Gênesis 43
Asɨ dɨ manasɨŋ (ENA) vs VC
1 Humɨgaŋ ibɨlibɨliŋ hekɨlɨ agaŋ Kenan fɨli tɨbɨ iahaiaha hɨnimi.
1 A fome pesava sobre o país.
2 Lɨdaci Jekopɨ nudɨ ninadinu nabehalinu ajihalinu ani ani hula sɨmɨŋ Isipɨ fɨli tɨbɨ hɨsɨŋ vihavɨmi agɨladɨ na fɨhalavɨmi. Lavɨla Jekopɨ agaŋ nudɨ ninadinu dɨ abami. Namɨlaŋ Isipɨ fɨli tɨbɨ cɨhu uavɨla sɨmɨŋ cɨki alusaŋ lavɨhalaŋ uami.
2 E tendo acabado o trigo trazido do Egito, o pai disse aos seus filhos: "Voltai e comprai-nos um pouco de víveres."
3 Lɨci Juda cɨhu iaganu dɨ abami. Alaŋ nadɨ ci abahɨlu uami. Isipɨ fɨli tɨbɨ migɨlɨlalɨ agaŋ aludɨ vɨdɨvɨdɨŋ abalɨ uami. Namɨlaŋ naludɨ imanalu dɨ ma vavelaŋ ha viaŋ naludɨ cɨhu cɨhu ma igɨben aba abalɨ uami.
3 Judá respondeu-lhe: "Aquele homem nos declarou formalmente que não voltássemos à sua presença sem levar conosco nosso irmão.
4 Nama aludɨ ima dɨ alaŋ hula uu saŋ abɨnaŋ ha huaci alaŋ uavɨla nasaŋ sɨmɨŋ lavɨbalu uami.
4 Se mandas nosso irmão conosco, desceremos para comprar víveres.
5 Nama aludɨ ima dɨ alaŋ hula uu saŋ ma alialaŋ unaŋ ha alaŋ ma ubalu uami. Isipɨ fɨli tɨbɨ migɨlɨlalɨ agaŋ aludɨ ci abalɨ uami. Namɨlaŋ naludɨ imanalu dɨ ma vavelaŋ ha viaŋ naludɨ cɨhu cɨhu ma igɨben aba abalɨ uami.
5 Mas, se o não deixas ir, não desceremos, porque ele nos disse: Não sereis admitidos em minha presença, se vosso irmão não estiver convosco."
6 Jekopɨ dɨ ibi mu Asɨ lamami ha Isɨlaelɨ. Lɨci Isɨlaelɨ agaŋ abami. Akɨ saŋ hulaŋ Isipɨ fɨli tɨbɨ migɨlɨlalɨ agadɨ abahalaŋ uami. Aludɨ ima sijaŋ ha hɨnidi aba abahalaŋ uami. Ha iasaŋ vɨhɨlɨ hekɨlɨ iguahalaŋ uami.
6 Israel disse: "Por que me fizestes este mal, dando-lhe a conhecer que tínheis ainda um irmão?"
7 Lɨci nudɨ abavɨmi. Hulaŋ agaŋ aludɨ cɨhu cɨhu abitɨhalɨ uavɨmi. Aludɨ hɨdɨlɨ pam agɨlasaŋ abitɨhalɨ uavɨmi. Naludɨ iaganalu ci hɨmami ua hanɨbuŋ hɨnidi aba abitɨhalɨ uavɨmi. Naludɨ imanalu mu hɨnidi ua hɨma aba abitɨhalɨ uavɨmi. Hameŋ abitɨhɨci alaŋ aludɨ ima dɨ viavɨla uu saŋ ma akua abɨbali aba nudɨ abahɨlu uavɨmi.
7 "Aquele homem, responderam eles, perguntou por nós e por nossa família, e quis saber se nosso pai vivia ainda, se tínhamos outro irmão; e respondemos às suas perguntas. Podíamos, porventura, adivinhar que ele nos ia mandar levar a ele o nosso irmão?"
8 Lavɨla Juda agaŋ iaganu Isɨlaelɨ dɨ abami. Bejamin dɨ valɨnaŋ iadɨ pɨŋ veci alaŋ ahuata ubalu uami. Hameŋ lɨnaŋ alaŋ aludɨ iamɨgali ninanadi agɨlaŋ hula humɨgaŋ saŋ hɨmavɨla sɨkasɨkan ma hɨmɨbalu uami. Nama avi humɨgaŋ saŋ hɨmavɨla sɨkasɨkan ma hɨmɨbanaŋ uami.
8 E Judá disse a Israel, seu pai: "Deixa partir o menino comigo, e pôr-nos-emos a caminho para essa viagem. Desse modo poderemos viver, e escaparemos à morte, nós, tu e nossos filhinhos.
9 Viaŋ nukeŋ nudɨ migɨlɨben uami. Viaŋ nudɨ nadɨ pɨŋ cɨhu ma vavevɨla ha viaŋ nama hula hugɨ daŋ hɨniben uami. Hugɨ agaŋ viaŋ hula laci sɨkan hɨnibali uami.
9 Eu respondo por ele: é de mim que tu o reclamarás. Se eu não to reconduzir e não o recolocar diante de ti, serei eternamente culpado diante de ti.
10 Nama aludɨ ma abamɨgɨlahanaŋ padaŋ ha ahica tɨbɨ uavɨla cɨhu ci vevɨlu uami.
10 Se não tivéssemos demorado tanto, certamente já pela segunda vez estaríamos de volta."
11 Lɨci Isɨlaelɨ nulɨdɨ abami. Igahɨlɨlaŋ hɨma lɨci nameŋ lɨhalaŋ uami. Akuaba akuaba sɨmɨŋ huaci huaci fɨli tɨbɨ neŋ hɨsɨŋ agɨladɨ viavɨla naludɨ vaŋ hɨvɨ hudɨhalaŋ uami. La via uavɨla Isipɨ fɨli tɨbɨ migɨlɨlalɨ agasaŋ akuaba akuaba agɨladɨ iguhalaŋ uami. Akuaba akuaba huaci huaci nameŋ agɨladɨ vihalaŋ uami. Akuaba akuaba ikupi hɨsi huaci huaci daŋ agɨladɨdaŋ vɨhɨ magɨ me agɨladɨdaŋ vihalaŋ uami. Kɨlɨ mɨlɨm hɨsi huaci huaci daŋ agɨladɨ vihalaŋ uami. Cihu savu me mu nudɨ ibi mea aba abavɨlalɨ agɨladɨ vihalaŋ uami. Kuaniŋ pisɨtasio amɨŋ agɨladɨdaŋ kuaniŋ amon amɨŋ agɨladɨdaŋ avi via uhalaŋ uami.
11 "Se assim é, disse-lhes Israel, seu pai, tomai em vossas bagagens os melhores produtos da terra, e levai-os como presente a esse homem: um pouco de bálsamo, um pouco de mel, resina, ládano, nozes de pistácia e amêndoas.
12 Vaka namɨlaŋ sɨmɨŋ lavalava saŋ anɨm hɨlɨcɨ via uahalaŋ uami. Lɨlaŋ nɨbɨlaŋ uava iahuavɨla akua naludɨ anɨm hɨlɨcɨ agɨladɨ vivi naludɨ sɨmɨŋ vaŋ hɨvɨ cɨhu hudavalɨ uami. Anɨm hɨlɨcɨ hameŋ lɨhavalɨ agɨladɨ vihalaŋ uami. La anɨm hɨlɨcɨ hɨhɨle agɨladɨ avi viavɨla pam lamavɨla via uhalaŋ uami.
12 Levai também convosco o dinheiro em dobro para restituir a soma que encontrastes na boca dos sacos, certamente por engano.
13 Alialaŋ imanalu dɨ via hulaŋ agadɨ pɨŋ cɨhu uhalaŋ uami.
13 Tomai vosso irmão, parti e ide ter com esse homem.
14 Udalaŋ viaŋ Asɨ dɨ nameŋ abɨben uami. Asɨ vɨdɨvɨdɨŋ hekɨlɨ daŋ nama hulaŋ agasaŋ hɨji huaci igunaŋ Simeon dɨdaŋ Bejamin dɨdaŋ cɨhu vavehavɨm aba abɨben uami. Hameŋ abɨlɨŋ Asɨ agaŋ nadɨ ninaŋ agɨlaŋ sɨkasɨkan vana hɨmavɨm aba abɨci ha vana hɨmavɨm uami.
14 Que o Deus todo-poderoso vos faça ganhar os favores desse homem, a fim de que ele deixe voltar vosso irmão, juntamente com Benjamim. Quanto a mim, se devo ser privado de meus filhos, paciência, que eu seja privado deles!"
15 Lɨci isaima agɨlaŋ akuaba akuaba huaci huaci agɨladɨdaŋ anɨm hɨlɨcɨ agɨladɨdaŋ pam lamavɨla via uavɨmi. Imanɨlu Bejamin dɨ avi viavɨla Isipɨ fɨli tɨbɨ uavɨla Josepɨ dɨ pɨŋ ua iahavɨmi.
15 Tomaram, pois, consigo o presente e uma soma dobrada de dinheiro, assim como Benjamim, e partiram para o Egito. E apresentaram-se a José.
16 Iahavɨci Josepɨ agaŋ nudɨ isagalinu dɨdaŋ Bejamin dɨdaŋ igavɨla hulaŋ nudɨ ulaŋ migɨladami agadɨ abami. Nama hulaŋ nagɨladɨ iadɨ ulaŋ heŋ via uha uami. La sabaŋ bulɨmakau mu ifɨhɨmavɨla hɨlɨha uami. Hɨlɨnaŋ uaiaŋ huva hɨvɨ hulaŋ nagɨlaŋ hula sɨmɨŋ nɨbalu uami.
16 José, vendo-os e com eles Benjamim, disse ao seu intendente: "Faze entrar estes homens na casa, mata um animal, e prepara-o, pois comerão comigo ao meio-dia."
17 Hameŋ abɨci hulaŋ Josepɨ dɨ ulaŋ migɨladami agaŋ nudɨ ciaŋ lubiahɨlavɨla nulɨdɨ via Josepɨ dɨ ulaŋ umi.
17 Fez o intendente como José tinha dito: introduziu-os na casa de José.
18 Via uci ma ivomaŋ lɨdɨŋ Josepɨ isaimahalinu agɨlaŋ lɨdavɨla abavɨmi. Vaka vemɨli aludɨ vaŋ hɨtɨŋ hɨtɨŋ hɨvɨ anɨm hɨlɨcɨ hudavɨci via uahɨlu agasaŋ akua igahɨlavɨla aludɨ Isipɨ fɨli tɨbɨ migɨlɨlalɨ agadɨ ulaŋ hɨvɨ via uadi uavɨmi. Via ua aludɨ mɨŋalɨvavɨla nulɨdɨ sibɨla hɨsɨŋ hulaŋ hɨnihɨni saŋ lamavɨbali uavɨmi. Lavɨla aludɨ sabaŋ donɨki avi vihavɨbali uavɨmi.
18 Vendo isto, ficaram amedrontados: "É, diziam eles, por causa do dinheiro, encontrado da outra vez nos nossos sacos, que nos conduzem aqui. Vão-nos assaltar, cair sobre nós, escravizar-nos e apoderar-se de nossos jumentos."
19 Hulaŋ Josepɨ dɨ ulaŋ migɨladami agadɨ igavɨci ulaŋ hɨbɨ ivu ivu mikɨ heŋ lagulama hɨnimi. Lɨci nudɨ abavɨmi.
19 Então, aproximando-se do intendente da casa de José, falaram-lhe à entrada da casa:
20 Hulaŋ hekɨlɨ uavɨmi. Vaka alaŋ neŋ vevɨla sɨmɨŋ lavahɨlu uavɨmi.
20 "Desculpa, meu senhor, disseram eles, viemos já uma vez comprar víveres.
21 Hadɨhu alaŋ naludɨ vala uavɨla hɨbɨ cina ani hɨsɨvahɨlu uavɨmi. Lavɨla aludɨ halɨha cahu uitɨ vaŋ hɨtɨŋ hɨtɨŋ agɨladɨ hivavɨla igɨmɨli anɨm hɨlɨcɨ sɨmɨŋ lavahɨlu agɨlaŋ vaŋ muji heŋ hɨniavalɨ uavɨmi. Hameŋ sadaŋ malɨciŋ anɨm hɨlɨcɨ agɨladɨ cɨhu vavelu uavɨmi.
21 Quando chegamos à estalagem e abrimos nossos sacos, o dinheiro de cada um se encontrava na boca de seu saco: era o peso exato do dinheiro. Tornamos a trazê-lo conosco;
22 Anɨm hɨlɨcɨ limu hɨhɨle sɨmɨŋ lavalava saŋ avi vavelu uavɨmi. Hulaŋ aniaba agaŋ aludɨ vaŋ hɨtɨŋ hɨtɨŋ hɨvɨ anɨm hɨlɨcɨ hudalɨ agadɨ alaŋ ma igahɨlu uavɨmi.
22 e trazemos, ao mesmo tempo, outro dinheiro para comprar víveres. Não sabemos quem tenha metido nosso dinheiro em nossos sacos."
23 Hulaŋ Josepɨ dɨ ulaŋ migɨladami agaŋ ciaŋ agadɨ igahɨlavɨla nulɨdɨ abami. Namɨlaŋ nusaŋ hɨji cuvɨlɨŋ cuvɨlɨŋ igahɨlavɨla lɨdɨmɨlaŋ uami. Ha iaganalu dɨ Asɨ agaŋ akua anɨm hɨlɨcɨ agɨladɨ naludɨ vaŋ hɨvɨ cɨhu hudalɨ uami. Nɨbu avi naludɨ Asɨ uami. Anɨm hɨlɨcɨ sɨmɨŋ lavahalaŋ agɨladɨ ci vicin uami. Lavɨla ua Simeon dɨ vave nulɨdɨ pɨŋ lamami.
23 "Ficai tranqüilos, respondeu-lhes ele, nada temais. É o vosso Deus, o Deus de vossos pais, quem vos pôs um tesouro em vossos sacos; o vosso dinheiro me foi entregue." Depois trouxe-lhes Simeão.
24 La nulɨdɨ via uleŋ muji ivouavɨmi. Ivouavɨci hɨcɨ husavɨbali aba nulɨsaŋ avɨli igumi. Lavɨla nulɨdɨ sabaŋ donɨki agɨlasaŋ avi sɨmɨŋ iguci navɨmi.
24 Fê-los em seguida entrar na casa de José, deu-lhes água para lavarem os pés e forragem para os seus jumentos.
25 Josepɨ dɨ isaimahalinu agɨlaŋ Josepɨ uaiaŋ huva hɨvɨ vevɨla nɨbɨlaŋ hula sɨmɨŋ nana saŋ abami agadɨ igahɨlavɨla nusaŋ akuaba akuaba huaci huaci agɨladɨ iguben aba hihɨlavɨmi.
25 E, enquanto esperavam por José, que devia voltar ao meio-dia, preparavam o seu presente, pois foi-lhes anunciado que comeriam em casa dele.
26 La hɨniavɨdaci Josepɨ agaŋ nudɨ nukeŋ ulaŋ hɨvɨ veci akuaba akuaba huaci huaci hihɨlavɨmi agɨladɨ Josepɨ saŋ vave iguavɨmi. Lavɨla Josepɨ dɨ ibi mɨŋaiahɨbalu aba fɨli hɨvɨ mɨgalɨfɨlɨbavɨmi.
26 Logo que José entrou em casa, ofereceram-lhe os presentes que tinham trazido, prostrando-se diante dele até a terra.
27 Lɨhavɨci Josepɨ agaŋ nulɨdɨ abami. Namɨlaŋ huaci hɨnidalaŋ uami. Naludɨ iaganalu hadi hadi la hɨni aba abahalaŋ ha huaci hɨnidi ua akɨ me hɨnidi uami.
27 Ele perguntou pela saúde deles e ajuntou: "Vosso velho pai, do qual me falastes, vai bem? Ainda vive?"
28 Lɨci abavɨmi. Aludɨ iavaŋ huaci ala hɨnidi uavɨmi. Nɨbu nadɨ sibɨla hɨsɨŋ hulaŋ uavɨmi. Lavɨla hali lɨbuhɨlavɨla cɨhu nudɨ ibi mɨŋaiahɨbalu aba mɨgalɨfɨlɨbavɨmi.
28 "Teu servo, nosso pai, está passando bem; e vive ainda", responderam-lhe inclinando-se até o solo.
29 Lɨhavɨci Josepɨ agaŋ imanu humɨgaŋ pam Bejamin dɨ igavɨla abami. Hulaŋ nagaŋ nɨbu naludɨ imanalu uami. Nusaŋ ala iadɨ abahalaŋ uami. La Bejamin dɨ abami. Ci igɨnaŋ uami. Asɨ nadɨ huaci lamɨbali uami.
29 Então, levantando os olhos, José viu Benjamim, seu irmão, filho de sua mãe. "É este, disse ele, vosso irmão mais novo do qual me falastes?" E ajuntou: "Que Deus te faça misericórdia, meu filho!"
30 Lavɨla imanu saŋ mavɨn lɨci ilɨhɨben aba lɨmi. Lavɨla nulɨdɨ lɨhalɨha valavɨla uleŋ muji mu hɨvɨ ivouavɨla ilɨhami.
30 E retirou-se precipitadamente, porque suas entranhas se tinham comovido por causa de seu irmão, e tinha vontade de chorar; entrou em seu quarto e deu livre curso às lágrimas.
31 Ilɨhɨci ci lɨci avɨli hɨvɨ mugaŋ lamɨgaŋ husami. La vɨdɨvɨdɨŋ viavɨla cɨhu ivavevɨla nudɨ sibɨla hɨsɨŋ hulaŋ agɨladɨ abami. Sɨmɨŋ lulavɨla vadɨm hɨvɨ lamɨhalaŋ uami.
31 Depois de ter lavado o rosto saiu e, procurando dominar-se, disse: "Servi a mesa".
32 Lɨci lulavɨla Josepɨ saŋ vadɨm mu hɨvɨ lamavɨmi. Nudɨ isaimahalinu saŋ vadɨm mu hɨvɨ lamavɨmi. Isipɨ fɨli tɨbɨ hɨsɨŋ limu hɨhɨle Josepɨ hula hɨniavɨhadami agɨlasaŋ vadɨm mu hɨvɨ lamavɨmi. Isipɨ fɨli tɨbɨ hɨsɨŋ agɨlaŋ Ibɨlu ciaŋ hɨsɨŋ agɨlaŋ hula pam ma navɨhadami sadaŋ nulɨsaŋ vadɨm mu hɨvɨ lamavɨci navɨmi. Isipɨ fɨli tɨbɨ hɨsɨŋ agɨlaŋ Ibɨlu ciaŋ hɨsɨŋ agɨlaŋ hula pam lama sɨmɨŋ nana agadɨ igavɨdaci sɨbɨlɨ sɨbaŋ hɨniadami.
32 Serviu-se-lhe à parte, seus irmãos também à parte, e igualmente à parte os egípcios, seus comensais, porque lhes é proibido comer com hebreus; isto é para eles uma coisa abominável.
33 Josepɨ agaŋ nudɨ sibɨla hɨsɨŋ hulaŋ agɨlasaŋ hɨji iguci isaimahalinu mɨgahɨnia nana saŋ fipɨ hɨtɨŋ hɨtɨŋ lamavɨmi. Lɨhavɨci isanɨlu Cimegeŋ Luben agaŋ hali mɨgahɨnimi. Nɨbu mɨgahɨnici uci imanu Iagɨveŋ agaŋ mɨgahɨnimi. Lɨci hameŋ laci mɨgahɨnihɨni uu imanɨlu Bejamin agaŋ sijaŋ sɨbaŋ mɨgahɨnimi. Lɨci isaimahalinu agɨlaŋ nɨbɨlaŋ laci mɨgahɨniavɨmi agadɨ igavɨla i uavɨmi. Nɨbu aludɨ akɨ la igavɨla Cimegeŋ Iagɨveŋ Alɨkegeŋ hameŋ lamalama via ua Bejamin dɨ sijaŋ sɨbaŋ lami uavɨmi. Lavɨla nɨbɨlaŋ nukeŋ nukeŋ lamɨgaŋ hɨbɨŋ hɨbɨŋ igavɨmi.
33 Os irmãos de José foram colocados diante dele, desde o mais velho até o mais novo, segundo sua idade, o que lhes fez olhar uns para os outros assombrados.
34 Lɨhavɨci Josepɨ dɨ sibɨla hɨsɨŋ hulaŋ agɨlaŋ Josepɨ isaimahalinu saŋ sɨmɨŋ limu hɨhɨle Josepɨ dɨ vadɨm hɨvɨ hɨnimi agadɨ via nulɨsaŋ hɨlihɨli hameŋ laci lamavɨmi. Agadɨ ala Bejamin saŋ sɨmɨŋ hekɨlɨ lamavɨmi. Bejamin saŋ lamavɨmi ha hulaŋ human limu fɨhala agɨlaŋ nana saŋ me lamavɨmi. Lɨhavɨci Josepɨ ani ani sɨmɨŋ nana lɨmɨn uain agɨladɨ amɨŋ agɨladɨ mɨtɨ nana ahuata hɨjɨŋalaŋala hɨniavɨmi.
34 José mandou que se lhes trouxessem porções de sua própria mesa, e a parte de Benjamim foi cinco vezes maior que a dos outros. Eles beberam e alegraram-se com ele.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Gênesis 43, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.