1 Crônicas 11
Biblu Ala ta Kuma (DYU) vs NVT
1 Ayiwa, Izirayɛlimɔgɔw bɛɛ tagara lajɛn Dawuda kɔrɔ Heburɔn, k’a fɔ a ye ko: «Anw ye nin ye, anw ye i balemaw le ye.
1 Então todo o Israel se reuniu diante de Davi, em Hebrom. “Somos do mesmo povo e raça”, disseram.
2 Kabini fɔlɔfɔlɔ, hali tuma min na Sawuli le tun bɛ an ta masacɛ ye, ele le tun bɛ to ka bla Izirayɛli ta kɛrɛkɛdenw ɲa ka taga kɛrɛ ra. Matigi Ala tun k’a fɔ i ye ko: ‹Ele le bɛna kɛ ne ta mɔgɔw, Izirayɛlimɔgɔw ɲamɔgɔ ye, ka kɛ o kuntigi ye.› »
2 “No passado, quando Saul era rei, era você que liderava o exército de Israel. E o S enhor , seu Deus, lhe disse: ‘Você será o pastor do meu povo, Israel. Será o líder do meu povo, Israel’.”
3 Izirayɛli cɛkɔrɔbaw bɛɛ nana Dawuda fɛ Heburɔn ka na o le fɔ a ye. Dawuda ka jɛnɲɔgɔnya don ni o ye Heburɔn, Matigi Ala ɲa kɔrɔ. O ka turu saninman* kɛ Dawuda kun na, k’a kɛ Izirayɛli jamana bɛɛ ta masacɛ ye, i n’a fɔ Samawilu tun k’a fɔ cogo min na ka kaɲa ni Matigi Ala ta kuma ye.
3 Então, ali em Hebrom, Davi fez um acordo diante do S enhor com todas as autoridades de Israel, e elas o ungiram rei de Israel, conforme o S enhor havia anunciado por meio de Samuel.
4 Ayiwa, Dawuda ni Izirayɛlimɔgɔw bɛɛ tagara Zeruzalɛmu kama, min ye Yebusi ye. Yebusika minw tun ye o yɔrɔ mara mɔgɔw ye, olugu le tun siginin bɛ dugu kɔnɔ.
4 Então Davi e todo o Israel foram a Jerusalém (isto é, Jebus), onde moravam os jebuseus, que viviam naquele lugar.
5 Yebusikaw k’a fɔ Dawuda ye ko: «Ele tɛna don yan!» Nka o ta bonba min tun bɛ Siyɔn kuru* kan, Dawuda ka o mina. O le kɛra Dawuda ta masabonba ye.
5 Os jebuseus zombaram de Davi: “Você jamais entrará aqui!”, mas Davi tomou a fortaleza de Sião, que hoje é chamada de Cidade de Davi.
6 Dawuda tun k’a fɔ a ta kɛrɛkɛdenw ye ko ni mɔgɔ min kɔnna ka ben Yebusikaw kan, ko a bɛ o tigi kɛ a ta kɛrɛkɛjama kuntigiba ye. Seruya dencɛ Yohabu le kɔnna ka taga ben o kan; ale kɛra kɛrɛkɛjama kuntigiba ye.
6 Davi tinha dito a seus soldados: “O primeiro que atacar os jebuseus se tornará o comandante de meus exércitos!”. Joabe, filho de Zeruia, foi o primeiro a atacar, e assim se tornou o comandante dos exércitos de Davi.
7 Dawuda tagara sigi o ta bonba kɔnɔ, min tun ye o ta kɛrɛkɛdenw dogoyɔrɔ ye. O kosɔn o yɔrɔ tɔgɔ nana la ko Dawuda ta masabonba.
7 Davi foi morar na fortaleza, e ela passou a ser chamada de Cidade de Davi.
8 Dawuda ka bon dɔw lɔ ka dugu lamini, k’a ta Milo yɔrɔ ra, ka taga a bla fɔ dugu laminikogo ma. Yohabu ka dugu tɔ lalaga.
8 Ampliou a cidade, desde o aterro até a região ao redor, enquanto Joabe reconstruiu o restante da cidade.
9 Dawuda ta fanga tun bɛ bonyara ka taga a fɛ, sabu Fangatigi Ala tun bɛ ni a ye.
9 Davi foi se tornando cada vez mais poderoso, pois o S enhor dos Exércitos estava com ele.
10 Dawuda ta kɛrɛkɛcɛw kuntigiw tɔgɔw ye nin ye; olugu ni Izirayɛlimɔgɔ tɔw bɛɛ le k’a dɛmɛ k’a sigi fanga ra, ka baraka don a ta masaya ra kosɛbɛ, i n’a fɔ Matigi Ala tun k’a fɔ Izirayɛlimɔgɔw ye cogo min na.
10 Estes foram os líderes dos guerreiros valentes de Davi. Junto com todo o Israel, apoiaram firmemente o reinado de Davi, conforme o S enhor havia prometido a respeito de Israel.
11 O kɛrɛkɛcɛfariw tɔgɔw le ye nin ye: Yasobehamu, min tun ye Hakimɔnika dɔ dencɛ ye; ale tun ye kɛrɛkɛcɛfari saba kuntigi ye. Ale le k’a ta taman kɛ ka cɛ kɛmɛ saba bɛɛ faga kɛrɛ kelen na.
11 Este é o registro dos guerreiros mais valentes de Davi. O primeiro era Jasobeão, o hacmonita, líder dos Três, isto é, dos guerreiros mais valentes dentre os soldados de Davi. Certa ocasião, usou sua lança para matar trezentos soldados inimigos numa só batalha.
12 Ni ale bɔra yi, Elehazari lo; ale tun ye Ahoyikacɛ Dodo dencɛ le ye. Ale fana tun bɛ o cɛfari saba ra.
12 O segundo era Eleazar, filho de Dodai, descendente de Aoí.
13 Tuma min na Filisikaw tun tagara lajɛn kɛrɛ kama, a tun bɛ ni Dawuda ye Pasidamimu. Foro dɔ tun bɛ yi, siman caman tun bɛ o foro kɔnɔ; Izirayɛlimɔgɔw nana kɛ bori ye Filisikaw ɲa minkɛ,
13 Estava com Davi quando os filisteus se reuniram para a batalha em Pas-Damim e atacaram os israelitas numa plantação de cevada. O exército israelita fugiu,
14 olugu le tagara lɔ o foro cɛ ma, ka Filisikaw kɛrɛ, ka o gbɛn ka bɔ yi. Matigi Ala ka sesɔrɔriba kɛ Izirayɛlimɔgɔw ye.
14 mas Eleazar e Davi mantiveram sua posição no meio do campo e derrotaram os filisteus. O S enhor os salvou e lhes deu grande vitória.
15 Lon dɔ, o kuntigi bisaba ra, cɛ saba tagara Dawuda fɛ; fara min bɛ Adulamu farawo yɔrɔ ra, Dawuda tun bɛ o fara yɔrɔ le ra; o y’a sɔrɔ Filisikaw ta kɛrɛkɛdenw ta jɛnkuru dɔ tun ka o ta fanibonw lɔ Refayikaw ta kɛnɛgbɛ ra.
15 Certa vez, Davi estava na rocha junto à caverna de Adulão, e o exército filisteu estava acampado no vale de Refaim. Os Três — que faziam parte dos Trinta, um grupo de elite entre os valentes de Davi — desceram para encontrá-lo em Adulão.
16 Dawuda tun dogonin bɛ kuruwo kɔnɔ; Filisikaw ta kɛrɛkɛden dɔw fana tun ka Bɛtilɛhɛmu dugu mina.
16 Nessa ocasião, Davi estava na fortaleza, e um destacamento filisteu havia ocupado a cidade de Belém.
17 Jiminlɔgɔ ka Dawuda sɔrɔ; a ko: «E, jɔn le bɛna Bɛtilɛhɛmu dugu donda ta kɔlɔn ji dɔ di ne ma, ne y’a min sa?»
17 Davi comentou: “Ah, como seria bom beber a água pura do poço que fica junto ao portão de Belém!”.
18 O cɛfari saba wurira ka taga don Filisikaw sigiyɔrɔ ra fanga ra, ka ji bi Bɛtilɛhɛmu donda kɔlɔn na, ka na ni a ye ka na a di Dawuda ma. Nka Dawuda ma sɔn k’a min. A k’a bɔn dugu ma, k’a kɛ saraka ye, Matigi Ala ɲa kɔrɔ;
18 Então os Três atravessaram as fileiras dos filisteus, tiraram água do poço junto ao portão de Belém e a trouxeram a Davi. Ele, porém, se recusou a bebê-la. Em vez disso, derramou-a no chão como oferta ao S enhor .
19 a ko: «E, ne Tigi Ala ye ne kisi nin ko ɲɔgɔn ma! A bɛna kɛ i n’a fɔ ne ka nin mɔgɔw jori le min, sabu o ka o nin bla farati le ra ka taga nin ji bi ka na ni a ye.» A ma sɔn ka ji min. O cɛfari saba ka min kɛ, o le kɛra nin ye.
19 “Que Deus não permita que eu beba desta água!”, exclamou. “Ela é tão preciosa quanto o sangue destes homens que arriscaram a vida para trazê-la.” E Davi não a bebeu. Esses são exemplos dos feitos desses três guerreiros.
20 Yohabu balemacɛ Abisayi, ale le tun ye o cɛ saba ta ɲamɔgɔ ye. Ale le k’a ta taman kɛ ka cɛ kɛmɛ saba faga; ale le ka tɔgɔ sɔrɔ o cɛ saba ra.
20 Abisai, irmão de Joabe, era o líder dos Trinta. Certa ocasião, usou sua lança para matar trezentos soldados inimigos numa só batalha. Foi por causa de feitos como esse que ele se tornou tão famoso quanto os Três.
21 A tɔgɔ bonyara ka tɛmɛ tɔ fla kan. A kɛra o kuntigi ye; nka o bɛɛ n’a ta, cɛ saba min tɔgɔ kɔnna ka fɔ, a tɔgɔ bonya belen tun ma olugu ta bɔ.
21 Abisai era o mais conhecido dos Trinta e era seu comandante, embora não fosse um dos Três.
22 Yehoyada dencɛ Benaya fana tun ye kɛrɛkɛcɛfari le ye; a ka koba caman kɛ. Ale tun ye Kabisɛlika le ye. Ale le ka Mohabukaw ta cɛfari fla faga. Nɛnɛlonba dɔ ra fana, a jigira jidinga dɔ kɔnɔ ka jara dɔ faga yi.
22 Também havia Benaia, filho de Joiada, soldado valente de Cabzeel. Realizou muitos feitos heroicos, como matar dois grandes guerreiros de Moabe. Em outra ocasião, num dia de neve, perseguiu um leão até uma cova e o matou.
23 Ale le fana ka Misiranka cɛjanba dɔ faga; a janya tun ye nɔngɔn ɲa looru. Taman min tun bɛ Misirankacɛ boro, o bonya tun bɛ i ko jesedanbagaw ta kpɛlɛyiri; nka Benaya tagara a kɔ ni bere le ye. A tagara taman bɔsi Misirankacɛ boro k’a faga ni o taman kelen ye.
23 Uma vez, com apenas um cajado, matou um guerreiro egípcio de 2,25 metros de altura armado com uma lança da grossura de um eixo de tecelão. Benaia arrancou a lança da mão do egípcio e com ela o matou.
24 Yehoyada dencɛ Benaya ka min kɛ, o le ye nin ye. A ka tɔgɔ sɔrɔ kosɛbɛ o cɛfari saba ra.
24 Feitos como esses tornaram Benaia tão famoso quanto os três guerreiros mais valentes.
25 O kuntigi bisaba ra, ale le ka tɔgɔ sɔrɔ ka tɛmɛ o bɛɛ kan. Nka cɛ saba minw tɔgɔ kɔnna ka fɔ, a ma olugu bɔ. Kɛrɛkɛden minw tun bɛ to ka Dawuda yɛrɛ kɔrɔsi, Dawuda k’a bla ni olugu ye.
25 Foi mais honrado que qualquer outro membro dos Trinta, embora não fosse um dos Três. Davi o nomeou comandante de sua guarda pessoal.
26 Cɛfari wɛrɛ minw tun bɛ yi, olugu flɛ nin ye: Yohabu balemacɛ Asahɛli, ani Dodo dencɛ Elanan min tun bɛ bɔ Bɛtilɛhɛmu,
26 Outros guerreiros valentes de Davi foram: Asael, irmão de Joabe; Elanã, filho de Dodô, de Belém;
27 ani Samɔti min tun bɛ bɔ Harɔri, ani Helɛsi min tun bɛ bɔ Pelɔn.
27 Samá, de Harode; Helez, de Pelom;
28 Ani Ikɛsi dencɛ Ira min tun bɛ bɔ Tekoha, ani Abiyezɛri min tun bɛ bɔ Anatɔti,
28 Ira, filho de Iques, de Tecoa; Abiezer, de Anatote;
29 ani Sibekayi min tun bɛ bɔ Husa, ani Ilayi min tun bɛ bɔ Ahoyi,
29 Sibecai, de Husate; Zalmom,
30 ani Maharayi min tun bɛ bɔ Netofa, ani Bana dencɛ Helɛdi min tun bɛ bɔ Netofa,
30 Maarai, de Netofate; Helede, filho de Baaná, de Netofate;
31 ani Ribayi dencɛ Itayi min tun bɛ bɔ Gibeha, Boniyaminu ta mɔgɔw ta dugu ra, ani Benaya min tun bɛ bɔ Piratɔn,
31 Itai, filho de Ribai, de Gibeá, na terra de Benjamim; Benaia, de Piratom;
32 ani Hurayi min tun bɛ bɔ Gasi ta kɔw yɔrɔ ra, ani Abiyɛli min tun bɛ bɔ Bɛti Araba,
32 Hurai, de Naal-Gaás; Abi-Albom,
33 ani Azimavɛti min tun bɛ bɔ Baharumu, ani Eliyaba min tun bɛ bɔ Salibɔn,
33 Azmavete, de Baurim; Eliaba, de Saalbom;
34 ani Hasɛmu min tun bɛ bɔ Gizɔn, ale dencɛw, ani Sage dencɛ Yonatan min tun bɛ bɔ Harari,
34 os filhos de Jasém, de Gizom; Jônatas, filho de Sage, de Harar;
35 ani Sakari dencɛ Ayamu min tun bɛ bɔ Harari, ani Uri dencɛ Elifali,
35 Aião, filho de Sarar, de Harar; Elifal, filho de Ur;
36 ani Hefɛri min tun bɛ bɔ Mekera, ani Ahiya min tun bɛ bɔ Pelɔn,
36 Héfer, de Maquerate; Aías, de Pelom;
37 ani Hesiro, min tun bɛ bɔ Karimɛli, ani Ezibayi dencɛ Narayi,
37 Hezro, do Carmelo; Paarai,
38 ani Natan balemacɛ Yowɛli, ani Hagiri dencɛ Mibari,
38 Joel, irmão de Natã; Mibar, filho de Hagri;
39 ani Selɛki min tun ye Amɔnka ye, ani Naharayi min tun bɛ bɔ Berɔti; ale tun ye Seruya dencɛ Yohabu ta kɛrɛkɛminanw tabaga ye;
39 Zeleque, de Amom; Naarai, de Beerote, escudeiro de Joabe, filho de Zeruia;
40 ani Ira, min tun bɛ bɔ Yetɛri, ani Garɛbu min tun bɛ bɔ Yetɛri fana,
40 Ira, de Jatir; Garebe, de Jatir;
41 ani Huri, Hɛtikacɛ, ani Alayi dencɛ Zabadi,
41 Urias, o hitita; Zabade, filho de Alai;
42 ani Siza dencɛ Adina, min tun ye Rubɛn ta mɔgɔ ye; ale le tun ye Rubɛn ta mɔgɔw ta ɲamɔgɔ ye; cɛ bisaba kuntigi tun lo;
42 Adina, filho de Siza, líder rubenita que tinha consigo trinta homens;
43 ani Mahaka dencɛ Hanan, ani Yosafati min tun bɛ bɔ Mitini,
43 Hanã, filho de Maaca; Josafá, de Mitene;
44 ani Uziya min tun bɛ bɔ Asitarɔti, ani Hotamu dencɛw, Sama ni Yeyɛli minw tun bɛ bɔ Arowɛri,
44 Uzia, de Asterote; Sama e Jeiel, filhos de Hotão, de Aroer;
45 ani Simiri dencɛ Yediyahɛli, ani a balemacɛ Yoha min tun bɛ bɔ Tisite,
45 Jediael, filho de Sinri; Joá, de Tiz;
46 ani Eliyɛli min tun bɛ bɔ Mahava, ani Elinamu dencɛw, Yeribayi ni Yosaviya, ani Itima min tun ye Mohabuka ye,
46 Eliel, de Maave; Jeribai e Josavias, filhos de Elnaão; Itma, de Moabe;
47 ani Eliyɛli, ani Obɛdi, ani Yasiyɛli min tun bɛ bɔ Soba.
47 Eliel e Obede; Jaasiel, de Zobá.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar 1 Crônicas 11, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.