavɨdaci Jon nulɨdɨ abami. Namɨlaŋ lahu sɨhɨpɨŋ dɨ ninanadi uami. Asɨ agaŋ nalusaŋ igɨvɨ hɨniavɨla naludɨ amɨŋ ci sɨbɨlɨ lamɨbali uami. Ani agaŋ naludɨ abɨci Asɨ hulaŋ iamɨgali sɨbɨlɨ lamɨbali agadɨ vala haŋɨlavɨhebalu aba lɨdalaŋ uami.
7 João dizia às multidões que vinham até ele para ser batizadas: “Raça de víboras! Quem os convenceu a fugir da ira que está por vir?
8 Namɨlaŋ lusɨŋ sɨbɨlɨ sɨbɨlɨ agɨladɨ valavɨla ha sibɨla huaci huaci vibalaŋ uami. Hameŋ lɨdalaŋ hulaŋ iamɨgali limu hɨhɨle agɨlaŋ iga iga abavɨbali uami. Nɨbɨlaŋ lusɨŋ sɨbɨlɨ sɨbɨlɨ agɨladɨ ci valavala sibɨla huaci huaci vihavadi aba abavɨbali uami. Namɨlaŋ iabi hɨdɨlɨ maha hɨji nameŋ lamɨmɨlaŋ uami. Alaŋ Ebɨlam dɨ iamɨlɨhalinu sadaŋ Asɨ aludɨ ma sɨbɨlɨ lamɨbali aba abɨmɨlaŋ uami. Viaŋ naludɨ abadin agadɨ igahɨlɨhalaŋ uami. Asɨ agaŋ lɨba kum kum nagɨladɨ abɨci hulaŋ lɨfavɨla naludɨ uvɨsɨjiŋ vihavɨvi uami. La Ebɨlam dɨ iamɨlɨhalinu hɨniavɨvi uami.
8 Provem por suas ações que vocês se arrependeram. Não digam uns aos outros: ‘Estamos a salvo, pois somos filhos de Abraão’. Isso não significa nada, pois eu lhes digo que até destas pedras Deus pode fazer surgir filhos de Abraão.
9 Hulaŋ mu agaŋ cinaŋ viavɨla kɨlɨ ihɨben aba mabɨla hɨnihɨni me ci hɨnidi uami. Kɨlɨ agɨlaŋ amɨŋ huaci huaci ma lamavɨlalɨ agɨladɨ iha iha vivi havalɨdaci avɨŋ hɨvɨ mɨguavɨlalɨ uami.
9 Agora mesmo o machado do julgamento está pronto para cortar as raízes das árvores. Toda árvore que não produz bons frutos será cortada e lançada ao fogo”.
10 Lɨci hulaŋ iamɨgali akape agɨlaŋ nudɨ abitɨhavɨmi. Alaŋ akɨ lɨbalu uavɨmi.
10 As multidões perguntavam: “O que devemos fazer?”.
11 Lɨhavɨci nulɨdɨ abami. Hulaŋ mu hadi hɨlahɨla ahica daŋ hɨniavɨla ha nudɨ hadi hɨlahɨla mu agadɨ hulaŋ mu hadi hɨlahɨla apalɨ agasaŋ igum uami. Hulaŋ mu sɨmɨŋ daŋ hɨniavɨla ha hulaŋ mu sɨmɨŋ apalɨ agasaŋ igum uami.
11 João respondeu: “Se tiverem duas vestimentas, deem uma a quem não tem. Se tiverem comida, dividam com quem passa fome”.
12 Hulaŋ limu hɨhɨle huban saŋ anɨm hɨlɨcɨ vivi hɨsɨŋ agɨlaŋ avi vehavɨmi. Jon agaŋ avɨli hɨvɨ aludɨ mɨŋamɨgu mɨŋaiahɨbali aba vehavɨmi. Vevɨla abavɨmi. Iavaŋ alaŋ akɨ lɨbalu uavɨmi.
12 Cobradores de impostos também vinham para ser batizados e perguntavam: “Mestre, o que devemos fazer?”.
13 Lɨhavɨci abami. Namɨlaŋ anɨm hɨlɨcɨ vameba vivi saŋ huban nukeŋ abɨbali agadɨ hameŋ laci vihalaŋ uami. Anɨm hɨlɨcɨ valɨ agɨladɨ lɨvala lɨvala anɨm hɨlɨcɨ hekɨlɨ hekɨlɨ vimɨlaŋ uami.
13 Ele respondeu: “Não cobrem impostos além daquilo que é exigido”.
14 Lɨci cɨhu sagaŋ hɨsɨŋ hulemɨlɨ agɨlaŋ avi vevɨla abavɨmi. Alaŋ avi akɨ lɨbalu uavɨmi. Lɨhavɨci cɨhu nulɨdɨ abami. Namɨlaŋ hulaŋ havɨ havɨ ifu ifu hɨdɨlalaŋ agadɨ valɨhalaŋ uami. Anɨm hɨlɨcɨ vivi saŋ analɨ aba aba hulaŋ iamɨgali ciaŋ hɨvɨ lamɨlalaŋ agadɨ valɨhalaŋ uami. Naludɨ manɨgali agaŋ nalusaŋ anɨm hɨlɨcɨ vameba igulalɨ agɨladɨ hameŋ laci ala vihalaŋ uami.
14 “E nós?”, perguntaram alguns soldados. “O que devemos fazer?” João respondeu: “Não pratiquem extorsão nem façam acusações falsas. Contentem-se com seu salário”.
15 Lɨci hulaŋ iamɨgali agɨladɨ mavɨn iahavɨci Jon saŋ hɨji cuvɨlɨŋ cuvɨlɨŋ igahɨlahɨla hɨniavɨmi. Asɨ nudɨ lɨbɨmɨŋavɨla hulaŋ iamɨgali ahɨliahuiahu saŋ abɨci ve agaŋ akua uavɨmi.
15 Todos esperavam que o Cristo viesse em breve, e estavam ansiosos para saber se João era ele.
16 Lɨhavɨci Jon nulɨdɨ abami. Viaŋ avɨli hɨvɨ naludɨ mɨŋamɨgu mɨŋaiahɨlan uami. Hulaŋ mu iadɨ sɨvɨ vebali agadɨ vɨdɨvɨdɨŋ agaŋ iadɨ vɨdɨvɨdɨŋ agadɨ lɨvalɨbali uami. Viaŋ hulaŋ havɨ uami. Viaŋ ibi apalɨ uami. Viaŋ ibi daŋ lɨci viaŋ mɨgalɨfɨlɨba nudɨ hɨcɨ sɨgɨtɨ agadɨ lɨmɨn hahɨci hɨnilalɨ agadɨ huaci hivavin uami. Nɨbu avɨli hɨvɨ naludɨ mɨŋamɨgu mɨŋaiahɨdaci Asɨ dɨ Amɨŋ agaŋ veve namɨlaŋ hula hɨnibali uami. Limu hɨhɨle lusɨŋ sɨbɨlɨ ma valɨlalaŋ naludɨ mufɨli avɨŋ hɨvɨ havalɨdaci mɨgubalaŋ uami.
16 João respondeu às perguntas deles, dizendo: “Eu os batizo com água, mas em breve virá alguém mais poderoso que eu, alguém tão superior que não sou digno de desatar as correias de suas sandálias. Ele os batizará com o Espírito Santo e com fogo.
17 Nɨbu sahua cɨkaŋ agadɨ mɨŋalɨvavɨla hɨnidi uami. Sahua cɨkaŋ agadɨ hɨvɨ ala halɨha cahu uitɨ agɨladɨ lɨbɨlicilici mɨŋaiahɨdaci hɨtɨŋ hɨtɨŋ mɨgalahɨlavɨbali uami. Mɨgalahɨlavɨdaci sɨgɨtɨ sɨmum agɨladɨ vivi avɨŋ ma hɨmɨlalɨ agadɨ hɨvɨ havalɨdaci mɨguavɨbali uami. Amɨŋ agɨladɨ vivi sɨmɨŋ mɨgudɨbalɨba hɨsɨŋ ulaŋ heŋ mɨgudɨbɨbali uami.
17 Ele já tem na mão a pá, e com ela separará a palha do trigo, a fim de limpar a área onde os cereais são debulhados. Juntará o trigo no celeiro, mas queimará a palha num fogo que nunca se apaga”.
18 La Jon nulɨdɨ hɨji mɨŋaiahaiaha saŋ ciaŋ mu mu sulami.
18 João usou muitas advertências semelhantes ao anunciar as boas-novas ao povo.
19 Manɨgali Helotɨ agaŋ lusɨŋ sɨbɨlɨ mu hɨdɨlɨ mu hɨdɨlɨ agɨladɨ vihadami. Mu tɨbɨ isanu dɨ abinu Helodiasɨ dɨ mɨŋahuha viavɨla sabimi. Lɨci Jon agaŋ nudɨ lusɨŋ sɨbɨlɨ agadɨ igavɨla nudɨ abacabɨlami.
19 João também criticou publicamente Herodes Antipas, o governador da Galileia, por ter se casado com Herodias, esposa de seu irmão, e por muitas outras maldades que havia cometido.
20 Lɨci cɨhu Helotɨ agaŋ lusɨŋ sɨbɨlɨ mu vimi. Nɨbu abɨci Jon dɨ via uavɨla lɨmɨn sɨbɨlɨ ulaŋ hɨvɨ lamavɨmi.
20 A essas maldades Herodes acrescentou outra, mandando prender João.
21 Helotɨ agaŋ Jon dɨ via lɨmɨn sɨbɨlɨ ulaŋ hɨvɨ lamalama saŋ ma abɨmaŋ lɨdaci Jon agaŋ avɨli hɨvɨ hulaŋ iamɨgali akape agɨladɨ mɨŋamɨgu mɨŋaiahami. Lavɨla Jisasɨ dɨ avi avɨli hɨvɨ mɨŋamɨgu mɨŋaiahami. Mɨŋamɨgu mɨŋaiahɨci Asɨ dɨ abɨdaci Asɨ agaŋ lɨci avɨli susu agaŋ hɨbɨ me lavɨlami.
21 Certo dia, quando as multidões estavam sendo batizadas, Jesus também foi batizado. Enquanto ele orava, o céu se abriu,
22 Lavɨlɨci Asɨ dɨ Amɨŋ agaŋ havaŋ ibɨlabi me vuha mɨgavɨla Jisasɨ dɨ hɨvɨ mɨgahɨnimi. Mɨgahɨnidaci Asɨ nudɨ haiabɨla heŋ hɨniavɨla Jisasɨ dɨ abami. Nama iadɨ nukeŋ Ninaŋ uami. Viaŋ nasaŋ mavɨn hekɨlɨ hɨnihɨni hɨjɨŋalɨlan uami.
22 e o Espírito Santo desceu sobre ele em forma corpórea como uma pomba. E uma voz do céu disse: “Você é meu filho amado, que me dá grande alegria”.
23 Malia Jisasɨ dɨ huhɨlɨci iaha hɨnidaci hualɨ 30 uci Jisasɨ heŋ hɨdɨlɨ maha ciaŋ sulami. Lɨdaci hulaŋ iamɨgali agɨlaŋ hɨji nameŋ lamavɨmi. Nɨbu Josepɨ dɨ ninaŋ uavɨmi.
23 Jesus estava com cerca de trinta anos quando começou seu ministério. Jesus era conhecido como filho de José. José era filho de Eli.
24 Heli iaganu Matatɨ. Matatɨ iaganu Livai. Livai iaganu Melɨki. Melɨki iaganu Janai. Janai iaganu Josepɨ.
24 Eli era filho de Matate. Matate era filho de Levi. Levi era filho de Melqui. Melqui era filho de Janai. Janai era filho de José.
25 Josepɨ iaganu Matatiasɨ. Matatiasɨ iaganu Amosɨ. Amosɨ iaganu Nahum. Nahum iaganu Esɨli. Esɨli iaganu Nagai.
25 José era filho de Matatias. Matatias era filho de Amós. Amós era filho de Naum. Naum era filho de Esli. Esli era filho de Nagai.
26 Nagai iaganu Matɨ. Matɨ iaganu Matatiasɨ. Matatiasɨ iaganu Semen. Semen iaganu Josekɨ. Josekɨ iaganu Joda.
26 Nagai era filho de Maate. Maate era filho de Matatias. Matatias era filho de Semei. Semei era filho de Joseque. Joseque era filho de Jodá.
27 Joda iaganu Joanan. Joanan iaganu Lesa. Lesa iaganu Selubabelɨ. Selubabelɨ iaganu Sealɨtielɨ. Sealɨtielɨ iaganu Neli.
27 Jodá era filho de Joanã. Joanã era filho de Ressa. Ressa era filho de Zorobabel. Zorobabel era filho de Salatiel. Salatiel era filho de Neri.
28 Neli iaganu Melɨki. Melɨki iaganu Adi. Adi iaganu Kosam. Kosam iaganu Elɨmadam. Elɨmadam iaganu Elɨ.
28 Neri era filho de Melqui. Melqui era filho de Adi. Adi era filho de Cosã. Cosã era filho de Elmadã. Elmadã era filho de Er.
29 Elɨ iaganu Josua. Josua iaganu Elieselɨ. Elieselɨ iaganu Jolim. Jolim iaganu Matatɨ. Matatɨ iaganu Livai.
29 Er era filho de Josué. Josué era filho de Eliézer. Eliézer era filho de Jorim. Jorim era filho de Matate. Matate era filho de Levi.
30 Livai iaganu Simeon. Simeon iaganu Juda. Juda iaganu Josepɨ. Josepɨ iaganu Jonam. Jonam iaganu Eliakim.
30 Levi era filho de Simeão. Simeão era filho de Judá. Judá era filho de José. José era filho de Jonã. Jonã era filho de Eliaquim.
31 Eliakim iaganu Melea. Melea iaganu Mena. Mena iaganu Matata. Matata iaganu Natan. Natan iaganu Devitɨ.
31 Eliaquim era filho de Meleá. Meleá era filho de Mená. Mená era filho de Matatá. Matatá era filho de Natã. Natã era filho de Davi.
32 Devitɨ iaganu Jesi. Jesi iaganu Obetɨ. Obetɨ iaganu Boasɨ. Boasɨ iaganu Salɨmon. Salɨmon iaganu Nason.
32 Davi era filho de Jessé. Jessé era filho de Obede. Obede era filho de Boaz. Boaz era filho de Salmom. Salmom era filho de Naassom.
33 Nason iaganu Aminadapɨ. Aminadapɨ iaganu Atɨmin. Atɨmin iaganu Alɨni. Alɨni iaganu Hesɨlon. Hesɨlon iaganu Pelesɨ. Pelesɨ iaganu Juda.
33 Naassom era filho de Aminadabe. Aminadabe era filho de Admim. Admim era filho de Arni. Arni era filho de Esrom. Esrom era filho de Perez. Perez era filho de Judá.
34 Juda iaganu Jekopɨ. Jekopɨ iaganu Aisakɨ. Aisakɨ iaganu Ebɨlam. Ebɨlam iaganu Tela. Tela iaganu Naholɨ.
34 Judá era filho de Jacó. Jacó era filho de Isaque. Isaque era filho de Abraão. Abraão era filho de Terá. Terá era filho de Naor.
35 Naholɨ iaganu Selukɨ. Selukɨ iaganu Leu. Leu iaganu Pelekɨ. Pelekɨ iaganu Ebelɨ. Ebelɨ iaganu Sele.
35 Naor era filho de Serugue. Serugue era filho de Ragaú. Ragaú era filho de Faleque. Faleque era filho de Éber. Éber era filho de Salá.
36 Sele iaganu Kainan. Kainan iaganu Alɨpakɨsatɨ. Alɨpakɨsatɨ iaganu Siem. Siem iaganu Noa. Noa iaganu Lamekɨ.
36 Salá era filho de Cainã. Cainã era filho de Arfaxade. Arfaxade era filho de Sem. Sem era filho de Noé. Noé era filho de Lameque.
37 Lamekɨ iaganu Metusela. Metusela iaganu Enokɨ. Enokɨ iaganu Jaletɨ. Jaletɨ iaganu Mahalalelɨ. Mahalalelɨ iaganu Kenan.
37 Lameque era filho de Matusalém. Matusalém era filho de Enoque. Enoque era filho de Jarede. Jarede era filho de Maalaleel. Maalaleel era filho de Cainã.
38 Kenan iaganu Enosɨ. Enosɨ iaganu Setɨ. Setɨ iaganu Adam. Adam iaganu Asɨ.
38 Cainã era filho de Enos. Enos era filho de Sete. Sete era filho de Adão. Adão era filho de Deus.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 3, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.