João 6
Agta, Dupaninan (DUO) vs VC
1 Idi kobosan na ide, inumarabes ni Jesus ha Diget a Galileya (onu “Diget na Tiberiyas” i sangay na).
1 Depois disso, atravessou Jesus o lago da Galiléia {que é o de Tiberíades.}
2 Ket atoy bila i makpal a tinumagubet ha nikuna, gipu ta naenta di i milamilagro na, idi pinahusay na i nagsaket a hidi.
2 Seguia-o uma grande multidão, porque via os milagres que fazia em beneficio dos enfermos.
3 Ket tinumagsat ni Jesus ha esa a pukal. Ket nagetnod hikuna, pati hikami a tinolduwan na.
3 Jesus subiu a um monte e ali se sentou com seus discípulos.
4 Idi tiyempo a ito, mabikan dan i Piyesta na Judjudyo a nagenan di ha “Pinagtaleban na Anghel a Magpatay.”
4 Aproximava-se a Páscoa, festa dos judeus.
5 Ket inbatad ni Jesus, ket naenta na i makpal a tumatagubet ha nikuna. Ket kinagi na ha ni Pelipe, “Hadya wade i pagalapan tam ha kanan a ipakan tam ha dagenday?”
5 Jesus levantou os olhos sobre aquela grande multidão que vinha ter com ele e disse a Filipe: Onde compraremos pão para que todos estes tenham o que comer?
6 (Kinagi ni Jesus iday a pangpadas na ha ni Pelipe, nu anya i nakam na. Ta ninakam dan ni Jesus i gimetan na.)
6 Falava assim para o experimentar, pois bem sabia o que havia de fazer.
7 Ket tinabbeg ni Pelipe, “Agay! Maski nu hangan a gasut a paggatang tam ha kanan, awan mekusto. Maski nu balballik la i maalap na kada esa,” kon ni Pelipe.
7 Filipe respondeu-lhe: Duzentos denários de pão não lhes bastam, para que cada um receba um pedaço.
8 Ket atoy bila hay ni Andres, a wadi ni Simon Pedro.
8 Um dos seus discípulos, chamado André, irmão de Simão Pedro, disse-lhe:
9 Ket kinagi na, “Atoy ha ihe i esa a olitaw a kekkanan. Ngem ballik la, ta lima a pidaso i tinapay na ken duwa la i pindang na. Agay, panya a pakanan tam i kakpal na tolay ha kanan a kona he,” kon ni Andres.
9 Está aqui um menino que tem cinco pães de cevada e dois peixes... mas que é isto para tanta gente?
10 Ket inpeta ni Jesus ha nikami, “Pagetnodan moy hidi.” Ta malawa i karuotan ha iday a lugar. Isu, nagetnod i ngamin a tolay. Ket naglima a ribu i lallaki a hidi (maski awan nebilang i babbey ken annak a hidi).
10 Disse Jesus: Fazei-os assentar. Ora, havia naquele lugar muita relva. Sentaram-se aqueles homens em número de uns cinco mil.
11 Ket inalap ni Jesus i tinapay na olitaw heya. Ket nagyaman hikuna ha Dios. Sa na, inpebunong i tinapay ha ngamin a nakaetnod. Ket kona bila hito i ginimet na ha pindang. Ket nagkan hidi hanggan nabbiyag hidi ngamin.
11 Jesus tomou os pães e rendeu graças. Em seguida, distribuiu-os às pessoas que estavam sentadas, e igualmente dos peixes lhes deu quanto queriam.
12 Idi nabbiyag hidi ngamin, kinagi ni Jesus ha nikami a tinolduwan na, “Puhonan moy i ngamin a kanan a buhay tam, penu awan tam itogbak.”
12 Estando eles saciados, disse aos discípulos: Recolhei os pedaços que sobraram, para que nada se perca.
13 Ket pinuhon mi i ngamin a buhay mi. Ket naputat i esa pulo ket duwa a basket ha iday a buhay mi, a naggipu ha lima a tinapay a awan mi nekabbus.
13 Eles os recolheram e, dos pedaços dos cinco pães de cevada que sobraram, encheram doze cestos.
14 Idi naenta na kakpalan i milagro aye a ginimet ni Jesus, kinagi di, “Awan ha duwaduwa a hikuna i esa a pinaangay na Dios a inpugto ni Moyses. Ket hikuna i mangisalakan ha nikitam.”
14 À vista desse milagre de Jesus, aquela gente dizia: Este é verdadeiramente o profeta que há de vir ao mundo.
15 Ngem ha ni Jesus, idi nakatandiyan na a kayat di hikuna pilitan a maghari, linakadan na hidi. Ket inumangay hikuna a isesa ha parabin.
15 Jesus, percebendo que queriam arrebatá-lo e fazê-lo rei, tornou a retirar-se sozinho para o monte.
16 Niyaen, idi apon dan, dinumitaw kami a tinolduwan na ha baybay.
16 Chegada a tarde, os seus discípulos desceram à margem do lago.
17 Ket sinumakay kami ha abang, a umahabes ha ili a Kapernaum. Kallap dan, ket awan pala dumemat ni Jesus.
17 Subindo a uma barca, atravessaram o lago rumo a Cafarnaum. Era já escuro, e Jesus ainda não se tinha reunido a eles.
18 Naglugan kami pala, ket dinumakkal i diget, ta napigsa i paras.
18 O mar, entretanto, se agitava, porque soprava um vento rijo.
19 Idi nakapaggaud kami ha lima onu annam a kilometro, agay, naenta mi ni Jesus a maglakad ha dibbew na diget. Idi bumabikan hikuna, ket nanteng kami unay!
19 Tendo eles remado uns vinte e cinco ou trinta estádios, viram Jesus que se aproximava da barca, andando sobre as águas, e ficaram atemorizados.
20 Ngem kinagi ni Jesus, “Awan kam manteng. Atoyak dan.”
20 Mas ele lhes disse: Sou eu, não temais.
21 Ket siayayat kami a nangilugan ha nikuna ha abang. Ket sigida kami a nakaabot ha pagpunduwan mi a lugar.
21 Quiseram recebê-lo na barca, mas pouco depois a barca chegou ao seu destino.
22 — ausente —
22 No dia seguinte, a multidão que tinha ficado do outro lado do mar percebeu que Jesus não tinha subido com seus discípulos na única barca que lá estava, mas que eles tinham partido sozinhos.
23 — ausente —
23 Nesse meio tempo, outras barcas chegaram de Tiberíades, perto do lugar onde tinham comido o pão, depois de o Senhor ter dado graças.
24 Isu, idi nakatandiyan di a awan ni Jesus, ket awan kami bila a tinolduwan na, nagsakay bila hidi, a umahabes ha Kapernaum, penu mageriyok hidi ha ni Jesus.
24 E, reparando a multidão que nem Jesus nem os seus discípulos estavam ali, entrou nas barcas e foi até Cafarnaum à sua procura.
25 Idi naeriyokan di ni Jesus ha dibelew, kinagi di, “Maestro, hangan kaddemat mo ha ihe?”
25 Encontrando-o na outra margem do lago, perguntaram-lhe: Mestre, quando chegaste aqui?
26 Kinagi ni Jesus, “Tahod ide a ipeta ko ha nikam. Temanan moy bi. Mageriyok kam ha nikan gipu ha iday a kanan a inpakan ko ha nikam, ket nabbiyag kam. Ngem ipeta ko ha nikam a
26 Respondeu-lhes Jesus: Em verdade, em verdade vos digo: buscais-me, não porque vistes os milagres, mas porque comestes dos pães e ficastes fartos.
27 bakkan mina a kanan a malungsot i eriyokan moy, nu awan a kanan a ikabiyag moy ha magnanayon i eriyokan moy mina. Niyaen, hikan i mangiyatad ha kanan a kona he, gipu ta hikan i Annak na Dios a Nagbalin a Tolay. Ket meyatad ko i biyag a magnanayon, ta inatdinan na ak Nama ko ha turay ko.”
27 Trabalhai, não pela comida que perece, mas pela que dura até a vida eterna, que o Filho do Homem vos dará. Pois nele Deus Pai imprimiu o seu sinal.
28 Isu, sinalodsod di ha nikuna, “Anya mina i gimetan mi, penu matalak i Dios ha nikami?”
28 Perguntaram-lhe: Que faremos para praticar as obras de Deus?
29 Ket kinagi ni Jesus, “Ide i kayat na Dios a gimetan moy, ket manahod kamon ha nikan, ta pinaangay na ak ha nikam.”
29 Respondeu-lhes Jesus: A obra de Deus é esta: que creiais naquele que ele enviou.
30 Isu a sinalodsod di, “Anya i tiplad a gimetan mo a pangpatahod mo ha nikami? Ipaenta mo i kaddat mo, penu manahod kami ha nikaw.
30 Perguntaram eles: Que milagre fazes tu, para que o vejamos e creiamos em ti? Qual é a tua obra?
31 Ha ni Moyses, nagpakan hikuna ha minappo tam ha iday a mana a kakkanan di, idi naghen hidi ha kasaw a lugar. Ta nesurat ha Libro na Dios, ‘Inyatad na ha nidi i kanan a naggipu ha langit a kanan di.’”
31 Nossos pais comeram o maná no deserto, segundo o que está escrito: Deu-lhes de comer o pão vindo do céu {Sl 77,24}.
32 Ket kinagi ni Jesus, “Tahod ide a ipeta ko. Temanan moy bi. Bakkan a ni Moyses, nu awan i Hama ko i nangiyatad ha minappo moy ha kanan a nagipu ha langit. Ket niyaen, mangiyatad paman hikuna ha esa a Kanan a tahod a ikabiyag na totolay.
32 Jesus respondeu-lhes: Em verdade, em verdade vos digo: Moisés não vos deu o pão do céu, mas o meu Pai é quem vos dá o verdadeiro pão do céu;
33 Ta ide i kanan a iyatad na Dios, ket naggipu ito ha langit penu iyatad ko ha totolay i biyag na Dios a magnanayon.”
33 porque o pão de Deus é o pão que desce do céu e dá vida ao mundo.
34 Ket kinagi di, “Apo, atdinan mo kami bi ha ide a kanan ha kanayon, penu makabiyag kami.”
34 Disseram-lhe: Senhor, dá-nos sempre deste pão!
35 Ket kinagi ni Jesus, “Hikan i Kanan a ikabiyag na totolay ha magnanayon. Ket ha maski nu heya a magpasakop ha nikan, awan manon hikuna magiyalap. Ket basta manahod hikuna ha nikan, awan hikuna mauwaw.
35 Jesus replicou: Eu sou o pão da vida: aquele que vem a mim não terá fome, e aquele que crê em mim jamais terá sede.
36 Ngem niyaen, ipenduwa ko ha nikam i kinagi ko, a maski nu netanak moy, awan kam manahod ha nikan.
36 Mas já vos disse: Vós me vedes e não credes...
37 Ngem atoy paman i totolay a italak na Dios ha nikan. Ket ha maski nu heya a italak na Hama ko ha nikan, magpasakop hikuna ha nikan. Ket maski nu heya a magpasakop ha nikan, awan ko tallekodan.
37 Todo aquele que o Pai me dá virá a mim, e o que vem a mim não o lançarei fora.
38 Ta bakkan a bukod ko a nakam i gimetan ko, nu awan i pagayatan na Dios a nagpaangay ha nikan. Ket ide i gipu na a dinumematak a nagipu ha langit.
38 Pois desci do céu não para fazer a minha vontade, mas a vontade daquele que me enviou.
39 Niyaen, ide i pagayatan na Dios, a awan ko mapukaw i maski esa a intalak na ha nikan, nu awan ko hidi pabiyagan manon, ha dilokod a pamalak.
39 Ora, esta é a vontade daquele que me enviou: que eu não deixe perecer nenhum daqueles que me deu, mas que os ressuscite no último dia.
40 Ta ide i pagayatan Nama ko, a magbiyag ha magnanayon i ngamin a makatandi ken manahod ha Annak na. Ket pabiyagan ko hidi nokkan, ha dilokod a pamalak,” kon ni Jesus.
40 Esta é a vontade de meu Pai: que todo aquele que vê o Filho e nele crê, tenha a vida eterna; e eu o ressuscitarei no último dia.
41 Niyaen, idi nateman na ito na Judyo a hidi, naglimalimad hidi ha ni Jesus. Gipu ta kinagi na a hikuna i Kanan a nagipu ha langit.
41 Murmuravam então dele os judeus, porque dissera: Eu sou o pão que desceu do céu.
42 Ket kinagi di, “Agay, ide dan ni Jesus, i annak ni Jose. Ket katandi tam i hama ken hena na. Isu, apay a kagi na a naggipu hikuna ha langit?”
42 E perguntavam: Porventura não é ele Jesus, o filho de José, cujo pai e mãe conhecemos? Como, pois, diz ele: Desci do céu?
43 Ket tinabbeg ni Jesus, “Awan kam mina maglimalimad.
43 Respondeu-lhes Jesus: Não murmureis entre vós.
44 Ta ipeta ko ha nikam a awan ha makapasakop ha nikan, nu awan na hikuna iturong na Hama ko. Ket ha maski nu heya a makapasakop, pabiyagan ko hikuna ha dilokod a pamalak.
44 Ninguém pode vir a mim se o Pai, que me enviou, não o atrair; e eu hei de ressuscitá-lo no último dia.
45 Ta kona hito i nesurat na mahagpugto a hidi. Insurat di, ‘Tolduwan na Dios i ngamin a tolay na.’ Niyaen, ha maski nu heya a makatandi ken umusoseg ha pagitoldu Nama ko a Dios, manahod hikuna ha nikan.
45 Está escrito nos profetas: Todos serão ensinados por Deus {Is 54,13}. Assim, todo aquele que ouviu o Pai e foi por ele instruído vem a mim.
46 (Bakkan a kayat ko kagiyan a atoy i makaenta ha Nama ko. Awan. Ta hikan la i naggipu ha Amang Dios ken nakaenta ha nikuna.)
46 Não que alguém tenha visto o Pai, pois só aquele que vem de Deus, esse é que viu o Pai.
47 “Tahod ide a ipeta ko ha nikam. Temanan moy bi. Ha maski nu heya a manahod ha nikan, atoy ha nikuna i biyag na Dios a magnanayon.
47 Em verdade, em verdade vos digo: quem crê em mim tem a vida eterna.
48 Oni! Hikan i Kanan a ikabiyag na totolay ha magnanayon.
48 Eu sou o pão da vida.
49 Ket sabali ito ha iday a mana a kinan na minappo moy, idi naglakalakad hidi ha amamugod. Ta maski kinan di iday, natay dalla hidi.
49 Vossos pais, no deserto, comeram o maná e morreram.
50 Ngem awan a matay i maski nu heya a magkan ha Kanan a Naggipu ha Langit.
50 Este é o pão que desceu do céu, para que não morra todo aquele que dele comer.
51 “Niyaen, hikan i sibibiyag a Kanan a Naggipu ha Langit. Isu, ha maski nu heya a magkan ha ide a Kanan, makabiyag hikuna ha Dios ha magnanayon. I Kanan a iyatad ko, i baggi ko a mismo. Ket iyatad ko ito, penu makabiyag i ngamin a tolay.”
51 Eu sou o pão vivo que desceu do céu. Quem comer deste pão viverá eternamente. E o pão, que eu hei de dar, é a minha carne para a salvação do mundo.
52 Idi nateman na ito na Judyo a hidi, nagtinabbeg hidi. “Panyan na agay! Meyatad na dod i pilas na a kanan tam?” kon di.
52 A essas palavras, os judeus começaram a discutir, dizendo: Como pode este homem dar-nos de comer a sua carne?
53 Isu, kinagi ni Jesus, “Tahod ide a ipeta ko ha nikam. Temanan moy bi. Nu awan moy kanan i pilas, ken inoman i digi na Annak na Dios a Nagbalin a Tolay, awan ha biyag ha nikam.
53 Então Jesus lhes disse: Em verdade, em verdade vos digo: se não comerdes a carne do Filho do Homem, e não beberdes o seu sangue, não tereis a vida em vós mesmos.
54 Ngem ha maski nu heya a magkan ha pilas ko, ken uminom ha digi ko, atoy ha nikuna i biyag na Dios a magnanayon. Ket pabiyagan ko hikuna nokkan, ha dilokod a pamalak.
54 Quem come a minha carne e bebe o meu sangue tem a vida eterna; e eu o ressuscitarei no último dia.
55 I pilas ko aye i tahod a kanan a ikabiyag na totolay. Ket i digi ko i tahod a inoman a ikabiyag na totolay.
55 Pois a minha carne é verdadeiramente uma comida e o meu sangue, verdadeiramente uma bebida.
56 Ket maski nu heya a magkan ha pilas ko ken uminom ha digi ko, maghen hikuna ha nikan. Ket maghenak bila ha nikuna.
56 Quem come a minha carne e bebe o meu sangue permanece em mim e eu nele.
57 I Hama ko a nagpaangay ha nikan, hikuna i ikabiyag ko ha biyag a magnanayon. Ket kona bila ha nikuna, hikan i ikabiyag na totolay ha biyag a magnanayon. Isu, ha maski nu heya a magkan ha baggi ko, iyatad ko ha nikuna i biyag na Dios a magnanayon.
57 Assim como o Pai que me enviou vive, e eu vivo pelo Pai, assim também aquele que comer a minha carne viverá por mim.
58 Ta hikan i Kanan a Naggipu ha Langit, ket bakkan a kona ha kanan a kinan na minappo moy idi. Ta natay dalla hidi. Ngem ha maski nu heya a magkan ha baggi ko, magbiyag hikuna ha Dios ha magnanayon.”
58 Este é o pão que desceu do céu. Não como o maná que vossos pais comeram e morreram. Quem come deste pão viverá eternamente.
59 Ide i pinagitoldu ni Jesus idi, ha kapilya na Judyo a hidi, ha ili a Kapernaum.
59 Tal foi o ensinamento de Jesus na sinagoga de Cafarnaum.
60 Idi nateman di ito, atoy i makpal a tinolduwan na a nagmadi ha kakkagi na. Kinagi di, “Marigat i kakkagi na aye. Awan ha makatandi ha pagitoldu na a kona hay.”
60 Muitos dos seus discípulos, ouvindo-o, disseram: Isto é muito duro! Quem o pode admitir?
61 Ngem katandi ni Jesus a linimad di i pinagitoldu na. Isu, kinagi na ha nidi, “Anya? Maupay kam wade ha pagitoldu ko?
61 Sabendo Jesus que os discípulos murmuravam por isso, perguntou-lhes: Isso vos escandaliza?
62 Anya dod nu maenta moyak a umontok, a sumoli ak ha langit a naghenan ko ha palungo?
62 Que será, quando virdes subir o Filho do Homem para onde ele estava antes?...
63 Makatandiyan moy mina ide, a bakkan i pinnakabalin na tolay i ikabiyag na, nu awan i Espiritu na Dios. Ket idagende a kakkagi ko i kakkagi na Espiritu na Dios, ken ikabiyag na totolay ha magnanayon.
63 O espírito é que vivifica, a carne de nada serve. As palavras que vos tenho dito são espírito e vida.
64 Ngem atoy ha nikam i kappal a awan a manahod,” kon ni Jesus. (Ta maski idi palungo, ket katandi ni Jesus nu heya i manahod ken nu heya i mangliput ha nikuna.)
64 Mas há alguns entre vós que não crêem... Pois desde o princípio Jesus sabia quais eram os que não criam e quem o havia de trair.
65 Ket kinagi na pala, “Ide i gipu na a inpeta ko ha nikam a awan ha makapasakop ha nikan, nu awan a pagbalinan na hikuna Nama ko.”
65 Ele prosseguiu: Por isso vos disse: Ninguém pode vir a mim, se por meu Pai não lho for concedido.
66 Ket gipu ha ide, linakadan na hikuna na makpal a tinolduwan na. Ket awan hidi inumuseg ha nikuna.
66 Desde então, muitos dos seus discípulos se retiraram e já não andavam com ele.
67 Ket gipu ta kona hito, kinagi na ha nikami a esa pulo ket duwa a tinolduwan na, “Ay, hikam. Kayat moy bila a sumina?”
67 Então Jesus perguntou aos Doze: Quereis vós também retirar-vos?
68 Ket tinabbeg ni Simon Pedro, “Apo, hadya mina i angayan mi? Awan ha sabali a maketoldu megipu ha biyag a magnanayon, nu awan la a hikaw.
68 Respondeu-lhe Simão Pedro: Senhor, a quem iríamos nós? Tu tens as palavras da vida eterna.
69 Ket niyaen, manahod kami ha nikaw. Ta katandi mi dan a hikaw la i isesa a Annak na Dios a pinaangay na penu maghari.”
69 E nós cremos e sabemos que tu és o Santo de Deus!
70 Ket kinagi ni Jesus, “Oni. Ket hikan i nangpili ha nikam a esa pulo ket duwa. Ngem katandi ko bila a atoy ha nikam i esa a keddemonyo,” kon ni Jesus.
70 Jesus acrescentou: Não vos escolhi eu todos os doze? Contudo, um de vós é um demônio!...
71 Ni Judas a annak ni Simon Iskaryote i kinagi ni Jesus idi. Ta hikuna i nangliput ha ni Jesus, maski nesakop hikuna ha nikami a esa pulo ket duwa.
71 Ele se referia a Judas, filho de Simão Iscariotes, porque era quem o havia de entregar não obstante ser um dos Doze.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 6, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.